El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior. És ubicat pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) al monotípic gènere Gelochelidon (C.L. Brehm, 1830).
L'última d'aquestes subespècies, que correspon a la població australiana, és considerada una espècie de ple dret per alguns autors: curroc australià (Gelochelidon macrotarsa).[3]
Cria molt localitzadament i en colònies al Delta de l'Ebre, més concretament en illots sorrencs o fangosos de la costa, on folra una petita depressió amb herbes, que farà la funció de cau quan, a l'abril-juny, la femella hi dipositi 2-4 ous. La incubació, en la qual intervenen ambdós progenitors, dura 22 dies i els pollets volen a les 4-5 setmanes.[4]
Menja preferentment insectes i, també, cucs, peixos, amfibis i petits rosegadors (ratolins, talpons, etc.).
Habita la vora de les platges, a les maresmes, als arrossars, a les llacunes i, més rarament, a les aigües de l'interior.
Cria al sud d'Europa, Alemanya, Dinamarca, Àsia Oriental, ambdues costes de Nord-amèrica, l'est de Sud-amèrica i Austràlia.
És estiuenc als Països Catalans i després migra cap a l'Àfrica per hivernar. Les poblacions dels altres continents hivernen al Carib, al nord de Sud-amèrica, sud d'Àsia i Nova Zelanda.
Pot arribar a viure 16 anys.[5]
El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior. És ubicat pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) al monotípic gènere Gelochelidon (C.L. Brehm, 1830).
