L'anguila, anguila cabot[2] o anguila cabotera[3] (Anguilla anguilla) és un peix migratori teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seua mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).
Espècie migradora, catàdroma, present a les aigües costaneres somes i en aigües continentals.
Especialment activa a la nit.
S'alimenten, segons les fases de creixement de zooplàncton, insectes, crustacis i peixos.
La fresa es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, després de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mèxic, arriben a les costes europees i de l'Àfrica del Nord. Durant el viatge, les larves s'han transformat en petites angules, les més petites es quedaran a la mar i passaran a ésser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l'arribada de la primavera. Al cap d'un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; més tard, als 8 o 9 anys que són al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta.[4]
Viu en aigües europees i africanes, a la Mediterrània fins i tot es troba també al curs baix del riu Besòs com una de les quatre espècies de peix autòctones[5] i a la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de la Mar Blanca fins a les costes africanes del paral·lel 25, incloent-hi les illes Açores, Canàries i Madeira.
Dues són les modalitats de pesca principals: el bussó (l'únic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i el gànguil, emprat al Delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules; també amb nanses, mornells, llences i cucada; ocasionalment, també es capturen amb arts d'arrossegament.
El període de veda de l'anguila al Principat de Catalunya és comprès entre l'11 de març i el 19 d'octubre.
La pesca d'angulons és prohibida per llei.
L'anguila és un peix blau, un xic greixós però de textura fina i delicada. Conté més vitamina A que la majoria dels peixos, a part d'olis omega-3 importants per a una nutrició equilibrada. És l'ingredient principal de l'all i pebre, plat estel·lar de la gastronomia del País Valencià. Al segle XIX era també un dels ingredients originals de la paella.
A Alemanya i Holanda, entre altres països del nord d'Europa, l'anguila és molt important a la cuina. Es menja sovint fumada amb pa fosc i mantega. També pot ser l'ingredient d'altres plats, com la Aalsuppe" (sopa d'anguila). A Alemanya la pell no es menja i, normalment quan l'anguila es prepara fresca se l'hi treu la pell abans. A Noruega l'anguila es menja tradicionalment pochée i freda (Kokd kald ål) o en entrepà (Ål smörbrod).
Tot i que el consum d'anguiles hagi decaigut, tradicionalment era un peix apreciat a França on es preparava l'anguila fresca pochée amb vi blanc, en un plat exquisit conegut com a "Anguilles a la bonne femme".[6]
L'anguila és un peix molt important a la cuina tradicional coreana on es menja de moltes formes, com l'Anju, el Bokkeum (sofregida), Jangeo gui (a la brasa) o Jangeo hoe crua amb salsa picant. Sovint els plats coreans a base d'anguila es preparen afegint all, element que, igual que a la cuina valenciana a l'altre extrem de la terra, hom sap que combina molt bé amb el gust d'aquest peix.
També hom troba l'anguila ("unagi" en japonés) a la cuina japonesa on és la base del Kamaboko o paté d'anguila, Unadon o anguila rostida presentada cobrint l'arròs, el Sushi d'anguila, Unagi Kabayaki, entre moltissims altres plats.
Al País Basc eren tradicionalment molt populars les "Angulas de Aguinaga", angulons preparats d'una manera molt senzilla, amb oli bullent, bitxo i all. Actualment, a causa de les restriccions de pesca d'angulons, es troben succedànis al mercat. Petits "angulons" industrials fets de pasta blanca de peix amb l'ull pintat i tot.
Hi ha gent que rebutja aquest peix o a qui li fa angunia menjar-lo, considerant-lo un peix de poca categoria. Això sovint prové de l'aspecte serpentiforme de l'anguila, que psicològicament predisposa a molta gent contra posar l'anguila a la taula, i no té res a veure amb el gust d'aquest peix.
Les seues principals amenaces són la sobrepesca (sobretot, a França, la península Ibèrica i la Gran Bretanya), la introducció accidental des del Japó del nematode Anguillicola crassus, la construcció de preses, el canvi climàtic i l'augment del nombre dels seus depredadors (com ara, els corbs marins) a tot Europa.[7][8][9][10][11]
L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és un peix migratori teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seua mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).
