El tamariu (C, PV), tamarit (PV), tamarell (B) (Tamarix gallica L.) o gatell (Ur, Ro, Cer) és una espècie d'arbre o arbust caducifoli del gènere Tamarix, que comprèn entre 50 i 60 espècies.
És originari de l'oest de la regió mediterrània, però el seu límit septentrional arriba fins a Anglaterra i el límit meridional fins al Sàhara.
Arriba a fer de 6 a 8 m d'alt, amb una capçada un xic desmaiada.
Les fulles són de disposició alternada, amb forma d'esquama, lanceolades de color gris blavenc.
Floreix d'abril a juny. Les flors són blanques o rosades en espigues cilíndriques compactes de 4 a 5 cm.
Fruit en càpsula, que s'obre en tres valves amb llavors amb una estructura plomosa.
És una planta que suporta, fins a cert punt, la salinitat del sòl. Aguanta bé el fred intens. És una planta adequada per estar al costat del mar. És un arbre ornamental plantat molt sovint per totes les ciutats mediterrànies.
El tamariu era la planta preferida del déu grec Apol·lo.[1]
Segons la Bíblia, Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu etern.[2]
El tamariu (C, PV), tamarit (PV), tamarell (B) (Tamarix gallica L.) o gatell (Ur, Ro, Cer) és una espècie d'arbre o arbust caducifoli del gènere Tamarix, que comprèn entre 50 i 60 espècies.
