Cystoseira ye un xéneru d'algues pardes (Phaeophyceae) del orde Fucales. Carauterízase por presentar unes rexones basal y apical bien estremaes y pola presencia de neumatocistos (visícules d'aire) encadenaos. Les plantes madures tienen una exa principal allargada y los llaterales proporcionalmente allargaos. Les partes inferiores tán fuertemente apandaes n''espansiones foliares" o "fueyes basales". Les rexones fértiles encontien conceptaculos alcontraos en receptáculos. Estos de normal atópense nes puntes de les cañes. Los neumatocistos caltienen l'alga erecta, polo que paez llexar nes corrientes fuertes.
Cystoseira ye ún de los xéneros con más amplia distribución del orde Fucales apurriendo un hábitat esencial para munches epífites, invertebraos y peces. Atópense principalmente nes rexones templaes del hemisferiu norte, como Mediterraneu, océanu Índicu y Pacíficu.
C. ericoides
C. foeniculacea
C. granulata
.Cystoseira ye un xéneru d'algues pardes (Phaeophyceae) del orde Fucales. Carauterízase por presentar unes rexones basal y apical bien estremaes y pola presencia de neumatocistos (visícules d'aire) encadenaos. Les plantes madures tienen una exa principal allargada y los llaterales proporcionalmente allargaos. Les partes inferiores tán fuertemente apandaes n''espansiones foliares" o "fueyes basales". Les rexones fértiles encontien conceptaculos alcontraos en receptáculos. Estos de normal atópense nes puntes de les cañes. Los neumatocistos caltienen l'alga erecta, polo que paez llexar nes corrientes fuertes.
Cystoseira és un gènere d'algues brunes en l'ordre fucales. Cystoseira és molt sensible a la contaminació de l'aigua i es pot utilitzar com a indicador biològic. Cystoseira es caracteritza tenir una estructura vertical molt marcada diferenciant-se les regions basals i apicals i la presència de pnuematocists encadenats (vesícules d'aire). En Cystoseira plantes velles tenen un eix principal allargat, i amb el temps les ramificacions laterals primàries s'allarguen proporcionalment. Les seves parts inferiors estan fortament aplanades en expansions "foliars" o "fulles" basals. Les regions fèrtils que porten conceptacles són coneguts com a receptacles. Aquests es troben normalment en les puntes de les "branques". Les seves regions basals i apicals són molt diferenciats. Tenen pnuematocists encadenats (vesícules d'aire). Les vesícules mantenien erecte l'organisme, causant que suri en corrents forts. Cystoseira és un dels gèneres més àmpliament distribuïts de l'ordre Fucales i proporciona un hàbitat essencial per a moltes epífites, invertebrats i peixos. Cystoseira es troba sobretot en les regions temperades de l'hemisferi nord, com el Mediterrani, Índic i Pacífic.
Les següents espècies estan enumerades al World Register of Marine Species:[1]
Cystoseira és un gènere d'algues brunes en l'ordre fucales. Cystoseira és molt sensible a la contaminació de l'aigua i es pot utilitzar com a indicador biològic. Cystoseira es caracteritza tenir una estructura vertical molt marcada diferenciant-se les regions basals i apicals i la presència de pnuematocists encadenats (vesícules d'aire). En Cystoseira plantes velles tenen un eix principal allargat, i amb el temps les ramificacions laterals primàries s'allarguen proporcionalment. Les seves parts inferiors estan fortament aplanades en expansions "foliars" o "fulles" basals. Les regions fèrtils que porten conceptacles són coneguts com a receptacles. Aquests es troben normalment en les puntes de les "branques". Les seves regions basals i apicals són molt diferenciats. Tenen pnuematocists encadenats (vesícules d'aire). Les vesícules mantenien erecte l'organisme, causant que suri en corrents forts. Cystoseira és un dels gèneres més àmpliament distribuïts de l'ordre Fucales i proporciona un hàbitat essencial per a moltes epífites, invertebrats i peixos. Cystoseira es troba sobretot en les regions temperades de l'hemisferi nord, com el Mediterrani, Índic i Pacífic.
Cystoseira is a genus of brown algae in the order Fucales.
Cystoseira is characterized by highly differentiated basal and apical regions and the presence of catenate pneumatocysts (air-vesicles). In Cystoseira old plants have an elongated main axis, and in time the primary laterals become proportionally elongated. Their lower parts are strongly flattened into ‘foliar expansions’ or basal leaves. Fertile regions which bear conceptacles are known as receptacles. These are normally found at the tips of the branches. Their basal and apical regions are highly differentiated. They have catenate pneumatocysts (air vesicles). The aerocyst or air vesicles keep the organism erect, by causing it to float in strong currents.
Cystoseira is one of the most widely distributed genera of the Fucales order and provides an essential habitat for many epiphytes, invertebrates, and fish. Cystoseira is found mostly in temperate regions of the Northern Hemisphere, such as the Mediterranean, Indian, and Pacific Oceans.
Cystoseira depend on good water quality, and can be used for bioindication. This was discovered in a study of Cystoseira species undertaken on Menorca.
The following species are listed in the World Register of Marine Species:[1]
Cystoseira is a genus of brown algae in the order Fucales.
Cystoseira es un género de algas pardas (Phaeophyceae) del orden Fucales. Se caracteriza por presentar unas regiones basal y apical muy diferenciadas y por la presencia de neumatocistos (vesículas de aire) encadenados. Las plantas maduras tienen un eje principal alargado y los laterales proporcionalmente alargados. Las partes inferiores están fuertemente aplanadas en 'expansiones foliares" u "hojas basales". Las regiones fértiles soportan conceptaculos localizados en receptáculos. Estos normalmente se encuentran en las puntas de las ramas. Los neumatocistos mantienen el alga erecta, por lo que parece flotar en las corrientes fuertes. Se alimenta de materia inorgánica mediante la fotosíntesis.
Cystoseira es uno de los géneros con más amplia distribución del orden Fucales proporcionando un hábitat esencial para muchas epífitas, invertebrados y peces. Se encuentran principalmente en las regiones templadas del hemisferio norte, como Mediterráneo, océano Índico y Pacífico.
C. ericoides
C. foeniculacea
C. granulata
Cystoseira es un género de algas pardas (Phaeophyceae) del orden Fucales. Se caracteriza por presentar unas regiones basal y apical muy diferenciadas y por la presencia de neumatocistos (vesículas de aire) encadenados. Las plantas maduras tienen un eje principal alargado y los laterales proporcionalmente alargados. Las partes inferiores están fuertemente aplanadas en 'expansiones foliares" u "hojas basales". Las regiones fértiles soportan conceptaculos localizados en receptáculos. Estos normalmente se encuentran en las puntas de las ramas. Los neumatocistos mantienen el alga erecta, por lo que parece flotar en las corrientes fuertes. Se alimenta de materia inorgánica mediante la fotosíntesis.
Cystoseira on ruskolevien suku. [1] Ne ovat kestäviä ruskeita makroleviä, jotka kestävät veden mylläystä varsin hyvin.[2]
Sukuun on luokiteltu kaikkiaan 239 lajia ja alalajia, mutta niistä vain 39 on taksonomisesti hyväksyttäviä.[3]
Suku on levinnyt kaikkialle maailmaan, mutta 80 % sen lajeista tavataan Välimerellä ja Atlantilla Välimeren läheisyydessä. Cystoseirat ovat yleisimpiä lajeja Välimeren rantavesissä 0-1 metrin syvyydessä, jos pohja-aines on kovaa ja vesi on puhdasta. Näitä leviä voidaan käyttää rantojen puhtauden indikaattoreina.[4]
Cystoseira on ruskolevien suku. Ne ovat kestäviä ruskeita makroleviä, jotka kestävät veden mylläystä varsin hyvin.
Sukuun on luokiteltu kaikkiaan 239 lajia ja alalajia, mutta niistä vain 39 on taksonomisesti hyväksyttäviä.
Suku on levinnyt kaikkialle maailmaan, mutta 80 % sen lajeista tavataan Välimerellä ja Atlantilla Välimeren läheisyydessä. Cystoseirat ovat yleisimpiä lajeja Välimeren rantavesissä 0-1 metrin syvyydessä, jos pohja-aines on kovaa ja vesi on puhdasta. Näitä leviä voidaan käyttää rantojen puhtauden indikaattoreina.
Cystoseira, les cystoseires, est un genre d'algues brunes de la famille des Sargassaceae.
Le nom de genre Cystoseira vient des mots grecs κύστις / kýstis, « vessie ; poche », et σειρά / seirá, « corde ; chaine »[3], littéralement « vessies en chaine », en référence à la présence de pneumatocystes tout le long des frondes qui permettent leur flottaison.
Il existe une quarantaine d'espèces dont le statut d'espèce a été accepté[4]. Le lectotype du genre est Cystoseira concatenata (Linnaeus) C.Agardh, aujourd'hui décrit comme Cystoseira foeniculacea (Linnaeus) Greville[5].
Selon AlgaeBase (7 juin 2018)[1] :
Selon World Register of Marine Species (7 juin 2018)[2] :
Quelques espèces sont présentes le long des côtes atlantiques, principalement C. baccata, C. nodicaulis, C. foeniculacea, C. humilis et C. tamariscifolia. Néanmoins, la majorité des espèces se retrouvent en Méditerranée, où le genre a connu une radiation adaptative importante, résultant en une trentaine d'espèces[7].
Les espèces de ce genre se développent dans l'étage infralittoral[7] ou dans les cuvettes de l'étage médiolittoral[7],[8]. En mer Méditerranée, les différentes espèces de cystoseires sont réparties verticalement sur le littoral et façonnent la physionomie de la végétation de cette mer[9]. Elles jouent un rôle primordial dans la structure des communautés du littoral, en étant la base d'habitats dont la diversité spécifique est importante[10]. Certaines espèces forment des canopées en eaux peu profondes (Cystoseira amentacea est l'espèce la plus commune)[10] et d'autres espèces sont la base d'écosystèmes en eaux plus profondes (25-47 m)[11].
Les Cystoseira sont en déclin en mer Méditerranée[12]. C. amentacea, C. mediterranea, C. sedoides, C. spinosa et C. zosteroides sont protégées par la Convention de Berne[13].
Cystoseira, les cystoseires, est un genre d'algues brunes de la famille des Sargassaceae.
Cistozira (lat. Cystoseira) je jedna od najučestalijih alga koje se nalaze u Jadranskom moru iz obitelji Cystoseiraceae.
Ona spada u skupinu smeđih algi. Može biti visoka do pola metra. Obrasta u mirnim i zaštićenim uvalama. Vrlo je razgranata i stvara guste podvodne nakupine. Cistozira je često bogat izvor hrane, pa i sklonište mnogim životinjama.
U Wikimedijinu spremniku nalazi se još gradiva na temu: Cystoseira
Nedovršeni članak Cistozira koji govori o biologiji treba dopuniti. Dopunite ga prema pravilima Wikipedije.
Cistozira (lat. Cystoseira) je jedna od najučestalijih alga koje se nalaze u Jadranskom moru iz obitelji Cystoseiraceae.
Cystoseira è un genere di alghe brune appartenente all'ordine Fucales ed alla famiglia Cystoseiraceae. Il genere ha una distribuzione cosmopolita ma si trova principalmente nelle acque temperate dell'emisfero nord, soprattutto nel mar Mediterraneo e nell'oceano Pacifico e Indiano. Il tallo è suddiviso in ventosa, stipite e fronda.
Hanno aspetto arborescente o cespuglioso.
Il tallo presenta una struttura parenchimatosa, in cui le cellule si dividono in modo da formare una sorta di tessuto carnoso. È costituito da un asse principale da cui si dipartono degli assi secondari ramificati. L'accrescimento è apicale. Anteridii e oogoni si trovano all'interno di concettacoli fertili chiamati ricettacoli. È suddiviso in ventosa, stipite, fronda e pneumatocisti.
Ha una forma discoidale a sezione triangolare ed è costituito da piccoli rizoidi che l'alga utilizza per attaccarsi al substrato roccioso.
Lo stipite può essere paragonato per le sue funzioni al tronco delle piante: permette all'alga di mantenersi eretta e trasporta i prodotti del metabolismo e i nutrienti. Ha una forma triangolare.
Sono disposte radialmente lungo lo stipite e costituiscono la parte più evidente del tallo e quella maggiormente interessata dai processi fotosintetici. In essa quindi sono presenti molti cloroplasti e mitocondri.
La loro colorazione va dal nero (C. crinita), al bruno-rossastro (C. barbata), al bruno-giallastro (C. compressa), talora con riflessi iridescenti bluastri (C. mediterranea).
Sono delle strutture sferiche o ellissoidali piene d'aria che permettono il galleggiamento della pianta. Si trovano generalmente nella porzione apicale del tallo.
È un genere cosmopolita, anche se è più abbondante nei mari temperati dell'emisfero nord. Nel mar Mediterraneo segna il confine tra il piano mesolitorale e quello infralitorale.
Il genere è compreso nella classe Phaeophyta (alghe brune) e nell'ordine Fucales.
Vi appartengono circa 50 specie:
Cystoseira è un genere di alghe brune appartenente all'ordine Fucales ed alla famiglia Cystoseiraceae. Il genere ha una distribuzione cosmopolita ma si trova principalmente nelle acque temperate dell'emisfero nord, soprattutto nel mar Mediterraneo e nell'oceano Pacifico e Indiano. Il tallo è suddiviso in ventosa, stipite e fronda.
Cystoseira é um género de algas pertencente à classe Phaeophyceae (algas castanhas), ordem Fucales, caracterizado por espécies com frondes muito ramificadas, fixas ao substrato por um pé discóide, por vezes contendo eixos prostrados que se fixam ao substrato por haptera, ou seja por prolongamentos pluricelulares ramificados que permitem melhorar a fixação ao substrato.
Cystoseira é um género de algas pertencente à classe Phaeophyceae (algas castanhas), ordem Fucales, caracterizado por espécies com frondes muito ramificadas, fixas ao substrato por um pé discóide, por vezes contendo eixos prostrados que se fixam ao substrato por haptera, ou seja por prolongamentos pluricelulares ramificados que permitem melhorar a fixação ao substrato.
Це незавершена стаття з альгології.Cystoseira C.Agardh (1820), nom. cons.[1]
Цистозе́йра[2], или цистози́ра[3] (лат. Cystoseira), — род бурых водорослей порядка Фукусовые (Fucales). В настоящее время насчитывают 37 таксонов видового и инфравидового уровня[4]. В России встречаются два, наиболее распространенный вид — цистозейра бородатая (Cystoseira barbata).
Представители рода растут на каменистых и каменисто-ракушечных грунтах в сублиторали Черного и Азовского морей на глубине 0,5—20 м. Светолюбивы.
Представители рода — многолетние организмы.
Слоевище в виде крупных кустов размером от 30 до 150 см, прикрепляющихся подошвой.
Стволик покрыт радиально расположенными длинными многократно разветвлёнными ветвями. Отдельные растения в зарослях плотно прилегают друг к другу и имеют как бы одно общее основание. Стволик небольшой, цилиндрический, с гладкой или неровной поверхностью. Основные ветви отходят со всех сторон стволика поочередно или почти беспорядочно и прослеживаются в значительной части слоевища. Вторичные веточки многократно разветвленные, цилиндрические, короче, чем основные, часто собраны метелками вблизи их вершин.
Воздушные пузыри развиваются на боковых веточках, особенно обильно вблизи вершины, и располагаются в виде чёток или по одному. Имеются многочисленные криптостомы.
Рецептакулы мелкие, 0,2—1 см длиной, цилиндрические, располагаются на концах ветвей, развиваются зимой и отчасти летом. Боковые веточки, несущие рецептакулы, ежегодно отмирают.
Богата альгиновой кислотой.
Цистозе́йра, или цистози́ра (лат. Cystoseira), — род бурых водорослей порядка Фукусовые (Fucales). В настоящее время насчитывают 37 таксонов видового и инфравидового уровня. В России встречаются два, наиболее распространенный вид — цистозейра бородатая (Cystoseira barbata).
