Tarsius tumpara és una espècie de primat que viu a la petita illa volcànica de Siau.[1]
La seva existència com a tàxon distint fou predita com a resultat de l'aïllament geogràfic de l'illa de Cèlebes (coneguda també com a Sulawesi) i la població de tarsers de l'illa Sangihe (Tarsius sangirensis), aproximadament 200 km més al nord.[2]
Tarsius tumpara fou inclòs a la publicació bianual Els 25 primats més amenaçats del món, 2008-2010.[3]
Tarsius tumpara és una espècie de primat que viu a la petita illa volcànica de Siau.
La seva existència com a tàxon distint fou predita com a resultat de l'aïllament geogràfic de l'illa de Cèlebes (coneguda també com a Sulawesi) i la població de tarsers de l'illa Sangihe (Tarsius sangirensis), aproximadament 200 km més al nord.
Tarsius tumpara fou inclòs a la publicació bianual Els 25 primats més amenaçats del món, 2008-2010.
Der Siau-Koboldmaki (Tarsius tumpara) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Koboldmakis. Er wurde 2008 beschrieben.
Siau-Koboldmakis ähneln den nahe verwandten Sangihe-Koboldmakis, mit denen sie früher zu einer Art zusammengefasst wurden. Sie sind wie alle Koboldmakis sehr kleine Primaten. Ihr Fell ist am Rücken graubraun gefärbt, der Bauch ist grau. Der Schwanz ist länger als der Rumpf, das Haarbüschel am Ende ist nur schwach ausgeprägt. Der grau gefärbte Kopf ist wie bei allen Koboldmakis durch die großen Augen charakterisiert, der Schädel ist generell größer als der des Sangihe-Koboldmakis. Die Ohren sind ebenfalls groß und beweglich. Die Gliedmaßen zeigen die für Koboldmakis typischen Anpassungen an die springende Fortbewegung: die Hinterbeine und die Fußwurzeln sind stark verlängert.
Diese Primaten sind auf der Insel Siau endemisch, die zu den indonesischen Sangihe-Inseln gehört und ungefähr auf halber Strecke zwischen Sulawesi und Mindanao liegt. Lebensraum dieser Tiere sind Wälder.
Über ihre Lebensweise ist wenig bekannt. Wie alle Koboldmakis sind sie nachtaktive Baumbewohner, die sich senkrecht kletternd und springend durch das Geäst bewegen. Sie leben in kleinen Familiengruppen, im Gegensatz zu den nahe verwandten Koboldmakis auf Sulawesi teilen sich die Gruppen zum Schlafen auf und schlafen auch hoch oben in den Bäumen. Die abendlichen Duettgesänge der ausgewachsenen Tiere sind nur kurz und die Urinspuren zur Markierung des Reviers verblassen schnell. Nach Einschätzung der Erstbeschreiber könnte es sich dabei um eine Anpassung an den Jagddruck durch den Menschen handeln, da keine andere Koboldmakiart dermaßen stark bejagt wird.
Siau-Koboldmakis sind hochgradig gefährdet. Ihre Heimatinsel misst nur 125 km² und ist überdies sehr stark besiedelt (311 Einwohner/km²). Ihr Lebensraum wird immer weiter eingeschränkt, es gibt keine Schutzgebiete auf der Insel. Überdies werden sie sehr stark wegen ihres Fleisches bejagt. Eine weitere potentielle Gefahr stellt der starke Vulkanismus der Insel dar, durch einen großen Ausbruch könnte die verbliebene Population ausgelöscht werden.
Die IUCN listet den Siau-Koboldmaki – noch vor der wissenschaftlichen Beschreibung – als „vom Aussterben bedroht“ (critically endangered).
Der Siau-Koboldmaki (Tarsius tumpara) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Koboldmakis. Er wurde 2008 beschrieben.
The Siau Island tarsier (Tarsius tumpara) is a species of tarsier from the tiny volcanic island of Siau in Indonesia.[2] The T. tumpara species is one of 14 species and 7 subspecies in the tarsier family called "Tarsiidae".[3] They belong to the Haplorrhini suborder, known as the "dry-nosed" primates.[3] The tarsier's eyes are so big that they do not move in its socket and they are almost as big as its brain.[3] The name tumpara, which means tarsier in the local language of Sulawesi, was an attempt to encourage the community in preserving this biological heritage.
The main characteristics of the tumpara tarsiers include having a white ventral fur, lacking the distinctive golden dorsal fur of the Tarsius sangirensis, and having a larger skull compared to its other relatives. Another way to distinguish the T. tumpara from other tarsier species such as T. sangirensis and T. dianae is its distinctive duet note in the different sexes.[3] The Siau Island tarsier is a very small species which measures around 4 to 6 inches (10–15 cm) in body length.[3] Their long tails can add another 8 inches (20 cm) to their total length.[3] They weigh between 100 and 150 grams, which makes them very quiet when they leap on dense vines or branches.[3]
The Siau Island tarsier has very big eyes that do not move, and have very big irises that range in shades of gold and brown. The size of its eyes helps the species with nocturnal vision. They have foveal vision, which helps them to see things more sharply. However, they lack a tapetum (which is very common in mammals).[3]
Siau Island tarsiers are an arboreal species, which means they spend most of their time in trees, and therefore are very agile and excellent at jumping and climbing.[3] They can jump up to 10 ft (3 m) high, have a neck that turns 180 degrees, and have good hearing.[3] They also have long thin fingers which helps them to grab things such as when they are capturing prey.[3] The T. tumpara's main method of hunting consists of sitting quietly on a branch and waiting for a prey to arrive to attack it.[3]
Siau Island tarsiers can reach sexual maturity at two years old, this means that they carry and give birth to an offspring.[3] Pregnancy lasts around six months and the mother gives birth to a single offspring.[3]
They are a carnivorous species that feed on small animals such as frogs, lizards and small birds, but mostly eat insects like spiders.[3][4] They have a very wide mouth, strong jaw and sharp teeth which help them feed off small animals.
Tarsiers are found in Southeast Asia, though the T. tumpara is endemic to Siau Island, Indonesia.[5][6] This species was located geographically using GIS and Geographic Profiling and they have found that they live in a small range of 125 km 2 {displaystyle ^{2}} 
The tarsier species are nocturnal and can be found sleeping in tree holes during the day, especially those of fig trees (Ficus), depending on what forest they are in.[7] They can usually be found entering their trees to go sleep between 5:00 AM and 6:00 AM.[7] The members of each group sleep individually in their own trees to avoid a predator attack on the entire family.[3]
Its existence as a distinct taxon was predicted by the hybrid biogeographic hypothesis for Sulawesi.[9] The rationale was that a geographic discontinuity existed between the northern tip of Sulawesi, and the population of tarsiers on Sangihe Island (the Sangihe tarsier Tarsius sangirensis), approximately 200 kilometres (120 mi) to the north.[9] In between, lay very deep oceans and three island clusters, Biaro, Tagulandang/Ruang, and Siau. Like Sangihe Island, itself, each of these three island clusters are a part of the Sangihe Island volcanic arc. Volcanic arcs, like the Galapagos and Hawaiian Island chains, feature islands that erupt from the ocean floor. In such circumstances, islands form independently, are colonized independently, and remain geographically isolated. These characteristics lead to high levels of endemism. The presence of tarsiers on the most distant island group in the Sangihe volcanic arc (i.e. Sangihe island), led to curiosity about the presence of tarsiers on the other islands in the chain. Each of the three island clusters mentioned above were surveyed for the presence of tarsiers in 2004 and 2005, but tarsiers were only observed on Siau.
It was furthermore elaborated upon that the original description of T. sangirensis included mention of a specimen from Siau in the Dresden Museum. Thus it was argued for further investigations of the Siau tarsier to see if it was taxonomically separable from T. sangirensis.[10]
The Sangihe Islands are known for their critically endangered avifauna, and concerns about the conservation status of the Siau Island tarsier grew before its formal description.[11] The Siau Island tarsier was selected for the list of "The World's 25 Most Endangered Primates" by the IUCN Species Survival Commission, Primate Specialist Group.[12] The Sangihe Islands are known for their critically endangered avifauna, and concerns about the conservation status of the Siau Island tarsier grew before its formal description.[13] Some of the reasons as to why this species of tarsier is critically endangered is because they are hunted for their meat, to be used as traditional medicine and to be sold as domestic pets in the pet trade.[14] Its habit is at risk since it is not recorded as a protected area, and therefore is subjective to drastic habitat loss if no conservation practices are put in place.[15] The progressive disappearance of its habitat, with the large population of the Siau people [311 people/km2], restrains the primate communities within a small area. [8] Other threats such as the volcanic activities of the island, though most of these are interconnected and all play an important role in the endangerment of the tumpara tarsier.[14] This species is rapidly declining, having declined by more than 25% in the last 25 years.[3]
The species primary predators are humans, arboreal snakes, lizards, birds of prey and feral cats.[16] However, their cryptic behaviour makes it difficult for predators to catch them.[7]
{{cite journal}}: CS1 maint: multiple names: authors list (link) The Siau Island tarsier (Tarsius tumpara) is a species of tarsier from the tiny volcanic island of Siau in Indonesia. The T. tumpara species is one of 14 species and 7 subspecies in the tarsier family called "Tarsiidae". They belong to the Haplorrhini suborder, known as the "dry-nosed" primates. The tarsier's eyes are so big that they do not move in its socket and they are almost as big as its brain. The name tumpara, which means tarsier in the local language of Sulawesi, was an attempt to encourage the community in preserving this biological heritage.
El tarsero de la isla Siau (Tarsius tumpara) es una especie de primate que habita en la pequeña isla volcánica de Siau.[1]
Su existencia como un taxón distinto fue predicha como resultado del aislamiento geográfico de la isla Célebes y la población de tarseros de la isla Sangir (Tarsius sangirensis), aproximadamente a 200 km al norte.[2]
Tarsius tumpara fue incluido en la publicación bienal Los 25 primates en mayor peligro del mundo, 2008-2010.[3]
El tarsero de la isla Siau (Tarsius tumpara) es una especie de primate que habita en la pequeña isla volcánica de Siau.
Su existencia como un taxón distinto fue predicha como resultado del aislamiento geográfico de la isla Célebes y la población de tarseros de la isla Sangir (Tarsius sangirensis), aproximadamente a 200 km al norte.
Tarsius tumpara fue incluido en la publicación bienal Los 25 primates en mayor peligro del mundo, 2008-2010.
Tarsius tumpara Tarsius primate Haplorrhini generoko espezieetako bat da. Indonesiako Siau uhartean baino ez da bizi.[1]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Tarsius tumpara Tarsius primate Haplorrhini generoko espezieetako bat da. Indonesiako Siau uhartean baino ez da bizi.
Tarsius tumpara é unha especie de mamífero primate haplorrino tarsiiforme da familia dos tarsíidos e xénero Tarsius,[2] coñecido na bibliografía internacional como tarsio da illa Siau, endémica das selvas da illa volcánica de Siau, Indonesia, situada a uns 200 km ao nordeste da illa de Célebes, e que no ano 2008 foi segregada da especie Tarsius sangirensis.[3]
Adolf Bernhard Meyer, en 1897, clasificou un único espécime encomntrado na illa Siau, xunto con varios outros da illa Sangine como Tarsius sangirensis.[4]
A súa existencia como un taxon distinto prediciuna unha hipótese bioxeográfica, elaborada por Shekelle e Leksono en 2004 e baseada na descontinuidade xeográfica entre a punta norte da illa Célebes e, consecuentemente, o illamento da poboación de tarsios da illa de Sangir (Trasius sangirensis).[5]
O feito de que na descrición orixinal de T. sangirensis no Museo de Dresden incluía unha mención dun espécime de Siau, impulsou qa proseguir as investigacións sobre este tarsio, para ver se era taxonomicamente separábel de T. sangirensis.[6]
A predicción foi confirmada posteriormente, no ano 2008, polos investigadores Myron Shekelle, Colin Groves, Stefan Merker e Jatna Supriatna, que, consecuentemente, describiron a Tarsius tumpara como unha nova especie.[3]
As illas do arquipélago Sangi son coñecidas pola súa avifauna en perigo crítico, e as preocupacións sobre o estado de conservación de Tarsius tumpara comezaron xa antes da súa descrición formal.[7]
Desde o ano 2010 a Unión Internacional para a Conservación da Natureza e dos Recursos Naturais (UICN) cualifica o estauts desta especie como CR (crítico), debido que se sospeita que houbo unha redución do tamaño da súa poboación de polo menos nun 80 % durante as últimas tres xeracións, sospeita baseada nos niveis reais de explotación e nas observacións directas por xente que vive na proximidade destes tarsios, xunto con diminucións da súa moi reducida área de dispersión, quizais tan só duns 19,4 km² e a calidade do hábitat. Hai que ter en conta que, aínda que o hábitat potencial no que podería acharse é de 125 km², baseando o cálculo no tamaño da illa de Siau, xunto con dous pequeños illotes onde non se documentou a súa presenza, é en realidade moito menor, de excluirmos o cono do volcán aínda activo.[1]
Por outra parte o tarsio de Siau foi incluído na publicación bienal Os 25 primates en maior perigo do mundo, 2008-2010, pola Comisión de Supervivencia de Especies da UICN, Grupo de Especialista en Primates.[8]
Tarsius tumpara é unha especie de mamífero primate haplorrino tarsiiforme da familia dos tarsíidos e xénero Tarsius, coñecido na bibliografía internacional como tarsio da illa Siau, endémica das selvas da illa volcánica de Siau, Indonesia, situada a uns 200 km ao nordeste da illa de Célebes, e que no ano 2008 foi segregada da especie Tarsius sangirensis.
Tarsius tumpara, tarsius siau, atau tumpara (Tarsius tumpara) adalah primata nokturnal dalam famili Tarsiidae. Primata ini endemik di Pulau Siau, Kabupaten Kepulauan Sitaro. Nama tumpara merupakan nama yang digunakan masyarakat di Pulau Siau untuk primata ini.
Tarsius tumpara disebut sebagai satu di antara 25 spesies primata paling terancam punah oleh IUCN Species Survival Commission Primate Specialist Group. Ancaman utama untuk primata ini adalah persebarannya yang hanya terbatas pada satu pulau kecil vulkanik yaitu Pulau Siau, populasi manusia yang terus bertambah, dan juga perburuan[2].
Tarsius tumpara, tarsius siau, atau tumpara (Tarsius tumpara) adalah primata nokturnal dalam famili Tarsiidae. Primata ini endemik di Pulau Siau, Kabupaten Kepulauan Sitaro. Nama tumpara merupakan nama yang digunakan masyarakat di Pulau Siau untuk primata ini.
Tarsius tumpara är en art av spökdjur som lever på ön Siau norr om Sulawesi i Indonesien. Vedertaget svenskt namn saknas. Fram tills nyligen betraktades Tarsius tumpara som samma art som Tarsius sangirensis på grannön Sangir, men sedan 2006 är det en egen art[2] Bevarandestatus: akut hotad[1]. Arten räknas som en av de 25 mest hotade primaterna i världen[3][4]).
Artens existens som ett separat taxon förutsågs av den hybridbiogeografiska hypotesen för Sulawesi.[5] Resonemanget bakom förutsägelsen var existensen av en geografisk diskontinuitet mellan Sulawesis nordspets, och spökdjurspopulationen på Sangir 200 km norrut. Däremellan är det djupt hav, med tre små ögrupper, Pulau Biaro, Pulau Tahulandang/Ruang, and Siau. Alla dessa öar, inklusive Sangir, är delar av samma vulkankedja. Vulkankedjor, som Galapagos och Hawaii, består av öar som oberoende av varandra byggs upp från havsbotten. Under sådana omständigheter koloniseras öarna oberoende av varandra och förblir geografiskt isolerade. Detta leder till utpräglad endemism. De tre ovannämnda ögrupperna genomsöktes efter spökdjur 2004 och 2005, men sökandet gav resultat bara på Siau.
Tarsius tumpara är en liten primat, som liknar den sannolikt närbesläktade Tarsius sangirensis, och även Tarsius tarsier. Den är något större än de flesta andra spökdjur, inklusive T sangirensis. Pälsen är gråare än hos T sangirensis, och svanstofsen är ljus och gles. Skallen är överlag större, men något smalare över ögonen. Dess läten består bara av en ton, till skillnad från de tvåtoniga lätena hos T sangirensis.[2]
Mycket lite är egentligen känt om arten. Den har inte direkt studerats i vilt tillstånd. Liksom övriga spökdjur verkar Tarsius sangirensis vara ett rent rovdjur, som jagar på natten och främst lever på insekter (skalbaggar, gräshoppor, fjärilar med mera) och små ryggradsdjur. Såvitt känt uppträder den inte i större grupper än två, och för överlag en mycket diskret tillvaro, kanske som anpassning mot rovdjur och även mänskliga jägare. På Siau jagas spökdjuren av lokalbefolkningen för köttets skull.[2]
Tarsius tumpara är en art av spökdjur som lever på ön Siau norr om Sulawesi i Indonesien. Vedertaget svenskt namn saknas. Fram tills nyligen betraktades Tarsius tumpara som samma art som Tarsius sangirensis på grannön Sangir, men sedan 2006 är det en egen art Bevarandestatus: akut hotad. Arten räknas som en av de 25 mest hotade primaterna i världen).
Artens existens som ett separat taxon förutsågs av den hybridbiogeografiska hypotesen för Sulawesi. Resonemanget bakom förutsägelsen var existensen av en geografisk diskontinuitet mellan Sulawesis nordspets, och spökdjurspopulationen på Sangir 200 km norrut. Däremellan är det djupt hav, med tre små ögrupper, Pulau Biaro, Pulau Tahulandang/Ruang, and Siau. Alla dessa öar, inklusive Sangir, är delar av samma vulkankedja. Vulkankedjor, som Galapagos och Hawaii, består av öar som oberoende av varandra byggs upp från havsbotten. Under sådana omständigheter koloniseras öarna oberoende av varandra och förblir geografiskt isolerade. Detta leder till utpräglad endemism. De tre ovannämnda ögrupperna genomsöktes efter spökdjur 2004 och 2005, men sökandet gav resultat bara på Siau.
Хутро сіро-коричневе на спині, живіт сірий. Хвіст довший тіла, є невеликий пучок волосся на кінці. Сірого кольору голова характеризується великими очима. Вуха також великі.
Зустрічається тільки на острові Сіау (Індонезія), хоча можна припустити, також присутній на деяких дуже маленьких островах, що лежать у безпосередній близькості до Сіау. Населяє ліс.
Його дієта в основному складається з великих членистоногих і деяких дрібних хребетних. Як і всі довгоп'яти, ведуть нічний і деревний спосіб життя. Живуть невеликими сімейними групами.
Головна загроза для цього таксона є те, що діапазон обмежений одним невеликим, вулканічним островом. Немає заповідника на острові Сіау, але також практично немає індустрії туризму.
Khỉ lùn đảo Siau (Danh pháp khoa học: Tarsius tumpara) là một loài khỉ lùn thuộc họ linh trưởng Tarsiidae được tìm thấy ở vùng đảo núi lửa trên đảo Siau của Indonesia[2] Khỉ lùn đảo Siau được chọn vào danh sách "Những loài nguy cấp nhất thế giới" của Ủy ban sinh tồn (Survival) các Loài Cụm của IUCN, Nhóm về linh trưởng.
Sự tồn tại của nó như là một phân loại (taxon) khác biệt được dự đoán bởi giả thuyết sinh học lai cho vùng Sulawesi. Lý do là một sự gián đoạn về mặt địa lý tồn tại giữa mũi phía bắc của Sulawesi, và quần thể các đảo nhỏ hơn trên đảo Sangihe (khỉ lùn sangirensis sangihe), khoảng 200 cây số (120 dặm) về phía bắc. Ở giữa, đặt các đại dương sâu thẳm và ba hòn đảo, Biaro, Tagulandang/Ruang và Siau. Giống như đảo Sangihe, chính nó, mỗi trong ba cụm đảo này đều là một phần của vòng cung núi lửa đảo Sangihe.
Các vòng cung núi lửa, giống như các đảo Galapagos và đảo Hawaii, có các hòn đảo phun ra từ đáy đại dương. Trong trường hợp đó, các hòn đảo hình thành độc lập, đang thuộc địa độc lập, và vẫn bị cô lập về mặt địa lý. Những đặc điểm này dẫn đến mức độ đặc hữu cao kể cả hệ động vật và thực vật. Sự có mặt của các đảo hẻo lánh ở hòn đảo xa nhất trong vòng cung núi lửa Sangihe (tức đảo Sangihe) đã dẫn tới sự tò mò về sự hiện diện của những hải đảo trên các hòn đảo khác trong chuỗi. Mỗi một trong ba cụm hòn đảo đã đề cập ở trên đã được khảo sát cho sự có mặt của các vùng đất sét vào năm 2004 và năm 2005, nhưng chỉ có khỉ lùn tarsier được quan sát trên Siau.
Hơn nữa, việc đã mô tả chi tiết về mô tả ban đầu của T. sangirensis bao gồm việc đề cập đến một mẫu vật từ Siau trong Bảo tàng Dresden của nước Đức. Vì vậy, nó đã được lập luận để điều tra thêm về Siau tarsier để xem nó đã được phân loại riêng (taxonomically) tách ra từ T. sangirensis. Quần đảo Sangihe được biết đến với các loài thuộc hệ chim (avifauna) có nguy cơ tuyệt chủng của chúng và mối quan tâm về tình trạng bảo tồn của đảo Siau đã tăng lên trước khi mô tả chính thức.
Khỉ lùn đảo Siau (Danh pháp khoa học: Tarsius tumpara) là một loài khỉ lùn thuộc họ linh trưởng Tarsiidae được tìm thấy ở vùng đảo núi lửa trên đảo Siau của Indonesia Khỉ lùn đảo Siau được chọn vào danh sách "Những loài nguy cấp nhất thế giới" của Ủy ban sinh tồn (Survival) các Loài Cụm của IUCN, Nhóm về linh trưởng.
Tarsius tumpara Shekelle, Groves, Merker, J. Supriatna. (2008)
Охранный статус
Tarsius tumpara (лат.) — вид приматов семейства долгопятовые.[1] Его существование как отдельного таксона было предсказано ещё до непосредственного обнаружения.[2] Предполагалось, что поскольку между северной оконечностью острова Сулавеси и находящимся в 200 км к северу островом Сангихе со своим эндемичным видом долгопятов Tarsius sangirensis лежит глубокий океан и три островных кластера, Биаро, Тагуланданг и Сиау, то на одном или нескольких из этих островных кластеров, могут существовать изолированные популяции долгопятов. Каждый из этих трёх кластеров был отдельно исследован на предмет наличия долгопятов в 2004 и 2005 годах, при этом только на Сиау была обнаружена популяция этих животных. Проведённые исследования показали, что популяция принадлежит к ещё неописанному виду.[3]
Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «В критической опасности» (англ. Critically Endanered).[4][5] Этот вид был включён в список «25 самых угрожаемых приматов» в 2008 году.[6]
Tarsius tumpara (лат.) — вид приматов семейства долгопятовые. Его существование как отдельного таксона было предсказано ещё до непосредственного обнаружения. Предполагалось, что поскольку между северной оконечностью острова Сулавеси и находящимся в 200 км к северу островом Сангихе со своим эндемичным видом долгопятов Tarsius sangirensis лежит глубокий океан и три островных кластера, Биаро, Тагуланданг и Сиау, то на одном или нескольких из этих островных кластеров, могут существовать изолированные популяции долгопятов. Каждый из этих трёх кластеров был отдельно исследован на предмет наличия долгопятов в 2004 и 2005 годах, при этом только на Сиау была обнаружена популяция этих животных. Проведённые исследования показали, что популяция принадлежит к ещё неописанному виду.
Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «В критической опасности» (англ. Critically Endanered). Этот вид был включён в список «25 самых угрожаемых приматов» в 2008 году.
시아우섬안경원숭이 (Tarsius tumpara)는 작은 화산섬인 시아우 섬에서 발견되는 안경원숭이의 일종이다.[1]
