dcsimg
Image of tree mallow
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Mallows »

Tree Mallow

Malva arborea (L.) Webb & Berth.

Lavatera arborea ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Artículu revisáu

Lavatera arborea, ye una especie de parrotal de la familia Malvaceae.

  • Nota: Lavatera arborea, al igual que munches otres especies del xéneru Lavatera, ta considera güei como perteneciente al xéneru Malva y ye entós un sinónimu de Malva arborea (L.) Webb & Berthel.[1][2][3][4]

Descripción

 src=
Flores

Planta biañal o perennizante, con tarmos d'hasta 2-3 m –de menor tamañu nos cantiles marinos–, robustos, ramosos, maderizos na base; partes nueves, fueyes y cáliz laxamente estrelláu-tomentosos. Fueyes col llimbu verde, membranaceu; el de les inferiores d'hasta 20(22) cm de diámetru, suborbicular, con 5-7-lóbulos, de base cordada; el de les medies y superiores, menor, angulosu, dacuando col lóbulu mediu más llargu, toos de marxe dentáu-crenáu; peciolu de les fueyes inferiores más llargu que'l llimbu, el de les fueyes medies y superiores más llargu o subigual; estípules de 3-5 mm, ováu-llanceolaes, agudes, caduques. Flores 2-7, en fascículos axilares; pedúnculos de 1-2,5 cm, delgaos, xeneralmente más curtios qu'el peciolu de la fueya axilante, delles vegaes los 2 superiores subigualándolo. Epicáliz fondamente estremáu en pieces de 8-10 mm, suborbiculares o ováu-oblongues, que devasen el cáliz cuando la flor ye nueva, arredondiaes nel ápiz, patentes y bien acrescentes na fructificación. Cáliz 5-8 mm; lóbulos 3-5 mm, triangulares, conniventes na fructificación. Corola 2-3 vegaes más llarga que'l cáliz; pétalos 1,5-2 cm, elípticu-obovaos, pocu emarxinaos, d'un violeta pálidu o purpúreos, cola base y los nervios más foscos, raramente blancos. Frutu en esquizocarpu con 6-8 mericarpos, gruesos, con envés planu y llisu o llixeramente ruguláu, cares llaterales rugulaes y ángulos dorsales agudos, glabros o tomentosos; carpóforu que nun devasa los mericarpos[5][6][7][8][9][10]

Distribución

Orixinaria de la mariña del Mediterraneu -locus typicus ente Livorno y Pisa n'Italia ("Habitat inter Pises & Liburnum", según la diagnosis orixinal de Linneo, 1753), sur d'Arxelia y Libia, hasta Grecia.[6][11][7]Distribuyida pela mariña mediterranea y d'Europa occidental, hasta los 55º N n'Irlanda; naturalizada en Macaronesia (sacante nel archipiélagu de Cabu Verde), África del Sur y delles rexones de Norteamérica (Oregón[12] y California[13] na mariña oeste d'Estaos Xuníos[14]) y Suramérica. Frecuente na Península Ibérica: n'España, principalmente nes provincies costeres y les Baleares.[5]

Hábitat

Roques y sables de la mariña, suelos abonaos poles deyeiciones de les aves marines, turries, escombreres, cantos de caminos, dacuando adventicia en güertes; namái en rares ocasiones a cualquier distancia escontra l'interior. Crez dende 0 hasta 600 m d'altitú.[5]

Lavatera arborea tolera l'agua de mar en distintos graos, hasta nel 100% d'agua del mar nel so hábitat natural, cola escreción del sal al traviés de les glándules de les sos fueyes.[15][16] Esta tolerancia al sal puede ser una ventaya competitiva sobre les especies de plantes del interior de les zones costeres. El so nivel de tolerancia del salín créese qu'ameyora nos suelos con mayor conteníu de fosfatu, polo qu'el guanu ye un arriquecimientu particularmente beneficiosu.

Dispersión de los propágulos

Les semientes de planta podríen ser tresportaes ente zones costeres separtaes, pos el frutu esquizocárpicu ye flotante, y poles aves marines que son un mediu probable de diseminación. Diches granes tienen una testa impermeable, y pueden permanecer vidables mientres años, inclusive dempués de la inmersión n'agua salao.[15]

Usos

Les fueyes de les especies utilícense como planta melecinal pa tratar esguinces, por remueyu n'agua caliente y aplicando la cataplasma sobre la zona afeutada.[17] Esiste la teoría de que los guardianes de los faros pudieran tener llevao la planta hasta delles islles britániques pal so usu como una cataplasma pa tratar les quemadures mientres el so trabayu.[18][19]

La planta consideróse un alimentu nutritivu pa los animales en Gran Bretaña nel sieglu XIX, ya inda dacuando utilízase como forraxe pa los animales n'Europa.[15]

La especie foi cultivada nos xardinos ingleses, como se describe nel añu 1835 en que s'espublizó'l llibru British Phaenogamous Botany.[20]

Sinonimia

  • Lavatera eriocalyx Steud. Flora 39: 438, 1856 - basónimu
  • Althaea arborea (L.) Alef, Oestr. Bot. Zeitschr., 12: 260, 1862
  • Anthema arborea (L.) Medik., Malv., 42, 1787
  • Lavatera arborea L., Sp. Pl., 2: 690, 1753
  • Lavatera arborea var. berlengensis (Boiss. &Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. xenuina (Boiss. & Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. lasiocalyx Sennen
  • Malva arborea (L.) Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries (Phytogr.), i. 30, 1836, non A.St.-Hil., 1827
  • Malva dendromorpha M.F.Ray, Novon, 8(3): 292, 1998, nom. illeg.
  • Malva eriocalyx Steud., Nomencl. Bot. (Steudel), ed. 2. 2: 94, 1841, nom. inval.
  • Lavatera veneta Mill., Gard. Dict. ed., VIII. n. 6
  • Malva campanudaSalisb., Prod., 381[21][1]

Citoloxía

Númberu de cromosomes: 2n=40.[22][23]

Referencies

  1. 1,0 1,1 Lavatera arborea en The Plant List
  2. Ray, Martin Forbes. (Autumn, 1998.) New Combinations in Malva (Malvaceae: Malveae). Novon 8 (3): 288-295. doi:10.2307/3392022, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  3. Germplasm Resources Information Network: Malva dendromorpha Retrieved on 2007-09-28.
  4. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?412549 USDA-GRIN
  5. 5,0 5,1 5,2 Lavatera arborea en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  6. 6,0 6,1 Malvaceae Pages: Lavatera arborea
  7. 7,0 7,1 Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  8. Nico Vermeulen: The Complete Encyclopedia of Container Plants p. 158. Rebo International, Netherlands, 1998. ISBN 90-366-1584-4
  9. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  10. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  11. Flora Europaea: Lavatera arborea
  12. Lavatera arborea en Invaders Database System-The University of Montana
  13. CalFlora: Information on California plants for education, research and conservation; Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual; Specimen Management System for California Herbaria (SMASCH).
  14. Lavatera arborea en USDA-Plants Profile
  15. 15,0 15,1 15,2 Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) Turning the Tide: The Eradication of Invasive Species: Proceedings of the International Conference on Eradication of Island Invasives. The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3. Retrieved on 2007-09-28.
  16. Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, Non. 1, pp. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  17. Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Australia Press, page 153. ISBN 1-920694-05-6. Retrieved on 2007-09-28.
  18. Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Series, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375. Retrieved on 2007-09-28.
  19. Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.
  20. Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Xenera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113. Retrieved on 2007-09-28.
  21. en Stewart Robert Hinsley,The Lavatera Pages, 2004
  22. Contribución al estudiu citotaxónomico del xéneru Lavatera (Malvaceae) n'España. Luque, T. & J. A. Devesa (1986), Lagascalia, 14(2): 227-239.
  23. «Lavatera arborea». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 2 de payares de 2010.

Bibliografía

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Lavatera arborea: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Artículu revisáu

Lavatera arborea, ye una especie de parrotal de la familia Malvaceae.

Nota: Lavatera arborea, al igual que munches otres especies del xéneru Lavatera, ta considera güei como perteneciente al xéneru Malva y ye entós un sinónimu de Malva arborea (L.) Webb & Berthel.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Malva arborea ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Malva arborea és un petit arbust de la família de les malvàcies.[1] Anteriorment anomenada Lavatera arborea, o, més recentment Malva eriocalyx, és una espècie de malva oriünda de les costes d'Europa occidental i la regió mediterrània, de les Illes Britàniques i pel sud fins a Algèria i Líbia, i de l'est a Grècia.[2][3][4] Tot i que considerada durant molt de temps una espècie del gènere Lavatera, les anàlisis genètiques i morfològiques conduïdes per Martin Forbes Ray, publicades el 1998, plantejà la re-classificació al gènere Malva, anomenant-la Malva dendromorpha M.F.Ray.[5][6] Tanmateix el nom primigeni Malva arborea L. (Webb & Berthol.) publicat anteriorment té prioritat davant de Malva dendromorpha.El seu nom genèric, Malva prové del llatí malva, mot emprat en l'Antiga Roma per a denominar diverses menes de malves, principalment Malva sylvestris, però també Althaea officinalis i la pròpia Malva arborea. L'epítet llatí significa arborescent o llenyós.[7]

Morfologia

 src=
Il·lustració botànica

Nanofaneròfit d’1 a 3 metres d’alçària, pot tenir cicle anual, biennal, triennal o bé perenne. La tija es de color verd marronós, llenyosa a la base. Les fulles fan uns 10 centímetres i són palmades i recorden a les fulles dels geranis. Les flors apareixen durant la primavera, són vistoses i d’un color rosat. Al arribar la tardor generalment la planta mor. Es distingeix de les altres malvàcies per la seva mida, molt més gran que la resta, i perquè la calícula és molt més llarga que el calze.[8]

És un arbust que creix fins als 0,5-2 m (rarament 3 m) d'alçada. Les seves fulles tenen forma orbicular, de 8-18 cm de diàmetre, palmato-lobades amb entre cinc i nou lòbuls, i un marge serrat grossament. Les flors amiden 3-4 cm de diàmetre, d'un color rosa fosc a morat i creixen en grups axil·lars fasciculats de dos a set. Creix principalment en localitats exposades als efectes marítims, sovint en illes petites, i rarament a l'interior.[2][4][9][10][11]

Ecologia

És una planta de distribució pluriregional, estesa en zones de clima mediterrani i atlàntic. Habita penya-segats litorals i zones ruderals preferiblement nitrificats, és una planta nitròfila i ornitocopròfita (viu en zones amb excrements d’ocells); a més també és una planta molt tolerant a la influència salina. Als Països Catalans la trobem a les províncies costaneres de Catalunya, València i a totes les illes Balears, incloent Cabrera.[8]

M. arborea tolera l'aigua de mar en grau variable, a fins a 100% aigua de mar en el seu hàbitat natural, excretant la sal a través de glàndules a les seves fulles.[12][13] Aquesta tolerància a la salinitat pot ser un avantatge competitiu enfront espècies d'interior en àrees costeres. Es creu que el seu nivell de tolerància a la salinitat pot millorar-se mitjançant l'elevat contingut de fosfat, essent l'enriquiment amb guano particularment beneficiós.[13]

Es creu que les llavors de M. arborea poden ser transportades al llarg de les àrees costeres pels corrents marins que transporten els fruits, i per les aus marines. Les llavors, envoltades per una càpsula impermeable, poden ser viables durant anys, fins i tot després d'una llarga immersió en aigua salada.[12]

Efecte pertorbador

La recent expansió de M. arborea a les illes escoceses està desplaçant la vegetació nativa, i s'associa a la reducció de les poblacions de Fratercula arctica a les àrees afectades. La planta forma densos poblament denses al llarg de les costes d'illa que inhibeixen la posta, i causa l'abandonament d'aquest animals.[14][15]

L'estudi "Crested and Caspian Terns that nest in the open are closed out by the canopy, and Little Penguins (Eudyptula minor) and Bridled Terns (Sterna anaethetus) are excluded by the lack of undergrowth" ha postulat que la seva extensió a les illes australianes a les dècades recents ha reduit la biodiversitat, la retenció del sòl, i l'hàbitat d'aus marines. [12]

Usos

Les fulles de l'espècie són utilitzades en medicina basada en herbes per a tractar esquinços, xopant-los en aigua calenta i aplicant cataplasmes a l'àrea el afectada.[16] S'ha postulat que els faroners podrien haver-la estès a algunes illes britàniques per a usar-la com a cataplasma i per a tractar cremades, un dels seus riscos laborals.[17][18] S'ha utilitzat com a alternativa al paper higiènic. Les llavors són comestibles i a Jersey reben els nom de "petit pains" o "little breads" (en català petits pans o panets).

M. arborea fou considerada un nutritiu aliment per als animals a la Gran Bretanya al segle XIX i encara és usada com a pastura a Europa.[12] Algunes fonts descriuen les fulles de M. arborea com a comestible, tot i que no tan saboroses com altres espècies comunes de malves, llevat que sigui tallada molt fina, eliminant la pilositat de les fulles.[19]

M. arborea ha sigut a bastament cultivada en jardins britànics, mentre descrit en el llibre auto-editat del 1835 British Phaenogamous Botany, el qual va utilitzar el nom llavors comú Sea Tree-mallow: "Aquesta espècie es troba freqüentment en jardins, on, si es permet la seva dispersió per llavors, hi perviu durant molts anys successius, i sovint assolint una mida gran. Les plantes joves , com denota Sir J. E. Smith, de tant en tant sobreviuen un o dos hiverns suaus; però un cop ha florit mor."[20]


Tot i que en ocasions pot ocasionar detriments en l'hàbitat d'algunes aus marines, la gestió de M. arborea (mitjançant plantació i aclarida) s'ha emprat amb èxit per a crear refugis per al xatrac rosat, el qual requereix més cobertura que el xatrac comú per a impedir-ne la predació.[21][22]

Referències

  1. «Lavatera arborea». Flora Catalana.
  2. 2,0 2,1 Malvaceae Pages: Lavatera arborea
  3. Flora Europaea: Lavatera arborea
  4. 4,0 4,1 Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  5. Ray, Martin Forbes. (Autumn, 1998.) New Combinations in Malva (Malvaceae: Malveae). Novon 8 (3): 288-295. doi:10.2307/3392022, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  6. Germplasm Resources Information Network: Malva dendromorpha Arxivat 2015-09-24 at the Wayback Machine. Retrieved on 2007-09-28.
  7. «arboreus». Wiktionary.
  8. 8,0 8,1 «Lavatera arborea». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. UIB..
  9. Nico Vermeulen: The Complete Encyclopedia of Container Plants p. 158. Rebo International, Netherlands, 1998. ISBN 90-366-1584-4
  10. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  11. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) Turning the Tide: The Eradication of Invasive Species: Proceedings of the International Conference on Eradication of Island Invasives.Enllaç no actiu] The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3
  13. 13,0 13,1 Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, No. 1, pp. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR
  14. McKie, RobinPuffins being wiped out as shrub chokes nesting sites. . (2005-12-18) (News website.) Guardian Unlimited, Guardian News and Media Limited.
  15. Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow. (Website.) Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council
  16. Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Australia Press, page 153. ISBN 1-920694-05-6
  17. Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Series, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375
  18. Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. .
  19. Knox, Johanna. A forager's treasury. ISBN 9781877505164.
  20. Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Genera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113
  21. Du Feu, Chris. (February 2005.) Nestboxes: Extracts from British Trust for Ornithology Field Guide Number 23 with some additions and amendments. British Trust for Ornithology, Norfolk, England, via bto.org
  22. Newton, S. F. and O. Crowe. (April 2000.) Roseate Terns – The Natural Connection: A conservation/research project linking Ireland and Wales. Arxivat 2007-11-19 at the Wayback Machine. Maritime (Ireland / Wales) INTERREG Programme, pàgina 6
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Malva arborea: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Malva arborea és un petit arbust de la família de les malvàcies. Anteriorment anomenada Lavatera arborea, o, més recentment Malva eriocalyx, és una espècie de malva oriünda de les costes d'Europa occidental i la regió mediterrània, de les Illes Britàniques i pel sud fins a Algèria i Líbia, i de l'est a Grècia. Tot i que considerada durant molt de temps una espècie del gènere Lavatera, les anàlisis genètiques i morfològiques conduïdes per Martin Forbes Ray, publicades el 1998, plantejà la re-classificació al gènere Malva, anomenant-la Malva dendromorpha M.F.Ray. Tanmateix el nom primigeni Malva arborea L. (Webb & Berthol.) publicat anteriorment té prioritat davant de Malva dendromorpha.El seu nom genèric, Malva prové del llatí malva, mot emprat en l'Antiga Roma per a denominar diverses menes de malves, principalment Malva sylvestris, però també Althaea officinalis i la pròpia Malva arborea. L'epítet llatí significa arborescent o llenyós.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Hocyswydden ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Llysieuyn blodeuol lluosflwydd Hocyswydden sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Malvaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Lavatera arborea a'r enw Saesneg yw Tree mallow.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Hocyswydden, Coeden Rocos, Hocysen y Môr, Malw yr Heli, Môr-hocyscn.

Mae'r planhigyn hwn yn perthyn yn eithaf agos i'r ocra, cotwm a cacao. Mae'r dail blewog wedi'u gosod ar yn ail a cheir pum sepal a phum petal ym mhob blodyn.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Hocyswydden: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Llysieuyn blodeuol lluosflwydd Hocyswydden sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Malvaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Lavatera arborea a'r enw Saesneg yw Tree mallow. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Hocyswydden, Coeden Rocos, Hocysen y Môr, Malw yr Heli, Môr-hocyscn.

Mae'r planhigyn hwn yn perthyn yn eithaf agos i'r ocra, cotwm a cacao. Mae'r dail blewog wedi'u gosod ar yn ail a cheir pum sepal a phum petal ym mhob blodyn.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Baumförmige Strauchpappel ( German )

provided by wikipedia DE

Die Baumförmige Strauchpappel (Lavatera arborea) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Malvengewächse (Malvaceae). Lavatera arborea unterscheidet sich von anderen Malva- und Lavatera-Arten durch dunklere Nerven und dunklere Basis der Kronblätter und breiten Außenkelchblätter.

Beschreibung

Vegetative Merkmale

 src=
Blütenstand
 src=
Typische Blütenfarbe
 src=
Dunkelblühende Sorte

Die Baumförmige Strauchpappel ist eine ein-, zweijährige oder ausdauernde krautige Pflanze, die fast baumförmig wächst und im unteren Sprossabschnitt verholzt, dabei erreicht sie Wuchshöhen von 50 bis 300 Zentimetern. Der aufrechte Stängel verzweigt sich erst im oberen Bereich. Der Stängel besitzt deutliche Blatt- und Nebenblattnarben, ist anfangs grün, wird dann rot und später olivfarben und letztlich grau. Die jungen Pflanzenteile, außer den Kronblättern, sind filzig mit Sternhaaren bedeckt.

Die wechselständigen Laubblätter sind Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Der Blattstiel ist grün, filzig behaart und etwa so lang wie die Blattspreite. Die einfache, kurz fünf- bis siebenlappige, fünf- bis siebennervige, fast kreisförmige und am Grunde herzförmige Blattspreite weist einen Durchmesser von etwa 15 Zentimetern auf, meist ist sie kleiner. Ober- und Unterseite der Blattspreite sind filzig behaart. Die Blattränder sind gezähnt und bewimpert. Die grünen Nebenblätter sind pfriemförmig, 2 bis 4 mm lang bewimpert und fallen früh ab.

Generative Merkmale

Die Blütezeit reicht von April bis Juni. In einem indeterminaten, traubigen Blütenstand stehen die Blüten einzeln oder zweit bis fünft in den Blattachseln zusammen. Der grüne Blütenstiel ist mit höchstens 1 Zentimetern Länge kürzer als das Tragblatt. Die drei ausgebreiteten, filzig behaarten und bewimperten, grünen Außenkelchblätter sind breit eiförmig, am Grunde bis auf etwa der Hälfte ihrer Länge verwachsen und mit etwa 8 mm Länge etwa doppelt so lang wie die Kelchblätter, die sie umgeben.

Die zwittrigen und protandrischen Blüten sind radiärsymmetrisch und weisen einen Durchmesser von etwa 3 Zentimetern auf. Die fünf grünen, intensiv flaumig behaarten und bewimperten Kelchblätter sind bis etwa zur Hälfte ihrer etwa 4 mm Länge verwachsen und enden in spitz dreieckigen Kelchzipfeln. Die 15 bis 20 mm langen, genagelten Kronblätter sind rosafarben, mit dunklerer Äderung und dunklem Grund. Die etwa 10 mm lange Staubblattröhre ist fast weiß mit purpurfarbenen Streifen; der freie Teil der Staubfäden ist rosa-purpurfarben. Der Pollen ist weiß. Der Fruchtknoten besitzt sechs bis meist acht Kammern mit je nur einer Samenanlage. Die sechs bis meist acht dünnen Griffeläste sind weiß.

Die Spaltfrucht besitzt einen Durchmesser von etwa 1 Zentimetern und zerfällt in sechs bis acht gerippte, kantige, kahle oder filzig behaarte Teilfrüchte. Die Teilfrucht ist völlig mit dem einzelnen Samen gefüllt.

Chromosomenzahl

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 40.[1]

Vorkommen und Nutzung

Die Baumförmige Strauchpappel ist an den Küsten West- und Südeuropas, Kleinasiens, Nordwestafrikas und der Kanarischen Inseln verbreitet. Als Standort werden Strandfelsen und Schuttplätze bevorzugt. Sie wird auch als Zierpflanze kultiviert und verwildert gelegentlich.

Systematik

Die Erstveröffentlichung des Artnamens Lavatera arborea erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, S. 690.[2] Er schreibt, die Art wachse zwischen Pisa und Livorno. Synonyme für Lavatera arborea L. sind: Althaea arborea (L.) Alef., Anthema arborea Medik., Lavatera arborea var. berlengensis (Boiss. & Reut.) Cout., Lavatera arborea var. genuina (Boiss. & Reut.) Cout., Lavatera arborea var. lasiocalyx Sennen, Lavatera eriocalyx Steudel, Lavatera veneta Mill., Malva arborea (L.) Webb & Berthel., Malva dendromorpha M.F.Ray, Malva fastuosa Salisb. Aber der relativ neue Name Malva dendromorpha M.F.Ray, der erst 1998 im Artikel New Combinations in Malva in Novon, 8 (3), S. 292 veröffentlicht ist, wurde nicht anerkannt. Als gültiger Name wurde Malva arborea (L.) Webb & Berthel. in Vienna ICBN Art. 52 festgelegt.[3] Diese Art gehört in die Sektion Anthema der Gattung Lavatera oder in die Sektion Malva der Gattung Malva.

Literatur

Einzelnachweise

  1. Lavatera arborea bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  2. Carl von Linné: Species Plantarum, 2, 1753, S. 690 eingescannt bei biodiversitylibrary.org.
  3. Malva dendromorpha im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Baumförmige Strauchpappel: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Baumförmige Strauchpappel (Lavatera arborea) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Malvengewächse (Malvaceae). Lavatera arborea unterscheidet sich von anderen Malva- und Lavatera-Arten durch dunklere Nerven und dunklere Basis der Kronblätter und breiten Außenkelchblätter.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Malva arborea

provided by wikipedia EN

Malva arborea (also known as Lavatera arborea, or, more recently as Malva eriocalyx), the tree mallow, is a species of mallow native to the coasts of western Europe and the Mediterranean region, from Ireland and Britain south to Algeria and Libya, and east to Greece.[1][2][3]

Description

Flower

It is a shrubby annual, biennial or perennial plant growing to 0.5–2 m (rarely 3 m) tall. The leaves are orbicular, 8–18 cm diameter, palmately lobed with five to nine lobes, and a coarsely serrated margin. The flowers are 3–4 cm diameter, dark pink to purple and grow in fasciculate axillary clusters of two to seven. It grows mainly on exposed coastal locations, often on small islands, only rarely any distance inland.[1][3][4][5][6]

Taxonomy

It was first described in 1753 by Carl Linnaeus as Lavatera arborea,[7][8] but was transferred to the genus, Malva, in 1836 by Philip Barker-Webb and Sabin Berthelot.[7][9]

Although long considered a species of Lavatera, genetic and morphological analysis by Martin Forbes Ray, reported in 1998, suggested it was better placed in the genus Malva, in which it was named Malva dendromorpha M.F.Ray.[10][11] However the earlier name Malva arborea (L.) Webb & Berthel. was validly published and has priority over Malva dendromorpha.

Habitat

Malva arborea tolerates sea water to varying degrees, at up to 100% sea water in its natural habitat, excreting salt through glands on its leaves.[12][13] This salt tolerance can be a competitive advantage over inland plant species in coastal areas. Its level of salinity tolerance is thought to be improved by soil with higher phosphate content, making guano enrichment particularly beneficial.[13]

Uses

The leaves of the species are used in herbal medicine to treat sprains, by steeping them in hot water and applying the poultice to the affected area.[14] It is theorised that lighthouse keepers may have spread the plant to some British islands for use as a poultice and to treat burns, an occupational hazard.[15][16] Thought to have been used as an alternative to toilet paper. The seeds are edible and are known in French as "petit pains", or "little breads".

Tree mallow was considered a nutritive animal food in Britain in the 19th century, and is still sometimes used as animal fodder in Europe.[12] For human consumption, some sources describe the leaves of tree mallow as edible, although not as palatable as common mallow, unless cut very thinly, because of the very velours-like hairy mouth-feel.[17]

Malva arborea has long been cultivated in British gardens, as described in the 1835 self-published book British Phaenogamous Botany, which used the then-common name Sea Tree-mallow: "This species is frequently met with in gardens, where, if it is allowed to scatter its seeds, it will spring up for many successive years, and often attain a large size. The young plants will, as Sir J. E. Smith observes, now and then survive one or more mild Winters; but having once blossomed it perishes."[18]

While sometimes detrimental to seabird habitat, management of tree mallow (both planting and thinning) has been successfully employed to shelter nesting sites of the threatened roseate tern, which requires more coverage than common terns to impede predation.[19][20]

Invasive spread

Tree mallow seeds may be transported between separated coastal areas by the floating fruit, and seabirds are considered a likely means of spread. The seeds are encased in an impermeable outer case, and can remain viable for years, even after extended immersion in saltwater.[12]

The tree mallow's recent increased range among Scottish islands has raised concerns that it is displacing native vegetation, and is reducing Atlantic puffin (Fratercula arctica) populations in affected areas. The plant forms dense stands along the island coasts that inhibit breeding, and causes the puffins to abandon their burrows.[21][22]

Its spread among Australian islands in recent decades is thought to be reducing biodiversity, soil retention, and seabird habitat. According to one study, "Crested and Caspian Terns that nest in the open are closed out by the canopy, and Little Penguins (Eudyptula minor) and Bridled Terns (Sterna anaethetus) are excluded by the lack of undergrowth".[12]

In New Zealand it has established on several seabird-dominated islands where it is considered to be a serious ecological weed and for which there are active eradication programmes, such as on North Brother Island in Cook Strait.

References

  1. ^ a b Malvaceae Pages: Lavatera arborea
  2. ^ Flora Europaea: Lavatera arborea
  3. ^ a b Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  4. ^ Nico Vermeulen: The Complete Encyclopedia of Container Plants p. 158. Rebo International, Netherlands, 1998. ISBN 90-366-1584-4
  5. ^ Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  6. ^ Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  7. ^ a b "Malva arborea". Australian Plant Name Index, IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
  8. ^ Linnaeus, C. (1753). "Species Plantarum". p. 690.
  9. ^ Webb, P.B. & Berthelot, S. (1836). "Histoire Naturelle des Iles Canaries". p. 30.{{cite web}}: CS1 maint: multiple names: authors list (link)
  10. ^ Ray, Martin Forbes. (Autumn, 1998.) New Combinations in Malva (Malvaceae: Malveae). Novon 8 (3): 288-295. doi:10.2307/3392022, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  11. ^ Germplasm Resources Information Network: Malva dendromorpha Archived 2015-09-24 at the Wayback Machine Retrieved on 2007-09-28.
  12. ^ a b c d Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) Turning the Tide: The Eradication of Invasive Species: Proceedings of the International Conference on Eradication of Island Invasives. The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3. Retrieved on 2007-09-28.
  13. ^ a b Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, No. 1, pp. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  14. ^ Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Australia Press, page 153. ISBN 1-920694-05-6. Retrieved on 2007-09-28.
  15. ^ Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Series, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375. Retrieved on 2007-09-28.
  16. ^ Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.
  17. ^ Knox, Johanna (2013). A forager's treasury. pp. 91, 92. ISBN 9781877505164.
  18. ^ Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Genera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113. Retrieved on 2007-09-28.
  19. ^ Du Feu, Chris. (February 2005.) Nestboxes: Extracts from British Trust for Ornithology Field Guide Number 23 with some additions and amendments. British Trust for Ornithology, Norfolk, England, via bto.org. Retrieved on 2007-09-28.
  20. ^ Newton, S. F. and O. Crowe. (April 2000.) Roseate Terns – The Natural Connection: A conservation/research project linking Ireland and Wales. Archived 2007-11-19 at the Wayback Machine Maritime (Ireland / Wales) INTERREG Programme, page 6. Retrieved on 2007-09-28.
  21. ^ McKie, Robin. (2005-12-18) Puffins being wiped out as shrub chokes nesting sites. (News website.) Guardian Unlimited, Guardian News and Media Limited. Retrieved on 2007-09-28.
  22. ^ Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow. (Website.) Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Malva arborea: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Malva arborea (also known as Lavatera arborea, or, more recently as Malva eriocalyx), the tree mallow, is a species of mallow native to the coasts of western Europe and the Mediterranean region, from Ireland and Britain south to Algeria and Libya, and east to Greece.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Malva arborea ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Malva arborea es una especie de arbusto de la familia Malvaceae.[1]

Descripción

 src=
Flores

Planta bienal o perennizante, con tallos de hasta 2-3 m –de menor tamaño en los acantilados marinos–, robustos, ramosos, leñosos en la base; partes jóvenes, hojas y cálices laxamente estrellado-tomentosos. Hojas con el limbo verde, membranáceo; el de las inferiores de hasta 20 cm de diámetro, suborbicular, con 5-7 lóbulos, de base cordada; el de las medias y superiores, menor, anguloso, a veces con el lóbulo medio más largo, todos de margen dentado-crenado; pecíolo de las hojas inferiores más largo que el limbo, el de las hojas medias y superiores más largo o subigual; estípulas de 3-5 mm, ovado-lanceoladas, agudas, caducas. Flores 2-7, en fascículos axilares; pedúnculos de 1-2,5 cm, delgados, generalmente más cortos que el pecíolo de la hoja axilante, algunas veces los 2 superiores subigualándolo. Epicáliz profundamente dividido en piezas de 8-10 mm, suborbiculares u ovado-oblongas, que sobrepasan el cáliz cuando la flor es joven, redondeadas en el ápice, patentes y muy acrescentes en la fructificación. Cáliz 5-8 mm; lóbulos 3-5 mm, triangulares, conniventes en la fructificación. Corola 2-3 veces más larga que el cáliz; pétalos 1,5-2 cm, elíptico-obovados, poco emarginados, de un violeta pálido o purpúreos, con la base y los nervios más obscuros, raramente blancos. Fruto en esquizocarpo con 6-8 mericarpos, gruesos, con dorso plano y liso o ligeramente rugulado, caras laterales ruguladas y ángulos dorsales agudos, glabros o tomentosos; carpóforo que no sobrepasa los mericarpos[2][3][4][5][6][7]

Distribución

Originaria de la costa del Mediterráneo -locus typicus entre Livorno y Pisa en Italia ("Habitat inter Pisas & Liburnum", según la diagnosis original de Linneo, 1753), sur de Argelia y Libia, hasta Grecia.[3][8][4]​Distribuida por el litoral mediterráneo y de Europa occidental, hasta los 55º N en Irlanda; naturalizada en Macaronesia (excepto en el archipiélago de Cabo Verde), África del Sur y algunas regiones de Norteamérica (Oregón[9]​ y California[10]​ en la costa oeste de Estados Unidos[11]​) y Suramérica. Frecuente en la península ibérica: en España, principalmente en las provincias costeras y las Baleares.[2]

Hábitat

Rocas y arenas del litoral, suelos abonados por las deyecciones de las aves marinas, taludes, escombreras, bordes de caminos, a veces adventicia en huertas;solo en raras ocasiones a cualquier distancia hacia el interior. Crece desde 0 hasta 750 m de altitud.[2]

Malva arborea tolera el agua de mar en distintos grados, hasta en el 100% de agua del mar en su hábitat natural, con la excreción de la sal a través de las glándulas de sus hojas.[12][13]​ Esta tolerancia a la sal puede ser una ventaja competitiva sobre las especies de plantas del interior de las zonas costeras. Su nivel de tolerancia de la salinidad se cree que es mejorado por los suelos con mayor contenido de fosfato, por lo que el guano es un enriquecimiento particularmente beneficioso.

Dispersión de los propágulos

Las simientes de planta podrían ser transportadas entre zonas costeras separadas, pues el fruto esquizocárpico es flotante, y por las aves marinas que son un medio probable de diseminación. Dichas semillas tienen una testa impermeable, y pueden permanecer viables durante años, incluso después de la inmersión en agua salada.[12]

Usos

Las hojas de las especies se utilizan como planta medicinal para tratar esguinces, por remojo en agua caliente y aplicando la cataplasma sobre la zona afectada.[14]​ Existe la teoría de que los guardianes de los faros pueden haber diseminado la planta hasta algunas islas británicas para su uso como cataplasma en quemaduras durante su trabajo.[15][16]

La planta se consideró un alimento nutritivo para los animales en Gran Bretaña en el siglo XIX, y todavía a veces se utiliza como forraje para los animales en Europa.[12]

La especie ha sido cultivada en los jardines ingleses, como se describe en el año 1835 en que se publicó el libro British Phaenogamous Botany.[17]

Taxonomía

Malva arborea fue descrita como tal por Philip Barker Webb & Sabin Berthelot en Histoire Naturelle des Îles Canaries 3(2, 1): 30 en 1836.

Basónimo
  • Lavatera arborea L., Sp. Pl., vol. 2: 690, 1753[18]
Sinonimia
  • Lavatera eriocalyx Steud. Flora 39: 438, 1856 - basónimo
  • Althaea arborea (L.) Alef, Oestr. Bot. Zeitschr., 12: 260, 1862
  • Anthema arborea (L.) Medik., Malv., 42, 1787
  • Lavatera arborea var. berlengensis (Boiss. &Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. genuina (Boiss. & Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. lasiocalyx Sennen
  • Malva dendromorpha M.F.Ray, Novon, 8(3): 292, 1998, nom. illeg.
  • Malva eriocalyx Steud., Nomencl. Bot. (Steudel), ed. 2. 2: 94, 1841, nom. inval.
  • Lavatera veneta Mill., Gard. Dict. ed., VIII. n. 6
  • Malva fastuosaSalisb., Prod., 381[19][1]

Citología

Número de cromosomas: 2n=40.[20][21]

Nombre común

  • Castellano: lavátera, malva, malva arbórea, malva arborescente, malva gris, malva hortense de las flores purpúreas, malva hortense que hace flores blancas, malvas, malvavisco.[21]

Referencias

  1. a b «Malva arborea (L.) Webb & Berthel. — The Plant List». www.theplantlist.org. Consultado el 12 de octubre de 2020.
  2. a b c Lavatera arborea en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  3. a b Malvaceae Pages: Lavatera arborea
  4. a b Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  5. Nico Vermeulen: The Complete Encyclopedia of Container Plants p. 158. Rebo International, Netherlands, 1998. ISBN 90-366-1584-4
  6. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  7. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  8. Flora Europaea: Lavatera arborea
  9. «Lavatera arborea en Invaders Database System-The University of Montana». Archivado desde el original el 17 de junio de 2012. Consultado el 27 de mayo de 2013.
  10. CalFlora: Information on California plants for education, research and conservation; Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual; Specimen Management System for California Herbaria (SMASCH).
  11. Lavatera arborea en USDA-Plants Profile
  12. a b c Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) Turning the Tide: The Eradication of Invasive Species: Proceedings of the International Conference on Eradication of Island Invasives. The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3. Retrieved on 2007-09-28.
  13. Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, No. 1, pp. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  14. Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Australia Press, page 153. ISBN 1 920694 05 6. Retrieved on 2007-09-28.
  15. Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Series, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375. Retrieved on 2007-09-28.
  16. Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.
  17. Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Genera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113. Retrieved on 2007-09-28.
  18. Biodiversity
  19. en Stewart Robert Hinsley,The Lavatera Pages, 2004
  20. Contribución al estudio citotaxónomico del género Lavatera (Malvaceae) en España. Luque, T. & J. A. Devesa (1986), Lagascalia, 14(2): 227-239.
  21. a b «Lavatera arborea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 2 de noviembre de 2010.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Malva arborea: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Malva arborea es una especie de arbusto de la familia Malvaceae.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Mauve royale ( French )

provided by wikipedia FR

Malva arborea

La Mauve royale (Malva arborea ou Malva dendromorpha) est un arbrisseau poussant sur le littoral méditerranéen et sur les côtes atlantiques, dont les grandes fleurs pourpres ou violacées sont assez semblables à celles des mauves véritables, même si leur coloris est souvent plus vif. Elle appartient au genre Malva et à la famille des Malvaceae.

Synonyme

Le nom scientifique de l'espèce fut longtemps Lavatera arborea L.. Cela explique l'autre nom vernaculaire de la plante : Lavatère arborescente. Néanmoins, une révision taxonomique en 1998 place l'espèce parmi le genre Malva, légitimant indirectement le nom de « Mauve ».

Caractéristiques

Plante vivace haute de 1 à 3 m.

Habitat et répartition

  • Habitat type : friches vivaces mésoxérophiles, subméditerranéennes, proches du littoral.
  • Aire de répartition : méditerranéen-atlantique.

Utilisation

Les feuilles de cette espèce sont utilisées en phytothérapie pour traiter les entorses. On trempe les feuilles dans l'eau chaude et on les applique en cataplasmes sur la zone touchée. Les gardiens de phare propageaient la plante pour utiliser les feuilles comme cataplasme pour soigner les brûlures ou même comme alternative au papier toilette. Les feuilles et les graines sont comestibles.[réf. nécessaire]

La Mauve royale était considérée comme un aliment nutritionnel des animaux en Grande-Bretagne au XIXe siècle et a été parfois utilisée comme fourrage en Europe.

Plante envahissante

Elle est souvent plantée dans les jardins, notamment sur le littoral atlantique, d'où elle s'échappe parfois.

La Mauve royale peut devenir une plante envahissante. Ses graines peuvent être transportées entre zones côtières par des fruits flottants et des oiseaux marins. Les graines sont imperméables et peuvent rester viables pendant des années, même après une immersion prolongée dans l'eau salée.

La récente pullulation de cette plante dans les îles écossaises a soulevé des inquiétudes pour la faune et la flore indigène, notamment pour la population de macareux moine (Fratercula arctica) qui a régressé. La plante forme également des peuplements denses le long des côtes islandaises qui inhibent la reproduction, et poussent les macareux à abandonner leurs nids.

Sa propagation dans les îles australiennes ces dernières décennies a aussi contribué à réduire la biodiversité, la conservation des sols et l'habitat des oiseaux marins.

Quelques vues de la plante

Références externes

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Mauve royale: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Malva arborea

La Mauve royale (Malva arborea ou Malva dendromorpha) est un arbrisseau poussant sur le littoral méditerranéen et sur les côtes atlantiques, dont les grandes fleurs pourpres ou violacées sont assez semblables à celles des mauves véritables, même si leur coloris est souvent plus vif. Elle appartient au genre Malva et à la famille des Malvaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Lavatera arborea ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Lavatera arborea, commumente conhecida como malvaísco[1] (não confundir com a Althaea officinalis, que consigo partilha este nome) e malva-arbórea[2], é uma espécie de planta com flor, pertencente à família das Malváceas e ao tipo fisionómico dos hemicriptófitos.[3]

Descrição

Trata-se de uma planta arbustiva perene.[4]

Tem caules robustos, ramosos e lenhosos na base, que podem medir entre 2 a 3 metros de altura, sendo que, em locais de influência marítima, costumam apresentar menores dimensões.[5]

Do que toca às folhas e aos cálices, mostram-se sensivelmente revestidos de pêlos macios, em forma de estrela.[5] As folhas têm o limbo verde, membranáceo e as margens apresentam um formato dentado-crenado.[4]

Quanto ao pecíolo das folhas inferiores, este é mais largo do que o limbo, ao passo que o pecíolo das folhas medianas e superiores, por seu turno, já é mais largo ou subigual.[5] As estípulas são caducas e exibem formato ovado-lanceolado e agudo.[4]

As flores, por sua vez, destacam-se pela corola de 5 pétalas lilases, com nervuras e base arroxeada, sendo ligeiramente emarginadas. Além disso, agrupam-se em conjuntos de 2 a 7 exemplares, dispostos em fascículos axilares.[5]

Do que toca ao cálice, este conta com sépalas de formato triangular e agudo, que se volvem coniventes na frutificação.[5] Relativamente ao epicálice, encontra-se significativamente dividido em segmentos de 8 a 10 milímetros, de feitio suborbicular ou ovado-oblongo, cujas dimensões ultrapassam as do cálice, enquanto a planta ainda é jovem.[4]

Do que concerne ao fruto, é múltiplo, composto por aquénios separáveis na maturação, de aspecto rugoso, que tanto podem ser glabros ou tomentosos.[4]

Distribuição

Encontra-se presente na orla Mediterrânica e na Europa Ocidental, até à Irlanda.[6][7] Está naturalizada na África Austral e nalguns pontos do Norte[8] e do Sul do continente americano.[2]

Marca, ainda, presença na Macaronésia, salvo no arquipélago de Cabo Verde.[2][9]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental no Arquipélago dos Açores e no Arquipélago da Madeira..[3]

Mais concretamente, do que toca a Portugal continental, encontra-se presente nas zonas do Noroeste ocidental; Terra Quente Transmontana, todas as zonas do Centro-Oeste, salvo o Centro-Oeste Olissiponense; no Sudoeste setentrional; no Sudoeste meridional; no Barrocal Algarvio e nas Berlengas.[2]

Em termos de naturalidade é nativa de Portugal Continental e introduzida nos Arquipélago dos Açores e da Madeira.

Ecologia

Trata-se de uma espécie ruderal, que medra ermos sáfaros, taludes, nas orlas de caminhos, em arribas, atoleiros e junto à beira mar, privilegiando os solos de substracto nitroso.[3] Por vezes, podem surgir em courelas agricultadas.[4]

A malva-arbórea tolera a água do mar em graduações diferentes, podendo prosar mesmo com uma graduação de 100% de água do mar, graças à sua capacidade de excretar o sal através das glândulas das suas folhas.[10][11] Esta tolerância ao sal pode afigurar-se como uma vantagem competitiva em relação a outras espécies de plantas do interior das zonas costeiras. Com efeito, crê-se que quanto maior for o conteúdo de fosfato dos solos, ou o enriquecimento dos mesmos com guano, maior será a capacidade de tolerar altos níveis de salinidade da malva-arbórea.[11]

Dispersão dos propágulos

As sementes da planta podem ser transportadas entre zonas costeiras distantes, porquanto o fruto esquizocárpico é flutuante e porque as aves marinas também se afiguram como um meio provável de disseminação. Estas sementes têm uma testa impermeável e conseguem manter-se viáveis durante anos, inclusive despois de imersas em água salgada.[10]

Protecção

Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.

Taxonomia

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 690. 1753.[12]

Sinonímia

  • Mavatera arborea Philip Barker Webb & Sabin Berthelot em Histoire Naturelle des Îles Canaries 3(2, 1): 30 en 1836.;
  • Lavatera eriocalyx Steud. Flora 39: 438, 1856 - basónimo
  • Althaea arborea (L.) Alef, Oestr. Bot. Zeitschr., 12: 260, 1862
  • Anthema arborea (L.) Medik., Malv., 42, 1787
  • Lavatera arborea var. berlengensis (Boiss. &Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. genuina (Boiss. & Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. lasiocalyx Sennen
  • Malva dendromorpha M.F.Ray, Novon, 8(3): 292, 1998, nom. illeg.
  • Malva eriocalyx Steud., Nomencl. Bot. (Steudel), ed. 2. 2: 94, 1841, nom. inval.
  • Lavatera veneta Mill., Gard. Dict. ed., VIII. n. 6
  • Malva fastuosaSalisb., Prod., 381[13]

Usos

As folhas desta espécie foram usadas, historicamente, para tratar de entorses, pondo-se de molho em água quente e aplicando um cataplasma sobre a zona afectada.[14][15][16]

A planta foi usada como forragem para animais, na Europa durante o séc. XIX.[10]

A malva-arbórea chegou a ser cultivada em jardins ingleses, como espécie decorativa, de acordo com a obra British Phaenogamous Botany de 1835.[17]

Referências

  1. Infopédia. «malvaísco | Definição ou significado de malvaísco no Dicionário Infopédia da Língua Portuguesa». Infopédia - Dicionários Porto Editora. Consultado em 7 de janeiro de 2022
  2. a b c d «Lavatera_arborea». Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro. Consultado em 17 de março de 2020
  3. a b c «Lavatera_arborea| Flora-On | Flora de Portugal». flora-on.pt. Consultado em 16 de outubro de 2021
  4. a b c d e f «Lavatera arborea L.». www.biorede.pt. Consultado em 7 de janeiro de 2022
  5. a b c d e Castroviejo, S. (1986–2012). «Lavatera arborea L.» (PDF). Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid. p. 241. Consultado em 17 de março de 2020
  6. Flora Europaea: Lavatera arborea
  7. Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  8. CalFlora: Information on California plants for education, research and conservation; Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual; Specimen Management System for California Herbaria (SMASCH).
  9. «Lavatera arborea en Invaders Database System-The University of Montana». Consultado em 27 de Maio de 2013
  10. a b c Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) [Turning%20the%20Tide:%20The%20Eradication%20of%20Invasive%20Species:%20Proceedings%20of%20the%20International%20Conference%20on%20Eradication%20of%20Island%20Invasives. http://issg.appfa.auckland.ac.nz/database/species/reference_files/TURTID/Rippey.pdf] The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3. Retrieved on 2007-09-28.
  11. a b Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, No. 1, pp. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  12. Biodiversity
  13. en Stewart Robert Hinsley,The Lavatera Pages, 2004
  14. Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Australia Press, page 153. ISBN 1 920694 05 6. Retrieved on 2007-09-28.
  15. Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Series, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375. Retrieved on 2007-09-28.
  16. Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.
  17. Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Genera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113. Retrieved on 2007-09-28.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Lavatera arborea: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Lavatera arborea, commumente conhecida como malvaísco (não confundir com a Althaea officinalis, que consigo partilha este nome) e malva-arbórea, é uma espécie de planta com flor, pertencente à família das Malváceas e ao tipo fisionómico dos hemicriptófitos.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT