Acronicta ye un xéneru de lepidópteros que contién unes 150 especies distribuyíes principalmente nes rexones templaes del Holárticu, con delles n'en l'axacentes rexones subtropicales. [2] [3][4] Les canesbes de la mayoría de les especies de Acronicta son inconfundibles, con picos de pelu de colores brillosos, y aliméntense bien visiblemente nes fueyes de los árboles comunes. la canesba de la poliya Acronicta oblinita ye inusualmente peluda, inclusive pa esti xéneru.[5].
Les especies de Acronicta conócense xeneralmente como poliyas daga, una y bones la mayoría tienen una o más marques de puñales negru na parte cimera de les sos ales anteriores. Sicasí, delles especies tienen un aniellu escuru marcáu nel so llugar.
.Acronicta ye un xéneru de lepidópteros que contién unes 150 especies distribuyíes principalmente nes rexones templaes del Holárticu, con delles n'en l'axacentes rexones subtropicales. Les canesbes de la mayoría de les especies de Acronicta son inconfundibles, con picos de pelu de colores brillosos, y aliméntense bien visiblemente nes fueyes de los árboles comunes. la canesba de la poliya Acronicta oblinita ye inusualmente peluda, inclusive pa esti xéneru..
Les especies de Acronicta conócense xeneralmente como poliyas daga, una y bones la mayoría tienen una o más marques de puñales negru na parte cimera de les sos ales anteriores. Sicasí, delles especies tienen un aniellu escuru marcáu nel so llugar.
Acronicta és un gènere de lepidòpters que conté unes 150 espècies distribuïdes principalment a les regions temperades de l'Holàrtic, amb algunes a les adjacents regions subtrupicals.
Les erugues de la majoria de les espècies d'Acronicta són inconfusibles, amb pics de cabell de colors brillants, i s'alimenten molt visiblement en les fulles dels arbres comuns. La larva de l'arna Acronicta oblinita és inusualment peluda, fins i tot per aquest gènere.[2] Les espècies d'Acronicta es coneixen generalment com a arnes daga, ja que la majoria tenen una o més marques de punyals negre a la part superior de les ales anteriors. No obstant això, algunes espècies tenen un anell fosc marcat al seu lloc.
Acronicta és un gènere de lepidòpters que conté unes 150 espècies distribuïdes principalment a les regions temperades de l'Holàrtic, amb algunes a les adjacents regions subtrupicals.
Les erugues de la majoria de les espècies d'Acronicta són inconfusibles, amb pics de cabell de colors brillants, i s'alimenten molt visiblement en les fulles dels arbres comuns. La larva de l'arna Acronicta oblinita és inusualment peluda, fins i tot per aquest gènere. Les espècies d'Acronicta es coneixen generalment com a arnes daga, ja que la majoria tenen una o més marques de punyals negre a la part superior de les ales anteriors. No obstant això, algunes espècies tenen un anell fosc marcat al seu lloc.
Acronicta is a genus of noctuid moths containing about 150 species distributed mainly in the temperate Holarctic, with some in adjacent subtropical regions. The genus was erected by Carl Linnaeus in his 1758 10th edition of Systema Naturae. Caterpillars of most Acronicta species are unmistakable, with brightly colored hairy spikes, and often feed quite visibly on common foliate trees. The hairy spikes may contain poison, which cause itchy, painful, swollen rash in humans on contact. The larva of the smeared dagger moth (A. oblinita) is unusually hairy even for this genus. Acronicta species are generally known as dagger moths, as most have one or more black dagger-shaped markings on their forewing uppersides. But some species have a conspicuous dark ring marking instead.
Its eyes are naked and without eyelashes. The proboscis is fully developed. Antennae are simple in both sexes. Thorax and abdomen tuftless. Abdomen with long coarse hair on the dorsal part of proximal segments. Legs spineless. Forewings with non-crenulate cilia. Inner margin slightly lobed towards base.[2]
The following species are classified in the genus.[3]
A. radcliffei caterpillar 
A. radcliffei pupa Acronicta is a genus of noctuid moths containing about 150 species distributed mainly in the temperate Holarctic, with some in adjacent subtropical regions. The genus was erected by Carl Linnaeus in his 1758 10th edition of Systema Naturae. Caterpillars of most Acronicta species are unmistakable, with brightly colored hairy spikes, and often feed quite visibly on common foliate trees. The hairy spikes may contain poison, which cause itchy, painful, swollen rash in humans on contact. The larva of the smeared dagger moth (A. oblinita) is unusually hairy even for this genus. Acronicta species are generally known as dagger moths, as most have one or more black dagger-shaped markings on their forewing uppersides. But some species have a conspicuous dark ring marking instead.
Acronicta es un género de lepidópteros que contiene unas 150 especies distribuidas principalmente en las regiones templadas del Holártico, con algunas en las regiones subtropicales adyacentes.
Las orugas de la mayoría de las especies de Acronicta son inconfundibles, con matas de pelos de colores brillantes; se alimentan muy visiblemente en las hojas de muchos árboles comunes. La larva de la polilla Acronicta oblinita es inusualmente peluda, incluso para este género.[2]
Las especies de Acronicta se conocen generalmente como polillas daga, ya que la mayoría tienen una o más marcas de puñales negro en la parte superior de sus alas anteriores. Sin embargo, algunas especies tienen una marca oscura en forma de anillo en su lugar.
Acronicta es un género de lepidópteros que contiene unas 150 especies distribuidas principalmente en las regiones templadas del Holártico, con algunas en las regiones subtropicales adyacentes.
Las orugas de la mayoría de las especies de Acronicta son inconfundibles, con matas de pelos de colores brillantes; se alimentan muy visiblemente en las hojas de muchos árboles comunes. La larva de la polilla Acronicta oblinita es inusualmente peluda, incluso para este género.
Las especies de Acronicta se conocen generalmente como polillas daga, ya que la mayoría tienen una o más marcas de puñales negro en la parte superior de sus alas anteriores. Sin embargo, algunas especies tienen una marca oscura en forma de anillo en su lugar.
Le genre Acronicta regroupe des lépidoptères (papillons) nocturnes de la famille des Noctuidae.
Le genre Acronicta regroupe des lépidoptères (papillons) nocturnes de la famille des Noctuidae.
Acronicta[2] est genus papilionum familiae Noctuidarum, inter quod sunt circa 150 species, quae plerumque in temperata Holarctica endemicae sunt, aliquibus in adiacentibus regionibus subtropicis habitantes. Erucis plurimarum specierum sunt spicae setosae coloribus claris; communibus arboribus foliatis saepe vescuntur. Larva Acronictae oblinitae est eximie setosa.[3]
Species ordine alphabetico digestae.[4]
Vide "Acronictam" apud Vicispecies. 
Situs scientifici: • ITIS • NCBI • Biodiversity • Encyclopedia of Life 
Haec stipula ad insectum spectat. Amplifica, si potes! Acronicta est genus papilionum familiae Noctuidarum, inter quod sunt circa 150 species, quae plerumque in temperata Holarctica endemicae sunt, aliquibus in adiacentibus regionibus subtropicis habitantes. Erucis plurimarum specierum sunt spicae setosae coloribus claris; communibus arboribus foliatis saepe vescuntur. Larva Acronictae oblinitae est eximie setosa.
Acronicta is een geslacht van nachtvlinders uit de familie Noctuidae, uilen. In tegenstelling tot bij de meeste andere uilen, zijn de rupsen van soorten uit dit geslacht behaard.
Uit Nederland en België zijn de volgende soorten bekend:
De imagines van de vlinders uit dit geslacht zijn soms lastig van elkaar te onderscheiden. De drietand en psi-uil, beide vrij algemeen in Nederland en België, zijn eigenlijk alleen zeker te determineren door microscopisch onderzoek aan de genitaliën. Ook de zeldzame grote drietand lijkt veel op deze twee soorten, en is moeilijk van deze soorten te onderscheiden. Ook de niet zo gewone goudhaaruil en zeldzame veenheide-uil worden gemakkelijk met elkaar verward. Ook de niet algemene goudhaaruil en veenheide-uil zijn gemakkelijk te verwarren.
Soorten die in Europavoorkomen, maar alleen buiten Nederland en België:[1]
Overige soorten[2]:
Acronicta aceris
Bont schaapje
Acronicta alni
Elzenuil
Acronicta americana
Acronicta auricoma
Goudhaaruil
Acronicta increta
Acronicta leporina
Schaapje
Acronicta menyanthidis
Veenheide-uil
Acronicta psi
psi-uil
Acronicta rumicis
Zuringuil
Acronicta strigosa
Moerasbos-uil
Acronicta tridens
Drietand
Acronicta is een geslacht van nachtvlinders uit de familie Noctuidae, uilen. In tegenstelling tot bij de meeste andere uilen, zijn de rupsen van soorten uit dit geslacht behaard.
Uit Nederland en België zijn de volgende soorten bekend:
Acronicta aceris (Linnaeus, 1758) - Bont schaapje Acronicta alni (Linnaeus, 1767) - Elzenuil Acronicta auricoma (Denis & Schiffermüller, 1775) - Goudhaaruil Acronicta cuspis (Hübner, 1813) - Grote drietand Acronicta euphorbiae (Denis & Schiffermüller, 1775) - Wolfsmelkuil Acronicta leporina (Linnaeus, 1758) - Schaapje Acronicta menyanthidis (Esper, 1789) - Veenheide-uil Acronicta psi (Linnaeus, 1758) - Psi-uil Acronicta rumicis (Linnaeus, 1758) - Zuringuil Acronicta strigosa (Denis & Schiffermüller, 1775) - Moerasbos-uil Acronicta tridens (Denis & Schiffermüller, 1775) - DrietandDe imagines van de vlinders uit dit geslacht zijn soms lastig van elkaar te onderscheiden. De drietand en psi-uil, beide vrij algemeen in Nederland en België, zijn eigenlijk alleen zeker te determineren door microscopisch onderzoek aan de genitaliën. Ook de zeldzame grote drietand lijkt veel op deze twee soorten, en is moeilijk van deze soorten te onderscheiden. Ook de niet zo gewone goudhaaruil en zeldzame veenheide-uil worden gemakkelijk met elkaar verward. Ook de niet algemene goudhaaruil en veenheide-uil zijn gemakkelijk te verwarren.
Soorten die in Europavoorkomen, maar alleen buiten Nederland en België:
Acronicta cinerea (Hufnagel, 1766). Acronicta orientalis (Mann, 1862).Overige soorten:
Acronicta acla (Benjamin, 1933). Acronicta afflicta (Walker, 1861). Acronicta albarufa (Grote, 1879). Acronicta americana (Harris, 1841). Acronicta arioch (Grote, 1881). Acronicta atristrigata (J. B. Smith, 1900). Acronicta barnesii (Grote, 1882). Acronicta beameri (J. B. Smith, 1900). Acronicta betulae (Grote, 1879). Acronicta brumosa (Walker, 1861). Acronicta caesarea (Walker, 1861). Acronicta clarescens (Grote, 1882). Acronicta connecta (Grote, 1879). Acronicta dactylina (J. E. Smith, 1797). Acronicta distans (Grote, 1879). Acronicta edolata (Grote, 1881). Acronicta exempta (Grote, 1879). Acronicta exilis (Barnes & Benjamin, 1924). Acronicta extricata (Grote, 1882). Acronicta falcula (Grote, 1877). Acronicta fragilis (Guénée, 1852). Acronicta funeralis (Dyar, 1912). Acronicta furcifera (Grote, 1864). Acronicta grisea (Hübner, 1879). Acronicta haesitata (Grote, 1882). Acronicta hamamelis (Grote, 1882). Acronicta hasta (Grote, 1864). Acronicta hastulifera (J. E. Smith, 1797). Acronicta hesperida (J. E. Smith, 1797). Acronicta impleta (Harvey, 1875). Acronicta impressa (Harvey, 1875). Acronicta inclara (Grote, 1882). Acronicta increta (Morrison, 1974). Acronicta innotata (Grote, 1879). Acronicta insita (J. E. Smith, 1797). Acronicta interrupta (J. B. Smith, 1900). Acronicta laetifica (Grote, 1864). Acronicta lanceolaria (Grote, 1875). Acronicta lepetita (Dyar, 1912). Acronicta lepusculina (J. E. Smith, 1797). Acronicta lithospila (Grote, 1882). Acronicta lobeliae (J. B. Smith, 1900). Acronicta longa (Dyar, 1904). Acronicta mansueta (Grote, 1879). Acronicta marmorata (Harvey, 1875). Acronicta modica (Barnes & Benjamin, 1924). Acronicta morula (J. B. Smith, 1900). Acronicta noctivaga (Harvey, 1875). Acronicta oblinita (J. E. Smith, 1797). Acronicta othello (Grote, 1881). Acronicta ovata (Barnes & Benjamin, 1924). Acronicta parallela (Grote, 1879). Acronicta paupercula (Dyar, 1912). Acronicta perdita (Grote, 1882). Acronicta pruni (J. B. Smith, 1900). Acronicta quadrata (Dyar, 1912). Acronicta radcliffei (Harvey, 1875). Acronicta rapidan (Dyar, 1912). Acronicta retardata (Walker, 1861). Acronicta rubricoma (Linnaeus, 1758). Acronicta sagittata (J. E. Smith, 1797). Acronicta sperata (Harvey, 1875). Acronicta spinigera (J. B. Smith, 1900). Acronicta strigulata (Grote, 1880). Acronicta subochrea (Walker, 1861). Acronicta superans (Grote, 1864). Acronicta theodora (J. B. Smith, 1900). Acronicta thoracica (Grote, 1880). Acronicta tota (Grote, 1879). Acronicta tristis (Grote, 1882). Acronicta tritona (Hübner, 1879). Acronicta valliscola (J. B. Smith, 1900). Acronicta vinnula (Grote, 1864).Acronicta é um género de lepidópteros que contém umas 150 espécies distribuido principalmente nas regiões temperadas do Holártico, com algumas nas adjacentes regiões subtropicais.
As lagartas da maioria das espécies de Acronicta são inconfundíveis, com matas de cabelos de cores brilhantes; alimentam-se muito visivelmente nas folhas de muitas árvores comuns. A larva da polila Acronicta oblinita é inusualmente peluda, inclusive para este género.[1] As espécies de Acronicta conhecem-se geralmente como polilas daga, já que a maioria têm uma ou mais marcas de punhais negro na parte superior das suas asas anteriores. No entanto, algumas espécies têm um anel escuro marcado em seu lugar.
Acronicta é um género de lepidópteros que contém umas 150 espécies distribuido principalmente nas regiões temperadas do Holártico, com algumas nas adjacentes regiões subtropicais.
As lagartas da maioria das espécies de Acronicta são inconfundíveis, com matas de cabelos de cores brilhantes; alimentam-se muito visivelmente nas folhas de muitas árvores comuns. A larva da polila Acronicta oblinita é inusualmente peluda, inclusive para este género. As espécies de Acronicta conhecem-se geralmente como polilas daga, já que a maioria têm uma ou mais marcas de punhais negro na parte superior das suas asas anteriores. No entanto, algumas espécies têm um anel escuro marcado em seu lugar.
Aftonflyn (Acronicta) är ett släkte i familjen nattflyn, omfattande omkring 150 arter, varav 12 förekommer i Sverige.
Aftonflyn har gråmelerade framvingar och jämngrå bakvingar och en vingbredd på mellan 28 och 46 millimeter. Dess larver lever huvudsakligen på lövträd och buskar.
Larv av alaftonfly (Acronicta alni)
Larv av lönnaftonfly (Acronicta aceris)
Wikimedia Commons har media som rör Aftonflyn.
Wikispecies har information om Acronicta.
Denna artikel om nattflyn saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Aftonflyn (Acronicta) är ett släkte i familjen nattflyn, omfattande omkring 150 arter, varav 12 förekommer i Sverige.
Aftonflyn har gråmelerade framvingar och jämngrå bakvingar och en vingbredd på mellan 28 och 46 millimeter. Dess larver lever huvudsakligen på lövträd och buskar.
Acronicta là một chi bướm đêm thuộc họ noctuidae, gồm khoảng 150 loài, phân bố chủ yếu ở miền Toàn bắc ôn hòa, và một số ở các khu vực cận nhiệt đới. Sâu của đa số các loài không thể nhầm lẫn vì chúng có các gai lông màu sáng, và thường dễ nhận thấy trên các cây có nhiều lá. Ấu trùng của Smeared Dagger Moth (A. oblinita) không phải lúc nào cũng có lông [1]. Các loài của Acronicta có một hoặc hình dạng giống dấu thập màu đen trên mặt trên của cánh trước. Nhưng một số loài thì lại có một vòng tròn màu tối rất rõ.
Chi này gồm các loài:[2]
Acronicta là một chi bướm đêm thuộc họ noctuidae, gồm khoảng 150 loài, phân bố chủ yếu ở miền Toàn bắc ôn hòa, và một số ở các khu vực cận nhiệt đới. Sâu của đa số các loài không thể nhầm lẫn vì chúng có các gai lông màu sáng, và thường dễ nhận thấy trên các cây có nhiều lá. Ấu trùng của Smeared Dagger Moth (A. oblinita) không phải lúc nào cũng có lông [1]. Các loài của Acronicta có một hoặc hình dạng giống dấu thập màu đen trên mặt trên của cánh trước. Nhưng một số loài thì lại có một vòng tròn màu tối rất rõ.
Acronicta Ochsenheimer, 1816
Типовой вид
Acronicta (лат.) — род совок из подсемейства стрельчаток. Распространены в умеренной зоне голарктического региона.
В составе рода:
Это заготовка статьи по энтомологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Acronicta (лат.) — род совок из подсемейства стрельчаток. Распространены в умеренной зоне голарктического региона.
.jpg)
