Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala") formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura de les seves ales.
Els himenòpters posseeixen un aparell bucal de tipus mastegador o llepador, però sempre amb unes mandíbules poderoses. Molts dels individus adults tenen dos parells d'ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors; en alguns casos, com en les formigues, molts dels seus individus no tenen ales.
Hi ha descrites, aproximadament 110.000 d'himenòpters. Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions d'individus.
L'ordre dels himenòpters es divideix en dos subordres:
El principal caràcter que diferencia els dos grups és que en els apòcrits el primer segment de l'abdomen s'estreny en la seva unió amb el tòrax.[1] Als Països Catalans hi trobem espècies dels dos subordres.[1]
Formiga fòssil en ambre
Hartigia linearis (família Cephidae)
Arge cyanocrocea (família Argidae) Polònia
Arge pagana Polònia
Tenthredo largiflava (família Tenthredinidae) Belgica
Diprion simile Polònia
Pnigalio mediterranens Famélia Eulophidae
Chrysis ignita (famélia Chrysididae)
Aleiodes indiscretus parasitant a una larva d'arna
Cotesia congregata parasitant a una eruga. Pennsilvanià, Estats Units
Rhyssa persuasoria femella dipositant els ous
Niu d'Eumenidae. Carolina del Sud, Estats Units
Cerceris macho (família Crabronidae) Pennsilvania, Estats Units
Vespula maculifrons (família Vespidae) Pennsilvania, Estats Units
Megachile sp. (família Megachilidae) en girasol. Pennsilvania, Estats Units
Augochloropsis metallica femella (família Halictidae). Pennsilvania, Estats Units
Bombus ternarius (família Apidae). Michigan, Estats Units.
Formiga Myrmecia sp.
Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala") formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura de les seves ales.
