Podocarpus nubigenus és una espècie d'arbre dioica de la família de les podocarpàcies originària del sud-oest de l'Amèrica del Sud. Aquesta conífera és localment coneguda a Xile i Argentina com a maniú mascle o simplement maniú.[1]
Arbre de mida mitjana que pot atènyer els 25 metres, de tronc recte i copa densa i piramidal. L'escorça del tronc és marró clara, fina, composta per plaques rectangulars delimitades per marcades fisures longitudinals i es desprén amb facilitat.
Les fulles del maniú són alternes, linears, lanceolades, altelleugerament mucronades i d'uns 2,5-4,5 cm. de longitud per uns 4 mm. d'amplada. Són d'un color verd fosc per l'anvers i el revers presenta dues marcades línies clares.
Les inflorescències masculines apareixen agrupades al final dels branquillons, són cilíndriques de fins 6 cm de longitud i de color balnquinós. Els arbres femella formen cons a les axiles de les fulles i són esfèriques i verdoses. El con madur esdevé vermellós i de consistència carnosa i genera una llavor també carnosa en el seu àpex.[1]
Present a Xile des de la província de Cautín fins a la d'Última Esperença de 0 a 1000 msnm. També és endèmica d'Argentina, però en aquest cas és molt rara i tan sols és present al parc Nacional Nahuel Huapi. Creix de forma aïllada o en petits grups en boscos húmits o amb sòls entollats.[1]
La fusta del maniú mascle és de bona qualitat i s'ha utilitzat per a l'elaboració d'instruments musicals. Té un color grogós i vetes de color marró rogenc, és lleugera i fàcil de treballar. Tot i les qualitats de la seva fusta no s'explota degut a la seva escassetat. Al sud de Xile els exemplars joves són utilitzats com a arbre de Nadal. També se l'ha cultivat com ornamental a les illes Britàniques i als Estats Units d'Amèrica.[1]
Podocarpus nubigenus és una espècie d'arbre dioica de la família de les podocarpàcies originària del sud-oest de l'Amèrica del Sud. Aquesta conífera és localment coneguda a Xile i Argentina com a maniú mascle o simplement maniú.