dcsimg

Mamaliaformes ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els mamaliaformes[1] (Mammaliaformes, 'en forma de mamífer') són un clade que conté els mamífers i els seus parents extints més propers. També se'ls coneix amb el nom de «mamífers en sentit ampli» (Mammalia sensu lato). La seva filogènesi és discutida a causa de l'escassetat d'evidència al registre fòssil. Tanmateix, es creu que els mamaliaformes estaven composts de tres grups principals: els al·loteris, el llinatge extingit més llarg de premamífers; els docodonts, que inclouen parents propers com els morganucodonts; i els simetrodonts, els mamífers moderns més basals. Els mamaliaformes radiaren dels cinodonts. La branca Probainognathia dels eucinodonts probablement evolucionà en els mamaliaformes primitius, però els al·loteris eren tan diferents que podrien haver evolucionat d'un grup de cinodonts completament diferent.

Els primers mamaliaformes eren generalment similars als rosegador en forma i en mida, i la majoria de les seves característiques distintives eren internes. En particular, l'estructura de la mandíbula dels mamaliaformes (i els mamífers) i la disposició de les dents és pràcticament única. En lloc de tenir moltes dents que són canviades freqüentment, els mamífers tenen un conjunt de dents de llet i més endavant un conjunt de dents permanents que encaixen entre elles. Es creu que això contribueix a moldre l'aliment perquè sigui més ràpid de digerir. Ser de sang calenta requereix més calories que ser de sang freda, de manera que és indispensable accelerar la digestió. Els primers mamaliaformes eren probablement nocturns.

Tenien diverses característiques comunes. La més important és que els mamaliaformes tenen dents molars altament especialitzades, amb cúspides i parts planes per moldre l'aliment. Això també és únic dels mamífers, tot i que sembla que evolucionà convergentment diverses vegades en els premamífers.

Es creu que la lactància i el pèl, juntament amb altres trets típics dels mamífers, també caracteritzaven els mamaliaformes, però és difícil estudiar aquests trets en el registre fòssil. Les restes fòssils de Castorocauda lutrasimilis en són una excepció.

Alguns mamaliaformes no mamífers encara retenien trets reptilians. Alguns d'ells tenien una locomoció reptiliana. A més, encara tenien ossos típics dels rèptils al maxil·lar inferior.

Taxonomia

Mammaliaformes és definit com «el clade més restringit que inclogui Tritylodon langaevus, Pachygenelus monus i Mus musculus».[2]

Filogènia

Cladograma de Mikko Haaramo.[3]

Mammaliaformes

Adelobasileus



Sinoconodontidae

Sinoconodon



Lufengoconodon



sense nom

Tricuspes?†



Repenomamus?†



Kollikodon?†


sense nom

Haramiyida?†


sense nom

Docodonta


sense nom

Hadrocodium



Mammalia








Referències

  1. TERMCAT: Data de la resolució: 2011-09-15 12:25:30. Resolució: D'acord amb els especialistes de l'àmbit que hem consultat, la denominació catalana adequada és la forma mamaliaformes.
  2. Sereno, P. C.. «Shoulder Girdle and Forelimb in Multituberculates: Evolution of Parasagittal Forelimb Posture in Mammals». A: Carrano, M. T. Amniote Paleobiology: Perspectives on the Evolution of Mammals, Birds, and Reptiles (en anglès). University of Chicago Press, 2006, p. 319. ISBN 9780226094786.
  3. Haaramo, Mikko. «Mammaliaformes» (en anglès). Mikko's Phylogeny Archive, 11-03-2008. [Consulta: 29 juny 2008].

Vegeu també

Enllaços externs

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mamaliaformes: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els mamaliaformes (Mammaliaformes, 'en forma de mamífer') són un clade que conté els mamífers i els seus parents extints més propers. També se'ls coneix amb el nom de «mamífers en sentit ampli» (Mammalia sensu lato). La seva filogènesi és discutida a causa de l'escassetat d'evidència al registre fòssil. Tanmateix, es creu que els mamaliaformes estaven composts de tres grups principals: els al·loteris, el llinatge extingit més llarg de premamífers; els docodonts, que inclouen parents propers com els morganucodonts; i els simetrodonts, els mamífers moderns més basals. Els mamaliaformes radiaren dels cinodonts. La branca Probainognathia dels eucinodonts probablement evolucionà en els mamaliaformes primitius, però els al·loteris eren tan diferents que podrien haver evolucionat d'un grup de cinodonts completament diferent.

Els primers mamaliaformes eren generalment similars als rosegador en forma i en mida, i la majoria de les seves característiques distintives eren internes. En particular, l'estructura de la mandíbula dels mamaliaformes (i els mamífers) i la disposició de les dents és pràcticament única. En lloc de tenir moltes dents que són canviades freqüentment, els mamífers tenen un conjunt de dents de llet i més endavant un conjunt de dents permanents que encaixen entre elles. Es creu que això contribueix a moldre l'aliment perquè sigui més ràpid de digerir. Ser de sang calenta requereix més calories que ser de sang freda, de manera que és indispensable accelerar la digestió. Els primers mamaliaformes eren probablement nocturns.

Tenien diverses característiques comunes. La més important és que els mamaliaformes tenen dents molars altament especialitzades, amb cúspides i parts planes per moldre l'aliment. Això també és únic dels mamífers, tot i que sembla que evolucionà convergentment diverses vegades en els premamífers.

Es creu que la lactància i el pèl, juntament amb altres trets típics dels mamífers, també caracteritzaven els mamaliaformes, però és difícil estudiar aquests trets en el registre fòssil. Les restes fòssils de Castorocauda lutrasimilis en són una excepció.

Alguns mamaliaformes no mamífers encara retenien trets reptilians. Alguns d'ells tenien una locomoció reptiliana. A més, encara tenien ossos típics dels rèptils al maxil·lar inferior.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA