Anagyris foetida, conegut popularment com a garrofer bord, garrofer del diable, garrofer pudent, garroferet de moro, arbre monjat o bajoca de moro, és un arbust o arbret caducifoli, tòxic, de fins a 4 m d'alçada (tot i que normalment no sol passar dels 2 m). Es tracta d'una espècie relíctica de la flora subtropical del període terciari.[1]
Presenta fulles trifoliades, que desprenen una olor que pot resultar desagradable, però no tan fètida com se sol afirmar. Aquesta planta presenta la peculiaritat de ser una caducifòlia d'estiu: perd les fulles al principi de l'estació seca i li tornen a brotar amb les primeres pluges de tardor. Es tracta d'una adaptació als secs estius mediterranis.[1]
Les flors són d'un groc verdós, amb l'estendard molt més curt que els altres pètals. Els llegums semblen petites garroves de color verd. Floreix a l'hivern i principis de primavera (febrer-març). Un altre tret distintiu d'aquesta espècie és que es tracta de l'única planta de pol·linització ornitòfila documentada a Europa: alguns passeriformes com els boscarets (Sylvia atricapilla i Sylvia melanocephala) o els ulls de bou (Phylloscopus collybita) visiten les seves flors a la recerca de nèctar i transferint eficaçment, al mateix temps, el pol·len.[2]
El fruit es coneix amb el nom de tramús fètid.
Es tracta d'una planta de distribució mediterrània, que habita sobretot en garrigues, vores de camins i altres llocs parcialment antropitzats.
Aquesta planta conté els alcaloides anagirina, amb propietats emètiques, i citisina, que actua com a depressor respiratori (administrat en dosis prou elevades, produeix la mort). Ha estat utilitzat, en medicina popular, com a emètic i antiasmàtic, però la seva elevada toxicitat fa totalment desaconsellable utilitzar-lo com a remei casolà.
Durant l'edat mitjana aquesta planta s'emprava per a emmetzinar les puntes de les sagetes que es disparaven amb arcs o ballestes.
És possible que la seva irregular distribució es degui al fet que una part de les poblacions silvestres siguin producte del conreu, en temps passats, d'aquesta planta.[1]
Anagyris foetida, conegut popularment com a garrofer bord, garrofer del diable, garrofer pudent, garroferet de moro, arbre monjat o bajoca de moro, és un arbust o arbret caducifoli, tòxic, de fins a 4 m d'alçada (tot i que normalment no sol passar dels 2 m). Es tracta d'una espècie relíctica de la flora subtropical del període terciari.
