Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos "eriçó"; i δέρμα derma "pell") són un embrancament d'animals deuteròstoms. Se'n coneixen unes 7.000 espècies actuals i unes 13.000 d'extintes, ja que la seva història evolutiva es remunta a principis del Cambrià,[3] essent un dels grups animals més antics i més ben representats al registre fòssil.
Tots els equinoderms són animals marins; la immensa majoria són bentònics i molts viuen en mars profunds, però la seva màxima diversitat es troba als esculls coral·lins. Són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic, la seva simetria pentarradiada, i l'absència absoluta de cefalització, essent els únics animals triblàstics sense cap. Una altra estructura única dels equinoderms és el seu sistema vascular hidràulic, dit ambulacre, una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior (té més potassi i proteïnes) que serveix per a tasques de locomoció, alimentació i intercanvi gasós. Disposen d'un sistema circulatori obert i d'un tub digestiu complet.
El tret més característic dels equinoderms adults és la seva simetria pentarradiada, segons la qual tenen el cos organitzat radialment (com els radis d'una roda de bicicleta) amb cinc radis i cinc interradis; aquesta simetria, però, és un tret secundari, ja que els seus avantpassats tenien simetria bilateral com la majoria d'altres animals; a més, les larves són bilaterals, i alguns equinoderms actuals han retornat a la simetria bilateral o quasi-bilateral.
Cal destacar també el tipus d'esquelet. Es tracta d'un esquelet intern derivat de la derma mesodèrmica i situat per sota de l'epidermis, a diferència de l'exoesquelet de molts invertebrats. No està format per ossos sinó per petites plaques (ossículs) i espines calcificades. Està compost de carbonat de calci, en forma de calcita, amb petites quantitats de carbonat de magnesi. Amb freqüència presenten protuberàncies (tubèrculs, grànuls) i espines fixes o mòbils. Els asteroïdeus i equinoïdeus presenten, a més, unes estructures exclusives en forma de pinça, denominades pedicelaris, que tenen diverses funcions, com ara eliminen restes i larves que intenten fixar-se sobre el cos, defensen a l'animal dels depredadors (fins i tot amb producció de toxines) o participen en la captura de preses.
Sota l'esquelet hi ha les capes musculars i el peritoneu del celoma. El grau de desenvolupament d'aquests elements varia segons els grups: en els eriçons de mar els ossicles estan fermament units entre si i formen una closca rígida i, en conseqüència, els músculs de la paret del cos estan poc desenvolupats; en l'altre extrem als cogombres de mar els ossicles són diminuts i es troben dispersos a la dermis carnosa, estant les capes musculars molt desenvolupades.
Al llarg del desenvolupament embrionari, el celoma dels equinoderms es desenvolupa com un sistema tripartit formant-se protocels, mesocels i metacels parells (com en tots els deuteròstoms excepte els cordats). En l'adult, el celoma deriva del metacel embrionari i forma el revestiment de les gònades, el celoma principal del cos (celoma perivisceral) i el sistema vascular aqüífer o aparell ambulacral.
En els asteroïdeus, la placa madrepòrica dóna lloc al conducte petri, que connecta amb un canal anul·lar que s'estén al voltant de tota la boca de l'animal. Al costat del canal anul·lar poden aparèixer les Vesícules de Poli i els cossos de Tiedemann.[4]
Els equinoderms són animals carnívors que s'alimenten, sobretot, de mol·luscs i crustacis. L'aparell digestiu és un tub tortuós que comença a la boca, situada a la part inferior de l'animal, i que acaba a l'anus, a la part superior. Els eriçons tenen una boca amb cinc "dents" o "mandíbules" que serveixen per raspar els aliments. Les estrelles de mar tenen una curiosa manera d'alimentar-se: Cobreixen amb el cos els mol·luscs i en separen les valves per introduir-hi l'estómac, que treuen a l'exterior a través de la boca. Respiren o bé per mitjà d'unes petites brànquies que projecten a l'exterior, o bé a través dels peus ambulacrals.
La reproducció dels equinoderms sol ser de tipus sexual. Els sexes estan separats i els gàmetes s'expulsen dins l'aigua, on té lloc la fecundació i el desenvolupament de les larves. La majoria presenten un extraordinari poder de regeneració.
Es coneixen unes 7.000 espècies vives, més unes 13.000 a partir del registre fòssil. Els equinoderm es divideixen en subembrancaments i classes de la següent manera:
El següent cladograma mostra les possibles relacions filogenètiques dels principals grups d'equinoderms:[1][2]
EchinodermataLes garotes (eriçons de mar) i les espardenyes (holotúries) són molt apreciades en la gastronomia d'algunes regions, incloent-hi Catalunya. La part més apreciada de les garotes són les gònades femenines, d'un vistós color taronja. De les holotúries es consumeix la musculosa paret del cos.
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos "eriçó"; i δέρμα derma "pell") són un embrancament d'animals deuteròstoms. Se'n coneixen unes 7.000 espècies actuals i unes 13.000 d'extintes, ja que la seva història evolutiva es remunta a principis del Cambrià, essent un dels grups animals més antics i més ben representats al registre fòssil.
Tots els equinoderms són animals marins; la immensa majoria són bentònics i molts viuen en mars profunds, però la seva màxima diversitat es troba als esculls coral·lins. Són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic, la seva simetria pentarradiada, i l'absència absoluta de cefalització, essent els únics animals triblàstics sense cap. Una altra estructura única dels equinoderms és el seu sistema vascular hidràulic, dit ambulacre, una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior (té més potassi i proteïnes) que serveix per a tasques de locomoció, alimentació i intercanvi gasós. Disposen d'un sistema circulatori obert i d'un tub digestiu complet.
