dcsimg
Image of spikemoss
Creatures » » Plants » » Clubmosses »

Spikemosses

Selaginellaceae

Selaginel·làcies ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Selaginel·làcia (Selaginellaceae) és una família de pteridòfits amb un únic gènere Selaginella i unes 700 espècies. Aquestes espècies creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.

Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar.[1] Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.

Referències

  1. «rizòfor». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 7 agost 2010].
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Selaginel·làcies: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Selaginel·làcia (Selaginellaceae) és una família de pteridòfits amb un únic gènere Selaginella i unes 700 espècies. Aquestes espècies creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.

Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar. Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA