Els remipedis (Remipedia) constitueixen una classe de crustacis cecs que viuen en aqüífers costaners que contenen aigües subterrànies salines, amb poblacions identificades en quasi cada conca oceànica explorada fins ara, incloent-hi Austràlia, el mar Carib, i l'oceà Atlàntic. El primer exemplar de remipede descrit va ser el fòssil Tesnusocaris goldichi (Pennsylvanià inferior), però, des de 1979, almenys disset espècies vives s'han identificat amb distribució global a través de la zona neotropical.[1]
Els rempidedis tenen el cap diferenciat amb un escut cefàlic, mentre que la resta de metàmers (entre 25 i 38) són tots similars, amb apèndixs birramis nedadors dirigits lateralment respecte al cos.[2]
Recentment, alguns autors[3] han mostrat que, almenys una de les espècies, Godzilliognomus frondosus, té un cervell molt ben diferenciat i organitzat, amb una àrea olfactiva desenvolupada (cosa que no és sorprenent en la mesura en què viu en llocs sense llum). La talla i la complexitat del cervell han suggerit als autors que els remipedis són més aviat un grup proper als malacostracis, que són considerats com els crustacis més evolucionats.
Els remipedis es classifiquen dintre els xenocàrids juntament amb els cefalocàrids. Actualment, se'n coneixen 24 espècies vives, que es distribueixen en tres famílies.[4] Totes s'inclouen en l'ordre Nectiopoda; el segon ordre, Enantiopoda, inclou les espècies fòssils Tesnusocaris goldichi i Cryptocaris hootchi.[1]
Els remipedis (Remipedia) constitueixen una classe de crustacis cecs que viuen en aqüífers costaners que contenen aigües subterrànies salines, amb poblacions identificades en quasi cada conca oceànica explorada fins ara, incloent-hi Austràlia, el mar Carib, i l'oceà Atlàntic. El primer exemplar de remipede descrit va ser el fòssil Tesnusocaris goldichi (Pennsylvanià inferior), però, des de 1979, almenys disset espècies vives s'han identificat amb distribució global a través de la zona neotropical.
Els rempidedis tenen el cap diferenciat amb un escut cefàlic, mentre que la resta de metàmers (entre 25 i 38) són tots similars, amb apèndixs birramis nedadors dirigits lateralment respecte al cos.
Recentment, alguns autors han mostrat que, almenys una de les espècies, Godzilliognomus frondosus, té un cervell molt ben diferenciat i organitzat, amb una àrea olfactiva desenvolupada (cosa que no és sorprenent en la mesura en què viu en llocs sense llum). La talla i la complexitat del cervell han suggerit als autors que els remipedis són més aviat un grup proper als malacostracis, que són considerats com els crustacis més evolucionats.
