La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus que és una planta nativa de l'Europa central i de l'est i del sud-oest d'Àsia. A vegades creix de forma assilvestrada rebent el nom de perelló. És un dels fruits més importants de les regions temperades i a més d'Europa es cultiva a gran escala a Amèrica i Austràlia. S'han desenvolupat nombrosos cultivars. A l'Àsia oriental es cultiven més altres espècies de pereres com la Naxi (Pyrus pyrifolia) i la perera blanca xinesa bai li, Pyrus × bretschneideri.
La perera europea cultivada (P. communis subsp. communis) es creu que descendeix de dues subespècies de pereres silvestres, categoritzades com P. communis subsp. pyraster (sinònim P. pyraster) i P. communis subsp. caucasica (sinònim P. caucasica), les quals són interfèrtils amb les pereres domèsticades. L'arqueologia mostra que es collien aquestes peres silvestres molt abans que passessin a ser cultivades, segons Zohary i Hopf.[1] Teofrast, Cató el Vell, i Plini el Vell donen informació sobre el cultiu de la perera europea i els empelts en les pereres.
Als Estats Units, el 95% de la producció de peres de 2004 provenia de només quatre cultivars:[2]
Les que porten la marca han guanyat el premi de la Royal Horticultural Society.
Hi ha moltes varietats de peres, però als Països Catalans destaca la producció de les següents:
La collita comença amb les primerenques Castells, peres de "Sant Joan" i Delbard Premiere al mes de juny, continuant per la llimonera i l'Ercolini el juliol. L'Agost és per les Blanquilles i Conference, bàsicament, però també per les varietats per a indústria (almívar, melmelades, etc.) com Williams i Red Barlett. A primers de Setembre es cullen les Alexandrines i les Comice, i ja a l'Octubre les Flor d'hivern.
Les peres Nashi que darrerament també es conreen, pertanyen a una espècie diferent dins del mateix gènere.
La pera és el fruit de la perera i és una de les fruites comestibles més importants de les regions temperades.. Té forma oblonga i el seu color pot anar del groc al verd.
Són conreades de forma intensiva al Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell i les Garrigues sempre en regadiu i en formes forçades (fus, palmetes, etc.). A nivell mundial, el principal exportador és l'Argentina.
Floreixen al mes de març, abans que les pomeres, i per això hi ha més perill que es glaci la flor o el fruit recent quallat. En cas de glaçada es fan servir hormones perquè el fruit es desenvolupi sense fertilització (partenocàrpia).
La perera sovint és empeltada sobre peus de codonyer la qual cosa dóna més precocitat en l'entrada en producció, menys vigor (cosa convenient en les formes forçades) i fruits més grossos.
Els paràsits què l'afecten més freqüentment són els insectes Psilla i Carpocapsa, els fongs de Mota i Estemfílium, així com bacteris com Pseudomonas. Sovint es cita el foc bacterià (Erwinia amylovora), però és una malaltia que, tot i ser greu, molt ocasionalment se'n pot trobar algun focus a les contrades mediterrànies.
La perera borda (P. salvifolia) es considera com la subespècie salvifolia (DC.) Gams, aquest és un nom invàlid, ja que correspon en realitat a l'híbrid Pyrus x salvifolia DC.[13] Les seves fulles adultes són tomentoso-grisenques a revers, glabrescents a l'anvers; pecíol pubescent;limbe el·líptico-lanceolat, enter o subenter de 4 a 5 cm x 2 a 3,5 cm; fruit més o menys piriforme; arbret més o menys espinós. Viu en bardisses i boscs caducifolis humits. Als Països Catalans només es troba a Catalunya entre els 100 a 1.300 metres i és submediterrani.[14]
La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus que és una planta nativa de l'Europa central i de l'est i del sud-oest d'Àsia. A vegades creix de forma assilvestrada rebent el nom de perelló. És un dels fruits més importants de les regions temperades i a més d'Europa es cultiva a gran escala a Amèrica i Austràlia. S'han desenvolupat nombrosos cultivars. A l'Àsia oriental es cultiven més altres espècies de pereres com la Naxi (Pyrus pyrifolia) i la perera blanca xinesa bai li, Pyrus × bretschneideri.
.jpg)
