L'àguila solitària negra[1] (Buteogallus solitarius) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae) que habita la selva humida i boscos de pins de les terres altes de la zona Neotropical, des de l'oest de Mèxic cap al sud, a través d'Amèrica Central, nord de Veneçuela, sud de Colòmbia, est d'Equador i de Perú, Bolívia i nord-oest de l'Argentina.
Tradicionalment inclòs al gènere Harpyhaliaetus,[2] s'inclou avui al gènere Buteogallus, arran els treballs d'Amaral et al. (2009) [3]
L'àguila solitària negra (Buteogallus solitarius) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae) que habita la selva humida i boscos de pins de les terres altes de la zona Neotropical, des de l'oest de Mèxic cap al sud, a través d'Amèrica Central, nord de Veneçuela, sud de Colòmbia, est d'Equador i de Perú, Bolívia i nord-oest de l'Argentina.
