Asian Arowana

L'espècie Scleropages formosus comprèn diverses varietats fenotípiques que habiten en aigües dolces i es distribueixen geogràficament per la regió de l'Àsia Sud-oriental. La classificació comú inclou aquestes varietats dins d'una mateixa espècie tot i que l'estudi de Poyaud et al. (2003) ^[1] suggereix la diferenciació d'aquests en múltiples espècies. Aquest peix també es coneix amb el nom comú d'Arowana asiàtica, Bonyontongue asiàtic i peix drac, degut a la seva similaritat amb el drac xinès i té una especial importància cultural en àrees d'influència xinesa. Aquesta gran popularitat ha pogut tenir un paper perjudicial en el seu estat de conservació, ja que és un peix que es troba en perill d'extinció.^[2]

L'hàbitat d'aquests peixos se situa en rius d'aigües negres, en aigües que flueixen en aiguamolls forestals amb poc moviment i en zones humides de regions tropicals amb uns temperatures d'entre 24-30 °C. Els espècimens adults s’alimenten d’altres peixos, mentre que les cries joves s’alimenten d’insectes.

Descripció fenotípica

Les arowanes asiàtiques poden créixer fins a una longitud de 90 centímetres. Com tot el gènere de Scleropages, l'espècie S. formosus tenen un cos allargat amb diverses aletes a nivell pectoral, dorsal, pelviana i caudal, aquesta última de major mida. Les seves escates són grans i circulars i, en algunes varietats, presenten colors metàl·lics amb patrons de mosaic. Aquests peixos tenen una boca obliqua amb una àmplia obertura i en la seva prominent barbeta inferior, es disposen dues barbetes a la punta.

Aquesta espècie es distingeix dels seus congèneres australians S. jardinii i S. leichardti per tenir un nombre menor d’escames en la línia lateral (21-26), aletes pectorals i pelvianes més llargues i per presentar un musell més allargat.

Existeixen varietats fenotípiques d’arowanes. Les més comuns són les verdes, les platejades de cua grisa o groga i les daurades de cua vermella.^[3]

• Les arowanes verdes presenten un color fosc al dors, platejat o verd or en els laterals i platejat o blanquinós a la superfície ventral amb taques verdoses o blavoses fosques, visibles a través de les escates laterals. A la regió posterior de l'ull i el cap dels peixos madurs presenten un color maragda brillant.

• Les arowanes platejades de cua grisa o groga presenten un color fosc al dors, platejat als laterals amb taques en forma d’anells i un ventre platejat o blanquinós. Per una banda, els peixos de cua groga, les membranes de les aletes tenen un color groguenc amb raigs de color gris fosc mentre que, per l'altra, els de cua grisa, les aletes presenten un color gris uniforme.

• En les arowanes d’or de cua vermella malgrat les escates siguin de color daurat, les aletes pelvianes i caudals són de color marró vermellós. Els peixos adults presenten un color fosc a la part posterior i les escates laterals, els opercles, el ventre i les membranes de les aletes pectorals i pelvianes daurat metàl·lic.

Existeixen altres varietats fenotípiques menys comuns: les d'esquena creuada daurada i les super vermelles.

• Les arowanes d'or d’esquena creuada madures es distingeixen de les de cua vermella per tenir un color d’or metàl·lic que cobreix la part posterior per complet. A més a més, aquesta varietat manca d’aletes de color vermell.

• En les arowanes super vermelles madures les cobertes d'emmallament, les escates laterals i les membranes de les aletes són de color vermell metàl·lic que variant en matisos. En els peixos madurs, la part posterior és de color marró fosc, mentre que en els peixos joves, la coloració més fosca es troba a la part dorsal, i el color vermell apareixerà en la maduresa.^[4]

Evolució i taxonomia

Les arowanes asiàtiques pertanyen a l’ordre dels Osteoglossiformes, a la família dels Osteoglossidae i al gènere Scleropages. Com tots els membres de la família dels Osteoglossidae, les arowanes asiàtiques es troben molt adaptades a l’aigua dolça i són incapaces de sobreviure als oceans. Així doncs, la seva propagació a través de les illes de'sud-est asiàtic suggereix que van divergir d’altres Osteoglossidae|osteoglòsids abans de la ruptura continental completa. Els estudis genètics han confirmat aquesta hipòtesi, mostrant l’avantpassat de les arowanes australianes, S. leichardti i S. jardinii fa uns 140 milions d’anys, durant el període del cretaci. Aquesta divergència es va produir al marge oriental de Gondwana. La similitud morfològica de totes les espècies de Scleropages mostra poc canvi evolutiu.

La primera descripció d’aquests peixos va ser publicada el 1840 pels naturalistes alemanys Salomon Müller i Hermann Schlegel, sota el nom de Formosum osteoglossum, encara que posteriorment aquesta espècies es va situar dins el gènere de Scleropages amb el nom de S. formosus. Les diferents característiques fenotípiques de les varietats d'arowanes asiàtiques són característiques de la regió geográfica on es troben:

• La varietat més comuna, la verda, es troba a Indonèsia (Kalimantan i Sumatra), Vietnam, Myanmar, Tailàndia, Cambodja i Malàisia.
• La platejada de cua grisa i cua groga, considerada per alguns dins la varietat verda, es troben a diferents regions de l'illa de Borneo, a Indonèsia.
• La varietat de color daurat de cua vermella es troba al nord de Sumatra, Indonèsia.
• La de color d'or d’esquena creuada es troben a l'estat de Pahang i la zona de Bukit Merah a Perak, Malàisia peninsular.
• Les varietat de peix super vermell o vermell sang, són conegudes només a la part alta del riu Kapuas i als llacs propers a l'oest de Borneo, Indonèsia.

El 2003, un estudi va proposar la divisió de S. formosus en quatre espècies separades. Aquesta nova classificació es basa, per una part, en la morfometria, i per una altra, en anàlisi filogenètic utilitzant el gen del citocrom b. Aquesta classificació inclou aquestes espècies:

• S. formosus inclou la soca coneguda com a arowana verda. L'esquena creuada d'or, que no va ser part de l'estudi, es va incloure per defecte tot i que es sospitava estar relacionada estretament amb S. aureus.
• S. macrocephalus va descriure a l'arowana asiàtica platejada. cleropages aureus va descriure la Arowana d'or de cua vermella.
• S. legendrei va descriure l'arowana super vermella.

Tot i així, aquesta classificació no és del tot acceptada.

Biologia reproductiva

Les arowanes asiàtiques assoleixen la maduresa sexual als 3-4 anys, període relativament tard en comparació amb la majoria de peixos. Les femelles d'aquesta espècie produeixen pocs ous (30-100) de gran mida. Un cop els ous són fecundats presenten posteriorment una incubació bucal paterna, on es dóna el desenvolupament inicial.^[5]

Relació amb els humans

Creences

Les arowanes asiàtiques són considerades símbol de bona sort i prosperitat dins la cultura asiàtica. Aquesta reputació es deriva a causa de la similitud amb el drac xinès, considerat símbol de bon auguri. Les grans escames de colors metàl·lics i la doble barbeta és una característica compartida entre aquests dos.

Estat de conservació

Les arowanas asiàtiques es troben en la Llista vermella de la IUCNde 2006 per espècie en perill d’extinció. El comerç internacional d'aquests peixos està controlat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), en què es va col·locar en la categoria més restrictiva, el 1975. Un gran nombre de criadors d’espècies amenaçades es troben a Àsia, i els espècimens que produeixen es poden importar a un gran nombre de regions. Altres nacions, com és el cas dels Estats Units, restringeixen la possessió d’arowanes asiàtiques a partir de la Llei d’espècies amenaçades, pel que aquests no es poden mantenir al país sense un permís.

Les arowanes asiàtiques criades en captivitat que són legals per al comerç en virtud al (CITES) es documenten de dues maneres. En primer lloc, les granges de peixos proporcionen a cada comprador un certificat d'autenticitat i un certificat de naixement. En segon lloc, cada mostra rep un microxip implantat, anomenat microxip integrat passiu, que identifica els animals individuals.

És important destacar que la inclusió d’aquesta espècie en la Llista vermella de la https://www.iucn.org IUCN] va ser per la disminució de l’hàbitat com a factor important en la desaparició d’aquesta espècie, més que la recol·lecció per aquaris. Per exemple, a la península de Malacca, on presentaven una àmplia distribució actualment és infreqüent la presència d’arowanes asiàtiques degut a la destrucció del medi ambient.

Referències

Baramundi malajský (Scleropages formosus) je ostnojazyčná ryba žijící v černých vodách jihovýchodní Asie. Je známá také pod názvy arowana asijská nebo arowana malajská.^[2]

Má protáhlé tělo, které může dosáhnout délky 90 cm a váhy přes 17 kilogramů; je pokryto velkými cykloidními šupinami s kovovým leskem, druh existuje v několika barevných formách. V období tření klade samice 30 až 100 velkých jiker, samec odchovává potěr v ústech. Baramundi dosahuje pohlavní dospělosti až po třech letech. Mladí jedinci se živí hmyzem, starší loví menší ryby, obojživelníky a korýše, za kořistí se dokáží z vody vymrštit do značné výšky. Jsou aktivní v noci, ve dne se skrývají mezi kořeny pandánů.

Domorodci loví tyto ryby jako potravu, baramundi malajský je také populární akvarijní ryba. Zlaté a červené formy jsou v Číně známé jako „dračí ryba“ a je po nich značná poptávka jako po symbolu štěstí a bohatství.^[3] Kvůli nadměrnému lovu a ztrátě původního životního prostředí zejména v Malajsii byl baramundi klasifikován jako ohrožený taxon a je chráněn podle Úmluvy o mezinárodním obchodu s ohroženými druhy volně žijících živočichů a rostlin. Legálně prodávané kusy proto pocházejí z umělých chovů.

Reference

1. ↑ Červený seznam IUCN 2018.1. 5. července 2018. Dostupné online. [cit. 2018-08-10]
2. ↑ Biolib.cz
3. ↑ Dračí ryba v akváriu je šancí, jak vyhrát nad krizí. Vychází to nejen Číňanům. Hobby iDnes.cz

Externí odkazy

• Obrázky, zvuky či videa k tématu baramundi malajský ve Wikimedia Commons
• Taxon Scleropages formosus ve Wikidruzích
• Seriously Fish

Der Asiatische Gabelbart (Scleropages formosus), auch Asiatischer Knochenzüngler oder Asiatischer Arowana genannt, ist ein Raubfisch aus der Familie der Knochenzüngler (Osteoglossidae).

Beschreibung

Der Asiatische Gabelbart hat einen langgestreckten, seitlich abgeflachten Körper und kann bis zu 90 cm lang werden, jedoch bleibt er in den meisten Fällen deutlich kleiner (max. 60 cm). Die Körperhöhe beträgt etwa ein Viertel der Standardlänge. Ältere Exemplare werden mit der Zeit hochrückiger. Der Kopf ist höher als lang, die Breite beträgt etwa als ¾ der Kopflänge. Das Maul steht schräg, die Maxillare ist lang und reicht bis unter den Augenmittelpunkt oder bis hinter den hinteren Augenrand. An der Spitze des Unterkiefers befinden sich zwei kurze, dicke Barteln. Die Brustflossen sind lang (etwa ein Drittel der Standardlänge) und erreichen meistens die Basis der Bauchflossen, die nur halb so lang sind wie die Brustflossen. Die Afterflosse ist kurz (weniger als 28 % der Standardlänge). Die Rückenflosse ist kurz und erreicht nur die Hälfte bis 3/4 der Afterflossenlänge. Die Schuppen sind groß.

Goldene Morphe

Rote Morphe

Der Asiatische Gabelbart kommt in verschiedenen Farbmorphen vor. Die grüne Morphe hat einen dunkel olivgrünen Rücken und silbrige oder grüngoldene Körperseiten. Auf den Schuppen entlang der Seitenlinie finden sich dunkelgrüne oder dunkelblaue Flecken. Dies kann stimmungsabhängig sein. Die Bauchseite ist weißlich oder silbrig. Die Flossenmembranen sind grünlich, bei der Population aus Sumatra bläulich-purpur. Bei der goldenen Morphe sind Rücken, Rückenflosse und das obere Drittel der Schwanzflosse dunkel gefärbt. Der Rest der Schwanzflosse und die Afterflosse sind rötlich oder hellbraun. Bei Jungfischen sind der Kiemendeckel, die großen Schuppen an den Seiten, die Bauchseite und die Brust- und Bauchflossen silbrig mit einem goldenen Schimmer. Mit zunehmendem Alter werden diese Partien immer stärker leuchtend gold. Die rote Morphe ist auf der Rückenseite dunkelbraun gefärbt. Die Seiten, der Kiemendeckel und die Flossen variieren in verschiedenen Gold-Rot-Tönen. Die Lippen sind rot. Bei adulten Exemplaren ist die rötliche Farbe weniger deutlich und die Bauchseite wird weißlich. Die silberne Morphe hat einen dunkelgrauen Rücken und silbrige Körperseiten. Auf den meisten der großen Schuppen findet sich ein kreisrunder, dunkelgrauer oder olivfarbener Ring. Die Bauchseite ist weißlich oder silbrig. Die unpaaren Flossen der Population aus West-Kalimantan sind dunkelgrau. Bei der Population aus Zentral-Kalimantan ist die Flossenmembran gelblich, die Flossenstrahlen dunkelgrau.^[1]

• Flossenformel: Dorsale 15–20, Anale 24–28, Pectorale 7, Ventrale 5.
• Schuppenformel SL 21–26.^[1]

Asiatischer Gabelbart im Naturkundemuseum Karlsruhe

Die Schwanzflosse im Detail

Verbreitung

Der Asiatische Gabelbart lebt im südlichen Thailand, in Kambodscha, im südlichen Vietnam, auf der Malaiischen Halbinsel und den meisten Flusssystemen Sumatras und Borneos. Die goldene Morphe kommt in kleinen Regenwald-Seen im Gebiet des Siak in der Nähe von Pekanbaru und entlang des Batanghari im Nationalpark Berbak auf der indonesischen Insel Sumatra vor. Die rote Morphe wurde in kleinen Regenwaldbächen und kleinen Seen (weniger als 1 km² groß) rund um den Sentarumsee im oberen Stromgebiet des Kapuas auf der indonesischen Insel Kalimantan gefunden. Die Gewässer in den Lebensräumen beider Morphen führen von Tanninen gefärbtes Schwarzwasser mit einem pH-Wert von weniger als 5,5. Die silberne Morphe lebt in Zentral- und West-Kalimantan (Kapuas) in kleinen Regenwald-Bächen und größeren Weißwasser- und Klarwasserflüssen mit mehr oder weniger stark strömendem Wasser. Der pH-Wert der Heimatgewässer liegt oberhalb von 6. Auf der Malaiischen Halbinsel im malaiischen Bundesstaat Pahang kommt außerdem eine bläuliche Knochenzünglerpopulation vor.^[1]

Lebensweise

Der Asiatische Gabelbart bewohnt die Uferregionen schnell oder langsam fließender Flüsse. Der für die Fortpflanzung als günstig beschriebene pH-Wert liegt im Bereich 7,6–7,8.^[2] Er ernährt sich von Fischen, Fröschen und großen Insekten, die er an der Wasseroberfläche erjagt. Scleropages formosus erreicht die Geschlechtsreife mit drei bis vier Jahren. Zu diesem Zeitpunkt hat er eine Länge von 45–60 cm. Die Laichzeit erstreckt sich in seinen angestammten Verbreitungsgebieten über die Monate Juli bis Dezember. Ein bis zwei Wochen nach der Paarung erfolgt die Eiablage. Ein reifes Ovar von 1,9 cm Durchmesser beherbergt 20–30 Eier,^[3] sodass ein Weibchen zwischen 10 und 60 Eier legen kann, die einen Durchmesser von gut 10 mm haben. Das Männchen nimmt die befruchteten Eier mit seinem Maul auf (parentale Maulbrüter). Die schlüpfenden Jungfische sind 6–7 cm lang. Sie bleiben im Maul des Männchens, bis ihr Dottersack vollständig aufgebraucht ist.

Die Eier sind groß und erreichen Durchmesser von 1,38 bis 1,58 cm. Die Jungfische sind bei der Geburt 6 bis 7 cm lang. Die Anzahl der Eier in einem Gelege beträgt weniger als 50.^[1]

Systematik

Der Asiatische Gabelbart wurde 1840 durch die deutschen Naturforscher Hermann Schlegel und Salomon Müller unter der Bezeichnung Osteoglossum formosum erstmals wissenschaftlich beschrieben.^[4] Die Gattung Scleropages wurde 1864 durch den deutschen Ichthyologen Albert Günther mit der Erstbeschreibung von Leichhardts Knochenzüngler (Scleropages leichardti) eingeführt.^[5]

Die goldene, rote und silbrige Farbmorphe wurden 2003 als eigenständige Arten beschrieben (S. aureus, S. legendrei und S. macrocephalus) und bei Scleropages formosus verblieb lediglich die grüne Farbmorphe und die bläuliche Knochenzünglerpopulation von der Malaiischen Halbinsel, die nicht untersucht werden konnte, da kein Typusexemplar vorlag.^[1] Die neuen Arten wurden jedoch nicht allgemein anerkannt und gelten als Synonymbeschreibungen von Scleropages formosum. Eine genaue genetische Untersuchung der malayischen Knochenzüngler ergab, dass die grüne Morphe nicht monophyletisch ist und anderen Farbmorphen darin verschachtelt sind. Stattdessen gehören die Populationen Malaysias zu 3 genetischen Linien, die allopatrisch verbreitet sind. Eine dieser Linien ist auf Zentral-Sarawak beschränkt.^[6]

Beziehung zum Menschen, Nutzung und Gefährdung

In Asien gilt der Gabelbart schon seit langem als Familienfisch und Glücksbringer. Ähnlich wie der Koi wird er, besonders die rote Morphe, auch im Rahmen von Feng Shui als Symbol für Glück, Reichtum, Wohlstand und Stärke angesehen. Sein Status gilt als stark gefährdet, da er in seinem gesamten Verbreitungsgebiet seltener geworden ist. Gründe für diese Abnahme sind in menschlichen Aktivitäten zu suchen. Natürliche Habitate, in denen dieser Fisch lebt, werden abgebaut. Sümpfe werden oftmals in landwirtschaftliche Flächen und bewaldete Lebensräume werden in Plantagen umgewandelt oder durch Waldbrände zerstört. Des Weiteren werden diese Fische seit den 1970er Jahren gerne in Aquarien gehalten, jedoch beschränken oder verbieten manchen Nationen den Besitz dieser Spezies. So kam es trotz registrierten Züchtern zu illegalem Handel. Heute ist der Markt reguliert, doch nicht optimal und damit werden natürliche Exemplare heute noch, von Händlern, ausgebeutet.^[7] Die Fische werden durch das Washingtoner Artenschutzabkommen sowie die EU-Artenschutzverordnung geschützt.

Literatur

• Günther Sterba: Süsswasserfische der Welt. 2. Auflage. Urania, Leipzig/Jena/Berlin 1990, ISBN 3-332-00109-4.
• Martien J.P. van Oijen & Sancia E.T. van der Meij: The types of Osteoglossum formosum Müller & Schlegel, 1840 (Teleostei, Osteoglossidae). Zootaxa 3722 (3): 361–371 (23. Oktober 2013), doi:10.11646/zootaxa.3722.3.5, PDF.
• Ronny Wartenberg: Arowana. Degen Mediahouse, 2013, ISBN 978-3-942 596-07-7.

Einzelnachweise

1. ↑ ^{a b c d e} Laurent Pouyaud, Sudarto & Guy G. Teugels: The Different Colour Varieties of the Asian Arowana Scleropages formosus (Osteoglossidae) are distinct species: Morphologic and genetic evidences. In: Cybium, Band 27, Nummer 4, Dezember 2003, S. 287–305.
2. ↑ Mohamad Zaini Suleiman: Breeding technique of Malaysian golden arowana, Scleropages formosus in concrete tanks. (Memento vom 4. Juli 2016 im Internet Archive) In: Aquaculture Asia, 8, Nr. 3, 2003, S. 5–6.
3. ↑ D. B. C. Scott, J. D. Fuller: The reproductive biology of Scleropages formosus (Müller & Schlegel)(Osteoglossomorpha, Osteoglossidae) in Malaya, and the morphology of its pituitary gland. In: Journal of Fish Biology, 8, Nr. 1, 1976, S. 45–53, doi:10.1111/j.1095-8649.1976.tb03906.x.
4. ↑ Salomon Müller und Hermann Schlegel (1840): Beschrijving van een' nieuwen Zoetwater-visch van Borneo, Osteoglossum formosum. Verhandelingen over de natuurlijke geschiedenis der Nederlandsche overzeesche bezittingen / door de Leden der Natuurkundige Commissie in Indië en andere schrijvers; uitgegeven ... door C. J. Temminck. No. 2: 1-7
5. ↑ Albert Günther (1864): On a new generic type of fishes discovered by the late Dr. Leichardt in Queensland. Annals and Magazine of Natural History (Series 3) v. 14 (no. 81) (art. 21): 195-197.
6. ↑ Norli Fauzani Mohd Abu Hassan Alshari, Sébastien Lavoué, Mohamad Asyraf Mohamad Sulaiman, Md Zain Khaironizam, Siti Azizah Mohd Nor, Fazimah Aziz (2021): Pleistocene paleodrainages explain the phylogeographic structure of Malaysian populations of Asian arowana better than their chromatic variation. Endangered Species Research, 46: 205-214. DOI: 10.3354/esr01152
7. ↑ Scleropages formosus in der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN 2017-3. Eingestellt von: Kottelat, M., 2011-02-20.

Iwak Arwana kang jeneng latinè (Scelopages Formosus) ya iku iwak kang uripè asli ana kali ing Pulo Kalimantan lan Papua.^[1] Iwak iki misuwur kanthi jeneng iwak naga ''dragon fish'', barramundi, Saratoga, pla tapad, kelesa, siluk, kayangan, peyang, tangkeleso, lan aruwana utawa arowana.^[1]. Iwak iki duwé wujud kang kas kang katon gagah, sithik angkuhè, dijangkepi déning sungut lan sisik kang gedhé kang ndadèkakè dadi katon sangar lan nyengsemakè ati.^[1].

Mula akèh kang ngarani dragon fish utawa iwak naga.^[1] Panggonan uripè kang asli lan alami ya iku ana ing pinggir kali kang ana witè engkana, putat, rasau, lan entagis kang oyotè tekan ngisor njero banyu, batang lan godhong-godhongè ngrembaka.^[1]. Ing Pulo Kalimantan ana Kabupatèn Kapuas Hulu, Kacamatan Slimbau, ing rawa lan dhasaranè lemah kang ana blethokè.^[1]. Ana Sumatera Selatan manggonè ing rawa kang dhasar lemahè gambut.^[1].

Jinis iwak arwana ing Asia

1. Arwana Ijo saka Viètnam, Thailand, lan Malaysia
2. Arwana Emas saka Malaysia lan
3. Buntut Abang saka Nagara Indonèsia. Kalbar warna abang, Sumsel warna ijo putih.^[1].

Saliyanè iku uga ana Arowana Banjar Rèd, Arowana Bin/Pino, Arowana Jardini (spésies asli saka Irian), lan Arowana Silver Brazil.^[2]

Iwak hoki ana kang percaya iwak Arwana iki ndadèkake sapa kang duwè dadi beja, marakake sugih, kanthi duwé ciri kang mirunggan reganè bisa banget larangè ngati atusan yuta rupiyah.^[1] Iwak arwana iki kalebu iwak primitif akèh kang nemu fosile kang kurang luwih 10-60 kapungkur, lan wis èvolusi sepuluh yuta taun luwih.^[3] Pangananè iwak arwana ya iku: iwak cilik, kodok urang-urang, coro, jangkrik, lan klabang.^[3] Iwak iki kalebu ing salah sijiné kulawarganè Ostèoglasidaè (kulawarga iwak kang ilatè duwé balung), ing dhasarè cangkemè awujud balung kang kanggonè padha karo untu.^[4] Salah sijiné iwak arwana kang saiki meh langka ya iku jinis arwana asia (Scleropages formosus). Spesies iki duwé awak kang dawa, kanthi sirip duburè kang dawa adoh memburi awakè.^[4] Arwana asia iki duwé warna kepèrak-pèrakan, lan duwé rega èkonomi kang dhuwur, ing kolèktor fèng shui gelem bayar larang.^[4]

Umurè iwak arwana iki manut panggonan uripè.^[2] Yèn ta ana ing akuarium, bisa urip nganti 25 taun, nanging yèn ta urip ana kolam bisa nganti 60-70 taun.^[2]

Agus H. Tjakrawidjaja, ya iku wong kang neliti lan mbudidaya iwak arwana kanggo Program Widya dan Teknologi di Daerah (Iptekda) nuturakè yèn ta kepèngin iwak arwana bisa dawa umuré kanthi pasa.^[5] "Ikan arwana kudu dipasakè, supaya bisa njaga stabilitas abot awakè saéngga bisa luwih dawa umurè.^[5] Pakan iwan arwana kang paling apik ya iku kodhok kang sakdriji jenthikè wong dèwasa, utawa bisa uga iwak Mas, lan usus pitik.^[5] Siji iwak indukan diwènèhi rong kodhok sadinanè kaping pindho.^[5] Aturanè sadina mangan, sadina pasa. Yèn diwènèhi mangan kang kerep iwakè bakal rikat lemu, ora payu kaadol.^[5] Manawa lemu uga bisa nyiksa iwake amarga ana lemak kang mbunteti kanthong amabeganè bajur bisa marakakè iwak angèl obahakè awakè.^[5]

Iwak arwana

Super Red

Cathetan suku

අරවානා මාළුවා මකර මාළුවා හා Lucky Fish ලෙසද හඳුන්වයි. සාමාන්‍යයෙන් මෙම මාළුවා අගල් 25 ත් 30 අතර ප්‍රමාණයකට වැඩෙන අතර සමහරක් අරවානා මසුන් අගල් 48 ක් දක්වා වර්ධනය වීමද දැකිය හැකිය. මෙම මසුන් සාමාන්‍යයෙන් අවුරුදු 20ක් පමණ ජිවත් වේ.මෙම මසුන් ඇති කිරීම සුබ ලකුණක් ලෙස සලකයි. එම නිසා විවිධ ස්ථාන වල මෙම මසුන් ඇති කිරීම දක්නට ලැබෙයි.මොවුන්ගේද විවිධ ප්‍රබේද දක්නට ලැබෙයි. ඒවා නම් Malayan , Red , silver , Blue , Platinum & golden ලෙස නම් කර ඇත. මෙම මසුන්ගේ ඉල්ලුමේ වැඩිකම හා පවතින අලංකාර ශරීර ස්වභාවය නිසා මොවුන්ගේ මිල අධික වේ. මෙම මසුන් $ 150 සිට $ 150,000 මිලකට අලවි වෙනු දැකිය හැකිය.

අරවානා මාළු ටැංකියක අවශ්‍යතා

Arawana Fish

මෙම මාළුවන් විශාල නිසා ඔවුන්ට කුඩා ප්‍රමාණයේ මාළු ටැංකි සුදුසු නොවේ. ඔවුන්ට ගැලුන් 250 සිට 300 දක්වා විශාල මාළු ටැංකි වඩාත් සුදුසු වෙයි. මාළු ටැංකිය තුල විශාල ලෙස ගස් වැවිමද නොකළ යුතුය. කුමක් නිසාද යත් මෙම මසුන්ට පිහිනීම හඳහා විශාල නිදහස් කලාපයක් අවශ්‍ය වීමයි. මෙම මාළු ටැංකියක උෂ්ණත්වය සෙල්සියස් අංශක 24 ත් 30 ත් අතර හා PH අගය 7 ත් 7.5 ත් අතර පවත්වා ගැනීම වඩාත් යෝග්‍ය වේ. මෙම මසුන් මාංශ භක්ෂක වන අතර ගප්පි මසුන් , ගෝල්ඩ් ෆිෂ් මසුන් හා කුඩා මසුන් අහාරයට ගනී.වෙනත් මාංශමය මත්ස්‍ය ආහාරද ලබා දිය හැකිය.මොවුන් අබිජනනය පහසු නොවේ.

මුලාශ්‍ර

^[1]

1. ↑ http://www.besttropicalfishtanks.com/arowana-fish

The Asian arowana (Scleropages formosus) comprises several phenotypic varieties of freshwater fish distributed geographically across Southeast Asia.^[3] While most consider the different varieties to belong to a single species,^{[4][5][6][3][7]} work by Pouyaud et al. (2003)^[8] differentiates these varieties into multiple species. They have several other common names, including Asian bonytongue, dragonfish, and a number of names specific to the different color varieties.

Native to Southeast Asia, Asian arowanas inhabit blackwater rivers, slow-moving waters flowing through forested swamps and wetlands. Adults feed on other fish, while juveniles feed on insects.^[9]

These popular aquarium fish have special cultural significance in areas influenced by Chinese culture. The name 'dragonfish' stems from their resemblance to the Chinese dragon. This popularity has had both positive and negative effects on their status as endangered species.

Evolution and taxonomy

Like all members of the Osteoglossidae, Asian arowanas are highly adapted to fresh water and are incapable of surviving in the ocean. Therefore, their spread throughout the islands of southeast Asia suggests they diverged from other osteoglossids before the continental breakup was complete. Genetic studies have confirmed this hypothesis, showing the ancestor of the Asian arowanas diverged from the ancestor of the Australian arowanas, S. jardinii and S. leichardti, about 140 million years ago, during the Early Cretaceous period. This divergence took place in the eastern margin of Gondwanaland, with the ancestors of Asian arowanas carried on the Indian subcontinent or smaller landmasses into Asia. The morphological similarity of all Scleropages species shows little evolutionary change has taken place recently for these ancient fish.^[10][11]

The first description of this species was published in 1840 by German naturalists Salomon Müller and Hermann Schlegel, under the name Osteoglossum formosum, although later this species was placed in Scleropages with the name S. formosus.^[12][13]

Super red arowana in a public aquarium

Several distinct, naturally occurring colour varieties are recognised as haplotypes, each found in a specific geographic region. They include:

• The green is the most common variety, found in Indonesia (Kalimantan and Sumatra), Vietnam, Myanmar, Thailand, Cambodia, and Malaysia.
• The silver Asian (not to be confused with the silver arowana, Osteoglossum bicirrhosum) is considered part of the green variety by some. It has two subvarieties, the "grey tail silver" or "Pinoh arowana," and the "yellow tail silver," each found in a different part of the island of Borneo.
• The red-tailed golden is found in northern Sumatra, Indonesia.
• The gold crossback, blue Malayan, or Bukit Merah blue is native to the state of Pahang and the Bukit Merah area in Perak, Peninsular Malaysia.
• The red, super red, blood red, or chili red is known only from the upper part of the Kapuas River and nearby lakes in western Indonesian part of Borneo.

In 2003, a study^[8] proposed breaking S. formosus into four separate species. This classification was based on both morphometrics and a phylogenetic analysis using the cytochrome b gene, and includes these species:

• Scleropages formosus was redescribed to include the strain known as the green arowana. The gold crossback, which was not part of the study, was included in this species by default, though it was suspected to be closely related to S. aureus.
• Scleropages macrocephalus described the silver Asian arowana.
• Scleropages aureus described the red-tailed golden arowana.
• Scleropages legendrei described the super red arowana.

The majority of researchers dispute this reclassification, arguing that the published data are insufficient to justify recognizing more than one Southeast Asian species of Scleropages, and that divergent haplotypes used to distinguish the color strains into isolated species were found within a single color strain, contradicting the findings. They are considered monotypic, consisting of closely related haplotypes.^{[3][4][5][6][7]}

Description

Asian arowana scales are large (most over 2 cm in length) and have a delicate net pattern.

Asian arowanas grow up to 90 cm (35 in) total length.^[9] Like all Scleropages, Asian arowanas have long bodies; large, elongated pectoral fins, dorsal and anal fins located far back on the body; and a much larger caudal fin than that of their South American relative, the silver arowana, Osteoglossum bicirrhosum. The mouth is oblique with a very wide gape. The prominent lower jaw has two barbels at its tip. The gill rakers are stout. Asian arowanas bear teeth on many bones of the mouth, including the jaws, vomer, palatines, pterygoids, parasphenoid, and tongue.^[8][14]

Asian arowana scales are large, cycloid, and, in some varieties, metallic-coloured, with a distinctive mosaic pattern of raised ribs.^[8][14] The lateral scales are arranged in horizontal rows numbered from the most ventral (first level) to the most dorsal (fifth level), with dorsal scales designated the sixth level.^[15][16]

Asian arowanas are distinguished from Australian congenerics Scleropages jardinii and Scleropages leichardti by having fewer (21-26) lateral line scales (versus 32-36 for the Australian species), longer pectoral and pelvic fins, and a longer anterior snout.^[8]

Green arowanas are dark green on the back, silvery or golden green on its sides, and silvery or whitish on the ventral surface, with dark greenish or bluish patches visible through the lateral scales. In mature fish, the top of the eye and the head behind the eye are bright emerald.^[8]

Both grey-tailed and yellow-tailed silver Asian arowanas are dark grey on the back and silver on the sides, with dark ring patches on the lateral scales and a silvery or whitish belly. In yellow-tailed specimens, the fin membranes are yellowish with dark-grey rays. In grey-tailed specimens, the fins are uniformly dark grey.^[8]

Red-tailed golden arowana: Although the scales are golden, the anal and caudal fins are reddish-brown.

Mature red-tailed golden arowanas have brilliant metallic gold lateral scales, gill covers, bellies, and pectoral and pelvic fin membranes, although the back is dark. In juveniles, the areas destined to develop golden colour start out metallic silver. The anal fin and the bottom portion of the caudal fin are light brown to dark red.^[8]

Mature gold crossback arowanas are distinguished from the red-tailed golden arowanas by having metallic gold crossing the back completely. This variety also lacks the reddish fins of the red-tailed golden.^[17]

In mature super red arowanas, the gill covers, lateral scales, and fin membranes of these fishes are metallic red, with the exact hue varying from gold-tinged to deep red. The back is dark brown. In juveniles, the darker the dorsal colouration, the deeper the red will be on maturity.^[8]

Biology

Reproduction

Unlike most fish, the Asian arowana reaches sexual maturity relatively late, after 3–4 yr. The females produce few eggs, 30-100, which are quite large. After the eggs are fertilized, the Asian arowana exhibits great parental care with paternal mouthbrooding. Both the fertilized eggs and larvae are brooded within the male's mouth.^[5][18]

Behavior

They spend the day in the protection of Pandanus roots or other structures, and feed at night.^[18] It is normally seen alone or in small groups.

Relationship with humans

Cultural beliefs

In Prague sea aquarium

Asian arowanas are considered to be symbols of good luck and prosperity, especially by those from Asian cultures. This reputation derives from the species' resemblance to the Chinese dragon, considered an auspicious symbol.^[19] The large metallic scales and double barbels are features shared by the Chinese dragon, and the large pectoral fins are said to make the fish resemble "a dragon in full flight."^[16]

In addition, positive feng shui associations with water and the colours red and gold make these fishes popular for aquaria. One belief is that while water is a place where chi gathers, it is naturally a source of yin energy and must contain an "auspicious" fish such as an arowana to have balancing yang energy.^[17] Another is that a fish can preserve its owner from death by dying itself.^[20]

Conservation

Asian arowanas are listed as endangered by the 2006 IUCN Red List, with the most recent evaluation taking place in 1996.^[21] International trade in these fishes is controlled under the Convention on the International Trade in Endangered Species of Wild Flora and Fauna (CITES), under which it was placed on Appendix I, the most restrictive category, in 1975.^[22] S. formosus is one of only eight fish species listed on Appendix I.^[23] A number of registered CITES breeders are in Asia, and the specimens they produce can be imported into several nations. Other nations restrict or prohibit possession of Asian arowanas; for example, the United States has listed this species under the Endangered Species Act, so it cannot be kept in that country without a permit.^[24]

Declining habitat is a major threat. For example, Asian arowanas are now uncommon in the Malay Peninsula, where they were once widely distributed, due to environmental destruction.^[14] Inclusion in the IUCN Red List was originally based not on biological reasons but on practical ones: though widely distributed throughout southeast Asia, they have been harvested heavily by aquarium collectors. However, habitat loss is likely a greater threat than aquarium collecting.^[14]

No recent evaluation of conservation status has been done by the IUCN.^[21] Additionally, considering the current confusion as to number of species, as well as the wide distribution, conservation status should be reconsidered. All strains are probably endangered, but some (notably the super red and red-tailed golden) more critically than others.^[8] The Asian arowana's high value as aquarium fish has impacted its conservation. Its popularity has soared since the late 1970s, and hobbyists may pay thousands of U.S. dollars for one of these animals.^[14][25] Certain color varieties are more endangered than others, since the red and gold varieties are both less common, and in higher demand in the aquarium trade.^[7]

In Prague sea aquarium

Beginning in 1989, CITES began allowing Asian arowanas to be traded, provided certain criteria were met, most notably that they were bred in captivity on a fish farm for at least two generations.^[26] The first of these farms was in Indonesia.^[25] Later, the Singapore government's Agri-food and Veterinary Authority (then called the Primary Production Department) and a local fish exporter collaborated in a captive breeding program. Asian arowanas legally certified by CITES for trade became available from this program in 1994.^[23]

Captive-bred arowanas that are legal for trade under CITES are documented in two ways. First, fish farms provide each buyer with a certificate of authenticity and a birth certificate. Second, each specimen receives an implanted microchip, called a passive integrated transponder, which identifies individual animals.^[25]

Genetic fingerprinting has been used to assess the genetic diversity of a captive population at a Singapore fish farm to improve the management of this species.^[22] DNA markers that distinguish among different strains and between sexes have been identified, allowing aquaculturists to identify these characteristics in immature animals.^[27]

According to author Emily Voigt, the arowana has been cause for kidnappings, canings and even murder.^[28]

In Prague sea aquarium

Care in captivity

Because they can grow up to 90 cm (35 in) long, Asian arowanas require large aquaria. They are territorial and may be kept with other Scleropages only in a very large aquarium, provided all fish are of similar size. Like other arowanas, they need a tight-fitting cover to prevent escape.^[23] The water should be well-filtered, soft, and slightly acidic, and maintained at a temperature of 24–30 °C (75–86 °F).^[23]

Asian arowanas are carnivorous and should be fed a high-quality diet of meaty food, such as shrimp and crickets. They are surface feeders and prefer to take food in the upper parts of the water column. Aquarists recommend live foods and meaty prepared foods. Examples of appropriate live foods include scorpions, centipedes, mealworms, crickets, shrimps, feeder fish, small frogs, and earthworms. Prepared foods include prawns (shrimp), lean pork, frozen fish food, and pelleted food.^[29] Some captive arowanas are fed Koi fry in an attempt to increase the vibrancy of their natural coloration.^[30][31]

There are over 150 CITES-registered Asian arowana farms in Singapore, Malaysia, Indonesia and other Southeast Asia countries, producing Asian arowana for commercial purpose. But the actual number of Asian arowana farms in the world could be much higher than that, and probably over 350, of which most may not be registered in CITES yet. The total annual revenue of the Asian arowana sector was estimated at over US$200 million globally.

Possession of Scleropages formosus by private citizens is prohibited in Florida and New Mexico.^[32]

See also

• List of freshwater aquarium fish species

References

Scleropages aureus Scleropages generoko animalia da. Arrainen barruko Osteoglossidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Scleropages
• Osteoglossidae

Scleropages formosus Scleropages generoko animalia da. Arrainen barruko Osteoglossidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Scleropages
• Osteoglossidae

Scleropages legendrei Scleropages generoko animalia da. Arrainen barruko Osteoglossidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Scleropages
• Osteoglossidae

Scleropages macrocephalus Scleropages generoko animalia da. Arrainen barruko Osteoglossidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Scleropages
• Osteoglossidae

Le scléropage d'Asie ou arowana asiatique (scleropages formosus), connu sous le nom de poisson dragon^[1] , est un poisson originaire d'Asie du Sud-Est. Il est classé dans la liste des espèces menacées depuis le 1^er juillet 1975. Il fait partie de la famille des Ostéoglossidés.

Prague sea aquarium

Description

C'est un poisson d'eau douce à écailles.

Taille

Ils mesurent au maximum 90 centimètres pour le mâle et la femelle.

Alimentation

Le poisson dragon est carnivore. Il mange des poissons, des larves d'insectes...

Habitat

Il le trouve en Asie du sud-est, plus précisément au Cambodge, en Malaisie, en Thaïlande, au Vietnam ainsi qu'en Indonésie.

Répartition du poisson dragon

Il vit dans les rivières aux eaux sombres, dans les cours d'eau s'écoulant lentement dans les marais.

Cette espèce est dulçaquicole : c'est-à-dire qu'elle vit exclusivement en eau douce dont la température se situe en moyenne entre 25 et 30 degrés (Celsius).

Menaces

Le scléropage d'Asie est menacé par une pêche intensive à des fins lucratives : en Asie, comme il "ressemble" au dragon chinois, on considère qu'il apporte chance et prospérité. C'est pourquoi la variété rouge est très recherché, la variété vert argenté beaucoup moins^[2].

Notes et références

Arwana Asia (Scleropages formosus), atau Siluk Merah adalah salah satu spesies ikan air tawar dari Asia Tenggara. Ikan ini memiliki badan yang panjang; sirip dubur terletak jauh di belakang badan. Arwana Asia umumnya memiliki warna keperak-perakan. Arwana Asia juga disebut "Ikan Naga" karena sering dihubung-hubungkan dengan naga dari Mitologi Tionghoa.

Arwana Asia adalah spesies asli sungai-sungai di Asia Tenggara khususnya Indonesia. Ada empat varietas warna yang terdapat di lokasi:

• Hijau, ditemukan di Indonesia, Vietnam, Birma, Thailand, dan Malaysia
• Emas dengan ekor merah, ditemukan di Indonesia
• Emas, ditemukan di Malaysia
• Merah, ditemukan di Indonesia

Arwana Asia terdaftar dalam daftar spesies langka yang berstatus "terancam punah" oleh IUCN tahun 2004 [1]. Jumlah spesies ini yang menurun dikarenakan seringnya diperdagangkan karena nilainya yang tinggi sebagai ikan akuarium, terutama oleh masyarakat Asia. Pengikut Feng Shui dapat membayar harga yang mahal untuk seekor ikan ini.

Arwana adalah ikan bertulang air tawar dari keluarga Osteoglossidae, juga dikenal sebagai bonytongues.^[1] Arwana sebenarnya termasuk jenis ikan purba yang hingga kini belum punah.^[2] Banyak nama yang melekat padanya, diantaranya ikan siluk, ikan kayangan, ikan kalikasi, dan ikan kelasa.^[3]

Habitat

Ikan siluk atau arwana (Scleropages formosus), merupaKan ikan yang tergolong satwa langka Indonesia dengan habitat asli Kalimantan dan Papua. Ikan arwana memiliki berbagai nama lokal seperti: Ikan Naga, Barramundi, Saratoga, Pla Tapad, Kelesa, Siluk, Kayangan, Peyang, Tangkeleso, Aruwana/Arowana. Ikan yang cukup langka ini memiliki habitat sebagai tempat hidupnya yaitu pada tepian sungai yang ditumbuhi pepohonan seperti pohon engkana, putat, rasau, dan entangis di mana pohon-pohon tersebut memiliki akar di dasar sungai dengan batang pohon di dalam air, tetapi daun-daunnya rimbun ke atas. Di habitat seperti inilah ikan-ikan arwana berada, berkembang biak dan bersembunyi. Ikan siluk/ arwana (Scleropages formosus) termasuk surface feeder dengan pakan alami berupa mikrokrustasea, insekta, ikan kecil, krustasea, dan sedikit material tumbuhan.

Jenis

1. MERAH: Arwana merah berasal dari berbagai tempat di Propinsi Kalimantan Barat, seperti dari Sungai Kapuas dan Danau Sentarum yang dikenal sebagai habitat dari Super Red (Chili dan Blood Red). Perairan ini merupakan wilayah hutan gambut yang menciptakan lingkungan primitif bagi ikan purba tersebut. Akan tetapi kondisi mineral, lingkungan air gambut (black water), dan banyaknya cadangan pangan yang memadai telah mengkondisikan pengaruh yang baik terhadap evolusi warna pada ikan yang bersangkutan. Pengaruh geografis itu juga menyebabkan terciptanya variasi yang berbeda terhadap morfologi ikan ini, seperti badan yang lebih lebar, kepala berbentuk sendok, warnah merah yang lebih intensif, dan warna dasar yang lebih pekat. Warna merah penuh tampak pada sirip ikan muda, pada bibir dan juga sungut. Menjelang dewasa, warna merah akan muncul di berbagai bagian tubuh lainnya, terutama pada tutup insang dan pinggiran sisik, sehingga tubuh ikan terlihat berwarna merah. Arwana merah dikelompokkan dalam 4 varietas, yaitu Merah Darah (Blood Red), Merah Cabai(Chili Red), Merah Orange (Orange Red), dan Merah Emas (Golden Red). Keempat varietas ini secara umum diberi julukan Super Red atau Merah Grade Pertama (First Grade Red), meskipun dalam perkembangannya super red lebih merujuk pada Merah Cabai dan Merah Darah. Sedangkan dua varietas terakhir lebih sering di anggap sebagai super red dengan grade lebih rendah.
2. Golden (Cross Back, Cross Back Golden,CBG) Golden varietas cross back merupakan bagian dari varietas arwana golden. Varietas ini dijumpai di berbagai tempat di Malaysia, seperti Perak, Trengganu, Danau Bukit Merah dan Johor. Oleh karena itu, mereka sering diberikan julukan sesuai dengan tempat asalnya, seperti Golden Pahang, Bukit Merah Blue atau Malaysian Gold. Disebut sebagai cross back, karena varietas ini saat dewasa memiliki warna emas penuh hingga melewati punggungnya. Varietas ini harganya relatif lebih mahal bahkan paling tinggi dibandingkan lainnya karena termasuk jarang ditemui. CBG dibagi menjadi beberapa kelas berdasarkan warna dasar sisik, yaitu Purple-Based (warna dasar ungu), Blue-Based (warna dasar biru), Gold Based (warna dasar emas), dan Silver-Based (warna dasar perak). Arwana Gold dengan warna dasar emas diketahui dapat mencapai warna penuh pada usia lebih muda dibandingkan dengan varietas lain.
3. Golden (Ekor Merah, Red Tail Golden, RTG). Merupakan verietas dari arwana golden dan sering disebut sebagai Arwana Golden Indonesia (Indonesian Golden Arwana). Varietas ini dijumpai di daerah Pekan Baru, Sumatra. Berbeda dengan Cross Back Golden (CBG), warna emas pada verietas ini tidak akan berkembang hingga melewati punggung namun hanya akan mencapai baris ke empat sisik (baris sisik dihitung dari bawah, perut), atau lebih baik bisa mencapai baris ke lima. Seperti halnya verietas cross back, warna dasar sisik RTG bisa biru, hijau, atau emas. Begitu pula dengan warna bibir, ekor, dan sirip, kedua varietas ini memiliki keragaan yang sangat mirip. RTG muda memiliki warna lebih kusam dibandingkan dengan varietas cross back muda. RTG boleh dikatakan lebih tahan banting dibandingkan dengan CBG dapat tumbuh lebih besar, dan juga lebih agresif. Jumlahnya di alam relatif lebih banyak dibandingkan dengan CBG, meskipun demikian tetap merupakan varietas yang dilindungi CITES. CBG sekilas mirip dengan ikan arowana golden red yang berasal dari negara kita. Perbedaan yang sangat mencolok dapat dilihat jika ukuran ikan sudah agak besar dengan ukuran 20 cm lebih. Pada CBG warna emas menutupi seluruh tubuh sampai ke bagian punggung ikan ditutupi oleh ring yang berwarna keemasan. Sedangkan pada golden red (RTG) punggung nya tidak. berwarna keemasan tapi tetap hitam (kelabu). Membedakan CBG dan RTG pada ukuran kecil (10-12 cm) sulit dilakukan dan perlu kehati-hatian. Perbedaan harga juga sangat mencolok. Harga CBG ukuran 12 cm dihargai lebih dari 10 juta, ukuran 20-25 cm berkisar 15-25 juta. Golden red berukuran 12 cm dihargai 2 juta, sedangkan ukuran 20-25 cm dihargai 2.5-3.5 juta.
4. Arwana Hijau Arwana hijau ditemukan di Thailand, Malaysia, Myanmar, Komboja, dan juga di beberapa tempat di Indonesia. Variasi penampakandan warna bisa saja ditemukan di masing-masing daerah. Meskipun demikian secara umum dapat dikatakan bahwa pada umumnya berwarna kelabu kehijauan dangan pola garis-garis berwarna gelap pada ekor. Kepala dan mulutnya lebih besar dan lebih membulat dibandingkan dengan jenis arwana asia lainnya.
5. Banjar Merah Banjar Merah boleh dikatakan merupakan varietas arwana merah kelas 2 dan diketahui bukan merupakan strain murni arwana merah. Penampakannya ditunjukkan oleh warna sirip yang orange pucat, ekor berwarna orange atau kuning, dan tidak memiliki warna merah di badan maupun di pipi. Sepintas Banjar Merah muda sangat mirip dengan Arwana Merah muda, sehingga tidak jarang hal ini dapat mengecoh para hobiis baru. Banjar dicirikan juga oleh bentuk kepala yang cenderung membulat dengan mulut yang tidak terlalu lancip.
6. RED SPOTTED PEARL VS JARDINI Arowana irian (jardini) ada 2 macam. Yang umum ditemui berwarna dasar hijau dan bermutiara merah. Jenis jardini lain berwarna dasar hitam dan bermutiara emas serta lebih sulit ditemui. Di Australia ditemukan pula jardini tipe 1 (warna dasar hijau, mutiara merah) yang disebut red spotted pearl (Scleropages leichardty). Cross back dan golden red; red spotted pearl dan jardini adalah kerabat, dengan perbedaan lingkungan yang mempengaruhi performa. Perbedaan yang sangat mencolok adalah pada red spotted pearl, mutiara merah bertaburan secara mencolok pada tubuhnya. Sedangkan pada arowana jardini di mutiara di badannya tidak semencolok arowana red spotted pearl dari australia. Harga jardini (mutiara merah,warna dasar hijau) 12-15 cm dijual dengan kisaran harga 60-80 ribu rupiah, sedangkan arowana red spotted pearl karena langka di Indonesia dihargai 1.3-1.5 juta rupiah. Arwana tahan terhadap serangan berbagai penyakit. Tetapi sensitif terhadap perubahan kualitas air, terutama terhadap peningkatan kadar amonia, nitrit dan nitrat.

Ciri fisik

Ciri-ciri fisik ikan arwana

Secara morfologis (ciri-ciri fisik), badan dan kepala arwana agak padat.^[4] Tubuhnya pipih dan punggungnya datar, hampir lurus dari mulut hingga sirip punggung.^[4] Garis lateral atau gurat sisi yang terletak di samping kiri dan kanan tubuh arwana panjangnya antara 20–24 cm.^[4] Bentuk mulutnya mengarah keatas dan mempunyai sepasang sungut pada bibir bawah.^[4] Ukuran mulutnya lebar dan rahangnya cukup kukuh.^[4] Giginya berjumlah 15-17.^[4] Bagian insangnya dilengkapi dengan penutup insang.^[4] Letak sirip punggungnya berdekatan dengan pangkal sirip ekor (caudal).^[4] Sirip anusnya lebih panjang daripada sirip punggung (dorsal), hampir mencapai sirip perut (ventral).^[4] Panjang arwana dewasa sangat variatif, antara 30–80 cm.^[4] Bentuk badannya gepeng dan bersisik besar meliuk-liuk indah saat berenang di akuarium.^[3] Ditambah tumbuhnya dua sungut di ujung bibir bawah membuat ikan ini mirip liong atau naga.^[3] Karena itu, tidak mengherankan jika sebagian masyarakat menyebutnya dengan kimliong atau ikan naga emas.^[3] Layaknya naga, arwana juga dianggap sebagai simbol keberhasilan, keperkasaan, dan kejayaan.^[3]

POLA TINGKAH LAKU IKAN SILUK

1. Nursery ground, yaitu mengasuh anaknya dalam mulut di mana induk anakan ikan siluk akan ditangkap

2. Daerah pemijahan (spawning ground) pada ikan siluk ditentukan berdasarkan tangkapan induk yang telah matang gonad

3. Daerah pembesaran, di mana anak-anak ikan setelah keluar dari mulut induk dan mencari makanan sendiri, biasanya pada daerah rerumputan dan semak belukar

4. Daerah perlindungan, biasanya ikan berlindung pada daerah-daerah di mana terdapat carang-carang kayu, perakaran pohon yang tenggelam.

Referensi

5. Satria, H.E.S., Kartamihardja, R.P., Prahoro, A., Rahman, A.A., Sentosa., dan Sukandi, U. 2013. Pendekatan Ekosistem untuk Pengelolaan Populasi Ikan Arwana Irian (Scleropages jardinii) di Sungai Kumbe, Merauke, Papua. Laporan Teknis Pengembangan dan Penelitian. Balai Penelitian Pemulihan dan Konservasi Sumberdaya Ikan. Purwakarta. halaman 48

6. https://infokebun.wordpress.com/2008/06/11/budidaya-ikan-arwana/

7. Allen, G.R. 1991. Field Guide to the Freshwater Fishes of New Guinea Christensen Research Institute, Madang-Papua New Guinea. 286p.

8.Haryono dan Tjakrawidjaja, A.H. 2003. Bioekologi Ikan Siluk Irian (Scleropages jardinii) di Kabupaten Merauke, Propinsi Papua. Berita Biologi. Edisi Khusus Kebun Biologi Wamena dan Biodiversitas Papua. vol 6 no 3.

Lo Scleropages formosus, noto anche con il nome di pesce drago o Arowana asiatico, appartiene alla famiglia degli Osteoglossidae.

Diffusione

Proviene dall'Asia sud-orientale, precisamente da Myanmar, Malaysia, Thailandia ed Indonesia^[2]. In questi paesi viene allevato in acquari come portafortuna e viene venerato come se fosse una divinità, perché le credenze popolari dicono che, se il pesce è in buona salute, lo sarà anche chi lo tiene.^[3].

Scleropages formosus

Descrizione

In genere non supera i 90 cm di lunghezza^[4] e la sua livrea è molto varia a seconda della varietà (dal giallo al rosso). Il suo corpo è compresso sul dorso, perché questo pesce ama nuotare vicino alla superficie.

Acquariofilia

Questo pesce è di grandi dimensioni: necessita quindi di vasche proporzionate; ed è anche difficile da allevare perché, quando è adulto, si nutre di pesci e non accetta altro cibo che quello vivo.^[5]

Conservazione

È protetto dalla CITES e la sua esportazione per l'acquariofilia è controllata.^{[6] [7]} Ciò nonostante la cattura per il mercato acquariofilo è tuttora una causa di rarefazione delle popolazioni naturali, specie per le varietà più colorate. La causa principale di minaccia è attualmente la perdita dell'habitat, a causa del prosciugamento delle zone umide, per far spazio all'agricoltura, e del disboscamento.^[1]

Note

Ikan Kelisa Emas Indonesia (bahasa Inggeris Red-Tailed Golden Arowana) nama saintifik ("Scleropages aureus") terdapat di utara Sumatera, Indonesia. Ahli taksonomi tradisional menggolongkannya sebagai spesies yang sama dengan Ikan Kelisa Emas Malaysia.

Ikan Kelisa Emas Indonesia memiliki sisik keemasan, tetapi bahagian belakang dan ridip bewarna merah keperangan. Ikan Kelisa Emas Indonesia matang memiliki sisik emas berkilauan melintang pada penutup ingsang, perut dan selaput ridip pelvik, sungguhpun hitam di bahagian belakang. Bagi ikan muda kawasan tersebut bermula sebagai perak berkilauan. Bahagian sifir belakang dan bahagian bawah ridip adalah perang muda hingga merah gelap.

Pautan luar

• Silver Arowana (The Bony Tongued Fish)

Ikan Kelisa Emas Malaysia (Malayan Golden atau Asian Bonytongue)^[1] nama sainsnya, Scleropages formosus. Juga dikenali sebagai Ikan Siluk Merah di Indonesia. Terdapat juga Ikan Kelisa Emas Indonesia ("Scleropages aureus") .

Ikan ini adalah tempatan di Asia Tenggara; ikan Kelisa Emas Malaysia mendiami sungai air hitam, sungai mengalir perlahan melalui paya dan tanah basah. Ikan dewasa memburu ikan lain sementara ikan anak memakan serangga.^[2]

Ikan akuarium popular ini memiliki kepentingan budaya di kawasan yang dipengaruhi budaya Cina. Nama "ikan naga" yang juga diberikan kepada ikan ini berasal daripada persamaannya dengan naga Cina. Kemasyhuran ini mempunyai kesan positif dan negetif pada status mereka sebagai spesies terancam.

Evolusi dan taxonomi

Sebagaimana semua ahli Osteoglossidae, Ikan Kelisa Emas Malaysia mudah sesuai dengan air tawar dan tidak mampu hidup dalam laut. Dengan itu taburan mereka dikebanyakan pulau di Asia Tenggara mencadangkan mereka berpisah dari osteoglossid lain sebelum pergerakan plat tektonik sempurna. Kajian genetik telah mengesahkan hipothesis ini, menunjukkan bahawa leluhur ikan Kelisa Emas Malaysia berasal dari leluhur ikan kelisa Australia, S. jardinii dan S. leichardti, sekitar 140 juta tahun dahulu, semasa tempoh Awal Kretaceous. Perpecahan ini berlaku di pinggir timur Gondwanaland, dengan leluhur ikan Kelisa Emas Malaysia di bawa pada benua India atau tanah lebih kecil ke Asia. Persamaan morphologi bagi kesemua spesies Scleropages menunjukkan hanya sedikit perubahan evolusi berlaku baru-abru ini bagi ikan kuno ini.^[3]

Gambaran pertama bagi spesies ini diterbitkan antara 1839 dan 1844 (1844 merupakan tarikh biasa disebut) oleh sejarahwan semulajadi Jerman Salomon Müller dan Hermann Schlegel, di bawah nama Osteoglossum formosum, sungguhpun spesies ini diletakkan dalam Scleropages dengan nama S. formosus.^[4]

[[Image:Red Arowana034.JPG|right|thumb|250px|Super red arowana di dalam akuarium

Berdasarkan maklumat yang diperolehi dari Rancangan Agrotek di RTM 1 yang ditayangkan pada hari Sabtu 27 Februari 2010, pukul 6.30 hingga 7.00 pm, Ikan Arowana ataupun Ikan Kelisa Emas Malaysia yang diternak didalam Tasik Bukit Merah, Perak merupakan spesies ikan Arowana yang termahal didunia.

Ikan Kelisa Emas amat popular dikalangan pengemar ikan. Sebagai ikan perhiasan, ikan Kelisa Emas mempunyai keistimewaan karena pergeraknya yang indah mempesona. Selain itu susunan sisiknya yang besar dan berkilat merupakan daya pemikat yang istimewa dari ikan hiasan ini.

Ikan Kelisa Emas termasuk dalam marga Sclerophages, suku Osteoglossidae, dan bangsa Malacopterygii, dengan klasifikasi lengkap:

• Filum : Chordata
• Anak filum : Vertebrata
• Kelas : Pisces
• Anak kelas : Teleostei
• Bangsa : Malacopterygii
• Suku : Osteoglossidae
• Marga : Sclerophages
• Jenis : Sclerophages formosus

Beberapa jenis warna berbeza semulajadi diakui, setiap satu terdapat di daerah mukabumi khusus. Ia termasuk yang berikut:

• Hijau adalah jenis paling biasa, terdapat di Indonesia (Kalimantan dan Sumatera), Vietnam, Myanmar, Thailand, Cambodia, dan Malaysia.
• Perak Asia "silver Asian" (jangan dikelirukan dengan Kelisa Perak "silver arowana", Osteoglossum bicirrhosum) yang dianggap sebagai jenis hijau oleh sesetengah pihak. Ia terdapat dala dua jenis, "jalur ekor kelabu" atau "Pinoh arowana," dan jalur ekor kuning "yellow tail silver," setiapnya terdapat dibahagian berlainan di pulau Borneo di Indonesia.
• Emas ekor merah "red-tailed golden" didapati di utara Sumatera, Indonesia.
• gold crossback, blue Malayan, atau Bukit Merah blue adalah tempatan bagi negeri Pahang dan daerah Bukit Merah di Perak, Semenanjung Malaysia.
• Merah, super red, blood red, atau chili red hanya terdapat di hulu sungai Kapuas dan tasik berdekatan di barat Borneo, Indonesia.

Rujukan

Nota kaki

Pautan luar

• Asian Arowana Care

Scleropages formosus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van beentongvissen (Osteoglossidae).^[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1840 door Müller & Schlegel.

De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als Bedreigd, beoordelingsjaar 2011. De omvang van de populatie is volgens de IUCN dalend.^[1]

In Prague sea aquarium

Arowana azjatycka^[3] (Scleropages formosus) – gatunek słodkowodnej ryby kostnojęzykokształtnej z rodziny kostnojęzykowych (Osteoglossidae). Ceniona^{[przez kogo?]} jako ryba konsumpcyjna i ryba akwariowa.

Występowanie

Azja Południowo-Wschodnia od południowej Birmy po Półwysep Malajski i Indonezję, na wschód po Góry Kardamonowe^[4].

Żyje w mętnych, płynących wodach w lasach, często w pobliżu torfowisk.

Cechy morfologiczne

Dorasta do 90 cm długości. Łuski duże. Jedna para wąsików^[4].

Odżywianie

Młode osobniki żywią się owadami zbieranymi z powierzchni wody, dorosłe żywią się rybami, rzadziej innymi małymi kręgowcami.

Rozród

Dojrzewa płciowo w wieku 2–4 lat przy długości 30–60 cm.

Z obserwacji przeprowadzonych w niewoli wynika, że zaloty trwają od kilku tygodni do kilku miesięcy. W tym czasie para pływa przy powierzchni wody, zazwyczaj wieczorami, samiec goni samicę lub oba osobniki pływają wokół siebie. Około tygodnia lub dwóch przed tarłem para zaczyna pływać tuż obok siebie dotykając się ciałami. W końcu samica składa porcję pomarańczowo czerwonej ikry, a samiec zapładnia ją. Następnie zbiera do pyska, gdzie inkubuje ją. Wylęg następuje po około tygodniu, po czym samiec opiekuje się wylęgiem dopóki nie zacznie on samodzielnie pływać, co następuje po około 3 miesiącach, przy długości ciała młodych około 6 cm.

Znaczenie

Bardzo cenna ryba akwariowa. Cena jednej arowany może osiągać ponad 18 000 USD^[3]. Gatunek zagrożony wyginięciem^[2], handel międzynarodowy jest zakazany^[4].

Przypisy

O aruanã-dourado refere-se a diversas variedades de peixes de água doce do gênero Scleropages. Algumas fontes diferenciam essas variedades em várias espécies,^[2][3] enquanto outras consideram as diferentes estirpes pertencentes a uma única espécie, Scleropages formosus.^[4] Eles têm vários outros nomes comuns, incluindo o língua-óssea-asiático, o peixe-dragão e um número de nomes específicos para diferentes variedades.

Nativo do sudeste asiático, o aruanã-dourado habita os rios de águas escuras e calmas que correm através das florestas pantanosas e áreas úmidas. Os peixes adultos alimentam-se de outros peixes, enquanto que os juvenis alimentam-se de insetos.^[5]

Estes populares peixes de aquário têm especial significado cultural em regiões influenciadas pela cultura da China. O nome peixe dragão deriva de sua semelhança com o mítico dragão chinês. Esta popularidade traz tanto conseqüências positivas quanto negativas para o seu estado de conservação como espécies ameaçadas.

Evolução e taxonomia

Tal como todos os membros dos Osteoglossidae, os aruanãs-dourados são altamente adaptados à água doce e são incapazes de sobreviver no oceano. Portanto, sua propagação pelas ilhas do sudeste asiático sugere que eles tenham divergido de outros osteoglossídeos antes que a separação dos continentes tivesse se completado. Estudos genéticos têm confirmado esta hipótese, mostrando que os ancestrais do aruanã-dourado divergiram dos ancestrais dos aruanãs-australianos, S. jardinii e S. leichardti, a cerca de 140 milhões de anos atrás, durante o período do Cretáceo Inferior. Esta divergência com os ancestrais dos aruanãs-dourados ocorreu na margem oriental do Gondwana, continuando no subcontinente indiano ou em menores porções de terras da Ásia. A similaridade morfológica de todas as espécies de Scleropages mostra que pequenas mudanças evolutivas ocorreram recentemente nesses peixes.^[6]

A primeira descrição dessas espécies foi publicada entre 1839 e 1844 (1844 é a data comumente citada) pelos naturalistas alemães Salomon Müller e Hermann Schlegel, sob o nome de Osteoglossum formosum, embora mais tarde esta espécie fosse classificada em Scleropages com o nome de S. formosus.^[7]

Diversas variedades de cores naturais são reconhecidas, cada uma delas encontradas em uma região específica. Elas incluem o seguinte:

Scleropages formosus da variedade "verde".

• O verde é a variedade mais comum, encontrada no Vietnã, Mianmar, Tailândia, Camboja e Malásia.
• O prata asiático (não confundir com o aruanã-prateado, Osteoglossum bicirrhosum) é considerado parte da variedade verde por alguns. Ele tem duas subvariedades, o "cinza de cauda prateada" ou "aruanã Pinoh", e o "amarelo de cauda prateada", cada um deles encontrados em diferentes partes das ilhas de Bornéo na Indonésia.
• O dourado de cauda vermelha é encontrado no norte de Sumatra, Indonésia.
• O ouro crossback, azul malaio, ou azul Bukit Merah é nativo do estado de Pahang e área de Bukit Merah em Perak, Malásia.
• O vermelho, super vermelho, vermelho sangue, ou vermelho pimenta é conhecido apenas a partir da parte superior do rio Kapuas em Bornéo Ocidental, Indonésia.

Em 2003, um estudo^[2] foi publicado com a proposta de dividir o S. formosus em quatro espécies distintas. Esta classificação foi baseada tanto na morfologia quanto na genética e inclui as seguintes espécies:

• Scleropages formosus foi redescrito para incluir a estirpe conhecida como aruanã-verde. O ouro crossback, que não era parte do estudo, foi incluída nessa espécie por descuido.
• Scleropages macrocephalus descreve o aruanã asiático prateado.
• Scleropages aureus descreve o aruanã-dourado de cauda vermelha.
• Scleropages legendrei descreve o aruanã super vermelho.

Outros pesquisadores contestam esta reclassificação, argumentando que os dados publicados são insuficientes para justificar o reconhecimento de mais de uma espécie do sudeste asiático de Scleropages.^[8]

Descrição

As escamas do Scleropages formosus são largas (mais de dois cm de comprimento) e têm um delicado desenho.

O aruanã-dourado cresce até cerca de 90 cm (35 in) de comprimento.^[9] Tal como todos os Scleropages, o aruanã-dourado tem um corpo alongado; grandes barbatanas peitorais; as dorsais e anal localizadas no fim da parte posterior do corpo; e uma barbatana caudal muito mais longa que aquela do seu parente sul-americano, o aruanã-prateado, Osteoglossum bicirrhosum. A boca é obliqua com uma abertura muito ampla. O maxilar inferior proeminente tem dois barbilhos na sua ponta. As guelras são rígidas. O aruanã-dourado possui dentes em muitos ossos da boca, incluindo as mandíbulas, vômer, palatinos, pterigóides, parasfenóide e língua.^[10]

As escamas do aruanã-dourado são largas, ciclóides, e, em algumas variedades, de cor metálica, com um distinto mosaico padrão de riscos.^[2][11] As escamas laterais são dispostas em linhas horizontais numerados a partir das mais ventrais (primeiro nível) para as mais dorsais (quinto nível), com as escamas dorsais designando o sexto nível.^[12]

O aruanã-dourado é distinto de seu congênere australiano S. jardinii e S. leichardti por ter menos escamas (21-26) na linha lateral (contra 32-36 da espécie australiana), barbatanas peitorais e pélvicas mais longas, e a parte anterior da cabeça mais alongada.^[2]

Os aruanãs-verdes têm o dorso verde-escuro, as laterais prateadas ou verde-dourado e superfície ventral prateada ou esbranquiçada, com manchas escuras esverdeadas ou azuladas visíveis através das escamas laterais. Nos peixes adultos, a parte superior do olho e da cabeça por trás dos olhos é esmeralda brilhante.^[2]

O aruanã asiático prateado de cauda cinza e o de cauda amarela são cinza-escuro no dorso e prata nas laterais, com uma mancha escura nas escamas laterais e uma barriga prateada ou esbranquiçada. Na espécie de cauda amarela, as membranas das barbatanas são amareladas com estrias cinza-escuro. Na espécie de cauda cinza, as barbatanas são cinza-escuro.^[2]

O aruanã-dourado de cauda vermelha. Apesar das escamas serem douradas, as barbatanas anal e caudal são castanho-avermelhadas.

Os aruanãs-dourados de caudas vermelhas quando adultos possuem a cor ouro metálico brilhante nas escamas laterais, câmara branquial, barriga, e peitoral e membranas das barbatanas pélvicas, embora o dorso seja escuro. Nos juvenis as áreas destinadas a terem a cor dourada apresentam uma coloração prata metálico. A barbatana anal e a porção inferior da barbatana caudal vão do castanho-claro ao vermelho escuro.^[2]

Os aruanãs-ouro crossback quando adultos se distinguem dos aruanãs-dourados de caudas vermelhas por terem o dorso totalmente quadriculado em ouro metálico. Esta variedade também não possui as barbatanas avermelhadas da cauda vermelha dourado.^[13]

Nos aruanãs super vermelhos adultos, a câmara branquial, as escamas laterais, e as membranas das barbatanas desses peixes são vermelho metálico, com o exato tom variando do ouro até atingir o vermelho-escuro. O dorso é castanho-escuro. Nos juvenis, a coloração mais escura do dorso e do vermelho só será atingida na fase adulta.^[2]

Comportamento

Os aruanãs-dourados são paternais incubadores de ovos utilizando para isso a sua própria boca. Eles demoram para atingir a maturidade sexual e dificilmente se reproduzem em cativeiro, com as desovas ocorrendo tipicamente em grandes lagos ao ar livre ao invés de um aquário.^[14]

Foi relatado duas desovas com sucesso em um lago de jardim medindo cerca de 18 pés por 18 pés por 3,5 pés de profundidade (5,5 metros por 5,5 metros por 1,1 metro de profundidade), com pH mantido entre 6,5 e 7,0. Os peixes tinham mais de cinco anos de idade. O sucesso só ocorreu após a terceira desova; nas duas primeiras, o macho engoliu os ovos, provavelmente devido a qualidade da água não ser a ideal.^[15]

Relação com os seres humanos

In Prague sea aquarium

Crenças culturais

Os aruanãs-dourados são considerados "sorte" por muitas pessoas, especialmente os oriundos de culturas asiáticas. Esta reputação decorre da semelhança da espécie com o dragão chinês, considerado um símbolo auspicioso.^[16] As grandes escamas metálicas e o duplo barbilho são características compartilhadas pelo dragão chinês, e os grandes barbatanas peitorais fazem lembrar um "dragão em pleno voo".^[12]

Além disso, associações positivas do Feng Shui com água e as cores vermelho e ouro tornam estes peixes populares para aquários. Uma crença é que, enquanto a água é um lugar onde acumula ch'i, é naturalmente uma fonte de energia yin e deve conter um "auspicioso" peixe como um aruanã, a fim de ter equilíbrio da energia yang.^[13] Outra crença é a de que o peixe quando morre preserva a vida de seu dono.^[17]

Estado de conservação

Aruanã super vermelho em um aquário público.

O aruanã-dourado faz parte da lista de 2006 dos seres vivos em perigo de extinção (Lista Vermelha da IUCN), com a mais recente avaliação acontecida em 1996.^[1] O comércio internacional desses peixes é controlado sob as regras da Convenção sobre o Comércio Internacional das Espécies da Fauna e da Flora Selvagens Ameaçadas de Extinção (CITES), onde ele está listado no Apêndice I, a categoria mais restritiva, em 1975.^[18] O S. formosus é uma das oito espécies de peixes listados no Apêndice I.^[19] Há um número de criadores asiáticos registrados no CITES e as espécies que eles produzem podem ser importadas por muitos países. Outros países restringem ou proíbem a posse do aruanã-dourado; por exemplo, os Estados Unidos da América classificam este peixe como espécie em extinção, e portanto, não se pode ter um exemplar dessa espécie sem uma permissão.^[20]

A destruição de seu habitat natural tem sido a maior ameaça. Por exemplo, os aruanãs-dourados não são mais encontrados na península da Malásia, onde eles eram muito abundantes, devido à destruição do meio-ambiente.^[21] A inclusão na Lista Vermelha da IUCN foi inicialmente baseada não por razões biológicas, mas devido à intensa capturada da espécie por colecionadores de aquário. Porém, a destruição de seu habitat é também uma grande ameaça.^[22]

Não há avaliação recente do estado de conservação pela IUCN.^[1] Além disso, considerando a atual confusão quanto ao número de espécies, bem como a grande distribuição, o estado de conservação deve ser reconsiderado. Todas as variedades estão provavelmente ameaçadas, umas mais do que as outras.^[2]

O alto valor do aruanã-dourado como peixe de aquário tem afetado a sua preservação. A sua popularidade tem aumentado desde o final da década de 1970, e os colecionadores estado-unidenses podem pagar milhares de dólares por cada um desses animais.^[23][24]

No início de 1989, a CITES começou a autorizar que os aruanãs-dourados fossem comercializados, desde que alguns critérios fossem cumpridos, principalmente que eles fossem criados em cativeiro em uma fazenda de peixes pelo menos por duas gerações.^[25] A primeira dessas fazendas foi na Indonésia.^[24] Mais tarde, a Autoridade Veterinária de Alimentos do governo de Singapura (então chamada de Departamento de Produção Primária) e os exportadores locais de peixes colaboraram em um programa de reprodução em cativeiro. Os aruanãs-dourados legalmente certificados pelo CITES para o comércio tornaram-se disponíveis a partir deste programa em 1994.^[25]

A reprodução em cativeiro dos aruanãs que sejam legais para o comércio sob o controle da CITES são documentados de duas maneiras. Primeiro, as fazendas de peixes fornecem a cada comprador um certificado de autenticidade e uma certidão de nascimento. Em segundo lugar, cada espécime recebe um microchip implantado, chamado de Transponder Passivo Integrado (TPI), que identifica cada animal.^[24]

O teste de DNA tem sido usado para avaliar a diversidade genética de uma população cativa em uma fazenda de Singapura, a fim de melhorar a gestão desta espécie.^[26] Marcadores de DNA que distinguem entre diferentes estirpes e entre os sexos, foram identificados, permitindo aos aquaculturistas identificar essas características em animais imaturos.^[27]

Cuidados em cativeiro

Porque eles podem crescer até 90 centímetros (35 polegadas), os aruanãs-dourados exigem um aquário grande. Eles são territoriais e podem ser mantidos com outros Scleropages apenas num grande aquário, desde que todos os peixes sejam de tamanhos semelhantes. À semelhança de outros aruanãs, eles precisam de um local coberto para impedi-los de saltarem.^[28] A água deve ser bem filtrada, branda e ligeiramente ácida e mantida à temperatura entre 24-30° C (75-86° F).^[28]

Os aruanãs-dourados são carnívoros e devem ser alimentados com uma dieta de alta qualidade em carnes, tais como camarões e grilos. Eles se alimentam na superfície e preferem receber o alimento na superfície da água. Os aquaristas recomendam alimentos vivos e comidas preparadas à base de carnes. Exemplos de alimentos vivos são: bicho-da-farinha, grilo, camarão, peixes pequenos, pequenos anuros e minhocas. Os alimentos preparados incluem: camarões, carne magra de porco, peixe congelado, e alimentos granulados.^[29]

Ver também

• Aruanã-prateado

Notas

Referências

Asiatisk arowana (Scleropages formosus) är en fiskart i familjen arowanafiskar som lever i lugna floder som flyter fram genom skogar, träsk och våtmarker i sydöstra Asien. Fisken är köttätare och kan bli upp till 90 centimeter lång. De vuxna fiskarna lever främst på andra, mindre, fiskar. De icke könsmogna fiskarna, juvenilerna, äter mest insekter. IUCN bedömer att arten i vilt tillstånd är utrotningshotad.

På många håll i världen hålls den asiatiska arowanan i akvarium. Den kräver emellertid stort utrymme och kunnig skötsel.

Ett annat namn på asiatisk arowana är drakfisk, ett namn som den fått eftersom den i kinesisk kultur associeras med drakar och liksom dessa anses vara lyckobringande.

Referenser

• 2008 IUNC Red List of Threatened Species on Scleropages formosus. Downloaded on 12 January 2009.

In Prague sea aquarium

In Prague sea aquarium

• 1 Зовнішній вигляд
  • 1.1 Штучно виведені форми
• 2 Походження та систематика
• 3 Поширення, чисельність та охорона
• 4 Утримання в акваріумах
• 5 Розмноження
• 6 Місце аравани азіатської у вченні Феншуй
• 7 Галерея
• 8 Посилання

1. ↑ ^{а б} Fishbase (англ.)
2. ↑ ^{а б в г} Pouyaud, L.; Sudarto, Guy G. Teugels (2003). The different colour varieties of the Asian arowana Scleropages formosus (Osteoglossidae) are distinct species: morphologic and genetic evidences. — Cybium. — 27 (4): 287–305.
3. ↑ Азійатські арвани, сайт Aqalife.ru (рос.)
4. ↑ Про аравану азіатську на сайті Aquarium-studio (рос.)
5. ↑ Yue, Genhua; Li, Yang; Chen, Fan; Cho, Serena; Lim, Lian Chuan; Orban, Laszlo (2002). Comparison of three DNA marker systems for assessing genetic diversity in Asian arowana (Scleropages formosus). Electrophoresis 23 (7-8): 1025–1032. doi:10.1002/1522-2683(200204)23:7/8<1025::AID-ELPS1025>3.0.CO;2-Y. |accessdate= вимагає |url= (довідка)
6. ↑ Hua Yue, Gen; Li, Yang; Lim, Lian Chuan; Orban, Laszlo (2004). Monitoring the genetic diversity of three Asian arowana (Scleropages formosus) captive stocks using AFLP and microsatellites. Aquaculture 237 (1-4): 89–102. doi:10.1016/j.aquaculture.2004.04.003. |accessdate= вимагає |url= (довідка)
7. ↑ Kottelat, M.; E. Widjanarti (2005). The fishes of Danau Sentarum National Park and the Kapuas Lakes Area, Kalimantan Barat, Indonesia. The Raffles Bulletin of Zoology: 139–173.
8. ↑ Mu, Xi-dong; Hong-mei Song, Xue-jie Wang, Ye-xin Yang, Du Luo, Gand-en Gu, Jian-ren Luo, Yin-chang Hu (2012). Genetic variability of the Asian arowana, Scleropages formosus, based on mitochondrial DNA genes. Biochemical Systematics and Ecology 44: 141–148. doi:10.1016/j.bse.2012.04.017.
9. ↑ Mohd-Shamsudin, Maizatul Izzah; Fard, Maryam Zahedi; Mather, Peter B.; Suleiman, Zaini; Hassan, Rosly; Othman, Rofina Yasmin; Bhassu, Subha (2011). Molecular characterization of relatedness among colour variants of Asian Arowana (Scleropages formosus). Gene 490 (1-2): 47–53. doi:10.1016/j.gene.2011.08.025. |accessdate= вимагає |url= (довідка)
10. ↑ Аравана азіатська на сайті Elitefish (рос.)
11. ↑ ^{а б} Аравана азіатська на сайті Aquaforum (рос.)

Cá rồng châu Á (danh pháp khoa học: Scleropages formosus) là một loài cá nước ngọt, ở Việt Nam người ta thường biết chúng qua tên gọi là cá rồng. Trong thế giới cá cảnh, cá rồng châu Á là loại được xếp vào hàng đầu bởi vẻ đẹp, nét độc đáo và vấn đề tâm linh vì người ta cho rằng: Cá rồng là tượng trưng cho sự may mắn, phát tài lộc, đem lại hạnh phúc và xua đuổi tà ma làm cho phong thủy được tốt hơn.

Đặc điểm

Chưa có tài liệu nào nghiên cứu về sinh học của đối tượng này. Chỉ có một số quan sát về sinh sản được H.M.Smith (1945) nêu lên khi nghiên cứu cá mẫu ở Thái Lan. Trứng cá có kích thước to và số lượng ít, được ấp trong miệng cá bố cho tới khi trứng nở. Cá thường sống ở các hồ rộng hoặc các con sông rộng có dòng chảy chậm. Cá rồng là loài cá ăn tạp thức ăn của chúng gồm các loài côn trùng, một số loài cá nhỏ và cả ếch nhái. Đây là một loài có giá trị độc đáo về mặt khoa học và cả để nuôi làm cá cảnh.

Hiện nay cá rồng thiên nhiên còn rất ít đa số cá nuôi làm cảnh đều là thế hệ F2. Đây là loài cá rất hiếm. Theo các ngư dân cho biết loài cá này trước đây thỉnh thoảng đánh bắt được nhưng hiện nay hầu nh­ư không gặp nữa. Từ năm 1969 loài cá này được IUCN (Liên hiệp bảo vệ thiên nhiên quốc tế) bảo vệ. Có thể xem như ở mức E. Mức đe dọa: Bậc E. Hiện loài cá này mới được tìm thấy tại sông La Ngà thuộc Vườn quốc gia Cát Tiên tỉnh Đồng Nai vào ngày 10 tháng 10 năm 1998 và suối Sai, phân trường Bà Hào thuộc Lâm trường Mã Đà ngày 4 tháng 2 năm 2003.

Chú thích

Tham khảo

• Tài liệu dẫn: Sách đỏ Việt Nam (trang 253)
• Hãy bảo vệ loài cá rồng Scleropages formosus
• Cá mơn Scleropages formosus
• “Arowana Dragon Fish - Feeding Information”. Arowana Dragon Fish from Anglo Aquarium. 15 tháng 4 năm 2019. Truy cập ngày 2 tháng 9 năm 2006.
• “Catalog of Fishes (online version)”. California Academy of Sciences. 17 tháng 4 năm 2006. tr. Search results for Osteoglossum formosum. Truy cập ngày 15 tháng 8 năm 2006.
• “Appendices I, II and III”. CITES. 23 tháng 6 năm 2005. Bản gốc lưu trữ ngày 5 tháng 5 năm 2006. Truy cập ngày 10 tháng 5 năm 2006.
• “Chinese Belief”. Dragonfish Industry. 1997. Truy cập ngày 22 tháng 4 năm 2013.
• Thông tin "Scleropages formosus" trên FishBase, chủ biên Ranier Froese và Daniel Pauly. Phiên bản tháng 3 năm 2006.
• Scleropages formosus (TSN 201898) tại Hệ thống Thông tin Phân loại Tích hợp (ITIS).
• Kottelat, Maurice (1996). Scleropages formosus. Sách đỏ 2006. IUCN 2006. Truy cập 22 April 2013.
• Ismail, Mohd Zakaria. "Systematics, Zoogeography, and Conservation of the Freshwater Fishes of Peninsular Malaysia". Colorado State University.
• Kottelat, Maurice; Widjanarti, Enis (1 tháng 7 năm 2005). “The fishes of Danau Sentarum National Park and the Kapuas Lake Area, Kalimantan Barat, Indonesia”. The Raffles Bulletin of Zoology. Supplement No. 13: 139–173.
• Kumazawa, Yoshinori; Nishida, Mutsumi (1 tháng 12 năm 2000). “Molecular Phylogeny of Osteoglossoids: A New Model for Gondwanian Origin and Plate Tectonic Transportation of the Asian Arowana”. Molecular Biology and Evolution 17 (12): 1869–78. PMID 11110903. doi:10.1093/oxfordjournals.molbev.a026288. Truy cập ngày 12 tháng 7 năm 2006.
• Kumazawa, Yoshinori (2003). “The reason the freshwater fish arowana live across the sea”. Quarterly Journal Biohistory (Winter). Truy cập ngày 2 tháng 7 năm 2006.
• Lee, Cheng. “The Fate of the Asian Arowana in the Hands of the Aquarium Industry”. Bản gốc lưu trữ ngày 25 tháng 10 năm 2009.
• Pouyaud, Laurent; Tomy Sudarto; Guy Teugels (tháng 12 năm 2003). “The Different Colour Varieties of the Asian Arowana Scleropages formosus (Osteoglossidae) are distinct species: Morphologic and genetic evidences”. Cybium 27 (4): 287–305.
• “Successful captive breeding of the Asian Arowanas (Translated by NSK, Arowana Club.com)”. Shin Min Daily News. 16 tháng 5 năm 2005. Bản gốc lưu trữ ngày 15 tháng 6 năm 2006. Truy cập ngày 2 tháng 9 năm 2006.
• “World of Asian Arowana”. Unoaquatic Arowana Group. 1999. Truy cập ngày 5 tháng 8 năm 2006.
• West & NSK (2003). “General Parts of an Asian Arowana”. Arowana Club.com. Bản gốc lưu trữ ngày 25 tháng 6 năm 2006. Truy cập ngày 2 tháng 9 năm 2006.

「金龙鱼」重定向至此。關於中国国内最大的粮油加工集团，詳見「益海嘉里#食用油及米面制品」。

亞洲龍魚（学名：Scleropages formosus），属骨舌魚科硬骨舌鱼属^[2]，香港人稱之為龍吐珠，马来西亚人稱之為金龙鱼。和其它骨舌鱼类一样，本种被视为保留了许多硬骨鱼类原始特征的物種，在古生物演化上有研究價值，可稱是活化石^[3]。新加坡、香港等华人社群将其作为高级观赏鱼，认为它能带来好运和财富。

產地

亞洲龍魚分佈在馬來西亞半島、印尼（加里曼丹和蘇門答臘）、柬埔寨、越南和老撾等地。近年有些魚類分類學家把分佈於印尼的亞洲龍魚再分成另外三個獨立物種。

品種

亞洲龍魚根據產地一般可分為三大類，即金龍、紅龍和青龍。其中金龍可再分為兩種：生長於印尼蘇門答臘的紅尾金龍和馬來西亞的過背金龍。

同樣的，紅龍也有“超級紅”（辣椒紅）、血紅和橙紅之分。不過，這三種紅龍之間的差別會比兩種金龍之間的差異來得小，而且所有的紅龍都來自印尼的加里曼丹。

至於青龍，由於分佈的範圍廣，每個地方的青龍都稍有不同，但分別不大。還有青龍與黃尾龍，但不多人養。

在2003年，一個研究根據形態學及遺傳學把亞洲龍魚這個物種分為四個獨立物種，分別為：

• 亞洲龍魚及未加入研究的地方型 （如:過背金龍、黃尾龍魚）Scleropages formosus
• 亞洲銀龍 Scleropages macrocephalus
• 紅尾金龍 Scleropages aureus
• 超級紅龍 Scleropages legendrei

但一些學者卻認為這研究的書面資料不足以把亞洲龍魚分為其他物種，故為S. formosus仍舊有效。

地位

因其外形華麗，酷似傳說中的龍，在東南亞和香港地區，受到華人“龍文化”的影響，把它當作能逢凶化吉、遇難呈祥、招財進寶的靈魚。不少餐馆和旅馆会在大堂里设置金龙鱼缸，一些富人也会在家里放置金龙鱼缸。因为鱼的外形特征对鱼的价格影响很大，市场上也出现了给金龙鱼做整形手术的服务。^[4]

參考文獻

• 李海燕，舒虎，李桂峰．觀賞魚養殖[S]．廣州：廣東旅遊出版社、2000．
• 章之蓉、龍魚的飼養與鑒賞[S]、上海：上海科學技術出版社．2003．
• 百問百答叢書編寫組．家庭觀賞魚養殖百問百答Is]．第2舨．成都：四川科學技術出版社．2000
• 石雨，王沐．觀賞魚養殖與鑒賞Is]．第2版．成都：四川科學技術出版社、2000

アジアアロワナはアロワナ科に属する淡水魚である。いくつかの体色の異なる種類があり、それぞれ別種として記載している文献もある^[2][3]が、普通はそれらの系統もまとめ、"Scleropages formosus"という学名の種として記載することが多いため^[4]、本稿では、この種を「アジアアロワナ」として扱うことにする。体色によって、様々な呼び名がある。

東南アジア原産で、湿地や沼地を抜ける流れの穏やかな川（ブラックウォーター）に生息する。成魚は魚食性で、若魚は昆虫などを主に食べる^[5]。

アジアアロワナは観賞魚として人気であり、特に中国文化の影響が見られる地域では文化的に重要である。その理由は、本種が中国の神話に登場する生物である竜に似ていることと、中国において縁起が良いとされる配色（金や赤）をしていることであり、それにちなみ龍魚という呼称で愛好されている。

進化と分類[編集]

アロワナ科の他種と同様に、アジアアロワナは淡水には順応してきたものの、海水中で生きることは出来ない。それゆえに、東南アジアの島々に散らばる本種の分布は、本種が、大陸移動が完全に終わる以前に同科の他種と分岐したことを示唆している。遺伝子の研究によりこの仮説は立証され、アジアアロワナの祖先は、オーストラリアのノーザンバラムンディ(S. jardinii)の祖先から約1億4,000万年（白亜紀の初期）に分化したことが分かっている。この分化は、ゴンドワナ大陸の東岸で起こり、本種はやがてインド亜大陸 や他の島に運ばれて、現在のアジア地域に生息するようになった。同属他種との形態上の類似は、最近まで、この古代魚には、ほとんど進化が起こらなかったことを示している^[6]。

この種についての最古の記述は、1839年から1844年までの間の（1844年とするのが一般的)ドイツの博物学者ヘルマン・シュレーゲルと、サロモン・ミュラーによるものであり、このときの学名はOsteoglossum formosumだった。のちに Scleropages 属に移され、現在の学名となった^[7]。

水族館での"スーパーレッド"

地域等によって、体色などに変異が見られる。主なものを記す。

• グリーンアロワナあるいは青龍は、最も普通にみられる種で、インドネシア(カリマンタン島とスマトラ島)や、ベトナム、ミャンマー、タイ、カンボジア、マレーシアなどに生息する。インドネシアのボルネオ島の一部には、銀色の発色が強いものが生息している。
• スマトラ・ゴールデンあるいは紅尾金龍は、スマトラ島の北部でみられる。
• マレーシア・ゴールデンあるいは過背金龍は、マレーシアのペラ州とパハン州原産である。
• レッド(紅龍)、スーパーレッド（血紅龍）、チリ・レッド（辣辛紅龍）といった種はボルネオ島西部のカプアス川上流や、その近くの湖でのみ生息が確認されている。

2003年には、現在のS. formosusを、4つの独立した種に分けることを提案する研究^[2]が発表された。この分類は、解剖学と遺伝学の両方に基づいた物で、次の4種が提案された。

• Scleropages formosus - この学名を、いわゆるグリーンアロワナに割り当てる。マレーシア・ゴールデン（過背金龍）は、この研究では言及がないが、この種に含むことが多い。
• Scleropages macrocephalus - 英名はSilver Asian arowana,グリーンアロワナよりも銀色の発色が強い種
• Scleropages aureus - いわゆるスマトラ・ゴールデン（紅尾金龍）
• Scleropages legendrei - スーパーレッドなど赤色系の体色の種

東南アジアに住むアロワナを二つ以上の種に区別するには、今まで得られたデータだけでは十分でない^[4]などと、この分類に反対する学者も多い。

2012年、アジアアロワナの新種としてScleropages inscriptusがCITESに登録され、国際取引が規制されることになった。が、このアジアアロワナは既に - チタニューム・ゴールデンアロワナ - と命名され、日本国内で既に流通している。そのため今まで一属一種だと言われていたが、アジアアロワナは一属二種とCITES上ではなっている。

形態[編集]

アジアアロワナの鱗
多くが2cm以上と大きい

アジアアロワナは成長すると90cmほどになる^[8]。同属他種と同じように、長い胴体に、大きく伸長した胸びれ、体の後方に位置する背びれと尻びれ、南アメリカに住むアロワナに比べてかなり大きな尾びれを持っている。口は斜めに大きく裂けていて、下顎の先端には二本のヒゲがある。アジアアロワナは、顎骨や口蓋骨、舌骨など、口の中の多くの骨に歯がついている^[9]。

本種の鱗は大きく、円鱗で、光沢をもったり、モザイク状や、波状の模様をもつ物もある^[2][10]側面の鱗は水平列に並んでいる^[11]。

アジアアロワナは同属の他種と、側線上の鱗が少ない（ノーザンバラムンディの32-36枚に対して本種は21-26枚）ことや、胸びれや腹びれが長いことなどで区別される^[2]。

グリーンアロワナの体色は、背面が暗緑色、側面に掛けて銀から金、緑色となり、腹面は銀白色になる。側面には暗緑から青の斑点が入ることもある。成魚では、目の上から頭頂部にかけて明るいエメラルドグリーンの発色がみられる^[2]。

紅尾金龍
体表は金色だがいくつかのひれに赤褐色の発色がみられる

スマトラ・ゴールデン(紅尾金龍)の成魚では、側面の鱗や鰓蓋、腹部には金属的な金色の光沢がみられ、背は黒色だが、尻びれなどは赤黒から赤茶色に色づく。若魚のうちは、成熟時に金色となる部分は銀色をしている^[2]。

マレーシア・ゴールデン（過背金龍）の成魚は紅尾金龍と、背に完全な金色の金属光沢を持っていることで区別できる。また、この系統は、紅尾金龍の特徴であるひれの赤褐色の発色もない^[12]。

スーパーレッドと呼ばれる種類では、鰓蓋、側面の鱗、各ひれに金属的な赤や、金色から深紅の発色がみられる。背は濃い茶色。若魚期に背の色が暗いほど、成熟したときの赤色の発色が濃くなると言われる^[2]。

繁殖[編集]

アジアアロワナは雄親による口内保育を行う。性的成熟にかかる時間が長く、狭い環境でペアを作るのは難しいため、産卵の成功例は水槽内よりも 屋外の大きな池の中での物が多い^[13]。

5.5m四方、深さ1.1mの、pHを6.5-7.0の間に保った池で、5歳以上の個体を使った繁殖が、二人のブリーダーによって行われたが、この時、もっとも得られた卵が多かったのは三度目の産卵であった。一度目と二度目の産卵では、雄が卵を飲み込んでしまい失敗に終わったという^[14]。

人間との関係[編集]

種の保全[編集]

アジアアロワナは2006年に、IUCNレッドリストで、EN（絶滅危惧）に分類され、最も新しい評価は1996年のものである^[15]。この種はワシントン条約(CITES)によって附属書Iに分類されているため、国際取引が規制されている^[16]。なお、附属書Iに記載されている魚類は本種を含め8種のみである^[17]。アジアには、CITESによって認可された養殖場が多くあり、そこで養殖された個体はいくつかの国への輸出が許可されている。しかし例えば、アメリカでは本種は絶滅の危機に瀕する種の保存に関する法律によって保護されているため、許可がなければ保有することが出来ない^[18]。

生息地の減少が主な脅威である。例えば、かつてはその広範囲に生息していたマレー半島における本種も、生息地破壊のために今では珍しい種類となってしまった^[19]。最初にIUCNレッドリストに本種が載った理由は、観賞魚としての乱獲であったが、生息地の減少の方が乱獲よりも本種に与える影響は大きいことが分かっている^[20]。

最近は、1996年のものを最後に新たなIUCNによる本種の保全状態評価はなされていない^[15]。その上、現在は、大生息地についての情報は勿論、本種の個体数についても混乱が続いているため、新たな評価が望まれている。おそらくすべての系統が現在も危機に瀕していて、特にスーパーレッドや紅尾金龍などは深刻な状態にあるのではないかと推測されている^[2]。

アジアアロワナの観賞魚としての高い価値も種の保全に影響を及ぼしている。本種の人気は1970年代の後半から急速に上がり、現在の愛好家は時として本種一匹に数十万円かそれ以上の大金を払うこともある^[21][22]。

1989年からCITESは、ある基準（二世代以上養殖場で育てたものでなければならないことなど）を満たした場合に限って、本種の商業的な流通を許可し始めた^[23]。初めての本種の養殖場はインドネシアに作られた^[22]。後にシンガポール政府も、地元の観賞魚輸出業者と協力して、本種の育成に取り組むようになった^[23]。現在では東南アジアの各国に本種の養殖場がある。

商取引が可能である養殖された個体であることを証明するために、二つの方法がとられている。一つ目は、それぞれの養殖場が、買い手に直接、証明書を発行すること。二つ目は、それぞれの個体にPIT (Passive Integrated Transponder)と呼ばれるマイクロチップを埋め込んで、各個体を識別できるようにすることである^[22]。

水槽での飼育[編集]

本種は体長90cmにまで成長するため、飼育するためには大きな水槽が必要である。また、縄張り意識が強いため、本種同士や他の同属種との混泳にはより大きな水槽で、注意しながら行う必要がある。他のアロワナと同じように、飛び出し防止のための頑丈な蓋が必要である^[24]。水は、きれいな軟水で、弱酸性、24-30℃に保つのが良い^[24]。

アジアアロワナは肉食魚であるため、昆虫、小魚など栄養価の高い動物質の餌を好んで食す。一般的には生き餌や、加工された動物質の製品がよく薦められる。生き餌には、ムカデ、ミールワーム、コオロギ、エビ（ヌマエビ等）、金魚（小赤）、メダカ、アカヒレ等がよく用いられる。加工製品には、生き餌を冷凍したものや、牛肉等のブロック、人工飼料等がある。なお、水面の近くにある餌を好み、底まで沈んだ餌は嫌う傾向があるので注意する^[25]。

関連項目[編集]

• 魚の一覧
• 熱帯魚
• 古代魚
• アロワナ上目

出典[編集]

参考文献[編集]

外部リンク[編集]

• Asian Arowana Care
• Asian Arowana Information
• Asian Arowana Web
• Asian Arowana info
• Asian Arowana Malaysia

아시아아로와나는 골설어목 골설어과의 스클레로파게스속에 속하는 민물고기이다. 이 속에 속하는 종을 나누기도 하고,^[1][2] 하나의 종으로 합치기도 한다.^[3] 각 지역에서는 다른 이름으로 불린다.

동남아시아에서 자생하는 물고기이며, 천천히 흐르는 물이나 늪에서 서식한다. 성체는 다른 물고기를 먹으며, 어린 개체는 곤충을 먹는다.^[4]

관상어로서 상당한 인기를 구가하고 있으며, 이 지역의 주민들의 문화에도 상당한 중요한 위치를 차지 하고 있다. 하지만 이런 것이 이 물고기를 멸종위기에 놓이게 하기도 한다. 관리상의 어려움은 크게 없으나, 귀하고 소수 양식되는 개체만을 살 수 있기 때문에 현재는 상당한 고가로 팔린다.

관상어로써는 용이라 불리며,홍룡, 청룡, 금룡 등의 품종이 있다. CITES로 지정되어있기 때문에 이 물고기를 사육하려면 주인은 반드시 허가증이 있는 아시안 아로와나를 구입해야 한다. 아로와나의 비늘에 마이크로칩을 삽입해 허가증과 함께 식별하기도 한다.

각주

• Pouyaud, Laurent; Sudarto & Guy Teugels (2003년 12월). “The Different Colour Varieties of the Asian Arowana Scleropages formosus (Osteoglossidae) are distinct species: Morphologic and genetic evidences”. 《Cybium》 27 (4): 287–305.
• Kottelat, Maurice; and Widjanarti, Enis (2005년 7월 1일). “The fishes of Danau Sentarum National Park and the Kapuas Lake Area, Kalimantan Barat, Indonesia”. 《The Raffles Bulletin of Zoology》. Supplement No. 13: 139–173.
• “Scleropages formosus”. 미국 통합 분류학 정보 시스템(Integrated Taxonomic Information System, ITIS).
• (영어) Froese, Rainer; Daniel Pauly, eds. (2006) "Scleropages formosus". 피시베이스. 2006년 3월 판.