El gutxo aspre (Centrophorus squamosus) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins a Sud-àfrica), el Pacífic occidental (Japó, les Filipines, el sud-est d'Austràlia, Nova Zelanda) i l'Índic occidental (illa d'Aldabra).
La seua presència és inusual a les costes dels Països Catalans. Pot considerar-se una espècie rara. Viu en fondàries entre 230 i 2.400 m, encara que hi ha registres per sota dels 3.000 m de profunditat.
Consumeix peixos i invertebrats del seu entorn.
És ovovivípar aplacentari. Normalment amb ventrades d'un a cinc petits.
Espècie sense interès comercial.
El gutxo aspre (Centrophorus squamosus) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins a Sud-àfrica), el Pacífic occidental (Japó, les Filipines, el sud-est d'Austràlia, Nova Zelanda) i l'Índic occidental (illa d'Aldabra).
The leafscale gulper shark (Centrophorus squamosus) is a dogfish of the family Centrophoridae. C. squamosus is reported to have a lifespan of approximately 70 years, based on otolith ring counts.[2] It was the first described species in the genus Centrophorus, which now contains 13 species.
The leafscale gulper shark has no anal fin, two dorsal fins with spines, the first dorsal being relatively low and long, large eyes, and rough leaf-like denticles. Its maximum length is 158 centimetres (5 ft 2 in).
Eastern Atlantic around continental slopes from Iceland south to the Cape of Good Hope, western Indian Ocean around Aldabra Islands, and western Pacific around Honshu, Japan, the Philippines, south-east Australia, and New Zealand.
The leafscale gulper shark lives near the bottom between 230 and 2,360 metres (750 and 7,740 ft), but usually below 1,000 metres (3,300 ft). Also occurs pelagically in much deeper water. It probably feeds on fish and cephalopods.
It is ovoviviparous with a maximum of five young per litter.
Its meat is utilized dried and salted for human consumption and as fishmeal.
The New Zealand Department of Conservation has classified the leafscale gulper shark as "Not Threatened" with the qualifier "Secure Overseas" under the New Zealand Threat Classification System.[3]
{{cite journal}}: CS1 maint: multiple names: authors list (link) {{cite journal}}: CS1 maint: multiple names: authors list (link)
The leafscale gulper shark (Centrophorus squamosus) is a dogfish of the family Centrophoridae. C. squamosus is reported to have a lifespan of approximately 70 years, based on otolith ring counts. It was the first described species in the genus Centrophorus, which now contains 13 species.
El quelvacho negro (FAO) conocido en Galicia como lija negra y en Cantabria simplemente como lija (Centrophorus squamosus), es una especie de tiburón de la familia Centrophoridae.
El quelvacho negro posee un cuerpo muy alargado con morro corto y ancho, careciendo de aleta anal. Posee dos aletas dorsales , la primera aleta dorsal, relativamente baja y larga, es más grande que la segunda, pero ambas con espinas muy fuertes; en los adultos el borde es oscuro. Aletas pectorales más o menos extendidas. Los ojos son grandes de color verde, piel áspera y rugosa debido a los dentículos pedunculados. Dientes en forma de cuchilla en las mandíbulas superior e inferior. El color puede ser gris oscuro o marrón chocolate en su dorso y pálido en la parte ventral. Su longitud máxima es de alrededor de 158 cm, los machos maduran cuando miden alrededor de 103 cm y las hembras de 137 a 158 cm.
Vive en el Atlántico Oriental alrededor del talud continental de Islandia hacia el sur hasta el Cabo de Buena Esperanza, océano Índico Occidental alrededor de las islas Aldabra y oeste Pacífico alrededor de Honshū, Japón, Filipinas, al sur-este de Australia y Nueva Zelanda.
El quelvacho negro vive a unos 230 y 2.360 metros de profundidad, pero por lo general por debajo de 1.000 metros. También son pelágicos. Se alimenta de peces y cefalópodos. Su reproducción es ovovivípara con un máximo de 5 crías por camada.
Se captura con palangre de fondo. Su pesca se debe principalmente a que el aceite de su hígado es muy apreciado para la fabricación de productos cosméticos. Su carne después de ser pelada, se puede consumir, siendo consumida mayoritariamente en algunos puertos del Mediterráneo. Actualmente y debido a la sobrepesca y a que es una especie de crecimiento lento (lo cual hace que las poblaciones tarden mucho en recuperarse) se ha prohibido su pesca en todo el Cantábrico
El quelvacho negro (FAO) conocido en Galicia como lija negra y en Cantabria simplemente como lija (Centrophorus squamosus), es una especie de tiburón de la familia Centrophoridae.
Centrophorus squamosus Centrophorus generoko animalia da. Arrainen barruko Centrophoridae familian sailkatzen da.
Centrophorus squamosus Centrophorus generoko animalia da. Arrainen barruko Centrophoridae familian sailkatzen da.
Squale-chagrin de l'Atlantique
Le Squale-chagrin de l'Atlantique (Centrophorus squamosus) est une espèce de requin benthopélagique vivant à une profondeur de 145 à 2 400 m. Il se rencontre dans l'est de l'Atlantique (de l'Islande jusqu'à l'Afrique du Sud) et à l'ouest de l'Océan indien ainsi que dans l'ouest du Pacifique. Cet élasmobranche est commercialisé depuis peu pour sa chair sous le nom de siki ou saumonette. Il a aussi été pêché pour l'huile que l'on peut tirer de son foie. Certains laboratoires fabriquent des compléments alimentaires à base de leur cartilage, prétendant accroitre "le bien être articulaire", mais il n'existe pas de résultats scientifiques probants permettant de certifier les effets (la démarche n'est pas comparable à celle de l'homéopathie).
Squale-chagrin de l'Atlantique
Le Squale-chagrin de l'Atlantique (Centrophorus squamosus) est une espèce de requin benthopélagique vivant à une profondeur de 145 à 2 400 m. Il se rencontre dans l'est de l'Atlantique (de l'Islande jusqu'à l'Afrique du Sud) et à l'ouest de l'Océan indien ainsi que dans l'ouest du Pacifique. Cet élasmobranche est commercialisé depuis peu pour sa chair sous le nom de siki ou saumonette. Il a aussi été pêché pour l'huile que l'on peut tirer de son foie. Certains laboratoires fabriquent des compléments alimentaires à base de leur cartilage, prétendant accroitre "le bien être articulaire", mais il n'existe pas de résultats scientifiques probants permettant de certifier les effets (la démarche n'est pas comparable à celle de l'homéopathie).
A lixa negra,[1] Centrophorus squamosus, é unha especie de tiburón da familia dos centrofóridos que se distribúe polo Atlántico oriental, desde Islandia até o cabo da Boa Esperanza; polo océano Índico occidental e polo oeste do Pacífico, nas costas de Honshu (Xapón), Filipinas, sueste de Australia e Nova Zelandia.
De até 158 cm de lonxirtude máxima, ten dúas aletas dorsais con espiñas, a primeira relativamente baixa e longa, carecendo de aleta anal. Os ollos son grandes, e a pel, áspera.
Vive a entre os 230 e os 2.360 m de profundidade, pero polo xeral por debaixo dos 1.000 m. Aliméntase de peixes, cefalópodos e camaróns. A súa reprodución é ovovivípara, parindo as femias un máximo de 5 crías por camada.
Segundo a UICN, o seu estado de conservación é de especie vulnerábel.[2]
A especie está citada en augas próximas a Galicia[3], predominando cinco veces os machos sobre as femias nas capturas [4].
A lixa negra, Centrophorus squamosus, é unha especie de tiburón da familia dos centrofóridos que se distribúe polo Atlántico oriental, desde Islandia até o cabo da Boa Esperanza; polo océano Índico occidental e polo oeste do Pacífico, nas costas de Honshu (Xapón), Filipinas, sueste de Australia e Nova Zelandia.
Il centroforo squame a foglia (Centrophorus squamosus (Bonnaterre, 1788)) conosciuto anche come sagrì[2] è un piccolo squalo appartenente alla famiglia dei Centroforidi.
Con una lunghezza media di 110-158 cm ed una massima registrata di 164, è uno dei rappresentanti più grandi del genere Centrophorus. Diventa sessualmente maturo una volta raggiunta una lunghezza di circa 124,5 cm. Presenta una colorazione uniforme grigio scuro o marrone cioccolato. Ha muso corto e largo, la prima pinna dorsale bassa e allungata, estremità delle pinne pettorali brevi e dentelli dermici grandi e ruvidi, a forma di foglia[3].
Vive lungo i margini inferiori della scarpata continentale, o nei loro pressi, ma talvolta è stato segnalato anche in oceano aperto a 1250 m, in acque profonde 4000 m. Si nutre probabilmente di pesci e cefalopodi. È ovoviviparo e gli embrioni si nutrono solamente di tuorlo. La femmina dà alla luce 5-8 piccoli alla volta, lunghi 35-43 cm. Durante la copula il maschio afferra la femmina mordendola sul dorso o sulle pinne[3].
Il centroforo squame a foglia è diffuso nell'Atlantico orientale, intorno alle scarpate continentali dall'Islanda meridionale fino al Capo di Buona Speranza, nell'oceano Indiano occidentale, intorno ad Aldabra, e nel Pacifico occidentale, intorno ad Honshū, in Giappone, Filippine, Australia sud-orientale e Nuova Zelanda. Vive a profondità comprese tra i 145 e i 2400 m[3].
La sua carne viene utilizzata essiccata e salata per il consumo umano e come farina di pesce. Pescato su scala commerciale, viene classificato come «vulnerabile» (Vulnerable) dall'Unione Internazionale per la Conservazione della Natura[1].
Il centroforo squame a foglia (Centrophorus squamosus (Bonnaterre, 1788)) conosciuto anche come sagrì è un piccolo squalo appartenente alla famiglia dei Centroforidi.
De schubzwelghaai (Centrophorus squamosus) is een vis uit de familie van zwelghaaien en snavelhaaien (Centrophoridae) en behoort derhalve tot de orde van doornhaaiachtigen (Squaliformes). De vis kan een lengte bereiken van 160 centimeter.
De schubzwelghaai is een zoutwatervis. De vis prefereert diep water en komt voor in de Grote, Atlantische en Indische Oceaan op dieptes tussen 145 en 2400 meter.
De schubzwelghaai is voor de visserij van beperkt commercieel belang. In de hengelsport wordt er weinig op de vis gejaagd.
De schubzwelghaai (Centrophorus squamosus) is een vis uit de familie van zwelghaaien en snavelhaaien (Centrophoridae) en behoort derhalve tot de orde van doornhaaiachtigen (Squaliformes). De vis kan een lengte bereiken van 160 centimeter.
Centrophorus squamosus é um tubarão esqualiforme de profundidade pertencente à família Centrophoridae. A espécie é conhecida pelos nomes comuns de lixa ou xara.
Os tubarões da espécie Centrophorus squamosus são caracterizados por não apresentarem barbatana anal e por possuírem duas barbatanas dorsais precedidas de um espinho desenvolvido, sendo a primeira delas relativamente baixa e longa, e por terem grandes olhos e o corpo recoberto por dentículos ásperos (escamas placoides). O comprimento máximo registado é de 158 cm. As barbatanas peitorais são angulosas, mas não muito desenvolvidas.[2][3]
C. squamosus possui um focinho moderadamente desenvolvido e arredondado. Os dentes são unicúspides mas nitidamente diferentes no maxilar superior e inferior, sendo os primeiros em maior número, de menor dimensão e ligeiramente espaçados.[4]
Apresenta uma coloração cinzento-escura ou preta, uniforme, sendo recoberta por placas dérmicas, em forma de folha, que formam escamas placóides, imbricadas, com formato subovóide, multicúspides e serrilhadas lateralmente.[3] Estas conferem elevada aspereza à pele, daí merecerem o nome comum de lixa.
Ocorre no nordeste do Atlântico, nos taludes continentais, desde a Islândia até ao Cabo da Boa Esperança, no oeste do Oceano Índico nas proximidades das ilhas Aldabra e no Pacífico Ocidental na região de Honshū, Japão, Filipinas, sueste da Austrália e Nova Zelândia.[5]
A espécie vive junto do fundo, entre 230 e 2 360 metros de profundidade, sendo mais comum abaixo dos 1 000 metros de profundidade. A dieta da espécie consiste sobretudo em cefalópodes dos géneros Chiroteuthisi, Vampyroteuthis e Galiteuis e peixes ósseos como Aphanopus carbo. Não são conhecidos predadores naturais da espécie.
A espécie é ovovivípara, com um máximo de 5 crias por parição.
No arquipélago da Madeira a espécie é capturado como espécie acessória da pescaria de palangre dirigida a Aphanopus carbo Lowe, 1839. Existem várias pescarias no Nordeste Atlântico que consideram a espécie como alvo, juntamente com outro esqualídeo, Centroscymnus coelolepis.[6]
Centrophorus squamosus é um tubarão esqualiforme de profundidade pertencente à família Centrophoridae. A espécie é conhecida pelos nomes comuns de lixa ou xara.
Brun pigghaj (Centrophorus squamosus) är en haj som tillhör familjen pigghajar.
Den bruna pigghajen är enfärgat grå, gråbrun eller rödbrun med mörka fenor och grov hud med flera hudtänder.[3] Buken är något ljusare. Ögonen är stora med grön reflex. Tänderna är smala med enkla spetsar, små i den undre käken, stora i den övre.[4] Den har två ryggfenor, varje med en kraftig tagg främst.[5] Den är lik sin släkting pigghajen, men har kortare bröstfenor och större ögon.[6] Största rapporterade längd är 164 cm;[7] den anses som fullvuxen vid en längd av 100 cm för hanen, 110 cm för honan.[3]
Arten är framför allt en djuphavsart som vanligtvis lever på kontinentalsockelns sluttningar mellan 200 och 2 400 m. Den kan gå högre upp, men i Nordatlanten går den sällan högre upp än 1 000 m.[3] Hajen vistas framför allt vid bottnen, även om den också kan leva pelagiskt. Den livnär sig på stimfiskar som bland annat sill och torsk,[5] men tar också bläckfisk[7]. Högsta ålder uppskattas till omkring 70 år.[1]
Arten är levandefödare som blir könsmogen vid omkring 10 år för hanarna, 12 år för honorna.[5] Honan föder mellan 5 och 8 ungar med en längd på 35 till 40 cm.[3]
Den bruna pigghajen finns i östra Atlanten från södra Island[3] över Färöarna, västra Brittiska öarna, Madeira, Azorerna och Centralafrika till Sydafrika,[7] i västra Indiska oceanen från Sydafrika till Aldabraatollen och i västra Stilla havet från Japan och Filippinerna till sydöstra Australien och Nya Zeeland.[7]
Arten är föremål för ett betydande fiske med långrev och trål, framför allt i Europa, även om mindre fångster även tas i australiska vatten och i Oceanien.[1] På grund av dess utvecklingsbiologi med en långsam utveckling har den minskat kraftigt i delar av sitt utbredningsområde (framför allt nordatlanten), och IUCN har därför klassificerat den som sårbar ("VU"), med underklassificeringen "A2bd+3bd+4bd".[1]
Загальна довжина сягає 1,64 м. Спостерігається статевий диморфізм: самці більші за самиць. Голова коротка. Морда широка. Очі помірно великі, мигдалеподібні. На верхній щелепі 22 невеликих нахилених зубів, на нижній щелепі — 23 великих гострих зубів. У неї 5 пар зябрових щілин. Тулуб щільний, веретеноподібний. Шкіряна луска має листоподібну форму. Відмінністю є дуже широкий передній спинний плавець, що становить 10% довжини тіла. Другий спинний плавець розташований ближче до хвостового. Хвостовий плавець невеликий з розвиненими обома лопатями. Анальний плавець відсутній.
Забарвлення однотонне, темно-сіра або шоколадно-коричнева. Очі зеленуваті.
Це бентопелагічний вид. Тримається на глибині від 145 до 4000 м, зазвичай 230–2400 м. Воліє до глибоководної частини материкового шельфу та острівних схилів. Живиться рибами та головоногими молюсками.
Статева зрілість самців настає при розмірі 1 м, самиць — 1,25 м. Це яйцеживородна акула. Самиця народжує 5-8 дитинчат завдовжки 35-43 см.
Є об'єктом промислового вилова, особливо в Японії, Філіппінах, Іспанії, Португалії та Франції. Особливо цінується печінка, що багата на сквален.
Тривалість життя становить 70 років.
Мешкає від Ісландії й Фарерських острвоів до Португалії та Іспанії, біля Азорвських і Канарських островів, Сенегала, Габона, Конго, ПАР, Малайського архіпелагу, Філіппін, Австралії, о. Тасманія, Нової Зеландії, о. Хонсю (Японія).
В восточной Атлантике серые короткошипые акулы встречаются от Исландии до Сенегала, Канарских островов, Фарерских островов, Азорских островов, Габона, Заира, Намибии, и западной части Мыса Доброй Надежды. В западной части Индийского океана они обитают у берегов ЮАР и островов Альдабра. В Тихом океане они попадаются в водах Японии, Филиппин (Лейте, Минданао), Новой Зеландии и у юго-восточного побережья Австралии. Эти акулы держатся на континентальном шельфе на глубине от 229 до 2359 м. В восточной Атлантике они редко опускаются глубже 1000 м[3].
У серых короткошипых акул удлинённое тело и рыло. Расстояние от кончика рыла до рта равно ширине рта, но короче расстояния от рта до основания грудных плавников. Анальный плавник отсутствует. Глаза крупные, овальные, вытянуты по горизонтали. Позади глаз имеются брызгальца. У основания спинных плавников выступают вертикальные шипы. Тело покрывают плакоидные выступающие чешуи в виде ромбов с зазубренными краями и каудальным острым выступом, перекрывающие друг друга. Каудальный свободный конец грудных плавников широкий и довольно короткий[3].
Первый спинной плавник длинный и низкий. Второй спинной короче, но примерно равен с ним по высоте или даже выше. Длина его основания составляет от 2/3 от длины основания первого спинного плавника. У взрослых акул расстояние между началами оснований спинных плавников приблизительно равно дистанции между кончиком рыла и серединой основания грудных плавников. Длина внутреннего края грудных плавников короче расстояния между вторым спинным и хвостовым плавниками. Хвостовой плавник асимметричный и короткий, нижняя короче верхней. Латеральные кили и прекаудальная выемка на хвостовом стебле отсутствуют. У края верхней лопасти хвостового плавника имеется маленькая вентральная выемка[3]. Окрас тёмно-серого или шоколадно-серого цвета[10].
Максимальная зарегистрированная длина составляет 164 см.
Серые короткошипые акулы размножаются яйцеживорождением[4][3]. В помёте от 5 до 8 детёнышей длиной 35—43 см[5]. Самки достигают половой зрелости при длине от 137 до 158 см, а самцы при длине от 103 см[3]. Рацион состоит из костистых рыб, кальмаров и небольших катранообразных[6].
Серые короткошипые акулы не представляют опасности для человека. Подобно прочим глубоководным акулам со схожим жизненным циклом они чувствительны к перелову. Ограниченность ареала также делает их уязвимыми. В качестве прилова они попадают в коммерческие донные ярусы, тралы и жаберные сети, ориентированные на глубоководных акул. В некоторых местах ведётся целевой промысел. Их перерабатывают на рыбную муку, мясо и плавники этого вида. Используют в пищу, печень ценится из-за высокого содержания сквалена[3]. В Японии считались ценной промысловой рыбой, пик добычи пришёлся на период Второй мировой войны, после чего численность популяции резко снизилась. В Португалии промысловый пик был достигнут в 1986 году, затем уловы пошли на спад. Международный союз охраны природы присвоил этому виду статус «Уязвимый»[11].
葉鱗刺鯊（學名：Centrophorus squamosus），又名葉鱗尖鰭鮫，是軟骨魚綱板鰓亞綱角鯊目刺鯊科刺鯊屬下的一種鯊魚。
葉鱗刺鯊沒有臀鰭，兩條背鰭都有鰭棘，第一背鰭相對地低及長，眼睛很大及有像樹葉般的小齒。牠們最長可達1.58米。
葉鱗刺鯊分佈在從冰島至好望角的東大西洋大陸坡，近亞達伯拉的西印度洋及近日本本州、菲律賓、澳洲東南部及新西蘭的西太平洋。
葉鱗刺鯊生活在近海底的地方，介乎水深230至2,360米，但經常深於1,000米。牠們亦會在遠洋的較深地方出沒。牠們可能是以魚類及頭足類為食物。
牠們是卵胎生的，每胎最多5條幼鯊。
牠們的肉可以煮熟或鹽腌來吃，或作為漁餌。
