La croca, croca de llevant o anamirta[1] (Anamirta cocculus) és una planta enfiladissa de la família de les menispermàcies nativa del sud-est d'Àsia. El seu fruit,Cocculus indicus, és d'on s'extreu la picrotoxina, un alcaloide verinós amb propietats estimulants.
Aquesta planta té la tija grossa (fins de 10 cm de diàmetre); les flors són de color blanc groguenc i flairoses mesuren de 6 a 10 cm de diàmetre; el seu fruit és una drupa, "d'un 1 cm de diàmetre quan és sec".[2]
La tija i arrel contenen alcaloides quaternaris com la berberina, palmatina, magnoflorina i la columbamina.[3] Les llavors proporcionen picrotoxina, un sesquiterpè, mentre que la closca de la llavor contenen alcaloides terciaris.[4][3]
Les seves llavors matxucades són un pediculicida efectiu i tradicionalment també es fan servir per atordir els peixos per a pescar-los o com a plaguicida.[5][2] En la farmacologia, rep el nom de Cocculus indicus.
Encara que siguin verinosos s'havia fet servir en begudes com la cervesa durant el segle XIX[6] Charles Dickens havia comentat aquesta pràctica[7]
La fusta d'aquesta planta es fa servir com a combustible i per esculpir.[2]
La croca, croca de llevant o anamirta (Anamirta cocculus) és una planta enfiladissa de la família de les menispermàcies nativa del sud-est d'Àsia. El seu fruit,Cocculus indicus, és d'on s'extreu la picrotoxina, un alcaloide verinós amb propietats estimulants.
Aquesta planta té la tija grossa (fins de 10 cm de diàmetre); les flors són de color blanc groguenc i flairoses mesuren de 6 a 10 cm de diàmetre; el seu fruit és una drupa, "d'un 1 cm de diàmetre quan és sec".
