Gilpinia pallida és un himenòpter de la família dels dipriònids.[1] És present al nord, centre i est d'Europa, però també s'ha trobat a la península Ibèrica, a Terol, l'any 1996. Les larves d'aquest insecte ocasionalment poden provocar pèrdues de fulla importants en les coníferes de les que s'alimenta, que són el pi roig i la pinassa. Generalment és univoltí (una generació anual), però en els indrets més meridionals, pot arribar a presentar dues generacions anuals (bivoltí).
Els adults emergeixen entre març i juliol, depenent de la temperatura i la diapausa que hagin passat. Un cop s'han aparellat i les femelles han estat fecundades, aquestes ponen els ous en diverses acícules del pi seleccionat.(Els ous, de color verd fosc, són incrustats a les fulles, pel que són difícils de veure). Un cop naixen les larves, aquestes s'alimenten, gregàriament, de les fulles al voltant de la posta. En un estadi larvari més avançat, a més de fulles, també mosseguen l'escorça de les branquetes. Les larves es troben des d'abril fins a finals d'octubre, on comença l'estadi de pupa.[2]
Les explosions demogràfiques d'aquesta espècie, que no són freqüents però que quan es donen, són en una gran densitat, s'associen sovint a altres dipriònids, especialment Diprion pini.[3] Els seus ous són parasitats pels eulòfids Closterocerus ruforum o Dipriocampe diprioni, entre altres.[4]
Gilpinia pallida és un himenòpter de la família dels dipriònids. És present al nord, centre i est d'Europa, però també s'ha trobat a la península Ibèrica, a Terol, l'any 1996. Les larves d'aquest insecte ocasionalment poden provocar pèrdues de fulla importants en les coníferes de les que s'alimenta, que són el pi roig i la pinassa. Generalment és univoltí (una generació anual), però en els indrets més meridionals, pot arribar a presentar dues generacions anuals (bivoltí).
Els adults emergeixen entre març i juliol, depenent de la temperatura i la diapausa que hagin passat. Un cop s'han aparellat i les femelles han estat fecundades, aquestes ponen els ous en diverses acícules del pi seleccionat.(Els ous, de color verd fosc, són incrustats a les fulles, pel que són difícils de veure). Un cop naixen les larves, aquestes s'alimenten, gregàriament, de les fulles al voltant de la posta. En un estadi larvari més avançat, a més de fulles, també mosseguen l'escorça de les branquetes. Les larves es troben des d'abril fins a finals d'octubre, on comença l'estadi de pupa.
Les explosions demogràfiques d'aquesta espècie, que no són freqüents però que quan es donen, són en una gran densitat, s'associen sovint a altres dipriònids, especialment Diprion pini. Els seus ous són parasitats pels eulòfids Closterocerus ruforum o Dipriocampe diprioni, entre altres.
