El làrix europeu o alerç, i (pi) melis, pi teia i cedre d'olor (Larix decidua) és una espècie d'arbre del gènere Larix que és natiu de les muntanyes del centre d'Europa als Alps i Carpats amb poblacions disjuntes al nord de Polònia i sud de Lituània. No és autòcton dels Països Catalans, però n'hi ha de plantats.
Larix decidua és un arbre de mida mitjana a gran, caducifoli, arriba a fer 45 m d'alt. La capçada és cònica quan és jove i es fa més ampla amb l'edat. Les fulles són aciculars de color verd clar, de 2–4 cm de llarg, cauen a la tardor i tornen a sortir a la primavera. Les pinyes són erectes, conicoovoides, de 2–6 cm de llarg, maduren de quatre a sis mesos després de la pol·linització.
És un arbre molt resistent al fred (fins com a mínim -50°C), i forma el límit arbori als Alps: arriba a altituds de 2.400 metres, però abunden més entre els 1.000–2.000 m. Només creix en sòls ben drenats.
Larix decidua és un arbre ornamental i es planta en jardins i parcs on el clima hi és adequat.
La fusta n'és dura i duradora però també flexible, en taulons fins, i es fa servir principalment per a fer iots: en aquest cas no ha de tenir nusos i ssolament es pot obtenir d'arbres vells, que han estat esporgats de joves per a treure'n les branques laterals. Els pals petits de làrix es fan servir molt per a fer tanques rústiques.
Forneix una trementina dita de Venècia o veneciana.
Les llavors alimenten ocells, moltes erugues de lepidòpters s'alimenten de les seves fulles (Coleophoridae Coleophora sibiricella; i les pinyes alimenten la papallona Cydia illutana.
És una espècie invasora a Nova Zelanda, on es va plantar pels serveis forestals per a lluitar contra l'erosió.
Sud del Tirol (Itàlia)
Bosc als Alps marítims de França
Làrix siberià a la tardor
Pinyes i pol·len (groc)
Plantació feta a Nova Zelanda
Fulles joves i flors masculines
Detall de pinya en desenvolupament
El làrix europeu o alerç, i (pi) melis, pi teia i cedre d'olor (Larix decidua) és una espècie d'arbre del gènere Larix que és natiu de les muntanyes del centre d'Europa als Alps i Carpats amb poblacions disjuntes al nord de Polònia i sud de Lituània. No és autòcton dels Països Catalans, però n'hi ha de plantats.
