Ilustración de
Flora Batava
la Orquídea motuda de los banzaos o Dactylorhiza maculata (L.) Soó 1962, ye una especie d'orquídees, del xéneru Dactylorhiza, de la subfamilia Orchidoideae de la familia de les Orchidaceae estrechamente rellacionaes col xéneru Orchis. Distribúise per toa Europa, llegando al Noroeste d'África y por Siberia. Son de vezos terrestres y tienen tubérculos.
Hábitat
Estes orquídees atópense distribuyíes a lo llargo de la zona subartica y la parte templada del hemisferiu Norte: dende Europa, hasta Siberia y pol Noroeste d'África. Desenvolver con preferencia en zones pantanoses
Descripción
Estes orquídees terrestres desenvolver en suelos acedos y terrenales encharcaos. Tienen tuberculos geófitos. Nestos gruesos tarmos soterraños pueden almacenar gran cantidá d'agua, que-yos dexen sobrevivir en condiciones de seca.
Tienen de 5 a 12 grandes fueyes de oblongo-ovoides a elípticu-llanceolaes, motudes de color púrpura. Desenvuelven un tarmu llargu qu'algama un altor de 70-90 cm. Les fueyes de la parte cimera son más pequeñes que les fueyes más baxes del tarmu.
Florien na primavera tardida ó en principios de branu. La inflorescencia, cilíndrica, comparada col llargor de la planta ye más bien curtia. Siendo un recímanu compactu con unes 25-50 flores. Estes desenvuélvense a partir d'unos brotos axilares. El colores predominantes son rosaos, motudos con llurdios más escuros formando un dibuxu con llinies y llixos na parte central superior del labelo.
El so sistema de polinización de normal entomógamo, pero al tar desprovistes de néctar tienen que recurrir al mesmu mecanismu d'atracción que presenten otres orquídees, como ye'l casu del xéneru Orchis, que p'atraer a los polinizadores les flores tienen qu'adquirir l'apariencia de flores nectaríferas.
Taxonomía
Dactylorhiza maculata describióse por (L.) Soó y espublizóse en Nom. Nova Xen. Dactylorhiza 7.7 1962.[1]
- Etimoloxía
Dactylorhiza: nome xenéricu que vien de les pallabres griegues: "daktylos" (deu) y "rhiza" (raigañu). Esto ye pola forma de los dos tubérculos soterraños que caracteriza a les especies del xéneru.
maculata: epítetu llatín que significa "enllordiada, con mácula"[2]
- Subespecies de Dactylorhiza maculata aceptaes
Hai munches especies que se fertilicen de forma cruciada, dando llugar a una enorme cantidá de variaciones que compliquen la so clasificación.
Especie tipo: Orchis avesiga Karelin & Kir. 1842 = Dactylorhiza avesiga (Kar. & Kir.) Nevski 1937.
-
Dactylorhiza maculata (L.) Soó : Orquídea motuda de los banzaos (NON. África, Europa a Siberia).
- Sinonimia
-
Orchis maculata L. 1753 (Basónimu)
-
Dactylorchis maculata (L.) Verm. 1947
-
Dactylorchis elodes (Griseb.) Verm. 1947
-
Dactylorchis maculata subsp. elodes (Griseb.) Verm.
-
Dactylorhiza elodes (Griseb.) Englmaier 1984
-
Dactylorhiza islandica (Á. Löve & D. Löve) Aver. 1984
-
Dactylorhiza kolaensis (Montell) Aver. 1984
-
Dactylorhiza kotschyi (Rchb. f.) P.F. Hunt & Summerh 1965
-
Dactylorhiza okellyi (Druce) Aver. 1984
-
Dactylorhiza transsilvanica (Schur) Aver. 1982
-
Orchis elodes Griseb. 1845
-
Orchis kotschyi (Rchb. f.) Schltr. 1923
-
Orchis okellyi (Druce) Druce 1915
-
Orchis transsilvanica Schur 1853
-
Orchis angustifolia var. schurii Klinge
-
Orchis basilica L. ex Klinge
-
Orchis biermannii Ortm.
-
Orchis calvellii A.Terracc.
-
Orchis comosa F.W.Schmidt
-
Orchis ericetorum (Y.F. Linton) Y.S. Marshall
-
Orchis macedonica Griseb.
-
Orchis nemorosa Montandon
-
Orchis obtusifolia Schur
-
Orchis solida Moench
-
Orchis tetragona Heuff.[3][4]
Híbridos
Nota: nothosubspecies = una subespecie híbrida; nothovarietas = subvariedá.
-
Dactylorhiza × altobracensis (D. maculata × D. sambucina) (Francia, Austria).
-
Dactylorhiza × carnea (D. incarnata × D. maculata subsp. ericetorum) (W. Europa).
-
Dactylorhiza × carnea nothosubsp. ampolai (D. incarnata subsp. cruenta × D. maculata) (Europa). Tuberculo geófito.
-
Dactylorhiza × carnea nothosubsp. maculatiformis. (D. incarnata × D. maculata) (W. Europa). Tuberculo geófito
-
Dactylorhiza × conigerum (D. maculata × D. viridis) (W. Europa).
-
Dactylorhiza × csatoi (D. cordigera × D. maculata) (SE. Europa).
-
Dactylorhiza × delamainii (D. elata subsp. sesquipedalis × D. maculata) (SW. Europa).
-
Dactylorhiza × dinglensis (D. maculata subsp. ericetorum × D. majalis subsp. occidentalis) (W. Europa).
-
Dactylorhiza × dinglensis nothosubsp. robertsii (D. maculata subsp. ericetorum × D. majalis subsp. cambrensi) (Gran Bretaña). Tuberculo geófito
-
Dactylorhiza × dinglensis nothosubsp. senayi (D. maculata subsp. elodes × D. majalis) (Europa).Tuberculo geófito
-
Dactylorhiza × dinglensis nothosubsp. townsendiana (D. maculata subsp. ericetorum × D. majalis) (Europa). Tuberculo geófito
-
Dactylorhiza × dinglensis nothosubsp. vermeuleniana (D. maculata × D. majalis) (W. Europa). Tuberculo geófito
-
Dactylorhiza × gabretana (D. incarnata × D. maculata × D. sambucina) (Europa).
-
Dactylorhiza × genevensis (D. incarnata × D. latifolia × D. maculata) (Europa).
-
Dactylorhiza × jenensis (D. maculata subsp. ericetorum × D. traunsteineri) (W. & NC. Europa)
-
Dactylorhiza × komiensis (D. hebridensis × D. maculata) (Y. Europa).
-
Dactylorhiza × ornonensis (D. elata subsp. sesquipedalis × D. incarnata × D. maculata) (W. Europa).
-
Dactylorhiza × prochazkana (D. bohemica × D. maculata) (EC. Europa).
-
Dactylorhiza × transiens (D. fuchsii × D. maculata subsp. ericetorum) (Europa)
-
Dactylorhiza × transiens nothosubsp. corylensis (D. fuchsii subsp. hebridensis × D. maculata)
-
Dactylorhiza × wiefelspuetziana (D. maculata × D. sphagnicola) (W. Europa).
Ver tamién
Referencies
Biblkiografía
- Leroy-Terquem, Gerald and Jean Parisot. Orchids: Care and Cultivation. London: Cassel Publishers Ltd., 1991.
- Schoser, Gustav. Orchid Growing Basics. New York: Sterling Publishing Co., Inc., 1993.
- White, Judy. Taylor’s Guide to Orchids. Frances Tenenbaum, Series Editor. New York: Houghton-Mifflin, 1996.
- Alec Pridgeon. The Illustrated Encyclopedia of Orchids. Published by the Timber Press.
- Bechtel, Cribb and Launert. The Manual Of Cultivated Orchid Species. Published by The MIT Press.
Enllaces esternos