Caenolestes zo ur genad e rummatadur ar bronneged, ennañ minoc'hed-oposom a vev e Suamerika.
Caenolestes és un gènere de marsupials de l'ordre dels paucituberculats. Amb cinc espècies diferents, és l'únic gènere del grup que no és monotípic. Totes les espècies viuen a la regió dels Andes, a Sud-amèrica.
Die Eigentlichen Opossummäuse oder Mausopossums (Caenolestes) sind eine Beutelsäugergattung aus der Familie der Mausopossums (Caenolestidae).
Die Gattung umfasst fünf Arten, die in den Andenregionen im nordwestlichen Südamerika leben.
Die Tiere ähneln in ihrem Äußeren den Spitzmäusen, mit denen sie aber nicht verwandt sind. Ihre Schnauze ist langgestreckt, die Augen sind klein, die Ohren sind hingegen groß und ragen aus dem Fell heraus. Ihr langes, weiches Fell erweckt einen zotteligen Eindruck, es ist an der Oberseite braun oder schwarz gefärbt, die Unterseite ist heller. Die kurzen Beine enden in jeweils fünf Zehen. Bei den Vorderpfoten haben die äußeren zwei Zehen Krallen, die inneren drei Nägel, an den Hinterpfoten haben alle Zehen mit Ausnahme der innersten Krallen. Der unbehaarte Schwanz ist ebenso lang wie der Körper. Eigentliche Opossummäuse erreichen eine Kopf-Rumpf-Länge von 9 bis 14 Zentimetern und ein Gewicht von 16 bis 40 Gramm, wobei Männchen deutlich schwerer werden als Weibchen. Wie andere Arten der Familie der Mausopossums haben auch die Vertreter dieser Gattung für Beutelsäuger ungewöhnliche Lippenklappen, die wahrscheinlich dafür sorgen, dass die Tiere nicht ungewollt Erde in das Maul bekommen.[1]
Ebenso wie die anderen Arten der Mausopossums besitzen auch die Arten der Eigentlichen Opossummäuse ein für die Familie typisches Gebiss mit vergrößerten unteren mittleren Schneidezähnen, die nach vorn ragen, sowie der reduzierten Anzahl an Schneidezähnen im Vergleich zu anderen Beutelsäugern. Die Arten der Gattung besitzen vier Schneidezähne (Incisivi), einen Eckzahn (Caninus), drei Prämolaren (Praemolares) und zwei Mahlzähne (Molares) in einer Oberkieferhälfte, im Unterkiefer besitzen sie einen Schneidezahn weniger pro Hälfte. Insgesamt besitzen die Tiere entsprechend 46 Zähne.[1]
Wie andere Beuteltiere haben auch die Mausopossums zwei Uteri und zwei Vaginae, zudem wird angenommen, dass die Anzahl der Eierstöcke der Anzahl der Zitzen entspricht (anders als bei den Opossums). Die Arten der Eigentlichen Opossummäuse besitzen keine Bauchtasche (Beutel); sie haben jedoch vier Zitzen, von denen sich je zwei an den Bauchseiten am Hinterleib befinden.[1]
Lebensraum dieser Tiere sind Gebirgswälder und -wiesen in 1500 bis 4000 Meter Seehöhe. Sie bevorzugen kühle, feuchte Habitate mit ausreichend Pflanzenwuchs. Sie sind nachtaktive Bodenbewohner, die sich hauptsächlich am Boden aufhalten, aber im Bedarfsfall auch gut klettern können. Zum schnellen Vorwärtskommen legen sie Tunnels oder Trampelpfade im dichten Unterholz an.
Eigentliche Opossummäuse sind vorwiegend Fleischfresser, ihre Nahrung besteht aus Insekten und deren Larven, aus Würmern sowie aus kleinen Wirbeltieren.
Weibliche Tiere haben vier Zitzen, aber keinen Beutel. Die Paarungszeit liegt im Sommer, die Wurfgröße wird auf ein bis sechs Jungtiere geschätzt. Diese verbringen ihre ersten Lebenswochen an der Zitze der Mutter hängend, lediglich durch das Fell geschützt.
Eigentliche Mausopossums sind scheue, wenig bekannte Tiere. Aufgrund ihres unzugänglichen Verbreitungsgebietes gibt es auch keine genauen Daten zur Gefährdung, man vermutet aber, dass sie eher häufig sind. Keine der Arten wird als gefährdet oder bedroht gelistet.
Die Gattung enthält insgesamt fünf Arten, wobei eine Art erst 2013 erstbeschrieben wurde:[2].
Die Eigentlichen Opossummäuse oder Mausopossums (Caenolestes) sind eine Beutelsäugergattung aus der Familie der Mausopossums (Caenolestidae).
Die Gattung umfasst fünf Arten, die in den Andenregionen im nordwestlichen Südamerika leben.
Caenolestes huwa ġeneru ta' mammiferi (l- opossumi bugdiedem komuni), fil-klassi Mammalia, fis-sottoklassi Theria, fl-infraklassi Metatheria, fis-superordni Ameridelphia, fl-ordni Paucituberculata, fil-familja Caenolestidae ma' 2 ġeneri oħra (Lestoros u Rhyncholestes), b' 5 speċijiet estanti. Dan il-ġeneru huwa l-aktar wieħed ta' suċċess fl-ordni Paucituberculata bl-akbar numru ta' speċi ħajjin.
Dawn il-mammiferi huma marsupjali karnivori ta' abbitudni notturna mifruxin ma' l-Amerika ta' isfel. L-opossumi bugdiedem komuni huma magħrufa wkoll bħala l-opossumi firien komuni.
Minħabba l-ambjent diffiċli li jgħixu fiħ, il-mammoloġisti ma tantx jafu fuqhom u tradizzjonalment kien maħsub li huma rari ħafna. Iżda minn studji reċenti li saru ħareġ li l-opossumi ġrieden jistgħu jkunu ħafna aktar komuni milli hu ġeneralment maħsub. Milli jidher dawn il-marsupjali jgħixu l-parti l-kbira ta' ħajjithom f' toqob taħt l-art.
L-opossumi bugeddum komuni jew opossumi firien komuni, kif jgħid l-isem komuni għandhom id-dehra ta' bugeddum u d-daqs simili ta' far.
Dawn il-marsupjali huma ikkaratterizzati b' wiċċ twil għall-ponta, b' par għajnejn żgħar, b' denb irqiq u twil (li kapaċi jilħaq nofs it-tul totali) u b' nuqqas ta' marsupju fl-adulti nisa.
Għalkemm l-opossumi bugdiedem komuni għandhom par għajnejn żgħar b'vista bagħtuta, huma kaċċaturi attivi ħafna u jikkaċċaw insetti, ħniex u vertebrati żgħar minn kmieni filgħaxija sa tard bil-lejl. Dan kollu jagħmluh bl-għajnuna ta' smiegħ tajjeb u x-xagħar sensittiv li għandhom ma' wiċċhom.
L-opossumi bugdiedem komuni huma marsupjali nattivi tal-kontinent ta' l-Amerika ta' isfel u jinsabu mifruxin ma' l-Andi mill-Punent għat-Tramuntana ta' dan il-kontinaent. Dawn jinsabu fil-Venezwela, fil-Kolombja, fl-Ekwador u fil-Peru f' altitudni ta' bejn 1,500 u 4,000 metru.
Caenolestes huwa ġeneru ta' mammiferi (l- opossumi bugdiedem komuni), fil-klassi Mammalia, fis-sottoklassi Theria, fl-infraklassi Metatheria, fis-superordni Ameridelphia, fl-ordni Paucituberculata, fil-familja Caenolestidae ma' 2 ġeneri oħra (Lestoros u Rhyncholestes), b' 5 speċijiet estanti. Dan il-ġeneru huwa l-aktar wieħed ta' suċċess fl-ordni Paucituberculata bl-akbar numru ta' speċi ħajjin.
Dawn il-mammiferi huma marsupjali karnivori ta' abbitudni notturna mifruxin ma' l-Amerika ta' isfel. L-opossumi bugdiedem komuni huma magħrufa wkoll bħala l-opossumi firien komuni.
Minħabba l-ambjent diffiċli li jgħixu fiħ, il-mammoloġisti ma tantx jafu fuqhom u tradizzjonalment kien maħsub li huma rari ħafna. Iżda minn studji reċenti li saru ħareġ li l-opossumi ġrieden jistgħu jkunu ħafna aktar komuni milli hu ġeneralment maħsub. Milli jidher dawn il-marsupjali jgħixu l-parti l-kbira ta' ħajjithom f' toqob taħt l-art.
The common shrew opossums (genus Caenolestes) are members of the family Caenolestidae. They are found in Colombia, Ecuador, Peru, and Venezuela. The most recently discovered species is C. sangay.[2]
The common shrew opossums (genus Caenolestes) are members of the family Caenolestidae. They are found in Colombia, Ecuador, Peru, and Venezuela. The most recently discovered species is C. sangay.
Caenolestes es un género de mamíferos marsupiales paucituberculados de la familia de los caenoléstidos[2] conocidos vulgarmente como ratones runchos. Se conocen cinco especies propias de Sudamérica.
Todas ellas pueblan bosques y praderas del extremo septentrional de los Andes, desde Venezuela al norte de Perú.
No obstante, las inaccesibles áreas de distribución geográfica de estas especies, al igual que las de los otros dos géneros de caenoléstidos, son imprecisas, pues en contadas ocasiones han podido capturarse o estudiarse ejemplares vivos o muertos.
El cuerpo, delgado y diminuto, parecido al de una musaraña, está cubierto por un denso pelaje de cortas dimensiones, de color grisáceo o pardo grisáceo, que puede ser más claro en las regiones ventrales, o uniforme en toda la superficie corporal.
La cabeza es alargado, con pequeños ojos oscuros y orejas redondeadas que sobresalen al pelo circundante. Las extremidades anteriores son ligeramente más cortas que las posteriores y poseen cinco dedos con uñas romas en los externos y afiladas garras curvas en los tres centrales. Las uñas de los cinco dedos posteriores son curvas y afiladas.
La cola es larga pero no está dotada de capacidad prensil. Escasamente cubierta de pelo del mismo color que el cuerpo, si bien en algunos ejemplares, la punta puede ser blanca.
Las hembras no poseen marsupio, abriéndose las mamas directamente sobre la superficie abdominal.
Los datos de que se dispone, sólo confirman los hábitos insectívoros de algunas de las especies del género, si bien no se descarta que sean capaces de cazar pequeños vertebrados recién nacidos. Algunos estudios de contenido estomacal del ratón runcho de vientre gris (Caenolestes caniventer) en Perú, confirman que la dieta de esta especie está basada fundamentalmente en larvas de invertebrados, pequeños invertebrados, fruta y otros productos vegetales.
Apenas se dispone de datos acerca de la fisiología reproductiva de estas especies. Algunos estudios realizados con hembras de ratón runcho de Ecuador (Caenolestes fuliginosus), asoman la posibilidad de que en el sur de Colombia, los partos puedan tener lugar a principios de agosto, ya que cuatro de las seis hembras capturadas estaban amamantando crías, sugiriéndose además la posibilidad de que las camadas puedan ser más numerosas que los cuatro pezones de que dispone la madre.
Son básicamente terrestres, y aunque parecen no estar bien adaptados para el salto, son ágiles trepadores que emplean su larga cola como apoyo en la escalada.
El género Caenolestes está conformado por cinco especies, las cuales se pueden agrupar en dos grupos bien definidos tanto en morfología como ecología: el primer grupo (conformado por C. caniventer, C. condorensis, C. convelatus y C. sangay)[i] son más grandes y robustas, tienen el pelaje grueso y habitan en bosques subtropicales de elevación media. Por otro lado, el segundo grupo (conformado únicamente por C. fuliginosus) se caracterizan por ser más pequeños y delgados, tener un pelaje más lustroso y habita en bosques y páramos ubicados a una mayor altitud.[3]
Caenolestes es un género de mamíferos marsupiales paucituberculados de la familia de los caenoléstidos conocidos vulgarmente como ratones runchos. Se conocen cinco especies propias de Sudamérica.
Caenolestes Hego Amerikako martsupialen genero bat da. Caenolestidae familian eta Paucituberculata ordenan sailkatuta dago.
Caenolestes Hego Amerikako martsupialen genero bat da. Caenolestidae familian eta Paucituberculata ordenan sailkatuta dago.
Le genre Caenolestes comprend des espèces qui ne se trouvent que dans les Andes (Amérique du Sud), dans les forêts denses et humides :
Caenolestes é un xénero de marsupiais do orde dos paucituberculados e familia dos cenoléstidos, do que se coñecen catro especies propias de Sudamérica.[1]
O seu corpo, diminuto e delgado, parecido ao dun rato, está cuberto por unha densa pelaxe curta e de cor gris ou parda agrisada, que pode ser máis clara na rexión ventrais, ou uniforme en toda a superficie corporal.
A cabeza é alongada, con pequenos ollos escuros e coas orellas arredondadas que sobresaen do pelo circundante.
As extremidades anteriores son lixeiramente máis curtas que as posteriores e posúen cinco dedos con uñas romas nos externos e afiadas garras curvas nos tres centrais. As uñas dos cinco dedos posteriores son curvas e afiadas.
A cola é longa e non ten capacidade prénsil. Escasamente cuberta de pelo da mesmo cor que o corpo, aínda que nalgúns espécimes a punta pode ser branca.
As femias non teñen marsupio, abríndose as mamas directamente sobre a superficie abdominal.
Os datos de que se dispón, só confirman os hábitos insectívoros dalgunhas das especies do xénero, aínda que non se descarta que sexan capaces de cazar pequenos vertebrados cabaos de nacer. Algúns estudos de contidos estomacai da especie Caenolestes caniventer en Perú, confirman que a súa dieta está baseada fundamentalmente en larvas de invertebrados, pequenos invertebrados, froita e outros produtos vexetais.
Apenas se dispón de datos acerca da fisioloxía reprodutiva destas especies. Algúns estudos realizados con femias de Caenolestes fuliginosus, suxiren a posibilidade de que no sur de Colombia os partos poidan ter lugar a principios de agosto, xa que catro das seis femias capturadas estaban aleitando crías, suxeríndose ademais a posibilidade de que as camadas poidan seren máis numerosas que as catro mamilas de que dispón a nai.
Son basicamente terrestres. Aínda que parece que non están ben adaptados para o salto, son áxiles agatuñadores que empregan a súa longa cola como apoio na escalada.
Todas as especies viven en bosques e praderías do extremo setentrional dos Andes, desde Venezuela ao norte de Perú.
Porén, as súas inaccesíbeis áreas de distribución xeográfica, ao igual que as dos outros dous xéneros de caenoléstidos, son imprecisas, pois en contadas ocasións puideron capturarse ou estudarse exemplares vivos ou mortos. (Ver mapa de distribución máis abaixo).
O xénero Caenolestes foi descrito en 1895 polo zoólogo británico Oldfield Thomas, na súa obra Ann. Mag. Nat. Hist., serie 6, 16: 367, dando como especie tipo a Hyracodon fuliginosus Tomes, 1863 (hoxe Caenolestes fuligionosus).[1]
O nome científico Caenolestes deriva dos termos do grego antigo καινός kainós, "novo", e λῃστής lestés, "ladrón, bandido".
Hoxe en día recoñécnse no xénero as especies e subespecies seguintes:[1] Xénero Canolestes Thomas, 1895
Segundo a UICN, o estado de consrvación acutal das catro especis é:[2]
Caenolestes é un xénero de marsupiais do orde dos paucituberculados e familia dos cenoléstidos, do que se coñecen catro especies propias de Sudamérica.
Caenolestes è un genere di opossum toporagno, ossia di marsupiali appartenenti alla famiglia Caenolestidae. Comprende quattro specie.
Sono marsupiali di piccola taglia; la lunghezza del corpo, testa compresa, è tra 9 e 14 cm. La coda è altrettanto lunga e non prensile. Le zampe anteriori sono più corte di quelle posteriori. Il pelo, corto e folto, è grigio o marrone e può essere di colore uniforme o più chiaro nella regione ventrale. Il muso è lungo e appuntito, gli occhi piccoli e poco acuti, le orecchie rotonde. Le femmine sono prive di marsupio.
Vivono nei boschi e praterie dell'estremità settentrionale delle Ande, dal Perù settentrionale al Venezuela.
Le abitudini sono poco note: per la scarsa accessibilità del loro habitat le informazioni su questo genere derivano dalla cattura di pochi esemplari. Si pensa siano fondamentalmente insettivori, ma si nutrono anche di vegetali e probabilmente di cuccioli di vertebrati.
Comprende le seguenti specie:
Caenolestes è un genere di opossum toporagno, ossia di marsupiali appartenenti alla famiglia Caenolestidae. Comprende quattro specie.
Caenolestes (binomen a Thomas anno 1895) est genus Marsupialum.
Caenolestes (binomen a Thomas anno 1895) est genus Marsupialum.
Zbójnik[5] (Caenolestes) – rodzaj ssaka z rodziny zbójnikowatych (Caenolestidae).
Rodzaj obejmuje gatunki w Ameryce Południowej[6].
Długość ciała (bez ogona) 9,1–14,6 cm, długość ogona 7,2–15 cm, długość tylnej stopy 2–3 cm; masa ciała 25–53 g[6].
Do rodzaju należą następujące gatunki[6][5][9]:
Zbójnik (Caenolestes) – rodzaj ssaka z rodziny zbójnikowatych (Caenolestidae).
Caenolestes é um gênero de marsupial da família Caenolestidae.[1] Os animais deste gênero são conhecidos vernaculamente na língua portuguesa como cuícas-mussaranhos [2][3][4].
5 espécies são reconhecidas:[1][5]
Caenolestes é um gênero de marsupial da família Caenolestidae. Os animais deste gênero são conhecidos vernaculamente na língua portuguesa como cuícas-mussaranhos .
Caenolestes är ett släkte pungdjur i familjen inkanäbbmöss som förekommer i Anderna i norra Sydamerika.
Arterna liknar näbbmöss i utseende men det finns ingen närmare släktskap mellan djurgrupperna. De når en kroppslängd mellan 9 och 13 cm (huvud och bål) och har en ungefär lika lång svans. Vikten ligger mellan 15 och 40 gram. Pälsfärgen varierar mellan arterna men är allmänt mörk på ovansidan och något ljusare på buken. Svansen är bara glest täckt med hår. Hos vissa individer förekommer en vit svans men vanligen har den samma färg som ryggen. Arterna har en spetsig nos, små ögon och avrundade öron.[1]
Hos den bäst kända arten, Caenolestes fuliginosus, har alla fötter fem tår. Vid framfoten bär de yttersta tårna naglar och de andra tre böjda klor. Vid bakfoten har bara den förminskade stortån en klo.[1]
Honor saknar pung (marsupium) och har fyra spenar.[1] Liksom andra inkanäbbmöss har arterna flikar vid läpparna som troligen förhindrar att skräpp når deras morrhår eller munhålan. Tandformeln är I 4/3 C 1/1 P 3/3 M 4/4, alltså 46 tänder.[2]
Enligt Wilson & Reeder (2005) utgörs släktet av fyra arter.[3][4]
Den peruanska inkanäbbmusen listas idag i ett eget släkte, Lestoros.
Habitatet utgörs av skogar och ängar mellan 1 500 och 4 500 meter över havet. Arterna är aktiva på natten och vistas främst på marken. Med hjälp av svansen är de skickliga klättrare på träd. De är troligen allätare och har bland annat larver av ryggradslösa djur, mycket små däggdjur, frukter och andra växtdelar som föda.[1]
Det är inte mycket känt om fortplantningssättet. Parningen sker troligen i juli eller tidig i augusti. Antagligen föds två till fyra ungar per kull eller några fler med då dör dessa unga som inte får plats vid en spene.[1]
Arterna hotas främst av skogsavverkningar. De delvis mycket begränsade utbredningsområdena gör de känslig för förändringar. IUCN listar C. condorensis och C. convelatus som sårbara (VU), C. caniventer som nära hotad (NT) och C. fuliginosus som livskraftig (LC).[4]
Caenolestes är ett släkte pungdjur i familjen inkanäbbmöss som förekommer i Anderna i norra Sydamerika.
Голова й тіло довжиною 90—135 мм, хвіст довжиною 93—139 мм, вага дорослих самців 25—41 гр, вага дорослих самиць 16—26 гр. Хутро м'яке й густе по всьому тілу. Забарвлення різне для різних видів але загалом верх темний, частіше закопчено-коричневий, чорнувато-коричневий, темнувато-чорний чи свинцево-чорний. Деякі види однорідно забарвлені чи близько того, інші мають світліший низ. Хвіст скупо вкритий волоссям і того ж кольору, що й спина, хоча в деяких видів є білуватий кінчик. Голова видовжена, очі дуже малі, вуха заокруглені. Хвіст звужується поступово і нечіпкий. Зубна формула: i 4/3, c 1/1, p 3/3, m 4/4, в цілому 42 зубів.
Живе у гірських лісах і лучній зоні Анд на висотах 1500—4000 м. Надає перевагу прохолодим, мокрим місцям, вкритим густою рослинністю. Це тварини нічні й наземні, хоча вони здібні дереволази й використовують хвіст як підпору при русі по вертикальним поверхням. Вважається, що в першу їх дієта складається з комах та їх личинок, черв'яків і з дрібних хребетних, додатково також харчуються рослинами.
Самиці мають чотири соски, але не мають сумки. Сезон спаровування припадає на літо, розмір приплоду становить 1—6 дитинчат. Вони витрачають свої перші тижні життя, висячи на соску матері, захищені тільки шкірою.
Caenolestes là một chi động vật có vú trong họ Caenolestidae, bộ Paucituberculata. Chi này được Thomas miêu tả năm 1895.[1] Loài điển hình của chi này là Hyracodon fuliginosus Tomes, 1863, by monotypy.
Chi này gồm các loài:
Phương tiện liên quan tới Caenolestes tại Wikimedia Commons
Caenolestes là một chi động vật có vú trong họ Caenolestidae, bộ Paucituberculata. Chi này được Thomas miêu tả năm 1895. Loài điển hình của chi này là Hyracodon fuliginosus Tomes, 1863, by monotypy.
Эквадорские ценолесты[2] (лат. Caenolestes) — род сумчатых млекопитающих из семейства ценолестовых (Caenolestidae), обитающих в горных (1500—4000 м) влажных лесах и лугах на север-западе Южной Америки (Венесуэла, Колумбия, Перу, Эквадор).
Представлен 4 современными видами и двумя ископаемыми (миоцен?[3]).
Род был описан Робертом Фишером Томсом в 1863 году с одним видом — эквадорским ценолестом, которому было дано латинское название Hyracodon fuliginosus. Позже выяснилось, что то же родовое название уже присвоено вымершему непарнокопытному (Leidy, 1856), поэтому современное научное название Caenolestes род получил в 1895 году от Олдфилда Томаса[4]. Оно происходит от двух слов: др.-греч. καινός — «новый» и λῃστής — «разбойник»[5].
В род включают следующие виды[1][2] с ареалами[3]:
Вымершие виды[3]:
Эквадорские ценолесты (лат. Caenolestes) — род сумчатых млекопитающих из семейства ценолестовых (Caenolestidae), обитающих в горных (1500—4000 м) влажных лесах и лугах на север-западе Южной Америки (Венесуэла, Колумбия, Перу, Эквадор).
Представлен 4 современными видами и двумя ископаемыми (миоцен?).
새도둑주머지쥐속(Caenolestes)는 새도둑주머니쥐과에 포함되는 유대류 속의 하나이다. 콜롬비아와 에콰도르, 페루, 베네수엘라 등에서 산다.