Selaginella (lat. Selaginella) — [1]
Selaginella (lat. Selaginella) —
Selaginel·làcia (Selaginellaceae) és una família de pteridòfits amb un únic gènere Selaginella i unes 700 espècies. Aquestes espècies creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.
Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar.[1] Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.
Selaginel·làcia (Selaginellaceae) és una família de pteridòfits amb un únic gènere Selaginella i unes 700 espècies. Aquestes espècies creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.
Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar. Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.
Dværgulvefod-familien (Selaginellaceae) er en monotypisk familie med en enkelt slægt og op mod 700 arter. Den synlige del af planten er opstigende skud med tætsiddende, bittesmå skælagtige blade i 4 rækker. Fra de krybende stængler udgår primitive rødder.
Skuddene udvikler 4 megasporer, der danner mikrosporer som udvikles til en forkim, hvor svømmende sædceller opsøger æganlægget, når bladet er dækket af en vandhinde.
Deværgulvefod er udbredt over det meste af verdnen, men forekommer hovedsageligt i tropiske skovområder.
Slægter
Las selagineláceas (nombre científico Selaginellaceae) son una familia de plantas vasculares. Su reproducción es por esporas (pteridófitos) con microfilos (es decir que no hay formación de una laguna foliar y solo presenta la vena principal), consta de un único género, Selaginella, y es la única familia del orden Selaginellales. Su ciclo de vida es heterospórico (con megasporas y microsporas). Como todas las lycophytas, posee raíces adventicias (originadas en el vástago). Crecen en lugares cálidos y húmedos. Están distribuidas en zonas tropicales de todo el mundo, aunque existen algunas especies en desiertos y en zonas de alta montaña.
La clasificación hasta género más actualizada es la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que también provee una secuencia lineal de las licofitas y monilofitas.
Este género contiene alrededor de 750 especies.
Las selagineláceas (nombre científico Selaginellaceae) son una familia de plantas vasculares. Su reproducción es por esporas (pteridófitos) con microfilos (es decir que no hay formación de una laguna foliar y solo presenta la vena principal), consta de un único género, Selaginella, y es la única familia del orden Selaginellales. Su ciclo de vida es heterospórico (con megasporas y microsporas). Como todas las lycophytas, posee raíces adventicias (originadas en el vástago). Crecen en lugares cálidos y húmedos. Están distribuidas en zonas tropicales de todo el mundo, aunque existen algunas especies en desiertos y en zonas de alta montaña.
Les Sélaginellacées (Selaginellaceae Willk.) sont une famille de plantes appartenant à la division des Lycophytes. C'est la seule famille de l'ordre monotypique des Selaginellales, qui ne comporte qu'un seul genre, celui des Sélaginelles (Selaginella).
Le nom vient du genre type Selaginella qui serait le diminutif du latin selago, pour une plante ressemblant à la sabine, Juniperus sabina (Cupressaceae).
Le genre Selago est utilisé pour un genre de la famille des Scrophulariaceae ; c'est aussi l'épithète spécifique d'une lycopode, Huperzia selago (Lycopodiaceae), qui a une certaine ressemblance générale avec l'espèce type de Selaginella, Selaginella selaginoides, d'où probablement l'origine du nom générique[1].
Cependant Théis nous met en garde quant à la signification de selago :
« Selado signifie « belle vue », il était en grande vénération parmi les nations celtiques. Un druide à jeun [...] l'enveloppait d'un linge et en exprimait un suc renommé pour plusieurs maladies et notamment pour les maux d'yeux comme l'exprime ce nom.
(Mais) on se rappellera toujours que l'on a donné beaucoup au hasard dans l'application que l'on a faite des noms anciens aux plantes que nous connaissons ; et l'on en tirerait de fausses conséquences si l'on croyait à leur identité. Le selago des Celtes est nécessairement une plante succulente tandis que notre Lycopodium selago ne rend aucun suc[2]. »
Les Sélaginellacées sont des plantes à ports très divers. Elles possèdent généralement une tige ramifiée par bifurcations successives, portant des racines et de nombreuses petites feuilles entières disposées sur quatre rangs le long des rameaux. Les feuilles de cette famille sont caractérisées par la présence, à leur base, d'une ligule sur la face supérieure.
Ne pas confondre avec la famille des Selaginaceae (genres Kuritis, Selago) qui est invalide en classification phylogénétique APG III (2009), ces plantes étant incorporées dans la famille Scrophulariaceae, tribu des Manuleae.
Les fructifications (sporanges) sont insérées à l'aisselle des feuilles (= sporophylle) et forment dans leur ensemble un épi quadrangulaire (= strobile). Les Sélaginellacées présentent une hétérosporie et une hétéroprothallie :
Les microspores se cloisonnent en un microprothalle (= prothalle mâle) formé d'une seule cellule végétative et d'une anthéridie. Ce prothalle reste inclus dans la spore.
Les macrospores se cloisonnent en un macroprothalle (= prothalle femelle) limité à la paroi de la spore. Ce prothalle dispose de rhizoïdes et de plusieurs archégones.
Ce sont des espèces vivant essentiellement dans les régions tropicales avec quelques espèces en régions tempérées.
Après avoir compté de nombreux genres et des milliers d'espèces au Paléozoïque, les Sélaginellacées ne comprennent de nos jours qu'un seul genre, Selaginella Beauv., qui compte environ 700 espèces.
Les Sélaginellacées (Selaginellaceae Willk.) sont une famille de plantes appartenant à la division des Lycophytes. C'est la seule famille de l'ordre monotypique des Selaginellales, qui ne comporte qu'un seul genre, celui des Sélaginelles (Selaginella).
Selaginellaceae inniheldur aðeins eina ættkvísl, Selaginella, en hún er með yfir 600 tegundir. Rannsóknir Korall & Kenrick[1][2] benda til að það eigi eftir að skifta henni upp í tvær ættkvíslir, en það er enn ekki staðfest.
Selaginellaceae inniheldur aðeins eina ættkvísl, Selaginella, en hún er með yfir 600 tegundir. Rannsóknir Korall & Kenrick benda til að það eigi eftir að skifta henni upp í tvær ættkvíslir, en það er enn ekki staðfest.
Selagineliniai (lot. Selaginellaceae) – pataisūnų (Lycopodophyta) skyriaus selaginelainių (Selaginellopsida) klasės augalų šeima. Priklauso sporinių induočių grupei.
Widliczki – klasa lub podklasa (w zależności od systemu klasyfikacji) roślin należąca do gromady widłaków. Stanowi odrębną, niezależną linię rozwojową widłaków. Jest to podklasa monotypowa, należy do niej jeden tylko rząd, jedna rodzina i jeden rodzaj.
Te niewielkie rośliny, składające się z dychotomicznie rozgałęzionej łodyżki i liści z języczkiem, niemal nie zmieniły się od karbonu. Budową przypominają współczesne widłaki jednakozarodnikowe. Na szczytach pędów mają też kłosy zarodnionośne, ale w przeciwieństwie do nich są różnozarodnikowe i mają dwupienny gametofit. Od widłaków różnozarodnikowych różnią się z kolei tym, że ich plemniki są dwuwiciowe.
W systemie Reveala widliczki występują w randze podklasy: gromada widłaki, podgromada Lycopodiophytina, klasa widłaki jednakozarodnikowe, podklasa: widliczki Selaginellidae Knobl. in Warm.[1]
Widliczki – klasa lub podklasa (w zależności od systemu klasyfikacji) roślin należąca do gromady widłaków. Stanowi odrębną, niezależną linię rozwojową widłaków. Jest to podklasa monotypowa, należy do niej jeden tylko rząd, jedna rodzina i jeden rodzaj.