Poplar

Los pibols ^[1] son d'arbres del genre Populus de la familha de las Salicacèas.

Piboleda en Dordonha

Pibols alinhat lo long d'un cana neerlandés

Pibol canadian (Populus x canadensis)

Fuèlhas del pibol tremble eurasiatic (Populus tremula), de l'arbre adult (a esquèrra), juvenil (a drecha)

seccion d'una camba. la rusca es fina

Pibol negre, autrescòps comun, en ven de rare (atudament, localament) aprèp son remplaçament per de clòns de cultivars

inflorescéncia del pibol canadian

Granas de pibols, e la borra que los ajuda a se far portar pel vent o l'aiga

Saperda carcharias, l'un dels insèctes saproxilofags que se noirís del pibol

Grands pibols dins un parque, prèp de la riu Rednitz

Borra cotonosa del Populus maximowiczii

Fusata de pibol desenrotlat, fragil, mas leugièr

Culturas de corta rotacion de pibols ibrids.

Lo genre populus compren 35 espècias de las regions temperadas e frejas de l'emisfèri nòrd. Compren tanben de fòça ibrids naturals o artificials (creats par l'òme). Los pibols, arbres de creissença aviada se veson rarament en selva densa mas puslèu a las broas de las zonas umidas que coma los sauses, son apreciats dels vibres.

Creisson suls terrens umids veire temporarament aigats. Lo lor sistèma racinari, important, sovent superficial e traçant pòt destruire de parets, levar los asfaltes e colonizar de tudèls. Qualques espècias (pibol tremble) pòdon butat sus de sols sablencs paures e suportan pro los embruns, a disténcia pasmens.

Fòrça varietats son disponiblas per la silicultura. Lo sequençatge del genòma del pibol de l'Oèst foguèt anonciat en 2004 e publicat en 2006^[2]. Lo pibol essent un arbre de creissença aviada venguèt lo primièr arbre transgenic en 1986^[3].

Un luòc plantat de pibols es una pibolada (var. piboleda, piboleta, piboliera) (gasc. pibolèra, pigolèra, piulada, pigolada, b(r)iular, bigolar, biulèra, biuladera, (a)breular).

Caracteristicas generalas

Aparelh vegetatiu

Son de grands arbres de fuèlhas simplas, alternas, cordiformas o triangularas, caducas, ovalas, acuminadas, de long petiòl comprimat.

La racina es traçanta e contribuís a la disseminacion per rebrots a partir de racinas superficialas..

La rusca es puslèu palle (pel jove arbre) e de mai e mai cretat quand l'arbre vielhís.

La fusta es blanc, leugièr, tendre, pro resistent, aderant e paus asclant.

Aparelh reproductor

Aquelas espècias son dioïcas (los individús son o mascle o feme). Las flors son reünidas en catons penjadisses, qu'apareisson abans las fuèlhas. lor periant se redusís a una cupula. Las flors masclas presentant de 8 a 30 etaminas rogenca. L'ovari de la flor feme es uniloculara, a doas carpèlas. Un còp fecondadas, aqueles darrièrs forman una capsula uniloculara de doas valvas contenent fòrça granas veludas.

Sistematica

Originas e paleobotanica

Los paleobotanistas donan als pibols una origina fòrt anciana, dentre los Angiospèrmes.

Lo Soïssa O. Heer atribuís al genre Populus d'emprentas de fuèlhas simplas encontradas dins lo neocomian de Kome (lignit), sus la còsta oèst de Groenlàndia (P. primaeva Heer)^[4][5].

Principalas espècias

Lo genre Populus es divisada en sièis seccions:

• la seccion Turanga: Populus euphratica Oliv., P. pruinosa Schrenk, P. ilicifolia (Engler)
• la seccion Leuce :
  • la sous-section Trepidae (trembles) : lo tremble (Populus tremula L.),P. adenopoda Maximowicz, P.davidiana Dode, P. gamblei Dode, P. glandulosa Uyeki, lo pibol de grandas dents (P. grandidentata Michx), P. guzmanantlensis R.Vasquez & Cuevas, P. monticola Brandegee, P. ningshanica C. Wang et S. L. Tung, P. rotundifolia Griffith, P. sieboldii Miquel, P. simaroa Rzed, lo Pibol fals tremble (P. tremuloïdes Michx), P. wulianensis S.B. Liang et X. W. Li.
  • la sosseccion Albidae (albar) : l'albar (Populus alba L.)
• la seccion Aegiros (pibols negres) : una espècia europèa lo pibol negre (Populus nigra L.), d'espècias nòrdamericanas :Populus deltoides (Bartr.) Marsh. (plusieurs sous-espèces : P. deltoides subsp. deltoides, P. deltoides subsp. monilifera e P. deltoides subsp. wislizeni) e P. fremontii
• la seccion Tacamahaca (pibols balmièrs) : Populus trichocarpa, P. amurensis Komarov, P. angustifolia James, P. balsamifera Mill., P. ciliata Wallich Royle ex, P. girinensis Skvortov, P. haoana W.C. Chen et C.Wang, P. hsinganica C. Wang & Skvortzov, P. Laurifolia Ledebour, P. hyrcana Grossh, P. intramongolica T.Y. Sun & E.W. Ma, P. kangdingensis C. Wang & S.L. Tung, P. keerqinensis T. Y. Sun, P. nakaii Skvortzov, P. pamirica Komarov, P. platyplylla T.Y. Sun, P. pseudomaximowiczii C. Wang & S.L. Tung, P. pseudosimonii Kitagawa, P. purdomii Rehder, P. qamdoensis C. Wang & S.L. Tung, P. schneideri (Rehder) N. Chao, P. simonii Carrière, P. suaveolens Fisch, P. szechuanica C.K. Schneider, P. trinervis C. Wang & S.L. Tung, P. wenxianica Z.C. Feng et J.L. Guo, P. wuana C. Wang & S.L. Tung, P. yatungensis C. Wang & S.L. Tung, P. yuana C. Wang & S.L. Tung, P. yunnanensis Dode.
• la seccion Leucoides : P. heterophylla L., P. lasiocarpa Olivier, P. pseudoglauca C. Wang & S.L. Tung, P. wilsonii C. K. Schneider.
• la seccion Abaso : representada per una sola espècia lo Populus mexicana Wesm. ex DC., 1868

Las espècias naturalas foguèron utilizadas per crear de cultivars dempuèi lo sègle XVIII. Qualques ibrids sont fixat a l'estat salvage:

• Populus nigra - lo pibol negre (Asia e Euròpa)
  • Populus nigra L. var. italica Mœnch - lo pibol d'Italia o de Lombardia
  • Populus nigra napolitana - lo pibol de Nàpols
  • Blanc de Garona
  • Verd de Garona
• Populus alba L. - l'albar
• Populus trichocarpa Torr. & Gray ex Hook. - lo pibol balmièr
• Populus deltoides (Bartr.) Marsh. - Pibol deltoíd (Canada) ou Peuplier à feuille deltoïde
• Populus simonii - lo pibol de Simon
• Populus tremula L. - lo tremble
• Populus yunnannensis - lo pibol du Yunnan
• Populus canescens (Ait.) Sm. - lo pibol grisenc (sens dobte un ibrid natural de P. alba e P. tremula)
• Populus × canadensis Mœnch
• los pibols ibrids interamericans
• Populus lasiocarpa Oliv., 1890 - pibol de China

Silvicultura

Utilizacions de la fusta

Aquela fusta blanca tendra e leugièra se pòt aisiment empegar, ténher, pindre, clavelar e agrafer mas il se resega e se polís dificilament.

Se fa de panèls, contraplacats), bostias de formatge, embalatges leugiers pel fruches e legums o aluquetas. La segonda qualitat es sovent valorizada per la fabricacion de palètas o de pastas de papièr.

Malautiás e parasitas

Fòrça clòns séleccionats per lor creissença aviada, e que l'evapotranspiracion foguèt maximizada se mostrèron lèu fin finala pro vulnerables a qualques insèctes desfoliadors puèi als rovilhs del pibol (malatiás fongicas degudas a de fongis microscopics qui semblan sistematicament s'adaptar aprèp qualques ans als clòns seleccionats per resistir), malgrat un franc melhorament de la qualitat de l'aire causat per las pluèjas acids^[6].

Per de bonas practicas per la santat de las selvas^[7], - coma per las plantacions monoclonalas de resinoses o d'eucaliptus - se recomanda ara d'al mens tornar introduire un pau de diversitat genetica per una mèscla de clònes o ibrids diverses, coma estrategia de luta contra las epidèmias e parasitosis^[8]. D'estrategias de luta integrada son tanben recomandadas, dins un biais de gestion mai sotenible de las pantacion encoratjar a escala mondiala per la FAO^[9]

Las larvas de qualques espècias de coleoptèrs parasitan lo pibol.

Des parpalhòls que las cucas consoman de fulhas.

Silvicultura dels pibols

Nòtas e referéncias

1. ↑ var. píbols, pibles, tibles, biules, o las piblas o pibolas (gasc. píbol, pígol, bígol, biule, breule, briula f., butanha, budanha, bidau, trem, tremolèr, tremblè(i)r, tremblaire, trémol
2. ↑ (en)The Genome of Black Cottonwood, Populus trichocarpa (Torr. & Gray); G.A Tuskan et all; periodic: Science; 15 de setembre de 2010 en linha]
3. ↑ (en) State of bioetechnologies in the forestry sector, genetic modification FAO; 2004
4. ↑ (en)Professor Oswald Heer, F.M.G.S., Notes on Fossil Plants discovered in Grinnell Land by Captain HW Feilden, Naturalist of the English North-Polar Expedition ; Quarterly Journal of the Geological Society, 1878 (jgslegacy.lyellcollection.org)
5. ↑ Oswald Heer, The last discoveries in the extreme North IX. ; Journal of Natural History Series 4 Volume 4, Issue 20, 1869 IX. , pages 81-101 DOI:10.1080/00222936908696006, mis en ligne (avec accès payant) 16 Oct 2009)
6. ↑ (en)}Eichhorn J., Szepesi A., Ferretti M., Durrant D., and Roskams P., 2006. Part II: Visual assessment of tree condition. In: Manual on methods and criteria for harmonized sampling, assessment, monitoring and analysis of the effects of air pollution on forests, United Nations Economics Commision for Europe, International Cooperative Programme on Assessment and Monitoring of Air Pollution Effects on Forests (ICP-Forests).
7. ↑ (en)Ferretti M., 1997. Forest health assessment and monitoring – Issues for consideration. Environ. Monit. Assess. 48: 45–72
8. ↑ (en)Braganca M., DeSouza O., and Zanuncio J.C., 1998. Environmental heterogeneity as a strategy for pest management in Eucalyptus plantations. For. Ecol. Manage. 102: 9–12
9. ↑ (en)Castañeda F., Palmberg-Lerche C., and Vuorinen P., 2001. Criteria and indicators for sustainable forest management: A compendium. Forest management working papers, Working paper 5, Forest Resources Development Service, Forest Resources Division. FAO, Rome.