Xallı əzvay (lat. Aloe maculata) - asfodelinakimilər fəsiləsinin əzvay cinsinə aid bitki növü.
Xallı əzvay (lat. Aloe maculata) - asfodelinakimilər fəsiləsinin əzvay cinsinə aid bitki növü.
Aloe maculata, conegut com a pop tacat, és una espècie de planta suculenta de la família de les xantorreàcies. És endèmica de Sud-àfrica, tot i que com a planta ornamental es cultiva en molts països.
És una planta suculenta amb les fulles agrupades en rosetes basals. Les fulles són carnoses, llargues, estretes i lanceolades, de color verd vermellós amb taques blanques i amb els marges dentats. La inflorescència és en raïm, generalment de forma més esfèrica que altres àloes com Aloe arborescens, amb flors tubulars de color taronja vermellós que es troben al final de la tija erecta, generalment ramificades, que sorgeixen de la roseta. Floreix des de mitjans d'hivern fins a la primavera. Sol confondre's amb l'Aloe zebrina, però aquest té les fulles més primes a la punta.
S'utilitza molt en cosmètics per la seva gran quantitat de gel.
Aloe maculata va ser descrit per Carlo Allioni i publicat en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis, 13, 1773.[1]
Aloe maculata, conegut com a pop tacat, és una espècie de planta suculenta de la família de les xantorreàcies. És endèmica de Sud-àfrica, tot i que com a planta ornamental es cultiva en molts països.
Aloe maculata ist eine Pflanzenart der Gattung der Aloen in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae). Das Artepitheton maculata stammt aus dem Lateinischen und bedeutet ‚gefleckt‘.[1]
Aloe maculata wächst stammlos oder kurz stammbildend, ist einzeln oder sprosst und bildet dann dichte Gruppen. Die Stämme sind bis zu 50 Zentimeter lang. Die zwölf bis 20 lanzettlichen Laubblätter bilden dichte Rosetten. Die grüne Blattspreite ist 25 bis 30 Zentimeter lang und 8 bis 12 Zentimeter breit. Auf der Blattoberfläche sind zahlreiche längliche, trübweiße Flecken vorhanden. Die linierte Unterseite weist in der Regel keine Flecken auf. Die braunen, stechenden Zähne am Blattrand sind 3 bis 5 Millimeter lang und stehen etwa 10 Millimeter voneinander entfernt.
Der Blütenstand besteht aus drei bis sieben Zweigen und erreicht eine Länge von 40 bis 100 Zentimeter. Die dichten, kopfig-ebensträußigen, gelegentlich konischen oder rundgipfeligen Trauben sind 10 bis 12 Zentimeter lang und 12 bis 16 Zentimeter (selten ab 8 Zentimeter) breit. Die deltoid spitz zulaufenden Brakteen sind etwa ein Drittel bis halb so lang wie die Blütenstiele. Die in der Regel lachsrosafarbenen bis orangefarbenen, gelegentlich gelben oder roten Blüten stehen an 35 bis 45 Millimeter (selten ab 25 Millimeter) langen Blütenstielen. Sie sind 35 bis 45 Millimeter lang und an ihrer Basis gestutzt. Auf Höhe des Fruchtknotens weisen die Blüten einen Durchmesser von 10 Millimeter auf. Darüber sind sie abrupt auf 6 Millimeter verengt und schließlich zur Mündung erweitert. Ihre Perigonblätter sind auf einer Länge von 10 bis 15 Millimetern nicht miteinander verwachsen. Die Staubblätter und der Griffel ragen kaum aus der Blüte heraus.
Die Chromosomenzahl beträgt 2 n = 14 {displaystyle 2n=14} .
Aloe maculata ist in Lesotho, den südafrikanischen Provinzen Ostkap, Freistaat, KwaZulu-Natal, Mpumalanga und Westkap sowie in Eswatini auf Grasland an Felsigen Hängen in Höhen von bis zu 1830 Metern verbreitet.
Die Erstbeschreibung durch Carlo Allioni wurde 1773 veröffentlicht.[2]
Folgende Taxa wurden als Synonym in die Art einbezogen: Aloe saponaria var. saponaria, Aloe perfoliata var. θ L. (1753), Aloe perfoliata var. λ L. (1753), Aloe disticha Mill. (1768, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1), Aloe maculosa Lam. (1783), Aloe maculata Medik. (1786, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1), Aloe perfoliata var. saponaria Aiton (1789), Aloe saponaria (Aiton) Haw. (1804), Aloe umbellata DC. (1802), Aloe saponaria var. latifolia Haw. (1804), Aloe latifolia (Haw.) Haw.(1812), Aloe leptophylla N.E.Br. ex Baker (1881), Aloe leptophylla var. brachyphylla Baker (1896) und Aloe leptophylla var. stenophylla Baker (1896).
Es werden folgende Unterarten unterscheiden:
Aloe maculata ist eine Pflanzenart der Gattung der Aloen in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae). Das Artepitheton maculata stammt aus dem Lateinischen und bedeutet ‚gefleckt‘.
Aloe maculata (syn. Aloe saponaria), the soap aloe or zebra aloe, is a Southern African species of aloe. Local people in South Africa know it informally as the Bontaalwyn in Afrikaans, or lekhala in the Sesotho language.[1]
It is a very variable species and hybridizes easily with other similar aloes, sometimes making it difficult to identify. The leaves range in colour from red to green, but always have distinctive "H-shaped" spots. The flowers are similarly variable in colour, ranging from bright red to yellow, but are always bunched in a distinctively flat-topped raceme. The inflorescence is borne on the top of a tall, multi-branched stalk and the seeds are reputedly poisonous.
This species was previously known as Aloe saponaria (a name that came from the Latin "sapo" meaning soap, as the sap makes a soapy lather in water). Its currently accepted name, according to the South African National Biodiversity Institute (SANBI), is Aloe maculata ("maculata" means speckled or marked).
Taxonomically, it forms part of the Saponariae series of very closely related Aloe species, together with Aloe petrophila, Aloe umfoloziensis, Aloe greatheadii and Aloe davyana.[2]
The soap aloe is highly adaptable and is naturally found in a wide range of habitats across Southern Africa, from Zimbabwe in the north, to the Cape Peninsula in the south. Specifically, it is native to southern and eastern South Africa, south-eastern Botswana and Zimbabwe.
In addition, it is now planted around the world as a popular landscape plant in warm desert regions – especially in the United States, where it is the most popular ornamental aloe in the Tucson, Arizona area, and is also popular in California.
This plant gel is used traditionally as a remedy for many medicinal properties by local people like: Skin complains, inflammation, respiratory system, muscular-skeletal system, poisoning, circulation and endocrine system diseases.[3]
Plants are damaged by temperatures below 32 °F (0 °C), but recover quickly. In a suitable climate, soap aloes require little attention once established.[4] Aloe maculata is very salt tolerant — a good choice for seaside gardens.[5]
A hybrid between A. maculata and A. striata is very popular in the gardening trade and is used for water-wise landscaping worldwide. Aloe maculata (and some of its many hybrids) are low-growing and propagate by suckers. If permitted, they form a useful ground cover in arid regions. Its spotted leaves are attractive even when the plants are not in flower, but the flowers produce a fine show for several weeks in summer. Pollinators, both birds and insects, visit the flowers avidly for nectar and pollen.
Aloe maculata (syn. Aloe saponaria), the soap aloe or zebra aloe, is a Southern African species of aloe. Local people in South Africa know it informally as the Bontaalwyn in Afrikaans, or lekhala in the Sesotho language.
Aloe maculata es una planta suculenta de aloe. Es endémica de Sudáfrica, aunque como planta ornamental se cultiva en muchos países.
Es una planta suculenta con las hojas agrupadas en rosetas basales. Las hojas son carnosas, largas, estrechas y lanceoladas de color verde rojizo moteadas con puntos blancos y con los márgenes dentados. La inflorescencias en racimos, generalmente de forma más esférica que otros áloes como Aloe arborescens, con flores tubulares de color naranja rojizo que se encuentran al final de un tallo erecto, generalmente ramificado, que surge de la roseta. Florece desde mediados de invierno hasta la primavera.
Suele confundirse con la Aloe perfoliata, pero ésta posee las hojas más delgadas en la punta.
Aloe maculata fue descrita por Carlo Allioni y publicado en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis, 13, 1773.[1]
Ver: Aloe
maculata: epíteto latino que significa "con manchas".
Aloe maculata es una planta suculenta de aloe. Es endémica de Sudáfrica, aunque como planta ornamental se cultiva en muchos países.
Detalle de la flor Inflorescencia Vista de la plantaAloe maculata Aloe generoko landare loreduna da, Xanthorrhoeaceae familiakoa.
Aloe maculata, connue aussi sous son ancienne appellation scientifique Aloe saponaria et son nom vernaculaire d’Aloès maculé ou Aloès zebré est une variété acaule d'aloès originaire d'Afrique du Sud et de ses pays limitrophes.
La plante a des feuilles vertes, tirant sur le brun-marron, voire violettes, tachetées de marron ou de blanc, voire de rouge. Elles sont charnues, dentelées et garnies d’épines pouvant atteindre 0,5 cm de long.
Ce sont des feuilles relativement courtes (30 cm) et étroites (10 cm). La rosette qui peut facilement atteindre 60 cm est très géométrique[1].
Les feuilles sont réparties autour de l'axe central de la plante par 3, reparties en triangle, lui donnant un peu un aspect d'étoile de mer vue de dessus (voir galerie de photo).
D’avril à juin, il produit des fleurs de couleur allant du rouge corail au jaune orangé (4-5 cm), sur une longue hampe (une ou plus), simple ou ramifiée. Sa floraison dure un mois. Ses graines sont vénéneuses[réf. nécessaire]. Les fleurs sont érigées sur le haut de la grappe avant leur ouverture, puis retombantes sur la partie basse au fur et à mesure de l'ouverture des tépales. Comme beaucoup d'aloès, les fleurs mellifères attirent les papillons, les abeilles et les oiseaux (dans les pays d'origine pour ces derniers)[2].
L’Aloès maculé pousse dans les savanes sèches et les déserts. Il est principalement répandue en Afrique du Sud, en Namibie, au Kenya, Lesotho, Swaziland, Zimbabwe[3]. On le trouve aussi acclimaté dans quelques pays méditerranéens. Il s’est d’ailleurs très bien naturalisée sur l’île de la Pietra en Corse d’où elle s’est répandue vers L'Île-Rousse[réf. nécessaire].
Il ne craint pas les fortes chaleur, et résiste jusqu'à -6 ou -7 °C, suivant la littérature, en zones USDA 9 et supérieures[3],[4].
La beauté de ses fleurs et de son port mais surtout sa grande résistance à la chaleur et la sècheresse, sa facilité d’adaptation aux terrains difficiles, la font apprécier comme plante ornementale. Il est particulièrement adapté aux jardins côtiers car il est également résistant au sel[2]. Comme tous les aloès il demande un sol sableux, bien drainé, une exposition au soleil. Utilisé en "buisson tapissant" ces aloès produisent un effet de masse impressionnant par la profusion de sa floraison.
La sève est supposée pouvoir être utilisée comme substitut au savon, d'où le nom anglo-saxo de la plante "soap aloe" (aloe savon)[5].
Aloe maculata, connue aussi sous son ancienne appellation scientifique Aloe saponaria et son nom vernaculaire d’Aloès maculé ou Aloès zebré est une variété acaule d'aloès originaire d'Afrique du Sud et de ses pays limitrophes.
Aloe maculata All., 1773 è una pianta succulenta appartenente alla famiglia delle Asfodelacee, originaria del Sudafrica e del Lesotho[1][2].
Lanceolate, di colore verde con macchie biancastre e margini dentati
Il fiore parte mediamente dal centro della pianta, è di colore arancio. La fioritura va da giugno a settembre.
Se coltivata in vaso tende ad occupare velocemente tutto lo spazio disponibile, in piena terra produce profonde radici, dalle quali non di rado anche a qualche metro di distanza dalla pianta madre fuoriescono dal terreno altre piantine.
È una specie diffusa in tutto il territorio sudafricano ed in Lesotho anche se, per opera dell'uomo, risulta introdotta in diversi altri Paesi[1].
La riproduzione può avvenire :
Aloe maculata All., 1773 è una pianta succulenta appartenente alla famiglia delle Asfodelacee, originaria del Sudafrica e del Lesotho.
Aloe maculata é uma espécie de aloe, pertencente à família Xanthorrhoeaceae.[1] Esta planta (cujo nome saponaria significa "sabão") entra na composição de muitos produtos cosméticos, desde gel de cabelo até pós e cremes, desde tempos antigos. Todavia não deve ser confundida com o aloe vera, cuja seiva pode ser aplicada directamente na pele.
A seiva do aloe maculata é irritante e pode mesmo causar incómodo prolongado em certas pessoas mais sensíveis se for aplicado directamente.
É uma espécie muito variável e se hibrida facilmente com outros aloés semelhantes, às vezes tornando-se difícil de identificar. As folhas variam de cor de vermelho para verde, dependendo se ele cresce à sombra ou em pleno sol e dependendo do tipo de solo ou da quantidade de água que tem disponível ao longo do ano, mas sempre apresentam pontos distintivos em forma de "H".As flores são igualmente variável em cores, variando de vermelho brilhante a amarelo, mas são sempre agrupadas em um racemo distintamente plano. A inflorescência é carregada no topo de uma haste alta e multi-ramificada e as sementes são consideradamente venenosas. Raramente cresce acima dos trinta centímetros, chegando aos sessenta a noventa centímetros, se contarmos com a inflorescência. Pode atingir um diâmetro de igual tamanho.
Esta espécie era anteriormente conhecida como Aloe saponaria (um nome que veio do Latin "sapo" que significa sabão, pois a seiva faz uma espuma de sabão na água). O nome atualmente aceito, de acordo com o Instituto Nacional de Biodiversidade da África do Sul (SANBI), é Aloe maculata ("maculata" significa manchada ou marcada).
Taxonomicamente, faz parte da série "Saponariae" de espécies Aloe estreitamente relacionadas, juntamente com Aloe petrophila, Aloe umfoloziensis ,Aloe greatheadii e Aloe davyana.[2]
O Aloe maculata sabão é altamente adaptável e é naturalmente encontrado em uma ampla gama de habitats em África do Sul, de Zimbabue no norte, para a Península do Cabo no sul. Especificamente, é nativo do sul e do leste da África do Sul, do sudeste de Botswana e Zimbabue.
Além disso, agora é plantada em todo o mundo como uma planta de paisagismo popular em regiões desérticas quentes, especialmente nos Estados Unidos, onde é o aloe decorativo mais popular na área de Tucson, Arizona e também é popular na Califórnia.
O suco das folhas é tradicionalmente usado como sabão pelas pessoas locais.[3]
As plantas são danificadas por temperaturas inferiores a 32 ° F (0 ° C), mas se recuperam rapidamente. Em um clima adequado, os aloés de sabão requerem pouca atenção uma vez estabelecido.[4] Aloe maculata é muito tolerante ao sal - uma boa escolha para os jardins à beira-mar.[5]
Um híbrido entre A. maculata e Aloe striata é muito popular no comércio de jardinagem e é usado para paisagismo aquático em todo o mundo. Aloe maculata (e alguns de seus muitos híbridos) são de baixo crescimento e se propagam por brotamento. Se permitido, eles formam uma cobertura vegetal útil em regiões áridas. Suas folhas manchadas são atraentes mesmo quando as plantas não estão em flor, mas as flores produzem um bom visual por várias semanas no verão. Os polinizadores, aves e insetos, visitam as flores avidamente para o néctar e o pólen. É de todos os Aloes o mais comum e talvez o mais cultivado.
Aloe maculata é uma espécie de aloe, pertencente à família Xanthorrhoeaceae. Esta planta (cujo nome saponaria significa "sabão") entra na composição de muitos produtos cosméticos, desde gel de cabelo até pós e cremes, desde tempos antigos. Todavia não deve ser confundida com o aloe vera, cuja seiva pode ser aplicada directamente na pele.
A seiva do aloe maculata é irritante e pode mesmo causar incómodo prolongado em certas pessoas mais sensíveis se for aplicado directamente.
Såpaloe (Aloe maculata) är en art familjen afodillväxter från Sydafrika. Såpaloe odlas ibland som krukväxt i Sverige. Arten förekommer ofta under sitt synonyma vetenskapliga namn Aloe saponaria.
Såpaloe (Aloe maculata) är en art familjen afodillväxter från Sydafrika. Såpaloe odlas ibland som krukväxt i Sverige. Arten förekommer ofta under sitt synonyma vetenskapliga namn Aloe saponaria.
Aloe maculata là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được All. mô tả khoa học đầu tiên năm 1773.[1]
Aloe maculata là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được All. mô tả khoa học đầu tiên năm 1773.