Hieracium sabaudum és una planta perenne de la familia de les asteràcies (compostes), subfamília cicoriòidies, que floreix cap a la fi de l'estiu i durant la primera meitat de la tardor.
Planta d'alçada que pot variar d'uns 30 cm. a un metre, excepcionalment pot apropar-se als 2 m. formada per una única tija pilosa i bastant rígida. Les fulles, més o menys irregularment dentades, les inferiors de forma lanceolada i breument peciolades, d'uns 10 cm o poc més de llargada, sovint algunes d'elles seques al moment de la florida. Més amunt, i decreixent més o menys ràpidament en mida, són séssils, de forma ovato-lanceolada, amb la base ampla i arrodonida. Aquest detall permet distingir aquesta planta del hieracium laevigatum, però no és difícil de trobar exemplars amb formes intermèdies que fan dubtosa la determinació. A l'anvers de les fulles, esparsos pèls simples i pèls asteriformes poc densos, al revers amb pèls simples més llargs i sovint més densos, especialment al nervi principal i també alguns asteriformes. Inflorescència ramificada a la part superior, en forma de panícula. Peduncles amb abundants pèls asteriformes. Bràctees dels capítols aplicades, glabrescents, o poc glanduloses i piloses, estils sovint foscos, contrastant amb el groc de les lígules, aquestes només una mica piloses a la part inferior. Aquenis d'uns 4 mm, de llargada, negrosos. Receptacle de les llavors glabre, però sovint amb dents als marges dels alvèols que poden ser més llargues que el diàmetre d'aquests, i amb aspecte ciliiforme.
Sempre sobre terreny silici, en ambients no massa eixuts de vores de camins forestals, boscos prou clars o clarianes de bosc, preferentment amb un bon gruix de terra, només viuen bé en escletxes de roques en indrets molt humits.
Hieracium sabaudum és una planta perenne de la familia de les asteràcies (compostes), subfamília cicoriòidies, que floreix cap a la fi de l'estiu i durant la primera meitat de la tardor.