La superfamília de vespes calcidoïdeus (Chalcidoidea) pertany a l'ordre d'insectes Hymenoptera[1] i té 22.000 espècies conegudes i s'estima que en total n'hi ha de 60.000 a 500.000, cosa que significa que la majoria encara s'han de descobrir i de descriure. Inclouen el més petit dels insectes coneguts:Dicopomorpha echmepterygis. Els calcídids són vespetes de color fosc, sovint metàl·lic blau o verd amb el cos complexament esculpit.
La majoria de les espècies són parasitoides d'altres insectes, atacant-los en l'estadi d'ou o de larva. Els seus hostes es troben com a mínim dins 12 ordres d'insectes diferents, incloent Lepidoptera, Diptera, Coleoptera, Hemiptera i altres Hymenoptera, com també dos ordres d'Arachnida, i fins i tot una família de nematodes. Unes poques espècies són fitòfagues. Com a grup, els Chalcidoidea són beneficiosos pels humans per al control de plagues agrícoles i moltes espècies s'han importat per a fer aquest control biològic.
Chalcidoidea és una superfamília d'himenòpters i la classificació taxonòmica està en contínua revisió. Hi ha 19 famílies reconegudes:
Hi ha també una família extinta, Khutelchalcididae Rasnitsyn, Basibuyuk & Quicke, 2004.
La superfamília de vespes calcidoïdeus (Chalcidoidea) pertany a l'ordre d'insectes Hymenoptera i té 22.000 espècies conegudes i s'estima que en total n'hi ha de 60.000 a 500.000, cosa que significa que la majoria encara s'han de descobrir i de descriure. Inclouen el més petit dels insectes coneguts:Dicopomorpha echmepterygis. Els calcídids són vespetes de color fosc, sovint metàl·lic blau o verd amb el cos complexament esculpit.
La majoria de les espècies són parasitoides d'altres insectes, atacant-los en l'estadi d'ou o de larva. Els seus hostes es troben com a mínim dins 12 ordres d'insectes diferents, incloent Lepidoptera, Diptera, Coleoptera, Hemiptera i altres Hymenoptera, com també dos ordres d'Arachnida, i fins i tot una família de nematodes. Unes poques espècies són fitòfagues. Com a grup, els Chalcidoidea són beneficiosos pels humans per al control de plagues agrícoles i moltes espècies s'han importat per a fer aquest control biològic.
Chalcidky (Chalcidoidea) jsou nadčeledí blanokřídlého hmyzu, která zahrnuje 19 čeledí a přes 22 000 známých druhů. Kvůli velikosti chalcidek je jejich výzkum složitý a odhaduje se, že může existovat více než 500 000 druhů. Velká část chalcidek parazituje na vajíčkách jiných druhů hmyzu, jako jsou brouci, motýli a mouchy nebo některých pavoukovců. Mají převážně hnědou nebo černou barvu (jejich název pochází z řeckého khalkos, což znamená měď), někdy jsou modré nebo zelené, ale například zástupci čeledě Leucospidae se zbarvením podobají vosám. Chalcidky mají průsvitná křídla.
Některé jsou označovány za škůdce, jiné se zase naopak využívají proti jinému škodnému hmyzu. Dříve byla za „chalcidky“ v češtině označována jen čeleď Chalcididae, pro kterou se ale dnes používá český název stehnatky (stehnatkovití)[1]. Významnou roli ve výzkumu a zařazení chalcidek hrál český entomolog Zdeněk Bouček.
Chalcidky (Chalcidoidea) jsou nadčeledí blanokřídlého hmyzu, která zahrnuje 19 čeledí a přes 22 000 známých druhů. Kvůli velikosti chalcidek je jejich výzkum složitý a odhaduje se, že může existovat více než 500 000 druhů. Velká část chalcidek parazituje na vajíčkách jiných druhů hmyzu, jako jsou brouci, motýli a mouchy nebo některých pavoukovců. Mají převážně hnědou nebo černou barvu (jejich název pochází z řeckého khalkos, což znamená měď), někdy jsou modré nebo zelené, ale například zástupci čeledě Leucospidae se zbarvením podobají vosám. Chalcidky mají průsvitná křídla.
Některé jsou označovány za škůdce, jiné se zase naopak využívají proti jinému škodnému hmyzu. Dříve byla za „chalcidky“ v češtině označována jen čeleď Chalcididae, pro kterou se ale dnes používá český název stehnatky (stehnatkovití). Významnou roli ve výzkumu a zařazení chalcidek hrál český entomolog Zdeněk Bouček.
Die Erzwespen (Chalcidoidea) bilden eine Überfamilie der Hautflügler, zu der einige der kleinsten geflügelten Insekten zählen. Sie werden selten größer als 5 Millimeter.[1] Die ungeflügelten Männchen von Dicopomorpha echmepterygis[2] werden nur 0,11 bis 0,24 Millimeter lang.[3] Die meisten Arten sind Parasitoide, rund 80 Arten werden zu den Pflanzenschädlingen gezählt.[4]
Die Erzwespen umfassen etwa 22.000 beschriebene Arten weltweit,[5] von denen wenigstens 2000 Arten in Mitteleuropa vorkommen. Die Erzwespen werden wegen ihrer geringen Größe von den Menschen kaum wahrgenommen. Oft werden sie mit kleinen Fliegen oder anderen Hautflüglern verwechselt. Im Gelände ist die genaue Bestimmung schwierig.[1] Daher wird die Zahl der noch unentdeckten Arten als besonders hoch angesehen, die gesamte Artenzahl innerhalb der Überfamilie wird auf 400.000[6] bis 500.000[3] geschätzt.
Der deutschsprachige Name Erzwespen rührt von der metallischen grünen, blauen, bronzenen oder purpurnen Färbung der meisten Arten her. Einige Arten zeigen aber auch die wespentypische schwarz-gelbe Warnfärbung oder andere Farben.
Die Aderung der Flügel ist gegenüber den anderen Überfamilien der Wespen stark reduziert. Sie haben in den häutigen Vorderflügeln keine vollständig durch Adern umrandeten Zellen. Erzwespen haben nur je eine Ader auf dem vorderen Rand der beiden Vorder- und Hinterflügel. Auf dem Vorderflügel verzweigt sich diese Marginalader in einen postmarginalen und einen stigmalen Ast, einige wenige Arten weisen gar keine Verzweigung auf.[1]
Nur die Scelionidae und Platygastridae aus der Überfamilie der Platygastroidea (früher zu den Zehrwespenartigen oder Proctotrupoidea gerechnet) haben eine ähnlich reduzierte Flügeladerung. Von diesen Gruppen sind die Erzwespen leicht zu unterscheiden, weil sie zwischen der Basis des Vorderflügels und dem Pronotum ein zusätzliches Sklerit, den Prepectus, aufweisen, so dass der Vorderflügel von der seitlichen Ecke des Pronotums leicht abgesetzt erscheint.[1]
Die Erzwespen haben lange Sensillen auf den Fühlern, die oft als parallele weiße Linien entlang der Fühlerglieder zu erkennen sind.[1]
Die überwiegende Mehrzahl der Erzwespenarten ernährt sich im Larvenstadium parasitisch. Dabei können Eier, Larven und Puppen sowie die Adultstadien der Wirte befallen werden. Mehrere Arten der Erzwespen sind aber auf bestimmte Pflanzen spezialisiert, andere leben als Larven räuberisch. Auch wenn die meisten Arten eine besondere Spezialisierung aufweisen, wird innerhalb der Überfamilie insgesamt eine große Vielfalt von Nahrungstypen und Ernährungsweisen genutzt. Oft ist die Lebensweise auch zwischen den Arten einer einzigen Gattung höchst unterschiedlich.
Unter den parasitischen Erzwespen sind sowohl Endoparasiten, die sich als Larven innerhalb der Wirte ernähren, als auch Ectoparasiten, die auf den Wirtstieren leben. Es gibt Gregärparasitismus, bei dem mehrere Parasiten der gleichen Art einen Wirt befallen, aber hauptsächlich Solitärparasitismus, bei dem sich nur eine Larve von einem Wirt ernährt. Der Befall mit Erzwespenlarven endet meist mit dem Tod des Wirtstiers, es handelt sich also bei den Erzwespen in der Mehrzahl um Parasitoide. Wie bei den Schlupfwespen oder den Grabwespen werden von den Weibchen meist schon die Eier in bzw. auf das Wirtstier gelegt. Die ausschlüpfenden Larven der Erzwespen ernähren sich dann bis zu ihrer Verpuppung von dem Tier.
Phytophage Arten gibt es in den Familien Eurytomidae (z. B. Eurytoma amygdala, deren Larven in den Früchten des Mandelbaums leben), Eulophidae, Pteromalidae, Tanaostigmatidae und Torymidae. Alle Arten der Familie der Feigenwespen (Agaonidae) entwickeln sich in Feigen. Es werden Pflanzen aus insgesamt 44 verschiedenen Pflanzenfamilien von Erzwespen befallen.[3]
Einige Larven von Arten der Familie der Encyrtidae sind freilebend und ernähren sich räuberisch von den Eiern verschiedener Napfschildläuse. Andere aus der Familie der Eurytomidae, erbeuten die Larven von Gallwespen.[3]
Die Erzwespen werden in derzeit 19 Familien unterteilt, von denen die größte die Familie Eulophidae mit nahezu 4500 Arten ist.[3] Es gibt 90 Unterfamilien.
Die Erzwespen (Chalcidoidea) bilden eine Überfamilie der Hautflügler, zu der einige der kleinsten geflügelten Insekten zählen. Sie werden selten größer als 5 Millimeter. Die ungeflügelten Männchen von Dicopomorpha echmepterygis werden nur 0,11 bis 0,24 Millimeter lang. Die meisten Arten sind Parasitoide, rund 80 Arten werden zu den Pflanzenschädlingen gezählt.
Die Erzwespen umfassen etwa 22.000 beschriebene Arten weltweit, von denen wenigstens 2000 Arten in Mitteleuropa vorkommen. Die Erzwespen werden wegen ihrer geringen Größe von den Menschen kaum wahrgenommen. Oft werden sie mit kleinen Fliegen oder anderen Hautflüglern verwechselt. Im Gelände ist die genaue Bestimmung schwierig. Daher wird die Zahl der noch unentdeckten Arten als besonders hoch angesehen, die gesamte Artenzahl innerhalb der Überfamilie wird auf 400.000 bis 500.000 geschätzt.
Chalcid wasps (/ˈkælsɪd/, from Greek khalkos 'copper', for their metallic colour)[1] are insects within the superfamily Chalcidoidea, part of the order Hymenoptera. The superfamily contains some 22,500 known species, and an estimated total diversity of more than 500,000 species, meaning the vast majority have yet to be discovered and described.[2] The name "chalcid" is often confused with the name "chalcidid", though the latter refers strictly to one constituent family, the Chalcididae, rather than the superfamily as a whole; accordingly, most recent publications (e.g.,[2]) use the name "chalcidoid" when referring to members of the superfamily.
Most chalcid wasps are parasitoids of other insects, though other life styles are known, with the herbivorous fig wasps acting as pollinators. Various species are used as biological pest control agents or in scientific research.
Chalcidoids are generally small wasps, averaging 1.5 mm in length and usually being less than 3 mm. The body is often metallic in colour. The wings may be developed, reduced or absent. When the wings are developed, they have reduced venation or sometimes none at all.[3]
However, the group is morphologically very diverse. Chalcidoids range in size from up to 41.7 mm long (females of the pelecinellid Doddifoenus wallacei, this length includes the ovipositor[4]) to merely 0.13 mm long (males of the mymarid Dicopomorpha echmepterygis). Various lineages have convergently evolved features such as enlarged femora, enlarged acropleura, reduced numbers of antennal and tarsal segments, reduced wings or reduced wing venation. Some have significant sexual dimorphism: male fig wasps are "turtle-like fighting machines" that are very different to the females, while males of the aforementioned D. echmepterygis lack eyes, ocelli, mouthparts, antennal flagella or wings.[2]
Most chalcidoids are parasitoids, their hosts including insects, spiders, ticks and mites, pseudoscorpions and even gall-forming nematodes. Some species parasitise a wide range of hosts, while others have a narrow host range. They attack host life stages ranging from eggs to adults. The superfamily includes primary, secondary and tertiary parasitoids, both ecto- and endoparasitoids, and both solitary and gregarious parasitoids.[2][5]
There are also herbivorous chalcidoids within the families of Agaonidae, Epichrysomallidae, Eurytomidae, Eulophidae, Melanosomellidae, Ormyridae, Pteromalidae, Tanaostigmatidae and Torymidae. Agaonidae only develop within figs.[2][5][6]
Predation is exhibited by larvae of some Encyrtidae (prey on coccid eggs) and some Eurytomidae (prey on Cynipidae larvae).[5]
Chalcidoidea is one of the most important taxa of biological control agents. They are used to control pest insects in both natural and agricultural ecosystems.[2] Some herbivorous species are also used in biological control, such as the melanosomellid Trichilogaster acaciaelongifoliae for control of the weed Acacia longifolia.[5]
There are also chalcidoids that are agricultural pests themselves, mainly attacking plant seeds. Bruchophagus attack seeds of legumes (e.g. alfalfa), Systole attack seeds of Apiaceae used as spices (e.g. coriander) and Megastigmus attack seeds of Pinaceae grown in plantations.[5]
Females of family Agaonidae are important as pollinators of figs.[7]
Some chalcidoids, especially those in genera Trichogramma (Trichogrammatidae) and Nasonia (Pteromalidae) are model organisms in scientific research. They have been used to study sex determination, the influence of bacterial endosymbionts and the genetics of speciation.[2] The genome of moth parasitoid Copidosoma floridanum was sequenced as part of the i5K project.[8]
Chalcidoidea is a superfamily of Hymenoptera, whose family constituency is in constant flux, as new hypotheses of relationships are constantly being proposed and rejected; with the advent of molecular systematics, it seems that the future will see further revisions of the classification in use today.
There are fifty extant families recognized at present:
There are also two extinct families:
Of these families, at least five are known to be artificial groups (paraphyletic), and are being - or will be - divided into several families, or perhaps fused with existing families. The most problematic, the Pteromalidae, has recently been split into 24 families, and Eupelmidae into three families.[9]
Leucospis gigas, family Leucospidae Eurytoma gigantea female, family Eurytomidae 
Torymus female, family Torymidae Balcha indica, family Eupelmidae Chalcid wasps (/ˈkælsɪd/, from Greek khalkos 'copper', for their metallic colour) are insects within the superfamily Chalcidoidea, part of the order Hymenoptera. The superfamily contains some 22,500 known species, and an estimated total diversity of more than 500,000 species, meaning the vast majority have yet to be discovered and described. The name "chalcid" is often confused with the name "chalcidid", though the latter refers strictly to one constituent family, the Chalcididae, rather than the superfamily as a whole; accordingly, most recent publications (e.g.,) use the name "chalcidoid" when referring to members of the superfamily.
Most chalcid wasps are parasitoids of other insects, though other life styles are known, with the herbivorous fig wasps acting as pollinators. Various species are used as biological pest control agents or in scientific research.
Los calcidoideos (Chalcidoidea) son una superfamilia de himenópteros apócritos.[1] Son uno de los grupos más numerosos dentro de los himenópteros, con alrededor de 22 000 especies conocidas. Se calcula que hay entre 60 000 y 500 000 especies, lo cual quiere decir que la mayoría aún no han sido descritas.[2]
Las calcidoideos son unas avispitas pequeñas de color oscuro, en algunos casos con brillos metálicos azules o verdes y con una compleja textura de la superficie del cuerpo. También se las reconoce por la reducción de las venas de las alas, semejante a la de otras superfamilias de Parasitica. Juegan un importante papel en los ecosistemas y aún no se ha llegado a valorar la magnitud de su importancia.
La mayoría de las especies son parasitoides de otros insectos. Generalmente parasitan los huevos o las larvas de otros insectos, aunque también suelen atacar a otras etapas del ciclo biológico. Sus huéspedes pertenecen por lo menos a 12 órdenes diferentes de insectos, incluyendo a Lepidoptera (mariposas y polillas), Diptera (moscas, mosquitos, etc.), Coleoptera (escarabajos), Hemiptera (chinches, etc.) y a otros himenópteros, así como también a dos órdenes de Arachnida y a una familia de nematodos.
Unas pocas especies son fitófagos y la larva vive dentro de y se alimenta de las semillas, tallos o agallas. En general es un grupo beneficioso para la humanidad porque muchos calcidoideos sirven para el control biológico. Algunas son importadas a otros países para controlar las plagas de insectos.
Se las encuentra en todo tipo de hábitat, especialmente en las flores, follaje, hojarasca, pero a menudo pasan desapercibidas por su pequeño tamaño. Incluyen a algunos de los insectos más pequeños conocidos, por ejemplo Dicopomorpha echmepterygis.
La mayoría son de color oscuro, algunas metálicas verdes o azules. Generalmente tienen las alas recostadas sobre el abdomen en momentos de reposo. Las antenas generalmente tienen un codo; nunca más de 13 segmentos.
La taxonomía de las familias de Chalcidoidea está en flujo continuo a medida que surgen nuevas hipótesis. Con el advenimiento de la sistemática molecular seguramente habrá nuevas revisiones.[3]
Hay 19 familias reconocidas en el presente:
Se conocen dos familias extintas:
Se sabe que por lo menos cinco de todas estas familias son grupos artificiales (parafiléticos) y se los está subdividiendo en varias familias o en otros casos fusionando con otras familias. El más problemático es Pteromalidae y en algunas clasificaciones se considera que hay hasta ocho linajes independientes que han sido agrupados debido a semejanzas superficiales.
Los calcidoideos (Chalcidoidea) son una superfamilia de himenópteros apócritos. Son uno de los grupos más numerosos dentro de los himenópteros, con alrededor de 22 000 especies conocidas. Se calcula que hay entre 60 000 y 500 000 especies, lo cual quiere decir que la mayoría aún no han sido descritas.
Las calcidoideos son unas avispitas pequeñas de color oscuro, en algunos casos con brillos metálicos azules o verdes y con una compleja textura de la superficie del cuerpo. También se las reconoce por la reducción de las venas de las alas, semejante a la de otras superfamilias de Parasitica. Juegan un importante papel en los ecosistemas y aún no se ha llegado a valorar la magnitud de su importancia.
La mayoría de las especies son parasitoides de otros insectos. Generalmente parasitan los huevos o las larvas de otros insectos, aunque también suelen atacar a otras etapas del ciclo biológico. Sus huéspedes pertenecen por lo menos a 12 órdenes diferentes de insectos, incluyendo a Lepidoptera (mariposas y polillas), Diptera (moscas, mosquitos, etc.), Coleoptera (escarabajos), Hemiptera (chinches, etc.) y a otros himenópteros, así como también a dos órdenes de Arachnida y a una familia de nematodos.
Unas pocas especies son fitófagos y la larva vive dentro de y se alimenta de las semillas, tallos o agallas. En general es un grupo beneficioso para la humanidad porque muchos calcidoideos sirven para el control biológico. Algunas son importadas a otros países para controlar las plagas de insectos.
Se las encuentra en todo tipo de hábitat, especialmente en las flores, follaje, hojarasca, pero a menudo pasan desapercibidas por su pequeño tamaño. Incluyen a algunos de los insectos más pequeños conocidos, por ejemplo Dicopomorpha echmepterygis.
Les Chalcidiens (Chalcidoidea ou chalcidoïdes en français) forment une super-famille qui regroupe une vingtaine de familles composées en large majorité d'insectes entomophages, principalement des guêpes. Ce sont des hyménoptères térébrants représentant 22 000 espèces au niveau mondial, soit autour des 10 % de la totalité des hyménoptères.
Certaines espèces sont phytophages tels les Agaonidae, Blastophaga sur les figues, les Callinomidae seminivores, quelques Eurytomidae cécidogènes ainsi que les Tanaostigmatidae.
Les familles les plus importantes sont celles des Pteromalidae, Eulophidae, Aphelinidae, Trichogrammatidae et Encyrtidae qui ont fourni 80 % des succès obtenus en lutte biologique classique contre les insectes déprédateurs des cultures ou des milieux forestiers.
Les Chalcidoidea ont en commun avec le groupe des Proctotrupoidea les caractères suivants :
Ils s'en distinguent par :
Les Chalcidiens (Chalcidoidea ou chalcidoïdes en français) forment une super-famille qui regroupe une vingtaine de familles composées en large majorité d'insectes entomophages, principalement des guêpes. Ce sont des hyménoptères térébrants représentant 22 000 espèces au niveau mondial, soit autour des 10 % de la totalité des hyménoptères.
Certaines espèces sont phytophages tels les Agaonidae, Blastophaga sur les figues, les Callinomidae seminivores, quelques Eurytomidae cécidogènes ainsi que les Tanaostigmatidae.
Les familles les plus importantes sont celles des Pteromalidae, Eulophidae, Aphelinidae, Trichogrammatidae et Encyrtidae qui ont fourni 80 % des succès obtenus en lutte biologique classique contre les insectes déprédateurs des cultures ou des milieux forestiers.
Chalcidoidea è una superfamiglia di Imenotteri, che raggruppa un gran numero di insetti parassitoidi e iperparassitoidi. Si stima sia la superfamiglia di insetti più vasta tra tutte: il numero delle specie descritte varia, secondo le fonti, da 19.000[1] a 25.000[2]. Si stima che il numero reale di specie sia compreso fra 60.000 e 100.000.
I Calcidoidei sono insetti di piccole dimensioni, con corpo che raramente supera il centimetro di lunghezza: in genere varia da 0,5 mm a 8 mm, ma vi sono anche specie con il corpo lungo appena 0,2 mm. La pigmentazione mostra spesso colori iridescenti o con riflessi metallici.
Il capo ha antenne genicolate, cioè piegate ad angolo, composte da meno di 16 antennomeri. Il pronoto non raggiunge lateralmente le tegule (fatta eccezione per specie molto piccole).
Le ali sono caratterizzate dall'assenza di pterostigma e dalla venulazione molto ridotta, composta da un solo ramo, da alcuni interpretato come fusione della subcosta con il radio (Sc+R). La nomenclatura adottata è spesso influenzata da questa semplificazione morfologica[2]: il tratto prossimale, detto vena submarginale o vena subcostale, decorre parallelamente al margine anteriore. Nel tratto intermedio, detto vena marginale percorre il margine anteriore, poi si divide, in corrispondenza della zona stigmatica, in due rami: quello anteriore, detto vena postmarginale rappresenta un prolungamento della vena marginale e decorre lungo il margine anteriore; quello posteriore, detto vena radiale o vena stigmale si dirige verso il centro della regione remigante. Le altre venature sono ridotte ad esili tracce. In ragione di questa semplificazione non esiste una suddivisione in cellule vere e proprie: l'ala anteriore è suddivisa in due regioni: una prossimale, compresa fra la vena submarginale e il tratto prossimale del margine anteriore, corrisponde alla cellula costale, quella distale si estende per tutta la regione remigante e viene detta disco. Adottando la nomenclatura di maggiore condivisione, la cellula R1, in altri termini quella compresa fra il ramo del radio e il settore radiale s'interpreterebbe come la cella di forma triangolare, indefinita perché aperta, compresa fra la postmarginale e la stigmale. Come in tutti i Terebranti, anche nei Calcidoidei l'ala anteriore è priva del lobo anale. La semplificazione morfologica dell'ala anteriore si ripete poi in quella posteriore.
L'addome mostra un gastro non compresso e un peziolo che si collega alla parte distale del propodeo. L'ottavo urotergo è visibile. L'ovopositore non raggiunge dimensioni notevoli (come ad esempio avviene negli Ichneumonoidea), tuttavia è in genere ben visibile sotto l'addome.
Lo sviluppo postembrionale passa attraverso 4 o 5 stadi di larva e uno di pupa. La larva di I età è in genere di tipo imenotteriforme, ma possono essere rappresentati anche altri tipi di larve. La larva matura è imenotteriforme. Lo stadio di pupa si svolge in alcuni casi all'interno di un bozzolo di seta, talvolta protetto in parte dagli escrementi della larva, ma nella maggior parte dei Calcidoidei si svolge senza protezione presso le spoglie della vittima.
Nonostante le piccole dimensioni giocano un ruolo significativo nell'ecosistema e la loro importanza non deve essere sottovalutata. La maggior parte delle specie sono infatti parassitoidi di uova o stadi preimmaginali di altri insetti (rincoti, lepidotteri, ditteri, Imenotteri e coleotteri) oppure predatrici oofaghe. Sono frequenti anche casi di iperparassitismo. Alcune specie di Calcidoidei sono invece fitofaghe e le larve crescono all'interno di semi, gambi e galle oppure svolgono un complesso ruolo nell'impollinazione di alcune piante in un rapporto di vera e propria simbiosi. Non mancano casi di relazioni trofiche complesse o atipiche, come il passaggio dalla fitofagìa al parassitoidismo o viceversa o l'autoparassitismo.
Molte specie di questo gruppo sono utilizzate nei programmi di controllo biologico, tuttavia non va trascurato il ruolo delle popolazioni naturali degli ausiliari nel controllo della dinamica di popolazione di molti importanti fitofagi.
Trattandosi di un raggruppamento così vasto per numero e distribuzione geografica e sul quale sono stati avanzati pochi studi, la sistematica dei Calcidoidei risulta tutt'oggi in via di sviluppo, cosicché la posizione di molte specie è ambigua e oggetto di nuove proposte sistematiche.
A complicare gli studi si riscontra in alcuni Calcidoidei una propensione all'ibridazione tra specie. In particolare in Aphelinidae e Trichogrammatidae si riscontra la nascita di piccole comunità ibride denominate specie criptiche, irriconoscibili data la fusione degli elementi distintivi delle specie di partenza e spesso anche sessualmente fertili. Alcuni hanno avanzato la creazione di un nuovo taxon per classificare queste "morfo-specie", definite anche come specie fratello, semi-specie, razza, stirpe o biotipo.
La scarsa osservazione di questa superfamiglia ha reso inoltre impossibile delineare delle caratteristiche riconoscitive importanti. D'altronde si osserva che una stessa progenie non conserva costanti le proprie caratteristiche, probabilmente perché la morfologia viene influenzata dall'ospite. Ad esempio sì è riscontrato che lo sviluppo in ospiti dalle dimensioni esigue causa la formazione di ocelli più ravvicinati, ovopositori più corti, ecc. Ancora si aggiunge un relativo dimorfismo stagionale (specialmente in Torymidae e Eulophidae) basato sulle condizioni atmosferiche e sulla temperatura; dimorfismo che può condizionare, ad esempio, una colorazione più scura o più brillante o una variazione della lunghezza alare. Tutt'oggi sono considerate famiglie appartenenti ai Chalcidoidea le seguenti:
I Calcidoidei sono tra gli insetti maggiormente utilizzati per il controllo biologico di organismi dannosi. Le specie impiegate rientrano per lo più nelle famiglie degli Aphelinidae e degli Encyrtidae.
Tra gli Aphelinidae il genere Encarsia è tra i parassitoidi maggiormente utilizzati. Molte specie si sono dimostrate utilissime nel controllo biologico di Aleyrodidae (mosche bianche) e Diaspididae (cocciniglie): l'E. perplexa nel controllo dell'Aleurocanthus woglumi nel sud degli USA e nei Caraibi, l'E. smithi nel controllo dell'Aleurocanthus spiniferus e l'E. inaron contro alcuni fitofagi delle querce in California.
L'esempio più conosciuto di specie appartenenti al genere Encarsia è tuttavia E. formosa, forse il parassitoide più utilizzato per il controllo biologico in tutto il Mondo. Ha trovato ampio spazio nel controllo dell'Aleurodide delle serre ed è divenuto largamente reperibile anche in commercio. Altri esempi da ricordare sono l'E. berlesei utilizzato per controllare la Cocciniglia bianca del Pesco e l'E. perniciosi contro la Cocciniglia di San José.
Tra gli Aphelinidae sono stati largamente utilizzati anche esemplari dei generi Eretmocerus e Aphytis, questi ultimi specialmente per il controllo dei Diaspididae.
Le specie della famiglia Encyrtidae hanno rappresentato egualmente una risorsa molto importante nei programmi di controllo biologico, specialmente nelle regioni dai climi più caldi dove sono in grado di adattarsi meglio rispetto agli Aphelinidae.
Gli interventi di maggior successo si sono ottenuti nella lotta ai danni provocati dalle cocciniglie, tra cui il più recente e fruttuoso esempio è quello dell'Anagyrus lopezi del Sud America per il controllo del Phenacoccus manihoti. Questa cocciniglia fu scoperta per la prima volta in Congo nel 1973 e nella metà degli anni ottanta è arrivata a coprire quasi l'intera Africa subsahariana minacciando di distruggere la principale fonte di carboidrati di oltre ducecentomila persone. L'A. lopezi fu rilasciato in Nigeria tra i primi anni del 1980 e la fine del 1990 arrivando a controllare completamente l'espansione smisurata del P. manihoti. Il costo totale di questo programma, dal 1988, è arrivato a toccare i 15.000 dollari ma le stime compensano la spesa valutando un risparmio di più di 250.000 dollari l'anno per i danni evitati alle piantagioni.
Un altro programma di controllo biologico che ha dato grandi risultati ma meno conosciuto è quello dei primi degli anni ottanta che ha previsto l'utilizzo del Neodusmetia sangwani per il controllo dell'Antonina graminis nel sud degli Stati Uniti. Con una spesa iniziale di non più 0,2 mila dollari si stima d'aver evitato circa duececentomila dollari annui di danni che avrebbero colpito la foraggicoltura e la zootecnica del Texas. L'Antonina graminis è oggi sotto controllo dal Texas e la Florida al sud del Brasile, sin oltre i confini del Nuovo Mondo.
Tra le specie parassitoidi maggiormente utilizzate in Europa è da ricordare il Psyllaephagus pilosus, liberato dal 1993 in Irlanda, Galles e Francia per il controllo della Psilla dell'eucalyptus. Il programma ha dato ottimi risultati tant'è che il P. pilosus è stato di recente introdotto (probabilmente accidentalmente) anche in alcune regioni del Sud America, comprese Perù e Argentina.
Nel controllo dei parassiti vegetali sono stati introdotti alcuni Calcidoidei fitofagi, come lo Pteromalide Trichilogaster acaciaelongifoliae. Questa specie australiana è stata introdotta nel sud dell'Africa nel 1982 per il controllo dell'Acacia longifolia, offrendo anche in questo caso risultati soddisfacenti.
Nonostante l'impiego come parassitoidi cataloghi questa superfamiglia fra gli insetti utili, più di 80 specie sono maggiormente conosciute per la loro azione nociva nei confronti dei prodotti agricoli. La maggior parte di questi esemplari appartiene alla famiglia degli Eurytomidae e dei Torymidae. Tra i primi i generi maggiormente conosciuti sono forse i Bruchophagus, che attaccano spesso semi di diversi leguminose, come l'erba medica (Medicago sativa); e i Systole, fitofagi di varie Apiaceae utilizzate come spezie (come il coriandolo, Coriandrum sativum).
Chalcidoidea è una superfamiglia di Imenotteri, che raggruppa un gran numero di insetti parassitoidi e iperparassitoidi. Si stima sia la superfamiglia di insetti più vasta tra tutte: il numero delle specie descritte varia, secondo le fonti, da 19.000 a 25.000. Si stima che il numero reale di specie sia compreso fra 60.000 e 100.000.
Chalcidoidea (a Graeco χαλκος 'cuprum', ob eorum colorem metallicum[1]) sunt apocrita ordinis Hymenopterorum, cui superfamiliae sunt circa 22 500 specierum notarum, sed tota diversitas aestimata plus quam 500 000 specierum continet, quod significat maiorem partem nondum repertam et descriptam esse.[2] Nomen chalcidoidea non confundendum est cum chalcididis, quamquam hic sensu stricto solum Chalcididas, unam e familiis attingit, non omnen superfamiliam, quam ob causam studia recentioria nomine chalcidoideorum ad species superfamiliae appellandas utuntur.
Plurimae ex speciebus sunt parasitoidea aliorum insectorum, qui ovis vel stationi larvae hospitis aggrediuntur, sed alii circuli vitae agnoscuntur. Hospites in saltem duodecim ordinibus insectorum reperiuntur, inter quae Lepidoptera, Diptera, Coleoptera, Hemiptera, et alia Hymenoptera, cum duobus ordinibus arachnidorum et adeo una familia nematodorum. Exempli gratia, unum ex eis apocritis paucas mortes in Leptidea sinapis efficit.[3]
Chalcidoidea sunt perparva apocrita coloris obscuri, plerumque nigri vel fusci, sed saepe caerulei vel viridis metallici, corpore multimodis sculpto. Minuta alarum venatio propria agnoscitur, venationi in aliis hymenopterorum parasiticorum superfamiliis visa similis.
Superfamiliae hodie sunt undeviginti familiae exstantes:
Etiam est familia exstincta, Khutelchalcididae Rasnitsyn, Basibuyuk & Quicke, 2004. Ex his familiis, saltem quinque sunt greges artificiosi (paraphyletici), qui in nonnullas familias vel inter familias exstantes aliquando digerantur. Pteromalidae, una e familiis difficillimis, in nonnullis classificationibus usque ad octo stirpes sui generis continere potest, una digestae ob proprietates superficierum.
Chalcidoidea (a Graeco χαλκος 'cuprum', ob eorum colorem metallicum) sunt apocrita ordinis Hymenopterorum, cui superfamiliae sunt circa 22 500 specierum notarum, sed tota diversitas aestimata plus quam 500 000 specierum continet, quod significat maiorem partem nondum repertam et descriptam esse. Nomen chalcidoidea non confundendum est cum chalcididis, quamquam hic sensu stricto solum Chalcididas, unam e familiis attingit, non omnen superfamiliam, quam ob causam studia recentioria nomine chalcidoideorum ad species superfamiliae appellandas utuntur.
Plurimae ex speciebus sunt parasitoidea aliorum insectorum, qui ovis vel stationi larvae hospitis aggrediuntur, sed alii circuli vitae agnoscuntur. Hospites in saltem duodecim ordinibus insectorum reperiuntur, inter quae Lepidoptera, Diptera, Coleoptera, Hemiptera, et alia Hymenoptera, cum duobus ordinibus arachnidorum et adeo una familia nematodorum. Exempli gratia, unum ex eis apocritis paucas mortes in Leptidea sinapis efficit.
Chalcidoidea sunt perparva apocrita coloris obscuri, plerumque nigri vel fusci, sed saepe caerulei vel viridis metallici, corpore multimodis sculpto. Minuta alarum venatio propria agnoscitur, venationi in aliis hymenopterorum parasiticorum superfamiliis visa similis.
De bronswespen (Chalcidoidea) zijn een superfamilie van vliesvleugeligen (Hymenoptera). Zo'n 22.000 soorten in deze superfamilie zijn beschreven, maar hun aantal wordt veel hoger geschat.
De meeste soorten zijn parasitoïden die parasiteren op eitjes, larven en andere ontwikkelingsstadia van andere insecten.
Er zijn 20 beschreven families:
De bronswespen (Chalcidoidea) zijn een superfamilie van vliesvleugeligen (Hymenoptera). Zo'n 22.000 soorten in deze superfamilie zijn beschreven, maar hun aantal wordt veel hoger geschat.
De meeste soorten zijn parasitoïden die parasiteren op eitjes, larven en andere ontwikkelingsstadia van andere insecten.
Chalcidider eller chalcidoide vepser (Chalcidoidea) hører til årevingene. Gruppen regnes som parasittveps, selv om noen arter er plantespisere og ikke parasitter.
Chalcidider er en av de mest artsrike gruppene av vepser og består av omtrent 22 000 kjente arter. Det er antatt at artstallet er mye høyere, et sted mellom 60 000 og 500 000 arter. Særlig i tropiske områder er det mange uoppdagede arter.
En interessant gruppe er fikenvepsene, som spiller en viktig rolle i bestøvningen av fiken.
Chalcidoide vepser er svært små vepser, mange av artene er knapt en millimeter lange. Fargene varierer mye, men de fleste er mørke på farge og ofte metallisk farget i grønt eller blått.
er små, har mørk farve, ofte metallisk blå eller grønne. De kjennes også på at vingene er redusert.
Vingene er klare eller svakt røykfarget og karakteristiske for de chalcidoide vepsene. Vingemerket er lite og bare enkelte årer i framkant av vingen er tydelig. Resten av vingen er uten et markert årenett, men har små korte hår på oversiden.
De fleste artene er parasittoider på andre insekter. Hunnen legger egg på eller i verten når denne er i egg eller larvestadiet. Vertene finnes både blant sommerfugler, tovinger, biller og plantesugere.
Noen få arter er planteetere, og larvene ernærer seg på innsiden av frø, stengler og galler.
Disse vepsene fins nesten overalt, og særlig på blomster og plantemateriale, skjønt de ofte blir oversett på grunn av sin lille størrelse.
Chalcidoide vepser tilhører gruppen av insekter med fullstendig forvandling (holometabole insekter), som gjennomgår en metamorfose i løpet av utviklingen. Mellom larvestadiet og det voksne stadiet er et puppestadie, en hvileperiode, der vepsens indre og ytre organer endres. Larvens bøyelige og myke kropp omdannes til en puppe med et hardt skall. Når skallet er hardt begynner omdanningen fra larve til den voksne (imago) vepsen. De indre organer brytes i varierende grad ned til en cellemasse. En omorganisering skjer og dyret bygges opp igjen.
Chalcidoide vepser som gruppe betraktet er generelt nyttige for mennesker; de holder en rekke insekter som regnes for skadedyr under kontroll. Mange arter har blitt importert for å holde bestanden av skadedyr nede. Biologisk kontroll av skadedyr skjer vanligvis bare i veksthus og ikke i det fri.
De har en viktig betydning i økosystemer, som kanskje ikke forstås fullt ut.
Systematikken for gruppen Chalcidider (Calcaoidea) er ennå ikke avklart og endringer kan derfor skje.
I tradisjonell systematikk har de chalcidoide vepsene blitt delt inn i disse familiegruppene.
Chalcidider eller chalcidoide vepser (Chalcidoidea) hører til årevingene. Gruppen regnes som parasittveps, selv om noen arter er plantespisere og ikke parasitter.
Chalcidider er en av de mest artsrike gruppene av vepser og består av omtrent 22 000 kjente arter. Det er antatt at artstallet er mye høyere, et sted mellom 60 000 og 500 000 arter. Særlig i tropiske områder er det mange uoppdagede arter.
En interessant gruppe er fikenvepsene, som spiller en viktig rolle i bestøvningen av fiken.
Chalcidoidea é uma superfamília de vespas que pertence à ordem de insetos Hymenoptera. É um dos grupos mais numerosos dentro de Hymenoptera, com cerca de 22.000 espécies conhecidas. Estima-se que existam entre 60.000 a 100.000 espécies, extrapolando-se até a 500.000 ou 10% das espécies de insetos.[1]
Vespas calcidoides são minúsculas; a maioria tem menos de 3 mm de comprimento. Os machos adultos das menores espécies conhecidas (Mymaridae) têm apenas 0,11 mm de comprimento. A maioria são vespas de cores escuras, muitas vezes com detalhes no corpo complexos de cor azul ou verde metálico. Também são reconhecidas pela característica de nervação reduzida das asas, similar ao que é visto em outras superfamílias de vespas parasitas.
São importantes tanto como agentes de controle biológico de pragas agrícolas quanto como as próprias pragas.
São pequenos insetos, que geralmente variam de 0,5 mm a 8 mm, mas também existem espécies de apenas 0,2 mm. A maioria apresenta cores escuras, às vezes marrons, amarelas ou avermelhadas; muitas vezes com complexos detalhes de cor azul ou verde iridescente ou com reflexos metálicos. A cabeça e mesossoma são fortemente esclerotizados, geralmente pontuados. A cabeça possui antenas geniculadas, ou seja, dobradas em ângulo, compostas por menos de 15 artículos.[2]O pronoto em vista lateral não atinge a tégula (exceto para espécies muito pequenas).[3][4][5] As asas são caracterizadas pela ausência de veias transversas no pterostigma e pela venulação muito reduzida, composta por um único ramo.[5]
Outras características da superfamília são, conforme citado no trabalho de Damolin & Melo (2004):[6]
Apesar de seu pequeno tamanho, eles desempenham um papel significativo no ecossistema.[5] A maioria das espécies são parasitoides de outros insetos,[7] atacando o ovo ou estágio larval de seu hospedeiro, embora muitos outros ciclos de vida sejam conhecidos. Os casos de hiperparasitismo também são frequentes.[8] Esses hospedeiros podem ser encontrados em pelo menos 12 ordens de insetos diferentes, incluindo Lepidoptera (borboletas e mariposas), Diptera (moscas verdadeiras), Coleoptera (besouros), Hemiptera (insetos verdadeiros) e outros Hymenoptera, bem como duas ordens de Arachnida e até mesmo uma família de Nematoda.[9]
Além dos parasitoides, há algumas espécies com o hábito fitófago, as larvas alimentam-se dentro de sementes, caules, galhas etc.[5] Espécies da família Agaonidae se desenvolvem apenas em figos, e outras também são fitófagas, como Eurytomidae, Eulophidae, Pteromalidae, Tanaostigmatidae e Torymidae, associadas a 44 famílias de plantas diferentes. O hábito predador é encontrado em algumas larvas, como, por exemplo, algumas larvas de Encyrtidae que alimentam-se de ovos de Coccoidea, e Eurytomidae que são predadores de larvas de Cynipoidea.
Chalcidoidea é uma superfamília de Hymenoptera, cujas famílias estão em fluxo constante à medida que novas hipóteses estão sendo propostas e rejeitadas constantemente. Por se tratar de um agrupamento tão vasto em termos de número e distribuição geográfica, a sistemática de Chalcidoidea ainda está se desenvolvendo, de modo que a posição de muitas espécies é ambígua e objeto de novas propostas. O número, a definição e os limites das famílias estão em um estado de mudança desde o início do século XIX.[10] Com os avanços da sistemática molecular, novas revisões da classificação em uso hoje serão vistas futuramente.
Existem dezenove famílias existentes reconhecidas no momento:
Existem também duas famílias extintas:
Destas famílias, pelo menos cinco são conhecidos como grupos artificiais (parafiléticos), e estão sendo - ou serão - subdivididos em várias famílias, ou talvez fundidos com famílias existentes. O mais problemático é Pteromalidae e, em algumas classificações, considera-se que há até oito linhagens independentes, agrupadas por causa de semelhanças superficiais.
Os insetos da superfamília Chalcidoidea estão entre mais utilizados para o controle biológico de organismos prejudiciais. Algumas das espécies utilizadas pertencem às famílias Pteromalidae, Aphelinidae, Mymaridae, Chalcididae e Encyrtidae.[11][5]
Chalcidoidea é uma superfamília de vespas que pertence à ordem de insetos Hymenoptera. É um dos grupos mais numerosos dentro de Hymenoptera, com cerca de 22.000 espécies conhecidas. Estima-se que existam entre 60.000 a 100.000 espécies, extrapolando-se até a 500.000 ou 10% das espécies de insetos.
Vespas calcidoides são minúsculas; a maioria tem menos de 3 mm de comprimento. Os machos adultos das menores espécies conhecidas (Mymaridae) têm apenas 0,11 mm de comprimento. A maioria são vespas de cores escuras, muitas vezes com detalhes no corpo complexos de cor azul ou verde metálico. Também são reconhecidas pela característica de nervação reduzida das asas, similar ao que é visto em outras superfamílias de vespas parasitas.
São importantes tanto como agentes de controle biológico de pragas agrícolas quanto como as próprias pragas.
Glanssteklar eller malmsteklar (Chalcidoidea) är en överfamilj inom insektsordningen steklar, tillhörande underordningen midjesteklar och gruppen parasitsteklar. Det finns runt 22 000 beskrivna arter världen över och troligen många tusen till som ännu inte är upptäckta och beskrivna.
De flesta arter är små, många är mindre än en millimeter långa, och gruppen inkluderar några av de minsta bevingade insekterna som man känner till, dvärgsteklar. Till gruppens största arter hör de i familjen Leucospidae, vilka mäter 4-17 millimeter. Många arter är mörka eller har metallglänsande blå eller grön färg.
Gruppens ekologi är mycket varierad eftersom den består av så många familjer och arter, men de flesta arter som man känner till är parasitoider på andra insekter. Det finns i flera familjer dock även arter som är växtätare. Några har ett mycket specialiserat levnadssätt som exempelvis fikonsteklar som bara utvecklas i fikon. Det finns också en del glanssteklar som har rovlevande larver.
Överfamiljen Chalcidoidea omfattar 19 familjer med nu levande arter.
Torymus calcaratus
Megastigmus pistaciae
Ormyrus spp.
Leucospis dorsigera
Wikimedia Commons har media som rör glanssteklar.
Glanssteklar eller malmsteklar (Chalcidoidea) är en överfamilj inom insektsordningen steklar, tillhörande underordningen midjesteklar och gruppen parasitsteklar. Det finns runt 22 000 beskrivna arter världen över och troligen många tusen till som ännu inte är upptäckta och beskrivna.
De flesta arter är små, många är mindre än en millimeter långa, och gruppen inkluderar några av de minsta bevingade insekterna som man känner till, dvärgsteklar. Till gruppens största arter hör de i familjen Leucospidae, vilka mäter 4-17 millimeter. Många arter är mörka eller har metallglänsande blå eller grön färg.
Gruppens ekologi är mycket varierad eftersom den består av så många familjer och arter, men de flesta arter som man känner till är parasitoider på andra insekter. Det finns i flera familjer dock även arter som är växtätare. Några har ett mycket specialiserat levnadssätt som exempelvis fikonsteklar som bara utvecklas i fikon. Det finns också en del glanssteklar som har rovlevande larver.
Хальци́ды[1] (Chalcidoidea) — надсемейство подотряда Стебельчатобрюхие отряда Перепончатокрылые, включающее мельчайших представителей всего класса насекомые. Включает около 22 000 описанных видов, распространённых по всему миру. Потенциальное общее число видов оценивается от 375 000 до 500 000 таксонов (Heraty & Gates 2003, Noyes 2003).[2] Для Средней Европы указано 2000 видов. Большинство видов мелкие и даже микроскопические (от 0,2 до 5 мм). Жилкование крыльев почти полностью редуцировано до пары жилок.
Это паразитические насекомые, откладывающие свои яйца в тело хозяев (насекомых и других членистоногих). В случае заражения яиц хозяев называются яйцеедами. Взрослые особи питаются нектаром, сладкими выделениями тлей, гемолимфой хозяев.
Некоторые хальцидоиды способны паразитировать на водных насекомых (Dytiscidae, Hygrobiidae, Hemiptera, Odonata) и следовать за ними в воду. Среди них в Европе обнаружены 2 вида Trichogrammatidae, 5 видов Mymaridae и 9 видов Eulophidae. Некоторые виды (Prestwichia aquatica Lubb., P. solitaria Rusch.) полностью адаптированы к жизни в воде и умирают без неё на открытом воздухе, другие виды (Mestocharis bimacularis Dalm.) живут на воздухе долгое время. Некоторые способны плавать под водой с помощью ног (Prestwichia Lubb.) или своих крыльев (Caraphractus Walk., Aprostocetus Westw.).[3]
Выделение шёлкоподобного вещества и коконопрядение у личинок отсутствует у большинства представителей Chalcidoidea. Изредка встречается выделение шёлка и у имаго, например, у 2 родов наездников Chalcidoidea (Eupelmus, Signophora)[4].
Гаплоидный набор хромосом n = 3—12.[5]
Многие виды используются в биологическом методе борьбы с насекомыми-вредителями. Это, прежде всего, наездники-яйцееды из семейств Pteromalidae, Eulophidae, Aphelinidae и Encyrtidae. Некоторые (Blastophaga) являются ценными опылителями инжира.
Классификация группы значительно изменялась. Количество семейств хальцидоидов изменялось от 1 (Westwood 1840, Howard 1885-86, Handlirsch 1925) до 9 (Riek 1970), 11 (Burks in Krombein et al. 1979), 14 (Ashmead 1904), 16 (Yoshimoto 1984), 18 (Bouceck in Peck et al., 1964; Graham 1969), 20 (Foerster 1856) и до 24 (Никольская 1952). К концу XX века было принято 21 семейство (Boucek 1988) или 20 (Gibson 1993). Известно около 2000 родов (Noyes 1990). Следующие семейства ранее трактовались некоторыми авторами в качестве подсемейств: Leucospidinae (Chalcididae); Eupelminae, Signiphorinae. Aphelininae (Encyrtidae); Eucharitinae, Ormyrinae, Perilampinae (Pteromalidae); Agaoninae (Torymidae); Elasminae (Eulophidae). К 2018 году число семейств установилось на уровне 24[6][7][8].
Древнейшие находки надсемейства известны из Мелового периода, где обнаружены представители только двух семейств, Mymaridae и Tetracampidae (Yoshimoto 1975, Darling & Sharkey 1990, Engel & Grimaldi 2007). Предположительно к хальцидоидам относят верхнемеловой вид Chalscelio orapa. Ископаемое семейство Khutelchalcididae Rasnitsyn, Basibuyuk & Quicke, 2004 известно из Юрского и Мелового периодов (Rasnitsyn et al. 2004), однако его размещение в составе надсемейства Chalcidoidea было отвергнуто некоторыми авторами (Gibson et al., 2007)[2]. В 2018 году из бирмансокго мелового янтаря описано ископаемое семейство Diversinitidae из трёх видов (Diversinitus attenboroughi, Burminata caputaeria и Glabiala barbata)[8].
24 семейства (Zhang, 2013), включая два ископаемых (Khutelchalcididae Rasnitsyn, Basibuyuk & Quicke, 2004 с одним видом[6] и Diversinitidae Haas, Burks & Krogmann, 2018[8]) и три семейства, добавленные в 2013 году[7].
Хальци́ды (Chalcidoidea) — надсемейство подотряда Стебельчатобрюхие отряда Перепончатокрылые, включающее мельчайших представителей всего класса насекомые. Включает около 22 000 описанных видов, распространённых по всему миру. Потенциальное общее число видов оценивается от 375 000 до 500 000 таксонов (Heraty & Gates 2003, Noyes 2003). Для Средней Европы указано 2000 видов. Большинство видов мелкие и даже микроскопические (от 0,2 до 5 мм). Жилкование крыльев почти полностью редуцировано до пары жилок.
この項目では、コバチについて説明しています。その他の用法については「コバチ (曖昧さ回避)」をご覧ください。 
コバチ（小蜂）は、ハチ目（膜翅目：まくしもく）・細腰亜目（さいようあもく）・コバチ上科 Chalcidoidea の昆虫の総称（時にムカシホソハネコバチ上科 Mymarommatoidea を含めて言うこともある）。ほとんどの種で体長が数mmから1mm以下と非常に小さく、さまざまな動植物に寄生する寄生蜂類である。
大型種では16mmほどにもなるが、これは本グループにおいては例外的な巨大さで、大部分は数mmか1mm以下である。全昆虫のうち最小の種もこの上科のもので、体長0.2mmほどである。しかし微小ではあっても、形態は他のハチと基本的に同じで、6本の脚と発達した複眼や単眼をもち、通常は4枚の翅を持っている。ただし翅脈は非常に単純化しており、時に翅が縮小したり消失している種もある。特にオスのみが翅を持たないものもある。様々な色のものがあるが、緑色の金属光沢をもつものや黒っぽいものが多い。動物に寄生するものは他の昆虫の幼虫や蛹などに寄生することが多く、植物に寄生するものは虫こぶの原因となるものもある。
植物に寄生するものは、モウソウチクやマダケに寄生するモウソウタマコバチやマダケコバチ（共にカタビロコバチ科）など害虫として知られているものもある一方で、カイガラムシなどの害虫に寄生する種（クワコナカイガラトビコバチなどトビコバチ科に多い）は人間にとって益虫であると見なされている。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。 
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
