dcsimg
Image of Calabar bean
Life » » Plants » » Dicotyledons » » Legumes »

Calabar Bean

Physostigma venenosum Balf.

Physostigma venenosum ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Physostigma venenosum, fabona de Calabar o nuez de Eseré ye una especie de planta perteneciente a la familia de les fabacees. Ye orixinaria d'África tropical.

 src=
Ilustración

Descripción

Ye una planta maderiza trepadora d'hasta 15 metros, con fueyes trifoliaes, flores colgantes roses o púrpures en recímanu y frutu tipu vaina con 2-3 granes reniformes. El nome de Calabar recibir del puertu africanu (Nixeria) onde s'esportaba la droga, y el nome de eseré por ser el nome africanu de la droga.

Na segunda metá del sieglu XIX aisllóse la fisostigmina, el so principal principiu activu, y usóse nel tratamientu del glaucoma

Morfoloxía

  • Grana: 2-3 cm de llargor, 1-1,5 d'anchor y hasta 1,5 de grosez.
  • Presenta un tegumentu pardu achocolatáu y brillosu.
  • Reparar un riegu na cara convexa d'unos 2-3 mm d'anchor.
  • Son inodoras, insípidas y bien dures.
  • La corte tresversal amuesa un cuévanu central y dos cotiledones cóncavu-covexos bien duros.

Principios activos

Tien alcaloides indólicos tricíclicos, ente los que destaca la fisostigmina, otros presentes son la norfisostigmina y la eseramina. La fabona de Calabar contién davezu daqué más de 1% d'alcaloides , ente los cualos dos fueron aisllaos, la calabarina y la fisostigmina (o eserina). Esti postreru y los sos derivaos son bastante utilizaos en terapéutica. La so aición farmacolóxica ye una inhibición de la enzima colinesterasa actuando asina pos como un anticolinesterásicos. Utilizóse nel tratamientu de la miastenia gravis, el glaucoma y, anguaño, realícense pruebes clíniques pal tratamientu de la enfermedá d'Alzheimer. Esta planta tamién ye utilizada como medicina nel homeopatía.

Aición farmacolóxica

  • La fisostigmina inhibe la enzima acetilcolinesterasa, polo que tien actividá Parasimpaticomimética.
  • Tamién tien efeutos a nivel central yá que traviesa la Barrera Hematoencefálica.
  • A nivel de la placa motriz enllarga l'efeutu de l'acetilcolina y aumenta la fuercia de contraición, especialmente cuando ta menguada por antagonistes (curares) o por bloquéu de RN, como na miastenia grave.
  • A nivel ocular puede baxar la presión intraocular por facilitar el fluxu de salida del humor aguaciento.

Taxonomía

Physostigma venenosum describióse por Isaac Bayley Balfour y espublizóse en Transactions of the Royal Society of Edinburgh 22: 310. 1861.[1]

Ver tamién

Referencies

  1. «Physostigma venenosum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 d'ochobre de 2013.

Bibliografía

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Physostigma venenosum: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Physostigma venenosum

Physostigma venenosum, fabona de Calabar o nuez de Eseré ye una especie de planta perteneciente a la familia de les fabacees. Ye orixinaria d'África tropical.

 src= Ilustración
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Zəhərli fizostiqma ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Zəhərli fizostiqma (lat. Physostigma venenosum)[1]fizostiqma cinsinə aid bitki növü.[2]

İstinadlar

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.

Xarici keçidlər

Həmçinin bax

Zəhərli bitkilər

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Zəhərli fizostiqma: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Zəhərli fizostiqma (lat. Physostigma venenosum) — fizostiqma cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Fava de Calabar ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La fava de Calabar (Physostigma venenosum) és una liana originària dels boscos d'Àfrica tropical de la familia de les fabàcies.

Etimologia

El nom genèric ve del grec (physa), bufeta i (stigma), estigma, per indicar el curiós apèndix terminal del pistil (concretament l'estigma) que porta una excrescència que té l'aspecte d'una petita bufeta (encara que sigui plena i no buida) de forma triangular. L'epítet específic venenosum fa referència al seu caràcter extremadament tòxic.

Descripció morfològica

La planta és herbàcia, perenne, amb arrel llenyosa a la base. Aquesta liana pot atènyer una quinzena de metres d'alçada, amb un tronc de fins a 5 cm de diàmetre. Les fulles són trifoliades i relativament semblants a les d'una mongetera. Les flors són grans i agrupades en inflorescències en raïms pendulars. Els seus pètals són de color porpra. El fruit és una llegum d'uns 15 cm de longitud que conté dues o tres llavors d'un color xocolata anomenades les faves de Calabar.

Composició química i terapèutica

La fava de Calabar conté habitualment una mica més d'1% d'alcaloides, entre els quals dos han estat aïllats, la calabarina i la fisostigmina (o eserina). Aquest últim i els seus derivats són força utilitzats en terapèutica. La seva acció farmacològica és una inhibició de l'enzim colinesterasa actuant així doncs com un anticolinesteràsic. S'ha utilitzat en el tractament de la miastènia gravis, el glaucoma i, actualment, es fan proves clíniques per al tractament de la malaltia d'Alzheimer. Aquesta planta també és força utilitzada com a medicina en l'homeopatia.

Toxicologia

Malgrat la seva alta toxicitat, res no permet exteriorment distingir la fava de Calabar d'una inofensiva mongeta, ni en l'aparença, ni en l'olor, ni en el gust, la qual cosa ha tingut de vegades conseqüències greus quan algunes llavors han estat accidentalment deixades a l'abast de nens que les han consumit.

L'antídot principal per emmetzinament amb faves de Calabar és l'atropina sovint utilitzat com a mesura d'urgència per reeixir l'intoxicat per estímul de la circulació sanguínia i la respiració. Desafortunadament, l'antagonisme entre la fisostigmina i l'atropina no és perfecte i depèn tant de la dosi consumida fins dels temps que ha passat des de la ingesta fins al punt que superats els llindars, la mort pot succeir més ràpida si es tracta amb atropina.

Història i mites

Aquestes faves eren anomenades "Éséré" pels antics habitants de la regió de Calabar (Nigèria), i tenien el significat de "mongetes del Judici de Déu". Per aquest motiu eren administrades sobre decisió judicial a les persones acusades de bruixeria o d'altres crims. Si la defunció sobrevingués (el que era el cas més freqüent), es considerava que la mà divina havia fet justícia al culpable designat. Si al contrari l'acusat rebutgés el verí per vòmit i sobrevisqués, era considerat com innocent i era alliberat. Amb tot, l'efecte purgant de la mateixa droga (amb expulsió del verí) no era considerada prova d'innocència i, en cas de supervivència, l'acusat era llavors considerat com a culpable i venut com a esclau, però no executat. Durant força segles, el Judici de Déu o Ordàlia per les faves de Calabar era generalment considerada com infal·lible, fins al punt que innocents acusats d'un crim demanaven ells mateixos ser sotmesos a aquesta prova i pagaven de vegades la seva confiança cega amb la seva vida. La fava també era utilitzada en certs duels on cadascun dels adversaris n'ingeria una meitat fins al punt que, sovint, amb això n'hi havia prou per a matar-los tots dos.

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fava de Calabar Modifica l'enllaç a Wikidata
  • "The killer bean of Calabar", Laura Spinney, Histories, New Scientist, 28 Juny 2003


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Fava de Calabar: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La fava de Calabar (Physostigma venenosum) és una liana originària dels boscos d'Àfrica tropical de la familia de les fabàcies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Kalabarbohne ( German )

provided by wikipedia DE

Die Kalabarbohne, auch Gottesurteilbohne (Physostigma venenosum), ist eine Pflanzenart in der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler (Faboideae). Sie ist in Westafrika beheimatet und vor allem auf Grund ihrer Giftigkeit bekannt.

Beschreibung

Physostigma venenosum-3.jpg

Kalabarbohnen sind mehrjährige Kletterpflanzen mit verholzendem Stamm (Lianen), die eine Länge von bis zu 15 Meter erreichen. Der Stammdurchmesser beträgt bis zu 5 Zentimeter.

Die wechselständigen und gestielten Laubblätter sind unpaarig, dreiteilig gefiedert. Die Blättchenspreiten sind eiförmig und zugespitzt. Die ganzrandigen Blättchen sind kurz gestielt und es sind kleine Nebenblättchen und Nebenblätter vorhanden.

Die seitenständigen, gestielten und herabhängenden, vielblütigen traubigen Blütenstände sind lang. Die zickzackförmige Rhachis ist mit knöllchenförmigen Knoten übersät. Die Tragblätter fallen in einem frühen Stadium der Anthese ab.

Die typischen, bis 2,5 Zentimeter langen Schmetterlingsblüten sind schneckenartig eingerollt. Schiffchen und Flügel der Blüten sind dunkelpurpurfarben. Die Fahne ist gefaltet, zurückgebogen und von hellerer Färbung. Schiffchen und Flügel sind fast vollständig von der Fahne verdeckt. Das Schiffchen ist an der Spitze spiralig verdreht.

Der Stempel hat einen gestielten Fruchtknoten mit einem schlanken Griffel, der mit dem Schiffchen gebogen ist. Er ist oben auf der Innenseite bartartig behaart. Der Griffel hat eine geweitetes, dreieckiges, flügelartiges Anhängsel hinter der Narbe. Es ist ein Diskus vorhanden.

Die dicken, braunen und bespitzten Hülsenfrüchte sind bis zu 15–17 Zentimeter lang. Jede Frucht enthält zwei oder drei Samen. Die tief schokoladenbraunen Samen sind bei einer Länge von etwa 2,5 Zentimeter schwach nierenförmig mit abgerundeten Enden. Die Oberfläche ist glatt und teilweise glänzend. An der Stelle, wo der Samen an der Plazenta angewachsen war, bleibt eine längliche, rinnige Narbe zurück (Hilum).[1]

Die Früchte schwimmen und die Ausbreitung der Diasporen findet so hydrochor statt.

Vorkommen

Sie ist in einem kleinen Gebiet am Golf von Guinea und im Mündungsdelta des Calabar-Flusses (Cross-River-Ästuar), im Bundesstaat Cross River in Nigeria, endemisch.[2] Sie ist beispielsweise in Indien und Brasilien eine Neophyt.[1]

Die Kalabarbohne wächst an Flussufern, häufig sogar im flachen Wasser, im tropischen Regenwald, wo sie an Bäumen rankt.

Inhaltsstoffe der Samen

Die Samen der Kalabarbohne sind sehr stark giftig. Die Giftstoffe finden sich ausschließlich in den Samen und dort fast ausschließlich in den Kotyledonen. Alle anderen Pflanzenteile sind ungiftig.[3][4]

Hauptwirkstoffe der Samen sind: 0,3–0,5 % Alkaloide mit 0,15 % Physostigmin, Geneserin, als Haupt und Nebenalkaloide Eseramin, und Physovenin.[3]

Der früher Calaborin genannte Bestandteil stellt eine Mischung von Spaltprodukten dar. Eine Identität mit Isophysostigmin konnte nicht bestätigt werden, es wurden aber die zwei Nebenalkaloide Calabatin und Calabacin identifiziert.

Vergiftungserscheinungen: Die Wirkung der Kalabarbohnen beruht auf deren Gehalt an Alkaloiden. Das Physostigmin und das Physovenin hemmen die Acetylcholinesterase, während Geneserin und Eseramin unwirksam sind.[3]

Nach Einstäubung einer zu großen Dosis von Physostigmin in den Bindhautsack traten ein mit starkes Unwohlsein, Schweißausbruch, Zittern der Glieder und beschleunigte Herztätigkeit auf. Am nächsten Tag waren die Symptome abgeklungen, jedoch zeigten sich als weitere Folgen Entzündung und Katarrh der ganzen Luftwege, Membranen an den Bindehäuten beider Augen und am Kehlkopf und dementsprechend trat Heiserkeit auf.

Vergiftungen mit Physostigmin sind selten bekannt geworden, es wurde aber eine Vergiftung durch Injektion mit Physostigminsulfat beschrieben. Einige Minuten nach Verabreichung der Injektion stellten sich Krämpfe in den Armen und Beinen ein, und im Gesicht traten Muskelzuckungen auf. Im Laufe einiger weiterer Minuten wurde der Patient blau, die Atmung wurde Immer schwächer, ½ Stunde nach der Injektion hörten Atmung und Herztätigkeit ganz auf.

Die Samen der Kalabarbohne enthalten Stärke (48 Prozent), Schleimstoffe, Proteine (23 Prozent), Fette (2,3 Prozent) und Salze (hauptsächlich Pottasche).

Die Samen enthalten etwas mehr als 1 Prozent[5] an Alkaloiden. Bedeutend ist das Indolalkaloid Physostigmin, das von Julius Jobst und Oswald Hesse im Jahr 1864 aus einer Kalabarbohne isoliert wurde.[6] Ein Jahr später 1865 isolierten Amedee Vee und Manuel Leven den Stoff unabhängig davon und nannten ihn Eserin.

Erich Harnack und Ludwig Witkowski entdeckten im Jahr 1876 ein zweites Alkaloid in der Kalabarbohne und nannten es Calabrin. Calabrin ist dem Strychnin nicht unähnlich.[3] Diese beiden Gifte finden sich ausschließlich in den Samen der Pflanze und dort fast ausschließlich in den Kotyledonen.[3]

Nutzung

Extrakte aus der Kalabarbohne wurden in der Vergangenheit in der Augenheilkunde als Miotikum zur Pupillenverengung eingesetzt. In der europäischen Medizin wird sie erstmals im Jahr 1855 als Miotikum erwähnt. Auch ist Physostigmin ein wirksames Gegengift bei Atropin-Vergiftungen.[7]

Kalabarbohnen wurden auch als Cholinergikum (Parasympathomimetikum) eingesetzt, da Physostigmin als ein Acetylcholinesterase-Inhibitor wirkt.[8]

Kulturgeschichte

Der erste Europäer, der an Kalabarbohnen gelangte, war im Jahr 1846 William Freeman Daniell. Zuvor wurden die Bohnen von den Eingeborenen als Geheimnis gehütet und nicht an Weiße weitergegeben. Der jeweilige König oder Stammesführer hatte das Monopol auf die Bohnen. Wilde Exemplare wurden ausgerissen und die Bohnen waren sehr teuer.

Die Bohnen wurden vor allem von den Efik[9] verwendet aber augenscheinlich auch gehandelt, da von ähnlichen Ritualen mit Kalabarbohnen auch aus Nord-Nigeria[10] berichtet wird. Die Bohne wurde mutmaßlichen Verbrechern verabreicht um ein Gottesurteil herbeizuführen. Etwa die Hälfte der Personen starb sehr schnell an dem Samen, was als Beweis für die Schuld desjenigen angesehen wurde. Musste sich der Delinquent jedoch übergeben, würgte den Samen heraus und überlebte, galt er als unschuldig. Musste er sich nicht übergeben, bekam lediglich Durchfall und überlebte, galt er als schuldig und wurde als Sklave verkauft.

Die bloße Androhung dieser Form des Gottesurteils galt als so abschreckend, dass die Beschuldigten häufig, auch bei Unschuld, lieber gestanden und eine Wiedergutmachung leisteten.

Ähnliche Rituale sind aus Madagaskar bekannt, wo die giftige Nussfrucht von Tanghinia venenata verwendet wurde. Auch in Sierra Leone gab es einen vergleichbaren Ritus. Hier wurde ein giftiger Tee aus der Rinde von Erythrophlaeum guineense verwendet.

Eine andere Verwendung der Kalabarbohnen lag in einer Form des Duells. Hierbei wurde ein Same in zwei Hälften geteilt und von beiden Teilnehmern gegessen. Nicht selten verstarben allerdings beide Kontrahenten.

Systematik

Physostigma venenosum wurde im Jahr 1860 von John Hutton Balfour erstbeschrieben. Es ist die Typusart der Gattung Physostigma.

Etymologie

Der wissenschaftliche Name der Art venenosum stammt aus dem lateinischen und bedeutet giftig. Der Gattungsname Physostigma ist aus dem altgriechischen φυσα (phýsa) = Blase und στιγμα (stígma) = Narbe zusammengesetzt, was in der flügelartige Verlängerung hinter der Narbe begründet liegt, die bei einigen Arten der Gattung blasenartig ausgeprägt ist.

Der Trivialname Kalabarbohne hat ihren Namen nach ihrem Standort am Calabar-Fluss. Diese Art wird auch Gottesurteilsbohne genannt, was in den kulturgeschichtlichen Ritualen begründet ist.

Quellen

Die Informationen im Kapitel Beschreibung entstammen, wenn nicht anders angegeben, den Quellen: Lloyd 1897 und Felter & Lloyd 1898. Für das Kapitel Inhaltsstoffe der Samen diente, wenn nicht anders angegeben, Felter & Lloyd 1898 als Hauptquelle. Für das Kapitel Kulturgeschichte wurde wiederum, wenn nicht anders vermerkt, Lloyd 1897 verwendet.

Literatur

  • John Uri Lloyd: Physostigma venenosum (Calabar). In: The Western Druggist. Chicago Juni 1897 (englisch, PDF).
  • Harvey Wickes Felter, John Uri Lloyd: Physostigma. In: King’s American Dispensatory. 18. Auflage. Ohio Valley Co., Cincinnati 1898 (englisch, online).
  • Robert Bentley, Henry Trimen: Medical Plants. Vol. II, J. & A. Churchill, 1880, Nr. 80.

Einzelnachweise

  1. a b M. Grieve: Calabar Bean. In: botanical.com. Abgerufen am 18. August 2011.
  2. Lloyd 1897, S. 2.
  3. a b c d e Lutz Roth, Max Daunderer, Kurt Kormann: Giftpflanzen – Pflanzengifte. Vorkommen, Wirkung, Therapie, allergische und phototoxische Reaktionen. Mit Sonderteil über Gifttiere. 6., überarbeitete Auflage, Sonderausgabe. Nikol, Hamburg 2012, ISBN 978-3-86820-009-6.
  4. John Uri Lloyd: Physostigma venenosum (Calabar). In: The Western Druggist. Chicago Juni 1897 (englisch, PDF).
  5. Calabar Bean. In: Encyclopædia Britannica. 11. Auflage. London 1911 (englisch, wikisource).
  6. Grete Ronge: In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 9, Duncker & Humblot, Berlin 1972, ISBN 3-428-00190-7, S. 20 f. ().
  7. Gerhard Madaus: Calabar. Physostigma venenosum, Calabarbohne. Leguminosae. In: Lehrbuch der Biologischen Heilmittel. 1938 (online).
  8. Alex Proudfoot: The early toxicology of physostigmine: a tale of beans, great men and egos. In: Toxicological Reviews. Band 25, Nr. 2, 2006, S. 99–138 (englisch, abstract).
  9. Rosalind I. J. Hackett: Religion in Calabar: the religious life and history of a Nigerian town. Walter de Gruyter & Co, 1989, ISBN 3-11-011481-X, S. 38 ff. (englisch, online in der Google-Buchsuche).
  10. A. H. M. Kirk-Greene: On Swearing. An Account of Some Judicial Oaths in Northern Nigeria. In: Africa: Journal of the International African Institute. Band 25, Nr. 1, Januar 1955, S. 43–53, JSTOR:1156895 (englisch).

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Kalabarbohne: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Kalabarbohne, auch Gottesurteilbohne (Physostigma venenosum), ist eine Pflanzenart in der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler (Faboideae). Sie ist in Westafrika beheimatet und vor allem auf Grund ihrer Giftigkeit bekannt.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Physostigma venenosum

provided by wikipedia EN

Physostigma venenosum, the Calabar bean or ordeal bean, is a leguminous plant, Endemic to tropical Africa, with a seed poisonous to humans. It derives the first part of its scientific name from a curious beak-like appendage at the end of the stigma, in the centre of the flower; this appendage, though solid, was supposed to be hollow (hence the name from φῦσα, a bladder, and stigma).[1]

Growth

The plant is a large, herbaceous, climbing perennial, with the stem woody at the base, up to 5 centimetres (2 in) in diameter; it has a habit like the scarlet runner, and attains a height of about 15 m (50 ft). The flowers, appearing in axillary peduncles, are large, about 25 mm (1 in) long, grouped in pendulous, fascicled racemes pale-pink or purplish, and heavily veined. The seed pods, which contain two or three seeds or beans, are 15–18 cm (6–7 in) in length; and the beans are about the size of an ordinary horse bean but less flattened, with a deep chocolate-brown color.[1]

Toxicology

Calabar bean contains physostigmine, a reversible cholinesterase inhibitor alkaloid. The alkaloid physostigmine acts in effect like nerve gas,[2] influencing communication between the nerves and muscles, and resulting in copious salivation, seizures, loss of control over the bladder and bowels, and eventually loss of control over the respiratory system, causing death by asphyxiation.

The main antidote to Calabar bean poisoning is the slightly less toxic tropane alkaloid atropine, which may often succeed; and the other measures are those usually employed to stimulate the circulation and respiration. Unfortunately, the antagonism between physostigmine and atropine is not perfect, and Sir Thomas Richard Fraser demonstrated that sometimes the action of the two drugs is summated and death results sooner than from either alone: namely, atropine will save life if three and a half times the fatal dose of physostigmine has been taken, but will hasten the end if four or more times the fatal dose has been ingested.[3][4][5]

Historical uses

The people of Old Calabar used Calabar beans or 'E-ser-e' as an ordeal poison, and administered them to persons accused of witchcraft or other crimes. It was considered to affect only the guilty; if a person accused of a crime ingested the beans without dying, they were considered innocent.[6] A form of dueling with the seeds was also practiced, in which the two opponents divide a bean, each eating one half; that quantity has been known to kill both adversaries. Although thus highly poisonous, the bean has nothing in external aspect, taste or smell to distinguish it from any harmless leguminous seed, and disastrous effects have resulted from its being incautiously left in the way of children. The beans were first introduced into Britain in the year 1840; but the plant was not accurately described until 1861, and its physiological effects were investigated in 1863 by Sir Thomas Richard Fraser. The bean usually contains a little more than 1% of alkaloids. Two of these have been identified, one called calabarine[1] with atropine-like effects, and the other, the drug physostigmine (with the opposite effect), used in the treatment of glaucoma,[7] anticholinergic syndrome, myasthenia gravis and delayed gastric emptying.

See also

References

  1. ^ a b c Chisholm 1911, p. 962.
  2. ^ Colovic, MB; Krstic, Danijela Z.; Lazarevic-Pasti, Tamara D.; Bondzic, Aleksandra M.; Vasic, Vesna M. (2013). "Acetylcholinesterase Inhibitors: Pharmacology and Toxicology". Current Neuropharmacology. 11 (3): 315–335. doi:10.2174/1570159X11311030006. PMC 3648782. PMID 24179466.
  3. ^ Fraser, T. R. (1867). "On the Physiological Action of the Calabar-bean (Physostigma venenosum Balf.)". Transactions of the Royal Society of Edinburgh. XXIV.
  4. ^ Fraser, T. R. (1867). "On the Physiological Action of the Calabar Bean". Journal of Anatomy and Physiology. 1 (2): 323–332. PMC 1318559. PMID 17230725.
  5. ^ Chisholm 1911, p. 963.
  6. ^ Goldfrank's toxicologic emergencies. Hoffman, Robert S. (Robert Steven), 1959-, Howland, Mary Ann,, Lewin, Neal A.,, Nelson, Lewis, 1963-, Goldfrank, Lewis R., 1941-, Flomenbaum, Neal (Tenth ed.). New York. 2014-12-23. ISBN 978-0-07-180184-3. OCLC 861895453.{{cite book}}: CS1 maint: others (link)
  7. ^ "Percy Julian". Britannica School. Encyclopædia Britannica. Retrieved 7 February 2022.
  • This article incorporates text from a publication now in the public domain: Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Calabar Bean". Encyclopædia Britannica. Vol. 4 (11th ed.). Cambridge University Press. pp. 962–963. This source includes pharmacological instructions, which are now presumably archaic.
  • "The killer bean of Calabar", Laura Spinney, Histories, New Scientist, 28 June 2003.
  • "A Modern Herbal", Maude Grieve (1931)
  • [1]
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Physostigma venenosum: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Physostigma venenosum, the Calabar bean or ordeal bean, is a leguminous plant, Endemic to tropical Africa, with a seed poisonous to humans. It derives the first part of its scientific name from a curious beak-like appendage at the end of the stigma, in the centre of the flower; this appendage, though solid, was supposed to be hollow (hence the name from φῦσα, a bladder, and stigma).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Physostigma venenosum ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Physostigma venenosum, haba de Calabar o nuez de Eseré es una especie de planta perteneciente a la familia de las fabáceas. Es originaria de África tropical.

 src=
Ilustración

Descripción

Es una planta leñosa trepadora de hasta 15 metros, con hojas trifoliadas, flores colgantes rosas o púrpuras en racimo y fruto tipo vaina con 2-3 semillas reniformes. El nombre de Calabar lo recibe del puerto africano (Nigeria) donde se exportaba la droga, y el nombre de eseré por ser el nombre africano de la droga.

En la segunda mitad del siglo XIX se aisló la fisostigmina, su principal principio activo, y se usó en el tratamiento del glaucoma

Morfología

  • Semilla: 2-3 cm de longitud, 1-1,5 de anchura y hasta 1,5 de grosor.
  • Presenta un tegumento pardo achocolatado y brillante.
  • Se observa un surco en la cara convexa de unos 2-3 mm de anchura.
  • Son inodoras, insípidas y muy duras.
  • El corte transversal muestra una cavidad central y dos cotiledones cóncavo-covexos muy duros.

Principios activos

Posee alcaloides indólicos tricíclicos, entre los que destaca la fisostigmina, otros presentes son la norfisostigmina y la eseramina. La haba de Calabar contiene habitualmente algo más de 1% de alcaloides , entre los cuales dos han sido aislados, la calabarina y la fisostigmina (o eserina). Este último y sus derivados son bastante utilizados en terapéutica. Su acción farmacológica es una inhibición de la enzima colinesterasa actuando así pues como un anticolinesterásicos. Se ha utilizado en el tratamiento de la miastenia gravis, el glaucoma y, actualmente, se realizan pruebas clínicas para el tratamiento de la enfermedad de Alzheimer. Esta planta también es utilizada como medicina en el homeopatía.

Acción farmacológica

  • La fisostigmina inhibe la enzima acetilcolinesterasa, por lo que posee actividad Parasimpaticomimética.
  • También tiene efectos a nivel central ya que atraviesa la Barrera Hematoencefálica.
  • A nivel de la placa motriz prolonga el efecto de la acetilcolina y aumenta la fuerza de contracción, especialmente cuando está disminuida por antagonistas (curares) o por bloqueo de RN, como en la miastenia grave.
  • A nivel ocular puede bajar la presión intraocular por facilitar el flujo de salida del humor acuoso.

Taxonomía

Physostigma venenosum fue descrita por John_Hutton_Balfour y publicado en Transactions of the Royal Society of Edinburgh 22: 310. 1861.[1]

Referencias

  1. «Physostigma venenosum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 3 de octubre de 2013.

Bibliografía

  • Wikisource-logo.svg Varios autores (1910-1911). «Calabar Bean». En Chisholm, Hugh, ed. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en inglés) (11.ª edición). Encyclopædia Britannica, Inc.; actualmente en dominio público.
  • "The killer bean of Calabar", Laura Spinney, Histories, New Scientist, 28 de junio 2003.
  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Physostigma venenosum: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Physostigma venenosum, haba de Calabar o nuez de Eseré es una especie de planta perteneciente a la familia de las fabáceas. Es originaria de África tropical.

 src= Ilustración
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Kalabarpapu ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Kalabarpapu (Physostigma venenosum) on trooppisessa Länsi-Afrikassa kasvava Physostigma-suvun puu. Siemenissä, joita samaten nimitetään kalabarpavuiksi, on fysostigmiini-nimistä alkaloidia, minkä vuoksi kalabarpapu on tärkeä lääkekasvi.[1]

Kalabarpapuja käytettiin Calabarin noitaoikeudenkäynneissä, ja yli sadan syytetyn todettiin kuolleen vuodessa kalabaruutteen nauttimisesta.[1]

Lähteet

  1. a b Koulu, Markku & Tuomisto, Jouko: Farmakologia ja toksikologia. Medicina Oy, 2007. Kolinergistä stimulaatiota aiheuttavat lääkeaineet (PDF).

Aiheesta muualla

Tämä biologiaan liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Kalabarpapu: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Kalabarpapu (Physostigma venenosum) on trooppisessa Länsi-Afrikassa kasvava Physostigma-suvun puu. Siemenissä, joita samaten nimitetään kalabarpavuiksi, on fysostigmiini-nimistä alkaloidia, minkä vuoksi kalabarpapu on tärkeä lääkekasvi.

Kalabarpapuja käytettiin Calabarin noitaoikeudenkäynneissä, ja yli sadan syytetyn todettiin kuolleen vuodessa kalabaruutteen nauttimisesta.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Fève de Calabar ( French )

provided by wikipedia FR

Physostigma venenosum

La fève de Calabar est la graine toxique d'une plante légumineuse, autrefois appelée éseré[1], dont le nom scientifique est Physostigma venenosum. Cette liane originaire des forêts d'Afrique tropicale, proche du haricot (genre phaseolus), peut atteindre une quinzaine de mètres de hauteur, avec un tronc ayant jusqu'à 5 cm de diamètre. Le nom générique vient du grec φΰσα (physa), vessie et στίγμα (stigma), stigmate, pour indiquer que la terminaison du pistil (le stigmate) porte une excroissance ayant l'aspect d'une petite vessie (bien qu'elle soit pleine et non creuse) de forme triangulaire.

Description morphologique

Les feuilles sont trifoliées : leur forme et leurs dimensions sont très proches de celles du haricot. Les fleurs sont portées en grappes pendulaires. Leurs pétales sont de couleur pourpre. Le fruit est une gousse d'environ 15 cm de long contenant deux ou trois graines, les fèves de Calabar. Ces dernières ressemblent à des graines de haricots ordinaires avec une couleur brun chocolat.

Classification

Cette espèce a été décrite pour la première fois en 1861 par le botaniste écossais John Hutton Balfour (1808-1884)[2],[3].

Histoire

 src=
Fève de Calabar

Ces fèves étaient appelée éséré par les anciens habitants de Calabar, ce qui signifie :« Haricots de l'Ordalie ». En effet elles étaient administrées sur décision judiciaire aux personnes accusées de sorcellerie ou d'autres crimes. Si le décès survenait (ce qui était le cas le plus fréquent), on considérait que justice avait été faite au coupable désigné. Si au contraire l'accusé rejetait le poison par vomissement et survivait, il était considéré comme innocent et libéré. Si enfin un effet purgatif (expulsion du poison par les selles) était observé et en cas de survie, l'accusé était alors considéré comme coupable et vendu comme esclave, mais non exécuté. L'Ordalie par les fèves était généralement considérée comme infaillible, à tel point que des innocents accusés d'un crime demandaient eux-mêmes à y être soumis et payaient parfois leur confiance aveugle de leur vie[4]. La fève était aussi utilisée dans certains duels où chacun des adversaires en ingérait une moitié : il est arrivé que ceci suffise à les tuer tous les deux.
En dépit de sa haute toxicité, rien ne permet extérieurement de distinguer la fève de Calabar d'un inoffensif haricot, ni dans l'apparence, ni dans l'odeur, ni dans le goût, ce qui a eu parfois des conséquences désastreuses lorsque des graines ont été accidentellement laissées à la portée d'enfants.
Les fèves furent introduites en Angleterre en 1840, mais les plantes cultivées en serres ne fleurirent pas et il fallut encore attendre 20 ans pour qu'une description morphologique précise des fleurs soit faite par l'Écossais John Hutton Balfour et que les effets physiologiques des graines soient précisés par deux autres Écossais, Thomas Richard Fraser et Douglas Argyll Robertson.

Composition

La fève contient habituellement un peu plus de 1 % d'alcaloïdes, parmi lesquels deux ont été isolés, la calabarine et la physostigmine (ou ésérine), ce dernier ou ses dérivés étant très utilisé en thérapeutique. Leur action pharmacologique est une inhibition de l'enzyme cholinestérase.

Usage littéraire

Notes et références

  1. Meyer C., ed. sc., 2015, Dictionnaire des Sciences Animales (En ligne). Montpellier, France, Cirad. [12/05/2015].
  2. Trans. Roy. Soc. Edinburgh 22:310, t. 16, 17. 1861
  3. USDA, Agricultural Research Service, National Plant Germplasm System. Germplasm Resources Information Network (GRIN-Taxonomy). National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland., consulté le 6 septembre 2015
  4. Christison R. On the properties of the Ordeal Bean of Old Calabar, Western Africa. Pharm J 1855; 14 : 470

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Fève de Calabar: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Physostigma venenosum

La fève de Calabar est la graine toxique d'une plante légumineuse, autrefois appelée éseré, dont le nom scientifique est Physostigma venenosum. Cette liane originaire des forêts d'Afrique tropicale, proche du haricot (genre phaseolus), peut atteindre une quinzaine de mètres de hauteur, avec un tronc ayant jusqu'à 5 cm de diamètre. Le nom générique vient du grec φΰσα (physa), vessie et στίγμα (stigma), stigmate, pour indiquer que la terminaison du pistil (le stigmate) porte une excroissance ayant l'aspect d'une petite vessie (bien qu'elle soit pleine et non creuse) de forme triangulaire.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Physostigma venenosum ( Italian )

provided by wikipedia IT

La fava del Calabar (Physostigma venenosum Balf., 1861) è una pianta della famiglia delle Fabaceae[1].

Descrizione

È una pianta rampicante alta fino a 15 - 20 metri relativamente simile a un grosso fagiolo, presenta foglie trifogliate e fiori di tipo papilionaceo, rosa o porpora, pendenti, disposti in racemi. Il legume matura in estate, è lungo 15–18 cm e contiene 2-3 grossi semi reniformi, lunghi 2–3 cm, rivestiti da un tegumento marrone brillante. Essi sono inodori, insipidi e molto duri.

Distribuzione

Questa pianta cresce spontaneamente nell'Africa occidentale, in particolar modo in Guinea, lungo il fiume Calabar.

Usi

In medicina viene usata per estrarre il principio attivo fisostigmina, che è un alcaloide usato come inibitore della colinesterasi, e in oculistica come miotico nel glaucoma.[2]

Note

  1. ^ (EN) Physostigma venenosum, in The Plant List. URL consultato il 27 aprile 2015.
  2. ^ "Le piante medicinali", di Roberto Michele Suozzi, Newton&Compton, Roma, 1994, pag.35

Bibliografia

  • Fabio Firenzuoli, Le insidie del naturale. Guida all'impiego sicuro e corretto delle piante, Tecniche nuove, 1996.
  • Giovanni Vicentini, La fava del Calabar: cenni storici: Dissertazione inaugurale, Padova, G.B. Randi, 1865.
  • Mariano Semmola, Della fava del Calabar (Physostigma venenosum) e dell'antagonismo in fatto di materia medica e di tossicologia: nuove ricerche di chimica e di tossicologia, Napoli, tip. E. Biraghi, 1865.
  • Moritz Schiff, Sui movimenti dell'iride e sulla azione dell'atropina e della fava del Calabar sulla pupilla, Palermo, stab. tip. F. Lao, 1868. [Estr. da: Giornale di Scienze Naturali ed Econ., v. 4., 1868, Palermo].
  • Fernando Franzoli, Tetano traumatico in bambina guarito colla fava del Calabar : relazione clinica del Dottore Fernando Franzolini, Padova : Tip. P. Prosperini, 1869 (Padova : Stab. Prosperini, 1870). [Estratto dalla Gazzetta medica italiana. Provincie Venete, anno XII, n. 52 e anno XIII, n. 1].
  • voce FAVA DEL CALABAR, in Alessandro Bruni, Farmacognosia generale e applicata: i farmaci naturali, Puccin, 1999.
  • voce FAVA DEL CALABAR, in Francesco Capasso Manuale di farmacognosia: le droghe della F.U.I., Padova, Piccin, 1982.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Physostigma venenosum: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

La fava del Calabar (Physostigma venenosum Balf., 1861) è una pianta della famiglia delle Fabaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Calabarboon ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De calabarboon, wetenschappelijke naam Physostigma venenosum, is het zaad van een peulplant die voorkomt in tropisch Afrika. De boon is zwaar giftig (dodelijk).

Groei

Deze grote kruidachtige vaste plant heeft een stengel die aan de basis een diameter van 5 centimeter heeft. De plant kan tot 15 meter hoog worden. De bloemen, rustend op axillaire steeltjes, zijn groot. Ze hangen gegroepeerd in trossen en hebben een paarsroze kleur. De peulen, die twee of drie bonen bevatten, zijn tussen de 15 en 18 centimeter lang. De bonen, van lengte te vergelijken met de tuinboon maar dikker, hebben een diep chocolade-bruine kleur.

Toxicologisch

De calabarboon is giftig voor de mens en allicht ook andere dieren. Deze bevat van nature fysostigmine. Deze alkaloïde beïnvloedt de communicatie tussen de zenuwen en spieren. Het resulteert in een overvloedige speekselvloed. Controle over de blaas en darmen valt weg alsook over de luchtwegen waardoor de dood kan volgen omwille van verstikking.[1] In Afrika zijn wellicht velen gestorven door het eten van de calabarboon die er nogal onschuldig uitziet. Deze heeft verder geen noemenswaardige vreemde smaak of geur en ziet er eetbaar uit.

De bonen werden voor het eerst geïntroduceerd in Groot-Brittannië in het jaar 1840. In 1863 beschreef Thomas Richard Fraser, een Brits farmacoloog, de fysiologische effecten. Rond 1890 bewees hij dat het antidotum atropine bij snelle toediening een kans op overleving biedt zolang men niet meer dan 3,50 keer de dodelijke hoeveelheid fysostigmine in het lichaam heeft.[2][3]

Historisch gebruik

De inheemse Afrikaanse bevolking gebruikte de calabarboon om iemands onschuld bij twijfel te bewijzen. Mensen die beschuldigd werden van hekserij of diefstal werden verplicht zulke bonen te eten. Zij die overleefden, werden vrijgesproken.[4]

Externe artikels

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Colovic, MB (2013). Acetylcholinesterase Inhibitors: Pharmacology and Toxicology. Current Neuropharmacology 11 (3): 315–335 . PMID: 24179466. PMC: 3648782. DOI: 10.2174/1570159X11311030006.
  2. Fraser, T. R. (1867). On the Physiological Action of the Calabar-bean (Physostigma venenosum Balf.). Transactions of the Royal Society of Edinburgh XXIV .
  3. Fraser, T. R. (1867). On the Physiological Action of the Calabar Bean. Journal of Anatomy and Physiology 1 (2): 323–332 . PMID: 17230725. PMC: 1318559.
  4. (en) , Missionary Magazine, American Baptist Missionary union, 1865, “The ordeal in old calabar”, 184. Geraadpleegd op 3 maart 2017.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Calabarboon: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De calabarboon, wetenschappelijke naam Physostigma venenosum, is het zaad van een peulplant die voorkomt in tropisch Afrika. De boon is zwaar giftig (dodelijk).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Bobotrutka trująca ( Polish )

provided by wikipedia POL

Bobotrutka trująca, bobotrutka kalabarska, fasola kalabarska (Physostigma venenosum) – gatunek rośliny z rodziny bobowatych. Pochodzi z terenów tropikalnych Afryki Zachodniej. Uprawiany w Indiach i Brazylii.

Morfologia

Pnącze z łodygą w dolnej partii zdrewniałej, posiadająca wąsy czepne. Liście duże, zebrane po trzy (trójlistkowe). Kwiaty okazałe, motylkowe, w kolorach fioletowym bądź różowym zebrane są w gronach. Umieszczone są w kątach liści. Owocem jest duży, dochodzący do 20 cm strąk zawierający duże i trujące nasiona.

Zastosowanie

Roślina lecznicza i trująca. Nasiona zawierają alkaloid fizostygminę (eseryna). Jest używany w okulistyce przy leczeniu jaskry. W przypadku zatrucia się jako odtrutkę stosuje się atropinę.

W zachodniej Afryce pod koniec XIX wieku była używana do próby, którą można porównać do średniowiecznych Sądów Bożych (ordalia). Osoba oskarżona o czary lub poważne zbrodnie miała zjeść pół fasoli (około 0,72g). Jeśli przeżyła była uważna za niewinną. Większych dawek fasolki, mocno rozdrobnionych używano do wykonywania wyroków śmierci.

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website/Fabaceae (ang.). 2001–. [dostęp 2009-09-23].

Bibliografia

  1. Zbigniew Podbielkowski: Słownik roślin użytkowych. Warszawa: PWRiL, 1989. ISBN 83-09-00256-4.
  2. Peter Macinnis: Fasolka z Kalaboaru. O truciznachi i trucicielach prawie wszystko. Warszawa: Twój Styl, 2005. ISBN 83-7163-442-0.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Bobotrutka trująca: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Bobotrutka trująca, bobotrutka kalabarska, fasola kalabarska (Physostigma venenosum) – gatunek rośliny z rodziny bobowatych. Pochodzi z terenów tropikalnych Afryki Zachodniej. Uprawiany w Indiach i Brazylii.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Physostigma venenosum ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Physostigma venenosum là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Balf. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Physostigma venenosum. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Bài viết liên quan đến tông đậu Phaseoleae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Physostigma venenosum: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Physostigma venenosum là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Balf. miêu tả khoa học đầu tiên.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Физостигма ядовитая ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Латинское название Physostigma venenosum Balf.

wikispecies:
Систематика
на Викивидах

commons:
Изображения
на Викискладе

ITIS 506263 NCBI 271807

Физостигма ядовитая, или Калабарские бобы (лат. Physostigma venenosum) — вид растений из рода Физостигма семейства Бобовые; произрастает в тропических лесах Западной Африки.

Биологическое описание

Физостигма ядовитая — вьющаяся лиана до 15 м длиной. Листья сложные тройчатые яйцевидные, 7-15 см длиной, с оттянутой острой верхушкой. Цветки ярко-красные, собраны в поникающие кисти до 15 см длиной. Плод — тёмно-коричневый боб с 2-3 семенами. Семена слегка почковидно-овальные, сдавленные с боков, почти чёрные, блестящие, 3 см длиной и 2 см шириной.

Использование

Семена содержат несколько алкалоидов. Главный из них — физостигмин. Его содержание в семенах — 1,5 %. Доля другого алкалоида генезерина — около 0,1 %. Все остальные алкалоиды незначимы. Физостигмин и генезерин являются антагонистами атропина. Они применяются при глаукоме и как средства суживающие зрачок.

Воздействие содержащихся в растении веществ на человеческий организм привело к тому, что вплоть до начала XX века физостигма ядовитая применялась жителями Калабарского королевства как средство для производства над подозреваемыми в преступлении так называемого "Божия суда" за что она и получила название «боб судилищный». Лев Финкельштейн на страницах Энциклопедического словаря Брокгауза и Ефрона описал это действо следующим образом: «...подозреваемый в каком-нибудь преступлении обязан съесть определенное количество бобов или же выпить приготовленный настой. Если обвиняемый от этого не умирает, то он считается невинным, если же умирает — то виновным. Не отравляются обыкновенно те, у которых появляется рвота; если же последняя появляется, тогда минут через 15—30 у осужденного появляется общее расслабление с обильным отделением слюны и пота, затем — парализуются мышцы, в том числе и мышцы мочевого пузыря и прямой кишки. Сознание сохраняется до последней минуты. Если не последует рвоты, тогда обнаруживаются судороги, которые, по сообщению миссионеров, служат сигналом для окружающих; они тогда умерщвляют изобличенного в вине палками»[1].

Примечания

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Физостигма ядовитая: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Физостигма ядовитая, или Калабарские бобы (лат. Physostigma venenosum) — вид растений из рода Физостигма семейства Бобовые; произрастает в тропических лесах Западной Африки.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

毒扁豆 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
二名法 Physostigma venenosum
Balf.

毒扁豆学名Physostigma venenosum)为豆科毒扁豆属下的一个种。

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

毒扁豆: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

毒扁豆(学名:Physostigma venenosum)为豆科毒扁豆属下的一个种。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑