La boixerola, raïm d'ossa (o d'os), farinell, muixes, barruixes o gallufa[2] (Arctostaphylos uva-ursi del grec arktos, 'os' i staphyle, 'raïm'; i el llatí uva, 'raïm', i ursi, 'os') és un arbust de la família de les ericàcies.[3]
És un petit arbust amb les tiges ajagudes de fins a 2 m, tot i que en ser ajagudes la planta no sol passar dels 30 cm d'altura.[4] Rel axonomorfa amb tiges que presenten unes branques elàstiques d'un color bru vermellós. Les fulles fan 12-30 mm de llarg, són oposades i coriàcies, de forma ovalada o espatulada, però s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol curt, amb el marge sencer o lleugerament ondulat, de color verd fosc i brillant i són glabres, a excepció de les fulles joves.
Floreix des d'abril fins ben entrat juliol en funció de l'altitud on creixi. Les inflorescències són cimes terminals de 3-12 flors, protegides per dues bractèoles ovalades en la base del pedicel. Les flors són hermafrodites i pentàmeres. El calze és molt petit, prop de 2 mm, amb els sèpals soldats i 5 dentetes apicals. La corol·la fa 5-6 mm de llarg, té també els 5 pètals soldats, amb una forma característica de cascavell en què les puntes corresponents als pètals es corben cap a fora; és de color blanc-rosat amb les vores dels pètals vermellosos. L'androceu és constituït per 10 estams, amb els filaments pilosos i molt engruixits en la base; les anteres són vermelloses, amb dos apèndixs filamentosos i són dehiscents per unes obertures apicals. El gineceu n'és pentacarpel·lar, amb un estil més llarg que els estams.
Els fruits són unes drupes globulars de la mida d'un pèsol, amb un color vermell intens; generalment tenen 5 llavors planoconvexes d'uns 4 mm de longitud. Els fruits maduren a finals d'estiu o a la tardor.
Les fulles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals.
Amb l'única altra espècie del mateix gènere, l'Arctostaphylos alpinum, no es pot confondre, perquè aquesta és una planta més petita, de fulles blanes i caduques de vora dentada i amb la drupa de color blau negrós.[4]
És present en bona part d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, sobretot en zones muntanyoses. A Catalunya és freqüent en tota la serralada pirinenca catalana i també es troba a les muntanyes del sistema Mediterrani i a les muntanyes del País Valencià.[4]
Prefereix els terrenys secs, ombrívols i pobres de tipus rocós, en matollars i boscos poc densos, entre els 600 i els 2.500 m d'altitud.[4][5]
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
En usos tradicionals:
A causa de la presència d'importants quantitats de tanins, la boixerola no hauria de ser consumida durant un llarg període (més de 2 o 3 setmanes), ja que pot produir reaccions adverses com restrenyiment, nàusees, vòmits, hiperacidesa gàstrica, gastritis i úlcera pèptica. En ocasions molt rares pot produir hipernatrèmia. Les dones embarassades s'han d'abstenir de prendre boixerola[6] atès que la seva acció hormonal (ocitoxica)[7] pot provocar l'avortament del fetus. És contraindicat barrejar amb el suc de pruna seca, de gerd i la vitamina C (més de 500 mg per dia).[8] La boixerola pot esdevenir hepatotòxica a altes dosis.[9]
Aspecte general
Detall de fulles
Detall de flors
Detall del fruit
La boixerola, raïm d'ossa (o d'os), farinell, muixes, barruixes o gallufa (Arctostaphylos uva-ursi del grec arktos, 'os' i staphyle, 'raïm'; i el llatí uva, 'raïm', i ursi, 'os') és un arbust de la família de les ericàcies.
