Pallid bats play an important role as predators of desert insects. Pallid bats visit flowers in their hunt for insects, and are natural, indirect pollinators of several species of cactus.
Ecosystem Impact: pollinates
Pallid bats eat many insects, reducing the population size of pest insects.
Positive Impacts: research and education; controls pest population
Pallid bats roost in man-made structures, causing occasional damage from droppings or odor problems. This is also a problem because bats, along with other mammals, carry rabies virus. Although transmission of rabies to humans is rare, roost proximity to human habitation may be a concern.
Negative Impacts: injures humans (carries human disease)
The IUCN Red List status for Antrozous pallidus is Least Concern. This is mainly due to their widespread distribution and presumed large population. They occur in many protected areas, leading researchers to believe that populations are unlikely to decline in the foreseeable future. They have been placed at low risk to least concern in the past. These bats are susceptible to mild disturbances which cause them to abandon their roosting sites. Humans also may disrupt their prey species with pesticides, offsetting prey populations. Wildlife managers are taking action to manage and monitor habitat to avoid disturbance.
Temperate North American bats are now threatened by a fungal disease called “white-nose syndrome.” This disease has devastated eastern North American bat populations at hibernation sites since 2007. The fungus, Geomyces destructans, grows best in cold, humid conditions that are typical of many bat hibernacula. The fungus grows on, and in some cases invades, the bodies of hibernating bats and seems to result in disturbance from hibernation, causing a debilitating loss of important metabolic resources and mass deaths. Mortality rates at some hibernation sites have been as high as 90%. While there are currently no reports of Antrozous pallidus mortalities as a result of white-nose syndrome, the disease continues to move westward across North America.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
State of Michigan List: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Pallid bats locate other members of their group using vocalizations. Once they locate each other they congregate in a roosting area before reentering torpor. There are four main calls used when individuals are locating one another: a directive call that is used to find one another, squabble notes used to space bats when roosting, a buzzing used in agonistic intraspecific encounters, and ultrasonic orientation pulses for communicating exploratory activity to other individuals.
Pallid bats use echolocation to navigate and to find flying prey. They also use their large ears to detect the sounds of prey on the ground, such as the sound of a beetle moving across the ground.
Communication Channels: acoustic ; chemical
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; ultrasound ; echolocation ; vibrations ; chemical
Pleistocene-Holocene fossils of pallid bats are found in Arizona, New Mexico, and California.
Pallid bats have a unique foraging pattern among North American bats. They fly low to the ground (about 15 to 76 centimeters), then dip and rise in swoops in order to grab ground-dwelling prey or slow-flying prey. This pattern allows them to use passive hearing to hear their prey on the ground. They may drop to the ground to grab large, ground-dwelling prey. They also forage for insects among leaves and flowers. They will take smaller prey in the air using echolocation. Pallid bats take larger prey back to their roosts and remove hard parts, such as wings, legs, and heads, from prey before eating them. Pallid bats have two nightly foraging periods with a roosting time in between. They prey mainly on large flying and ground-dwelling insects, including beetles (Coleoptera), crickets, katydids, and grasshoppers (Orthoptera, including Jerusalem crickets Stenopelmatus fuscus), cicadas (Homoptera), moths (Lepidoptera), spiders (Araneae), scorpions (Scorpiones), centipedes (Chilopoda). They sometimes take small lizards and mice.
Animal Foods: mammals; reptiles; insects; terrestrial non-insect arthropods
Primary Diet: carnivore (Insectivore )
Pallid bats range from southern British Columbia through Montana to central Mexico. They occur from the Okanagan valley in British Columbia, south through eastern Washington, Oregon, and California to Baja California Sur, Sonora, Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Queretaro, and Nuevo Leon in Mexico. They are found as far east as western Texas, Oklahoma, southern Kansas, southern Wyoming, and southern Idaho. There is a disjunct population on the island of Cuba.
Biogeographic Regions: nearctic (Native )
Pallid bats are also called desert bats because they are mostly found in desert habitats. They roost in a variety of places but favor rocky outcrops. They also occur in oak and pine forested areas and open farmland. Roosting sites are variable, depending on what is available. They can be found roosting in caves, rock crevices, mines, hollow trees, and buildings. Pallid bats in Oregon have been documented roosting in rock piles, piles of burlap sacks, and hollow trees. They use day roosts that are semi-dark, as long as there is some sort of cover. Night roosts for resting between feeding intervals are near day roosts, but are not the same as day roosts. Pallid bats prefer darkness, shelter from wind and rain, and an easy escape if they are disturbed. Roosts are usually near a source of water, but this does not appear to be a main requirement for roosting locations. Winter roost locations are not well known for A. pallidus. Specimens captured in Oregon during the winter were not anywhere near summer roosting sites. Winter specimens were found in narrow crevices; this may contribute to the difficulty of locating these individuals in the winter. A study done by Vaughan and O’Shea (1976) showed that pallid bats arrive in Arizona sometime around March or April and then depart again in November. They were observed using vertical and overhanging cliff crevices, but during the hottest part of the day they were found to move to deeper, cooler crevices to maintain a more suitable body temperature.
Habitat Regions: temperate ; terrestrial
Terrestrial Biomes: savanna or grassland ; forest ; scrub forest
Other Habitat Features: suburban ; agricultural ; caves
Individuals of A. pallidus in the wild have been known to live for at least nine years and captive populations have had individuals live for up to eleven years.
Average lifespan
Status: wild: 9 years.
Average lifespan
Status: captivity: 11 years.
Average lifespan
Status: wild: 9.1 years.
Adults range from 60 to 85 mm long from head to tail. The tail can be 35 to 57 mm alone. Forearm length is 45 to 60 mm long and body weight ranges from 17 to 28 grams. Their fur has a woolly feel with a cream-yellow to light brown color on the dorsum and very pale to white color on the venter. This species has a U-shaped ridge on the top of the muzzle with the nostrils located underneath the ridge on the front of its muzzle. The face has small wart-like pararhinal glands that produce a skunk-like odor, which is thought to be used as defense mechanism. The ears are large with a long, pointed tragus; the tragus is half as long as the ear itself. Their ears have serrated outer edges that are not joined at the base. They have a high brain case with a rostrum that is greater than the half the length of the skull and have a dental formula: I 1/2, C 1/1, P 1/2, M 3/3, with a total of 28 teeth. There is a geographical color variation in pallid bats and this genus has six subspecies; A. p. pallidus, A. p. bunkeri, A. p. koopmani, A. p. minor, A. p. obscurus, A. p. pacificus, and A. p. packardi.
Range mass: 17 to 28 g.
Range length: 60 to 85 mm.
Other Physical Features: endothermic ; heterothermic ; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: sexes alike
Average basal metabolic rate: 0.104 W.
Pallid bats feed on the ground, which makes them vulnerable to terrestrial predators and injury. Terrestrial predators may include snakes, cats, foxes, coyotes, and raccoons. Adult and young bats are mainly preyed on by snakes or crepuscular and nocturnal raptors, mainly owls.
Known Predators:
Anti-predator Adaptations: cryptic
Males in California undergo an increase in testes size during the month of August until September and then regress by mid-October. Males are present in nursery colonies as well as in separate single-sex groups. Breeding takes place in early October and continues sporadically throughout the winter. Bats in captivity mate in October and November, some have been observed mating in January and February. In captivity, mated females ovulate and become pregnant with an increase in ambient temperature. Ambient temperature may effect when wild populations produce young, especially if the seasonal temperatures are changing from year to year.
Mating System: polygynandrous (promiscuous)
Females can retain the sperm in the uterus throughout the winter until spring when fertilization occurs. The gestation period lasts from 53 to 71 days and young are born between May and June. They usually have twins, but about 20 percent of births are single. Birth weight is near 3 grams. The young open their eyes about five days after their birth and begin to fly at 4 to 5 weeks after birth. At 6 to 8 weeks after birth they are weaned and are able to breed in their first year.
Breeding interval: Breeding occurs once yearly.
Breeding season: Pallid bats breed beginning in October and throughout the winter.
Range number of offspring: 1 to 3.
Range gestation period: 53 to 71 days.
Range weaning age: 6 to 8 weeks.
Average time to independence: 1 years.
Average age at sexual or reproductive maturity (female): 1 years.
Average age at sexual or reproductive maturity (male): 1 years.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous ; sperm-storing ; delayed fertilization
Average birth mass: 3.1 g.
Average number of offspring: 2.
Average age at sexual or reproductive maturity (male)
Sex: male: 365 days.
Average age at sexual or reproductive maturity (female)
Sex: female: 365 days.
The young are born in an altricial state. They have closed eyes and their ears are folded against the head with a few hairs visible only under magnification. The mothers will carry the young during her foraging flights for the first few days after birth. Females only lactate for 2 to 3 months and do not nurse young that are not their own. The young have recurved cusps on their deciduous teeth. This allows the young to grasp the nipple of the females in order to prevent detatchment in flight. Mothers will stay with their young for 12 months after the young are flying on their own. This is also when most will fly in family groups of two or three when returning to their day roost. The day roosts may not always be the same place, allowing the young bats to learn how to seek out the vocal calls when the colony swarms around the chosen day roost sight. Males do not care for offspring.
Parental Investment: altricial ; pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Female); extended period of juvenile learning
El ratpenat pàl·lid nord-americà[1] (Antrozous pallidus) viu a Mèxic, als Estats Units i a l'oest del Canadà.
Els adults d'aquesta espècie fan entre 60 i 85 mm de longitud corporal, als que cal afegir entre 35 i 57 mm de la cua. La longitud de l'avantbraç varia entre 45 i 60 mm i el pes oscil·la 17 i 28 grams. El pelatge té un tacte llanós i un color que va del groc crema al marró clar a l'esquena i és blanc o gairebé blanc al ventre. Aquesta espècie té una cresta en forma d'U a la part superior del musell, just per sobre de les fosses nasals, les quals estan situades a la part frontal del musell. Al rostre té unes glàndules, semblants a unes petites berrugues, que produeixen una secreció odorífera, que es creu que utilitza com a mecanisme de defensa. Les orelles són grans i tenen unes vores dentades a l'exterior i tenen un trague llarg i puntegut, que fa gairebé la meitat que la pròpia orella. ´Té un total de 28 dents, amb la següent fórmula dental: 1 / 2 , 1 / 1 , 1 / 2 , 3 / 3 1 / 2 , 1 / 1 , 1 / 2 , 3 / 3 {displaystyle { frac {1/2,1/1,1/2,3/3}{1/2,1/1,1/2,3/3}}} 
Els individus d'aquesta espècie sovint són coneguts popularment com a ratpenats del desert atès que viuen principalment en hàbitats desèrtics. Dins del seu hàbitat, se'ls pot trobar a diferents llocs, i tot i que prefereixen viure en zones rocoses, també viuen en boscos de pins o roure, terres de cultiu, coves, mines, forats als arbres o edificis, en funció de la seva disponibilitat.[2][3]
Durant el dia viuen en llocs mig foscos que tinguin alguna mena de cobertura. Els llocs de descans que ocupen de nit entre els intervals d'alimentació estan a prop d'on viuen de dia, encara que són llocs diferents. Aquests llocs que trien per viure són força foscos, estan protegits de la pluja i vent, tenen una sortida per si són pertorbats i estan a prop de fonts d'aigua, tot i que no sembla ser un requisit principal alhora de ser triats.
Un estudi realitzat per Vaughan i O'Shea (1976) va mostrar que arriben a Arizona en algun moment entre els mesos de març i abril, i marxen cap al novembre.[4]
El ratpenat pàl·lid nord-americà viu des del sud de la Colúmbia Britànica fins al centre de Mèxic, a la vall d'Okanagan, l'est de l'estat de Washington, Oregon, Califòrnia, Baja California, Sonora, Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Querétaro, Nuevo León a Mèxic. També viuen a l'oest de Texas, Oklahoma, el sud de Kansas, el sud de Wyoming i el sud d'Idaho, i hi ha algunes poblacions disperses per l'illa de Cuba.
Els individus d'aquesta espècie viuen, a la natura, durant gairebé 9 anys, mentre que en captivitat poden viure fins a 11 anys.[3]
Aquesta espècie de ratpenat és molt social. Una única colònia pot variar entre 12 i més de 100 individus. Aproximadament el 95% dels grups estan formats per un mínim de 20 individus. Aquests ratpenats romanen als seus refugis fins ben entrada la nit, abans de sortir a caçar, moment que canviar en funció de l'estació. Durant l'estiu, els mascles i les femelles descansen junts o en colònies d'un sol genere. Els mascles no solen estar-se amb femelles fins que els joves han començat a cercar aliment pel seu compte. Aquesta espècie de ratpenat és molt hàbil grimpant i gatejant, però volen lentament i tenen poca maniobrabilitat en comparació amb altres ratpenats més petits. Quan arriben als seus refugis diürns, emeten sons prop de l'entrada del refugi entre 15 i 45 minuts, per cridar als altres perquè tornin. Quan s'estableixen als refugis de descans diürn mantenen una temperatura corporal al voltant dels 30 °C. Si la temperatura s'eleva, es desplacen cap a parts més fresques del refugi, per tal de mantenir la temperatura del cos. Durant els intervals de descans al refugis de nit, entren en una mena de letargia que pot durar entre 2 i 5 hores, variant en funció de l'estació.[2][3]
Aquesta espècie de ratpenat no és migratòria, amb l'excepció de distàncies curtes.
Aquesta espècie de ratpenats té un patró d'alimentació que és únic entre els ratpenats nord-americans. Volen baix prop del terra (entre 15 i 76 cm.), aleshores fan batudes per tal d'identificar preses terrestres o preses lentes en vol. Aquest patró els permet escoltar passivament les preses del terra. Seguidament descendeixen per capturar preses terrestres grans. També s'alimenten d'insectes que es troben entre fulles i flors, que detecten utilitzant l'ecolocalització. Les preses grans les porten als refugis, on els treuen les parts dures, com les ales, les potes i el cap, abans de menjar. Aquests ratpenats tenen dos períodes nocturns d'alimentació, separats per un temps de descans.
S'alimenten principalment de grans insectes voladors i que viuen a terra, entre els quals es troben coleòpters, grills, llagostes, cigales, arnes, aranyes, escorpins i centpeus. De vegades capturen petites sargantanes i ratolins.[5]
A Califòrnia, els mascles experimenten un creixement en la mida dels testicles entre el mesos d'agost i setembre, els quals tornen a la seva mida normal cap a mitjans d'octubre. La cria té lloc a principis d'octubre, continuant esporàdicament durant tot l'hivern. En captivitat, s'aparellen a l'octubre i al novembre, encara que s'han observat aparellant-se al gener i al febrer, i les femelles aparellades ovulen i queden embarassades amb un augment en la temperatura ambient. La temperatura ambient pot tenir efecte quan les poblacions salvatges produeixen cries, especialment si les temperatures estacionals canvien d'any en any.[2][3]
Les femelles poden retenir l'esperma a l'úter durant tot l'hivern, fins que arribada la primavera té lloc la fertilització. El període de gestació dura entre 53 i 71 dies, després dels quals els joves neixen entre el maig i el juny. La ventrada sol ser de bessons, encara que al voltant del 20% dels casos neix una sola cria. Els nounats tenen un pes aproximat de 3 grams, obren els ulls després del cinquè dia i comencen a volar entre la quarta i cinquena setmana. A les 6 o 8 setmanes són deslletades i durant el primer any són capaços d'alimentar-se.[2][3]
Els joves neixen en un estat altricial. Les mares porten a les cries durant els seus vols mentre cerquen aliment durant els seus primers dies de vida. Les femelles alleten només durant 2 o 3 mesos i crien només les cries pròpies. Els joves tenen cúspides recorbades a les seves dents de llet. Això els permet subjectar-se al mugró de la mare, per tal d'evitar caure en ple vol. Les mares romanen prop de les cries durant 12 mesos després d'aquestes comencen a volar pels seus propis mitjans. Els refugis de dia no són sempre al mateix lloc, fet que permet als joves aprendre a reconèixer les vocalitzacions, quan la colònia és a prop del refugi de dia triat. Els mascles no tenen cura de les cries.[2]
El ratpenat pàl·lid nord-americà (Antrozous pallidus) viu a Mèxic, als Estats Units i a l'oest del Canadà.
Netopýr pláštíkový (Antrozous pallidus, také Vespertilio pallidus) je druh netopýra náležící do čeledi netopýrovití (Vespertilionidae) a rodu Antrozous. Popsán byl Johnem Lawrencem LeContem v roce 1856. Rozčlenil se do celkem šesti poddruhů, z toho tři žijí v Mexiku: pallidus, bunkeri, koopmani, minor, obscurus, pacificus a packardi.
Netopýr pláštíkový je zvířetem nearktické oblasti, vyskytuje se v Kanadě, Mexiku, Spojených státech amerických a na ostrově Kubě. Areál výskytu se táhne od Britské Kolumbie (jih) přes Montanu (ve Spojených státech pak lze netopýry najít například v Idahu, Wyomingu nebo Nevadě, vyskytují se hlavně v západní části státu) až do Mexika. Zde netopýr pláštíkový obývá hlavně centrální oblasti, vyskytuje se například v částech Queretaro, Nayarit, ale lze jej spatřit i v Baja California.
K životu dávají přednost suchým, případně polosuchým oblastem, jako jsou pouště, tyto oblasti by však měly být u vodního toku. Může žít i v lesích, některá zvířata byla zjištěna také v obdělávaných oblastech. Žijí například v jeskyních.
Tento poměrně velký druh netopýra s rozměrnýma ušima špičatého tvaru. Tělo ve tvaru písmene U měří od hlavy zakončené špičatým čenichem po ocas 60−85 cm, netopýr potom váží 17−28 g. Předloktí měří mezi 4,5 a 6 cm. Celkový zubní vzorec činí I 1/2, C 1/1, P 1/2, M 3/3 = 28. Existuje několik barevných variací podle místa, kde se druh vyskytuje. Obyčejně je jeho zbarvení hnědě na zádech a horní straně těla, břicho je potom zabarveno bíle. U tohoto netopýra není vyvinut výrazný pohlavní dimorfismus. Netopýr pláštíkový dovede vydávat silný zápach, jež vylučují specializované žlázy na obličeji.
Netopýr pláštíkový vytváří kolonie čítající obvykle mezi dvanácti a sta jedinci, netopýři spolu navzájem komunikují pomocí čtyř různých zvuků. Aktivitu projevují v noci a loví kořist o velikosti mezi dvěma a sedmi centimetry. Potravu tvoří hmyz, například brouci nebo zástupci čeledi můrovití, netopýři konzumují také pavouky či štíry a jiné bezobratlé. Kořistí se jim mohou stát také zástupci obratlovců, například ještěrky případně myši. Potravu vyhledávají pomocí echolokace a dobrého sluchu. Nejsou to tak dobří letci, zato se však mohou dobře pohybovat po zemi.
U druhu byl zjištěn polygamní způsob páření. Rozmnožování probíhá na přelomu podzimu a zimy, samice si však spermie uchová v děloze a k oplodnění dojde až po zimě. Březí samice vytvářejí vlastní kolonie a po 53 až 71 dnech se jim narodí mláďata. Nejčastěji čítá vrh dva netopýry, ale je možné narození i tří mláďat nebo pouze jednoho. Po narození mají mláďata zavřené oči i uši a samice je s sebou nosí. Odstavení nastane asi za dva až tři měsíce a rozmnožovat se mladí netopýři mohou už za rok. Ve volné přírodě se dožívají okolo devíti let, ohroženi jsou však predátory, jako liškami, sovami nebo hady; nebezpečí ze stran nepřátel jim hrozí zvláště na zemi, kde loví potravu.
Kvůli velké a stabilní populaci, která neklesá rychle (je stabilní), hodnotí Mezinárodní svaz ochrany přírody netopýra pláštíkového jako málo dotčený druh. Avšak i když k tomu navíc obývá chráněné oblasti, jisté nebezpečí mu hrozí. Pokud lidé netopýry vyruší, mohou opustit oblast, kde žijí. Lidé je zvláště vyrušují, pokud netopýři obývají nějaké budovy, někdy je mohou i zabíjet. V některých oblastech netopýři umírají na následky používání pesticidů. Problémem potom může být šíření plísně Geomyces destructans; pokud se jí netopýři nakazí, mohou zahynout i celé populace.
Obrázky, zvuky či videa k tématu netopýr pláštíkový ve Wikimedia Commons
Netopýr pláštíkový (Antrozous pallidus, také Vespertilio pallidus) je druh netopýra náležící do čeledi netopýrovití (Vespertilionidae) a rodu Antrozous. Popsán byl Johnem Lawrencem LeContem v roce 1856. Rozčlenil se do celkem šesti poddruhů, z toho tři žijí v Mexiku: pallidus, bunkeri, koopmani, minor, obscurus, pacificus a packardi.
Die Wüstenfledermaus (Antrozous pallidus) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), die in Nordamerika beheimatet ist. Der Gattungsname Antrozous bezieht sich auf das griechische antron (= „Höhle“) und zoos (= „Leben in“). Der Artname pallidus nimmt Bezug auf die helle Fellfarbe der Tiere.
Die Wüstenfledermaus ist eine große Fledermaus mit einem Gewicht von bis zu 28,9 g. Sie unterscheidet sich von anderen nordamerikanischen Glattnasen durch die großen Ohren und Augen, sowie durch das helle Fell. Plecotus townsendii und Plecotus phyllotis haben zwar ebenfalls große Ohren, jedoch sind diese in der Mitte miteinander verbunden, währenddessen die Ohren der Wüstenfledermaus getrennt sind. Die Wüstenfledermaus kommt in Mexiko sympatrisch mit einer weiteren langohrigen Fledermausart (Macrotus waterhousii) vor, jedoch besitzt diese im Gegensatz zur Wüstenfledermaus ein Nasenblatt und gehört somit zu der Familie der Blattnasen.
Die Verbreitung der Wüstenfledermaus reicht von Mexiko über Kalifornien bis British Columbia, sowie Kuba. Ihr Bestand wird von der IUCN dank der weiten Verbreitung und wahrscheinlich großen Populationen als stabil und ungefährdet eingestuft.[1]
Die Wüstenfledermaus ist eine typische Wüstenart. Ihr Urin ist hochkonzentriert um den Wasserverlust zu minimieren. Tagsüber schlafen die Tiere in Kolonien von bis zu 200 Individuen in Felsspalten und Gebäuden. In den Quartieren der Wüstenfledermaus findet man auch Tadarida brasiliensis und Myotis yumanensis. Die Felsspalten werden so ausgewählt, dass sie je nach Saison eine Temperatur von etwa 30 °C aufweisen. Nachts versammeln sich die Tiere manchmal in Quartieren außerhalb des Tagschlafplatzes, wo sie ihre Beute fressen oder kurzzeitig in Ruhestarre verfallen um Energie zu sparen. Dabei hängen die Tiere dicht beieinander und verständigen sich durch Sozialrufe. Im Winter hält die Wüstenfledermaus einzeln oder in kleinen Gruppen Winterschlaf, jedoch wurden schon vereinzelt Tiere bei einer Außentemperatur von 2 °C gefangen. Die Wüstenfledermaus ist eine von 10 Fledermausarten, bei der ein Gang auf allen vieren beschrieben wurde.[2] Dabei bewegt sich die Fledermaus auf den Handgelenken und Füßen vorwärts. Die Wüstenfledermaus gilt unter den bekannten gehenden Arten als die wendigste und vielseitigste. Im Flug erreicht die Wüstenfledermaus eine Geschwindigkeit von bis zu 14,3 km/h mit 10 bis 11 Flügelschlägen pro Sekunde. Echolokation gilt als Hauptsinn bei der Orientierung, jedoch spielt auch das Seh- und Riechvermögen eine wichtige Rolle. Echolokationsrufe werden im Flug und bei Bewegungen auf dem Boden durch das Maul ausgestoßen. Bekannte Fressfeinde der Wüstenfledermaus sind unter anderem Nattern, Schleier- und andere Eulen sowie der Buntfalke und der Eckschwanzsperber (Accipiter striatus).
Die Wüstenfledermaus ist ein Insektenfresser, welche sich von großen Gliedertieren ernährt, die sie am Boden oder in wenigen Metern Höhe im Flug fängt. Der robuste Schädel der Wüstenfledermaus ist vor allem darauf ausgelegt, Käfer mit hartem Panzer zu knacken. Schwärme kleiner fliegender Insekten werden meist ignoriert. Das Beuteschema umfasst Skorpione, Grillen, Walzenspinnen, Käfer, Heuschrecken, Gottesanbeterinnen und Schwärmer. Auch gibt es einzelne Berichte, wonach die Wüstenfledermaus Krötenechsen und Taschenmäuse frisst. Da die Beute meistens vom Wüstenboden gefangen wird, geht man davon aus, dass die helle Fellfarbe der Tiere sie vor Räubern schützt.
Die Paarung findet zwischen Oktober und Dezember an horizontalen Oberflächen statt, wobei die Tiere kopfüber hängen. Das Weibchen speichert die Spermien im Geschlechtstrakt bis zur Ovulation im Frühling. Die Schwangerschaft dauert etwa 9 Wochen, wobei der Zeitpunkt der Geburt durch das lokale Klima bestimmt zu werden scheint. Zwischen Mai und Juni gebären die Weibchen aufrecht hängend ein bis drei Jungtiere. Die Neugeborenen werden dabei mithilfe der Schwanzflughaut aufgefangen. Die Jungen werden ohne Haare, mit verschlossenen Augen und Ohren geboren und sind damit Nesthocker. Sie werden von der Mutter an den Zitzen mit sich getragen. Das Hörvermögen setzt nach etwa 6 Tagen ein; die Augen werden nach 2–5 Tagen geöffnet. Nach 18 Tagen sind die Tiere voll behaart, wobei das Fell von Jungtieren dunkler als das der ausgewachsenen Fledermäuse ist. Nach 4–5 Wochen beginnen die Jungtiere mit den ersten Flugversuchen, nach 8 Wochen erreichen sie das Gewicht eines ausgewachsenen Tieres. In der Zeit werden die Jungtiere auch von der Mutter entwöhnt. Die Weibchen kehren jedes Jahr in dieselbe Kolonie zurück, um ihre Jungtiere zu gebären. Diese Präferenz wird vermutlich an die weiblichen Jungtiere weitergegeben.
Nebst Echolokation nutzt die Wüstenfledermaus eine Vielzahl verschiedener Laute:[3]
Spezielle Paarungs- und Werbungsrufe sind nicht bekannt.
Die Wüstenfledermaus (Antrozous pallidus) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), die in Nordamerika beheimatet ist. Der Gattungsname Antrozous bezieht sich auf das griechische antron (= „Höhle“) und zoos (= „Leben in“). Der Artname pallidus nimmt Bezug auf die helle Fellfarbe der Tiere.
The pallid bat (Antrozous pallidus) is a species of bat that ranges from western Canada to central Mexico. It is the sole species of its genus and is closely related to Van Gelder's bat (Bauerus dubiaquercus), which is sometimes included in Antrozous.[3] Although it has in the past been placed in its own subfamily (Antrozoinae) or even family (Antrozoidae), it is now considered part of the subfamily Vespertilioninae and the tribe Antrozoini.[4]
Pallid bats have a head and body length of approximately 2.75 inches (6.2-7.9 cm), forearm length of approximately 2.1 inches (4.5–6 cm),[5] a tail of approximately 1.75 inches (3.9-4.9 cm), and a wingspan of 15-16 inches (38–40 cm).[6][7] They weigh 14-25 grams. These bats are large, with long forward pointing ears (over 2.5 cm). Fur is pale at the roots, brown on their back, with a light underside. Pallid bats have a blunt piglike snout.[6] The dental formula for pallid bats is 1.1.1.32.1.2.3 × 2 = 28.[5] The bacula of pallid bats are wedge or spade-shaped, generally with a short narrow base which widens and then tapers towards the tip. The bone also has a characteristic downward 'dip' around the midpoint, with a raised base and tip.[8]
.jpg)
Pallid bats are typically found in arid or semi-arid habitats, often in mountainous or rocky areas near water. They are also found over open, sparsely vegetated grasslands. During the day time, pallid bats typically roost in cracks and crevices, which may include tile roofs, exfoliating bark of trees, or rocky outcrops. During the night, this species will often use a night roost that is closer to their foraging grounds than their day roost. A night roost is usually less protected than a day roost; open porches may be used as night roosts by this species. In the winter time, this species may dip into shallow bouts of torpor, often in buildings, caves, or cracks in rocks.[1]
Pallid bats are insectivores that feed on arthropods such as crickets, and are capable of consuming up to half their weight in insect every night. Pallid bats are gleaners, capturing prey from the ground and transporting it to their night roost for consumption. When foraging, pallid bats typically fly at low heights of 1–2 m off the ground.[6][1] Pallid bats most notably consume Arizona bark scorpions, which are the most venomous scorpions in North America: their stings can be fatal to humans. Pallid bats were found to have one or more missense mutations that substitute amino acids in their voltage-gated sodium channels, which may be responsible for their resistance to scorpion venom.[9] Although pallid bats are primarily insectivores, they exhibit some flexibility in their diet when seasonally feeding on Mexican columnar cacti (particularly cardón cactus) nectar in spring,[10] and even cactus fruit in summer.[11] Pallid bats are also more effective pollinators than some of the nectarivorous bats with whom they compete for cacti.[12]
Pallid bats are a unique bat species because they are heterothermic, meaning they can be either poikilothermic or homoeothermic depending on the time of year. They have the ability to control their body temperature and equilibrate it with the environment during winter hibernation and whenever they rest.[13]
Pallid bat size varies greatly depending on their habitat. Bats in areas of low primary productivity, such as the desert, tend to be smaller due to less availability of resources. The bats that reside in areas with more primary productivity, such as coastal regions tend to be on the larger side. Larger pallid bats also have craniums that allow them to eat larger, harder prey more easily.[14]
The mating season ranges from October to February, when the bats are in hibernation. Male bats store sperm in the spring and summer, a process driven by changes in melatonin as a response to decreasing daylight hours. Copulation occurs in autumn and females store the sperm until spring, when they emerge from hibernation and go through estrus.[15] The female bat gives birth to one or two pups during early June; they weigh about 3 to 3.5 g (0.11 to 0.12 oz) at birth and in four or five weeks are capable of making short flights. Pups are weaned after 40 to 45 days.[16] They do not attain adult size until about eight weeks of age, and do not become sexually mature until after around two years.
Like the majority of bat species, pallid bats are capable of using echolocation while foraging and traveling from their roost sites to foraging grounds. However, they may also opt to not echolocate while foraging, and instead use their large ears to locate insects on the ground.[17] As gleaners, they primarily rely on auditory cues produced by prey instead of echolocation to hunt. The rise of anthropogenic noise pollution, such as traffic, in their habitats is negatively impacting their foraging and can reduce efficiency by up to 3 times.[18]
Pallid bats have been identified in the fossil record from late Pleistocene deposits in the western United States and Cuba.[5]
The pallid bat (Antrozous pallidus) is a species of bat that ranges from western Canada to central Mexico. It is the sole species of its genus and is closely related to Van Gelder's bat (Bauerus dubiaquercus), which is sometimes included in Antrozous. Although it has in the past been placed in its own subfamily (Antrozoinae) or even family (Antrozoidae), it is now considered part of the subfamily Vespertilioninae and the tribe Antrozoini.
El murciélago pálido o desertícola (Antrozous pallidus) es una especie de murciélago microquiróptero de la familia Vespertilionidae. Es la única especie de su género. Se trata de un murciélago propio de un territorio comprendido entre el oeste de Canadá y México central, además de la isla de Cuba. Su longitud media de 9 a 14 cm, y como características presenta grandes ojos y largas y anchas orejas. Su alimentación es insectívora, llegando a ingerir el equivalente a la mitad de su peso cada noche, y ocasionalmente come lagartos y pequeños ratones.[2] Poseen hábitos nocturnos. La reproducción es de octubre a febrero; la hembra pare dos crías de unos 3 g en junio, crías que a las cuatro o cinco semanas ya pueden realizar vuelos cortos. La madurez sexual se alcanza a los dos años.
Se han descrito las siguientes subespecies:[3]
El murciélago pálido o desertícola (Antrozous pallidus) es una especie de murciélago microquiróptero de la familia Vespertilionidae. Es la única especie de su género. Se trata de un murciélago propio de un territorio comprendido entre el oeste de Canadá y México central, además de la isla de Cuba. Su longitud media de 9 a 14 cm, y como características presenta grandes ojos y largas y anchas orejas. Su alimentación es insectívora, llegando a ingerir el equivalente a la mitad de su peso cada noche, y ocasionalmente come lagartos y pequeños ratones. Poseen hábitos nocturnos. La reproducción es de octubre a febrero; la hembra pare dos crías de unos 3 g en junio, crías que a las cuatro o cinco semanas ya pueden realizar vuelos cortos. La madurez sexual se alcanza a los dos años.
Antrozous pallidus Antrozous generoko animalia da. Chiropteraren barruko Antrozoinae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Antrozous pallidus Antrozous generoko animalia da. Chiropteraren barruko Antrozoinae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Antrozous pallidus, appelée communément Chauve-souris blonde, est une espèce de chauve-souris de la famille des Vespertilionidae indigène de l'Amérique du Nord.
Antrozous pallidus est une espèce qu'on retrouve dans l'ouest de l'Amérique du Nord, du centre du Mexique au sud de la Colombie-Britannique, au Canada. Au Canada, son aire de répartition se limite à une région de tout au plus 500 km2 dans la vallée de l'Okanagan, dans le sud de la Colombie-Britannique. La taille de la population canadienne n'est pas connue, mais elle est probablement très petite. Des observations récentes indiquent que l'espèce se reproduit au Canada, mais on ne sait pas si elle passe l'hiver dans le pays.
Antrozous pallidus habite les régions arides et semi-arides de l'ouest de l'Amérique du Nord. Elle préfère les terrains avec peu de végétation, tels que les prairies d'armoise, les prairies sèches et les champs cultivés, mais on la trouve aussi dans les forêts de conifères. Il lui faut des crevasses dans des falaises et des parois rocheuses afin qu’elle puisse se percher durant le jour et se reproduire, mais celles-ci ne sont pas nombreuses dans son aire de répartition. Au Canada, l’espèce semble être limitée aux fonds de vallées en basse altitude.
Le climat rigoureux et la faible disponibilité d'habitats adéquats seraient les facteurs principaux qui limitent les populations d’Antrozous pallidus au Canada. Elle est menacée par la perte continue d'habitat découlant de l'explosion démographique humaine, l'aménagement urbain et l'utilisation des terres à des fins de divertissement et d'agriculture, notamment la fruiticulture. Les pesticides sont aussi une menace surtout dans les régions fruiticoles puisque ces chauves-souris sont insectivores et peuvent être empoisonnées lorsqu’elles consomment des proies contaminées, notamment les insectes nuisibles à l'agriculture.
Au Canada, Antrozous pallidus est protégée en vertu de la Loi sur les espèces en péril (LEP) du gouvernement fédéral. Des recherches se poursuivent dans la région d'Osoyoos afin de repérer les habitats les plus importants pour cette espèce.
Antrozous pallidus, appelée communément Chauve-souris blonde, est une espèce de chauve-souris de la famille des Vespertilionidae indigène de l'Amérique du Nord.
Il pipistrello pallido (Antrozous pallidus Le Conte, 1856) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi, unica specie del genere Antrozous H. Allen, 1862, diffuso nel Nord America.[1][2]
Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 92 e 135 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 45 e 60 mm, la lunghezza della coda tra 35 e 53 mm, la lunghezza del piede tra 11 e 16 mm, la lunghezza delle orecchie tra 21 e 37 mm e un peso fino a 28,9 g.[3]
Il cranio ha una scatola cranica alta e liscia e un rostro grande, con due distinte creste laterali. La regione inter-orbitale è affossata. La bolla timpanica è grande. Gli incisivi superiori sono grandi e semplici. Quelli inferiori sono trifidi. I canini sono moderatamente grandi.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 1 1 1 1 1 1 3 3 2 1 2 2 1 2 3 Totale: 28 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è lanosa. Le parti dorsali sono bruno-giallastre con la base dei peli più chiara, mentre le parti ventrali sono giallo-brunastre chiare. Il muso è troncato, termina con un disco carnoso sormontato da una cresta cutanea leggermente elevata che si estende lateralmente fino alle narici che si aprono frontalmente ed è ricoperto di piccole verruche, associate ai follicoli piliferi. Gli occhi sono piccoli Le orecchie sono grandi, triangolari e separate tra loro. Il trago è sottile, lanceolato, lungo la metà del padiglione auricolare e con il bordo posteriore dentellato. Le membrane alari sono grigiastre ed attaccate posteriormente alla base dell'alluce. I piedi sono moderatamente grandi. I metacarpi del terzo e quarto dito sono uguali. L'estremità della lunga coda si estende leggermente oltre l'ampio uropatagio. La sottospecie A.p.pacificus è la più grande. Il cariotipo è 2n=46 FN=50.
Emette ultrasuoni a basso ciclo di lavoro, con impulsi di breve durata a banda larga e frequenza modulata iniziale a 70 kHz e finale a 25 kHz.
Si rifugia nei crepacci, vecchi edifici, ponti, grotte, miniere e cavità degli alberi in colonie di 30-70 individui, raramente di diverse centinaia di esemplari. Forma vivai in primavera, tra marzo e maggio, i quali persistono fino ad ottobre, mentre i maschi tendono ad essere solitari. Non tollera ricoveri con temperature superiori ai 40 °C. Sono stati registrate 5 diverse vocalizzazioni, una intimidatoria, una utilizzata durante i litigi, una strettamente utilizzata per segnalare la presenza agli altri individui della stessa specie durante il volo, una di soddisfazione e una lamentosa.
Si nutre di artropodi, in particolare di scorpioni, Gryllacrididae, Solpugidae, Tenebrionidae, Scarabaeidae, Carabidae, Silphidae, Acrididae, Cicadidae, Tettigoniidae, Mantidae, Cerambycidae e Sphingidae. Talvolta può mangiare anche lucertole. Cattura le prede direttamente al suolo oppure in volo a circa 3-6 metri dal suolo.
Danno alla luce uno o due piccoli nella prima estate, dopo aver trattenuto lo sperma durante l'inverno e iniziato l'ovulazione a primavera. Gli accoppiamenti avvengono in inverno. I nascituri sono dipendenti per le prime 6 settimane e vengono svezzati dopo 6-8 settimane.
Questa specie è diffusa nel Nord America occidentale, dalla Columbia Britannica sud-orientale, attraverso gli stati americani dell'Ovest, fino al Messico centrale e sull'isola di Cuba.
Vive nelle aree desertiche, in foreste di conifere, boschi, terreni arbustivi, canyon e fattorie fino a 1.830 metri di altitudine. In California è stato osservato in querceti e foreste di sequoia fino a 2.100 metri.
Sono state riconosciute 7 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione numerosa e la presenza in diverse aree protette, classifica A.pallidus come specie a rischio minimo (LC).[1]
Il pipistrello pallido (Antrozous pallidus Le Conte, 1856) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi, unica specie del genere Antrozous H. Allen, 1862, diffuso nel Nord America.
De bleke vleermuis (Antrozous pallidus) is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door LeConte in 1856.
Deze middelgrote, bleke vleermuis heeft een varkenssnoet en lange oren. De lichaamslengte bedraagt 5,5 tot 8 cm, de staartlengte 3,5 tot 5,5 cm en het gewicht 14 tot 30 gram.
Dit dier bewoont droge gebieden, variërend van graslanden tot gloeiende halfwoestijnen zoals in Death Valley, Californië. Dankzij zijn grote oren en goed gehoor, kan het zijn prooi probleemloos opsporen: kevers, krekels, spinnen, duizendpoten, hagedissen en muizen. Het dier maakt doordringende, krijsende geluiden om de weg te vinden naar de gezamenlijke rustplaats, die zich bevindt tussen rotsen of bomen, soms ook op een zolder. Deze geluiden zijn ook voor de mens hoorbaar.
Deze in groepsverband levende soort komt voor van westelijk Noord-Amerika tot Mexico en Cuba.
Bronnen, noten en/of referentiesDe bleke vleermuis (Antrozous pallidus) is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door LeConte in 1856.
Antrozous pallidus é uma espécie de morcego que pode ser encontrado desde o Canadá ocidental até ao México. Possui olhos de dimensões maiores que outras espécies da América do Norte. As suas orelhas são compridas e largas, pálidas. A pelagem é normalmente claro. Têm um comprimento de 92 a 135mm.
São insectívoros, alimentando-se de insectos como gafanhotoss e escorpiões, sendo capazes de consumir até metade do seu peso em insectos em cada noite. Apesar de normalmente apanharem as presas no chão, apenas as comem nos seus locais de abrigo nocturnos.
A época de reprodução ocorre desde Outubro até Fevereiro. A fêmea tem as suas crias no início de Junho. Quando nascem, as crias pesam entre 3 e 3.5 g. Em quatro ou cinco semanas, os juvenis conseguem já efectuar pequenos voos. Apenas atingem o tamanho de um adulto às oito semanas de idade. A maturidade sexual ocorre a partir de segundo ano de vida.
As suas orelhas de grandes dimensões permitem detectar a movimentação dos insectos no solo. Usam a sua voz para emitir ultrassons, que após reflectidos de volta ao animal, permitem-lhes detectar insectos a voar.
É um tipo de morcego único, visto ser homeotérmico e heterotérmico. Conseguem controlar e equilibrar a temperatura corporal durante a hibernação de Inverno e em outras alturas de descanso[carece de fontes?].
Dormem normalmente em escarpas rochosas e em edifícios.
Antrozous pallidus é uma espécie de morcego que pode ser encontrado desde o Canadá ocidental até ao México. Possui olhos de dimensões maiores que outras espécies da América do Norte. As suas orelhas são compridas e largas, pálidas. A pelagem é normalmente claro. Têm um comprimento de 92 a 135mm.
São insectívoros, alimentando-se de insectos como gafanhotoss e escorpiões, sendo capazes de consumir até metade do seu peso em insectos em cada noite. Apesar de normalmente apanharem as presas no chão, apenas as comem nos seus locais de abrigo nocturnos.
A época de reprodução ocorre desde Outubro até Fevereiro. A fêmea tem as suas crias no início de Junho. Quando nascem, as crias pesam entre 3 e 3.5 g. Em quatro ou cinco semanas, os juvenis conseguem já efectuar pequenos voos. Apenas atingem o tamanho de um adulto às oito semanas de idade. A maturidade sexual ocorre a partir de segundo ano de vida.
As suas orelhas de grandes dimensões permitem detectar a movimentação dos insectos no solo. Usam a sua voz para emitir ultrassons, que após reflectidos de volta ao animal, permitem-lhes detectar insectos a voar.
É um tipo de morcego único, visto ser homeotérmico e heterotérmico. Conseguem controlar e equilibrar a temperatura corporal durante a hibernação de Inverno e em outras alturas de descanso[carece de fontes?].
Dormem normalmente em escarpas rochosas e em edifícios.
Antrozous pallidus[2][3][4][5][6] är en fladdermusart som först beskrevs av LeConte 1856. Antrozous pallidus är ensam i släktet Antrozous som ingår i familjen läderlappar.[7][8] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[7] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 7 underarter.[9]
Arten blir 60 till 85 mm lång (huvud och bål) har en 35 till 57 mm lång svans och väger 17 till 28 g. Underarmarna är 45 till 60 mm långa. Antrozous pallidus har ullig ljusbrun till gulbrun päls på ovansidan och ljusare päls på buken. Liksom den andra arten i samma underfamilj har denna art en nos som påminner om ett tryne samt stora smala öron.[10]
Denna fladdermus förekommer i västra Nordamerika och norra Centralamerika. Utbredningsområdet sträcker sig från södra British Columbia (Kanada) till centrala Mexiko. Arten lever även på Kuba. Habitatet utgörs av främst av halvöknar och gräsmarker.[1]
Individerna vilar i grottor eller byggnader. De äter olika insekter och andra ryggradslösa djur eller ryggradsdjur, till och med mindre skorpioner och mindre ödlor. Vid viloplatsen hittas ofta flockar med cirka 20 medlemmar. Parningen sker före vintern och sedan går individerna i ide. De befruktade äggen vilar till nästa vår. Före födelsen bildar honor stora kolonier som sällan besöks av en hane. Unga honor har vanligen en unge per kull och äldre honor två.[1] För att hitta födan flyger arten ofta efter dessa läten som bytesdjuret gör eller den använder ekolokalisering.[11]
Antrozous pallidus flyger vanligen tät över marken (sällan högre än 2,5 meter) och plockar sina byten från marken eller från den låga växtligheten. För kommunikationen mellan artfränder finns flera olika läten. Nyfödda ungar väger cirka 3 g och de är blinda. De öppnar sina ögon efter cirka fem dagar och kan flyga efter fyra till fem veckor. Ungarna diar sin mor sex till åtta veckor. I naturen kan arten leva 9 år och med människans vård nästan 12 år.[10]
Wikimedia Commons har media som rör Antrozous pallidus.
Wikispecies har information om Antrozous pallidus.
Antrozous pallidus är en fladdermusart som först beskrevs av LeConte 1856. Antrozous pallidus är ensam i släktet Antrozous som ingår i familjen läderlappar. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 7 underarter.
Arten blir 60 till 85 mm lång (huvud och bål) har en 35 till 57 mm lång svans och väger 17 till 28 g. Underarmarna är 45 till 60 mm långa. Antrozous pallidus har ullig ljusbrun till gulbrun päls på ovansidan och ljusare päls på buken. Liksom den andra arten i samma underfamilj har denna art en nos som påminner om ett tryne samt stora smala öron.
Denna fladdermus förekommer i västra Nordamerika och norra Centralamerika. Utbredningsområdet sträcker sig från södra British Columbia (Kanada) till centrala Mexiko. Arten lever även på Kuba. Habitatet utgörs av främst av halvöknar och gräsmarker.
Individerna vilar i grottor eller byggnader. De äter olika insekter och andra ryggradslösa djur eller ryggradsdjur, till och med mindre skorpioner och mindre ödlor. Vid viloplatsen hittas ofta flockar med cirka 20 medlemmar. Parningen sker före vintern och sedan går individerna i ide. De befruktade äggen vilar till nästa vår. Före födelsen bildar honor stora kolonier som sällan besöks av en hane. Unga honor har vanligen en unge per kull och äldre honor två. För att hitta födan flyger arten ofta efter dessa läten som bytesdjuret gör eller den använder ekolokalisering.
Antrozous pallidus flyger vanligen tät över marken (sällan högre än 2,5 meter) och plockar sina byten från marken eller från den låga växtligheten. För kommunikationen mellan artfränder finns flera olika läten. Nyfödda ungar väger cirka 3 g och de är blinda. De öppnar sina ögon efter cirka fem dagar och kan flyga efter fyra till fem veckor. Ungarna diar sin mor sex till åtta veckor. I naturen kan arten leva 9 år och med människans vård nästan 12 år.
Країни поширення: Канада (Британська Колумбія), Куба, Мексика, США. Є частим у посушливих і напівпосушливих скелястих, гірських, лучних районах і поблизу води. Antrozous pallidus є унікальним типом кажанів, тому що має можливість контролювати температуру свого тіла і зрівноважити його з навколишнім середовищем в ході зимової сплячки і під час відпочинку. В основному вони сплять в ущелинах скель і в будівлях. Поживою, значною мірою, служать жуки, коники і молі, але також він споживає скорпіонів і нелітаючих членистоногих, таких як цвіркуни.
Морфометрія. Загальна довжина від 92 до 135 мм, хвіст довжиною від 35 до 53 мм, довжина задньої ступні від 11 до 16 мм, довжина вух від 21 до 37 мм, довжина передпліччя: від 45 до 60 мм. Маси тіла (в гр) коливається від 13,6 до 24,1 для самців і 13,9 до 28,9 для самиць.
Опис. Antrozous pallidus це великий, світлий кажан з великими, відстовбурченими вухами.
Зубна формула I 1 C 1 P 1 M 3 I 2 C 1 P 2 M 32n=46, FN=50. Спарювання відбувається в кінці осені або на початку зими. Пологи зазвичай відбуваються у великих материнських колоніях в травні і червні. Однорічні самиці народжують єдиного потомка, в той час як більш літні самці можуть народити двійню. Кажанята народжуються безволосими із закритими вухами та очима. Слух з'являється приблизно в 6 днів, очі відкриваються в 2-5 днів. Через 18 днів молодь повністю вкрита волоссям, з хутром темнішим, ніж у дорослих. Через 4-5 тижнів молодь робить перші льотні проби. Через 8 тижнів вони досягають ваги дорослої тварини. У цей час кажанята перестають годуватись молоком.
Antrozous pallidus là một loài động vật có vú trong họ Vespertilionidae, bộ Dơi. Loài này được Le Conte mô tả năm 1856.[3] Phạm vi phân bố loài dơi này từ miền tây Canada tới trung tâm Mexico. Đây là loài duy nhất của chi và có liên quan mật thiết với loài dơi Van Gelder (Bauerus dubiaquercus), đôi khi được đưa vào trong Antrozous. Mặc dù nó đã từng được đặt trong phân họ (Antrozoinae) hoặc thậm chí cả gia đình (Antrozoidae), nhưng nay loài này được coi là một phần của phân họ Vespertilioninae và tông Antrozoini.
Loài dơi này có thể ăn loài bọ cạp Arizona có nọc độc rất mạnh. Chúng có thể bị loài bọ cạp này đốt nhiều lần mà không hề cảm thấy đau đớn khi tiếp xúc với nọc độc của bò cạp, không những không bị thứ nọc độc nguy hiểm làm tổn thương.
_(3406423862).jpg)
Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Antrozous pallidus là một loài động vật có vú trong họ Vespertilionidae, bộ Dơi. Loài này được Le Conte mô tả năm 1856. Phạm vi phân bố loài dơi này từ miền tây Canada tới trung tâm Mexico. Đây là loài duy nhất của chi và có liên quan mật thiết với loài dơi Van Gelder (Bauerus dubiaquercus), đôi khi được đưa vào trong Antrozous. Mặc dù nó đã từng được đặt trong phân họ (Antrozoinae) hoặc thậm chí cả gia đình (Antrozoidae), nhưng nay loài này được coi là một phần của phân họ Vespertilioninae và tông Antrozoini.
Loài dơi này có thể ăn loài bọ cạp Arizona có nọc độc rất mạnh. Chúng có thể bị loài bọ cạp này đốt nhiều lần mà không hề cảm thấy đau đớn khi tiếp xúc với nọc độc của bò cạp, không những không bị thứ nọc độc nguy hiểm làm tổn thương.
Бледный гладконос[1] (лат. Antrozous pallidus) — млекопитающее семейства гладконосых летучих мышей. Водится в Северной Америке от Британской Колумбии (Канада) до штата Керетаро в Мексике. В США не встречается восточней Канзаса.
Это довольно крупные летучие мыши: длина тела 9,2—13,5 см, размах крыльев до 38 см. Кожных выростов на морде нет. Глаза довольно крупные; уши широкие и бледно окрашенные. Окрас светлый, на верхней стороне тела варьирует от кремового до светло-коричневого; живот белый.
Обитают обычно в горной, каменистой местности, возле воды; по ночам встречаются над открытыми равнинами. Днёвки устраивают в обычных для летучих мышей местах — в пещерах, расщелинах скал, на чердаках зданий; ночью отдыхают в кронах деревьев. На кормёжку вылетают примерно через час после заката. Насекомых на лету ловят редко; вместо того, подхватывают их с поверхности земли или листьев. Помимо эхолокации на охоте им помогает прекрасный слух и неплохое зрение. Питаются жуками, сверчками и скорпионами. Брачный сезон продолжается с октября по февраль, однако овуляция и оплодотворение у самок происходит лишь в апреле. В помёте обычно 2 детёнышей (а не 1, как у большинства рукокрылых); они рождаются в начале июня, веся при рождении 3—3,5 г. К 4—5 неделям начинают совершать короткие полёты; к 8 неделям становятся самостоятельны. Летом самки с молодняком и самцы держатся по отдельности; зимуют вместе.
Бледный гладконос (лат. Antrozous pallidus) — млекопитающее семейства гладконосых летучих мышей. Водится в Северной Америке от Британской Колумбии (Канада) до штата Керетаро в Мексике. В США не встречается восточней Канзаса.
Это довольно крупные летучие мыши: длина тела 9,2—13,5 см, размах крыльев до 38 см. Кожных выростов на морде нет. Глаза довольно крупные; уши широкие и бледно окрашенные. Окрас светлый, на верхней стороне тела варьирует от кремового до светло-коричневого; живот белый.
Обитают обычно в горной, каменистой местности, возле воды; по ночам встречаются над открытыми равнинами. Днёвки устраивают в обычных для летучих мышей местах — в пещерах, расщелинах скал, на чердаках зданий; ночью отдыхают в кронах деревьев. На кормёжку вылетают примерно через час после заката. Насекомых на лету ловят редко; вместо того, подхватывают их с поверхности земли или листьев. Помимо эхолокации на охоте им помогает прекрасный слух и неплохое зрение. Питаются жуками, сверчками и скорпионами. Брачный сезон продолжается с октября по февраль, однако овуляция и оплодотворение у самок происходит лишь в апреле. В помёте обычно 2 детёнышей (а не 1, как у большинства рукокрылых); они рождаются в начале июня, веся при рождении 3—3,5 г. К 4—5 неделям начинают совершать короткие полёты; к 8 неделям становятся самостоятельны. Летом самки с молодняком и самцы держатся по отдельности; зимуют вместе.
흰배박쥐(Antrozous pallidus)는 애기박쥐과 흰배박쥐아과에 속하는 박쥐의 일종이다. 캐나다 서부부터 멕시코 중부 지역까지 분포한다. 흰배박쥐속(Antrozous)의 유일종이다. 흰배박쥐속으로 분류되기도 하는 반겔더박쥐(Bauerus dubiaquercus)와 근연종 관계를 갖는다.[3] 흰배박쥐과(Antrozoidae)로 분류하기도 했으나 현재는 애기박쥐과에 속하는 흰배박쥐아과 또는 애기박쥐아과로 분류한다.[4]
다음은 애기박쥐아과의 계통 분류이다.[5]
애기박쥐아과 흰배박쥐족 문둥이박쥐족 저녁박쥐족 애기박쥐족흰배박쥐(Antrozous pallidus)는 애기박쥐과 흰배박쥐아과에 속하는 박쥐의 일종이다. 캐나다 서부부터 멕시코 중부 지역까지 분포한다. 흰배박쥐속(Antrozous)의 유일종이다. 흰배박쥐속으로 분류되기도 하는 반겔더박쥐(Bauerus dubiaquercus)와 근연종 관계를 갖는다. 흰배박쥐과(Antrozoidae)로 분류하기도 했으나 현재는 애기박쥐과에 속하는 흰배박쥐아과 또는 애기박쥐아과로 분류한다.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
