dcsimg

Fraxinus angustifolia ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Fraxinus angustifolia, el Fresnu de fueyes estreches,[1] fresnu de fueya estrecha o fresnu del Sur, ye un árbol de la familia de les oleacees. Ye'l fresnu más común na Península ibérica.

 src=
Detalle de les fueyes
 src=
Vista del árbol
 src=
Fresnu esmocáu
 src=
Fresnu orixinalmente esmocáu. Al nun caltenese les fradadures, l'árbol adquier esti aspeutu carauterísticu (Colmenar Viejo, España)

Carauterístiques

Árbol caducifoliu que puede algamar los 18 m d'altor, cola copa amplia y el tueru de corteza abuxada y rugosa. Fueyes opuestes, imparipinnaes, con 7-9 folíolos de forma ováu-llanceolada, cola base entera y finamente dentaos na metá cimera. Llimbu verde claro nel fexe, glabro, con pubescencia nos nervios del viesu. Pecíolos con pelillos. Les yemes son de color marrón claro, carauterística importante pa estremar a esta especie del Fraxinus excelsior, que tien les yemes de color negru.

Flores apaeciendo de primeres de la primavera dempués de desaposiase les sos fueyes xeneralmente al empezar l'iviernu o con posterioridá. Son dioicos, y dispónense en trupes panículas terminales y axilares. Floria en febreru-abril. Frutu en sámara linear-llanceolada, atayada oblicuamente. Los frutos atópense onde empieza la ramina del últimu añu.

 src=
Corteza.

Na antigua Roma, según cuenta Columela, les fueyes sirvíen como alimento para al ganáu ovín y caprino.

Hábitat y cortexu acompañante

Les fresnedas formen parte de los montes de ribera a lo llargo de munchos ríos peninsulares. Les fresnedas mediterránees instalar con preferencia en terrenes xilizos, onde esiste un nivel d'agua freático trémbole al cabu del añu.

Los árboles colos que s'entemez el fresnu son, nos terrenes más frescos, chopos, álamos y sauces pero tamién con llameres y encinas nes vegues. Nos montes de la España occidental ye bien corriente qu'apaezan los fresnos, formando un paisaxe carauterístico, de sebes lliniales trupos y murios de piedra, flanqueaos d'árboles esmocaos. En menor midida los fresnos entemecer con omeros nos suelos húmedos según con álamos blancos nes vegues llanes. Los pacionales más estendíos nos fresnedales son los llamaos vallicares, cubiertos de gramínees viviegues de talla media, como'l segáu de Castiella (Agrostis castellana) Festuca ampla, Lolium perenne y un tapiz de flores como les velloritas (Bellis perennis), diente de lleón (Taraxacum officinale) y botones d'oru (Ranunculus ficaria); pero tamién los majadales de yerba bien corta como espiguillas (Poa annua y Poa bulbosa) y manzanilla montés. Los trebolares, formaes por especies afeches al apatayo como'l trébole blancu y el diente de perru (Cynosurus cristatus), soporten los terrenes bien llendaos. Nos cantos de sebes y so los rodales trupos abonden les comunidaes herbales forestales como les primaveres (Primula veris y Primula vulgaris).

Onde'l ganáu y la fauna sestea o fuelga suelse desenvolver un parrotal, el sabugu y peruquier espolleten les conocíes ortigues (Urtica dioica) y diverses llabiaes de fueyes bien similares, llamaes por ello ortigues muertes (Ballota nigra, Lamium maculatum, Lamium purpureum etc.), lampazos (Arctium minus), llingua de güe (Pentaglottis sempervirens), grama de les botiques Elytrigia repens y los altos yerbazales de cicutes (Conium maculatum). Na dómina d'agües estes paraxes convertir en verdaderos criadorios de cogordes comestibles, sobremanera de bola de nieve (Agaricus arvensis) y pies azules y violetes (Clitocybe nuda y Lepista personata). Si esti asestadoriu ye más aveséu abonden les comunidaes escianitráofiles cola yerba ajera (Alliaria petiolata), la corregüela colorada (Calystegia sepium) y la melecinal magarza (Tanacetum parthenium).

Nos llugares onde se riega pel branu con canales o regueras, fórmense los granibles praos de siega con bayura de gramínees altes como'l torteru (Arrhenatherum bulbosum), grama de jopillos (Dactylis glomerata), segáu blancu ([[Holcus lanatus]]), cola de mure (Phleum pratense) y segáu de Castiella (Agrostis castellana). Los tueros y cañes de los fresnos vístense de cutiu con una capa gris plateada de liquen (Parmelia glabra, [[Physcia leptalea]], y Physcia ascendens) y, con frecuencia, del liquenes anaranxáu Xanthoria parietina, amestáu a los árboles allumaos y bien frecuentaos poles aves.[2] Son importantes les fresnedas qu'apaecen nes aguaes norte y sur del Sistema Central, nes provincies d'Ávila, Segovia, y Madrid. Tamién son importantes les fresnedas nos valles de dellos montes n'Andalucía.

Tradicionalmente los fresnos hanse esmocáu, polo que presenten tueros bien desenvueltos en grosez, pero d'escasu altor. Son los denominaos "trasmochos" o "cabezudos", tan carauterísticos d'esta especie.[3]

 src=
Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia na Casa de Campu de Madrid.
 src=
Fraxinus angustifolia

Distribución

Habita nel sur d'Europa, suroeste d'Asia y noroeste d'África. Na Península ibérica alcuéntrase en cuasi toles provincies, anque arralez nel norte onde ye sustituyíu por Fraxinus excelsior. A les poblaciones del nordés d'España con pubescencia nel viesu de los folíolos considerar de la subespecie oxycarpa. Nel norte d'África ye habitual en ríos y regueros del estremu norte dende Marruecos hasta Tunicia. Pel sur llega hasta'l Altu Atles y l'Atles Saharianu.

Subespecies

Hai 4 subespecies[4][5]

  • Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia. Europa occidental hasta'l norte de Francia, noroeste d'África.
  • Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa (M.Bieb. ex Willd.) Franco & Rocha Afonso (ensin. F. oxycarpa M.Bieb. ex Willd.). Fresnu 'Raywood';[6] Fresnu del Cáucasu. Europa oriental hasta la República Checa nel norte, suroeste d'Asia y nel este hasta'l norte d'Irán.
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca Oriente mediu y oeste d'Asia.
  • Fraxinus angustifolia subsp. danubialis (descritu por Zdeněk Pouzar) Europa central.

Usos

Les fresnedas fueron utilizaes históricamente como deveses, de les cualos entá queden bastantes nel piedemonte de la Comunidá de Madrid, anque agora tópense bien amenaciaes pola presión urbanística.

Taxonomía

Fraxinus angustifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1057. 1753.[7]

Etimoloxía

Fraxinus: nome xenéricu que ye'l nome en llatín clásicu d'esti xéneru.[8]

angustifolia: epítetu llatín que significa "con fueyes estreches".

Sinonimia
  • Fraxinus americana var. calabriensis Weston
  • Fraxinus calabrica Dippel
  • Fraxinus dentata Tausch
  • Fraxinus elongatifolia Sennen
  • Fraxinus excelsior subsp. angustifolia (Vahl) Wesm.
  • Fraxinus excelsior var. angustifolia (Vahl) Fiori & Paol.
  • Fraxinus excelsior subsp. parvifolia (Dum.Cours.) Arcang.
  • Fraxinus excelsior var. parvifolia Dum.Cours.
  • Fraxinus excelsior subsp. parvifolia (Boiss.) Wesm.
  • Fraxinus excelsior var. parvifolia (Boiss.) Arcang.
  • Fraxinus excelsior var. rostrata (Guss.) Wesm.
  • Fraxinus excelsior subsp. rostrata (Guss.) Arcang.
  • Fraxinus humilior Garsault
  • Fraxinus lentiscifolia Desf.
  • Fraxinus mista Bosc
  • Fraxinus obtusa Willk. & Lange
  • Fraxinus orientalis Colla
  • Fraxinus ornus var. parvifolia (Dum.Cours.) Ten.
  • Fraxinus oxycarpa var. angustifolia (Vahl) Lingelsh.
  • Fraxinus oxycarpa subsp. edentata Dippel
  • Fraxinus oxycarpa f. edentata (Dippel) Lingelsh.
  • Fraxinus oxycarpa f. hartwegii Lingelsh.
  • Fraxinus oxycarpa var. parvifolia (Boiss.) Wenzig
  • Fraxinus oxycarpa subsp. parvifolia (Boiss.) Yalt.
  • Fraxinus oxycarpa var. petiolulata Karpati
  • Fraxinus oxycarpa var. rostrata (Guss.) Lingelsh.
  • Fraxinus oxyphylla var. parvifolia (Dum.Cours.) Boiss.
  • Fraxinus parviflora Ten.
  • Fraxinus parvifolia Lam.
  • Fraxinus rostrata Guss.
  • Fraxinus rotundifolia Mill.
  • Fraxinus salicifolia Colla
  • Leptalix mista (Bosc) Raf.
  • Ornanthes parviflora (Ten.) Raf.
  • Ornanthes rotundifolia (Mill.) Raf.
  • Ornus mammifera Steud.
  • Ornus rotundifolia (Mill.) Moench[9][10]

Nome común

Fleja, fragino, frédenu, frenu, fresnera, fresnu, fresnu común, fresnu de Castiella, fresnu de fueya estrecha, fresnu de fueya pequeña, fresnu de fueyes estreches, fresnu de la tierra, fresnu montés, friznu, lubios, lentes, lupias, ramón, sotu, ujulobu, vares de San Blas.[11]

Ver tamién

Referencies

  1. Nome vulgar preferíu en castellán, en Árboles: guía de campu; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 13: 978-84-282-1400-1. Versión n'español de la Collins Tree Guide.
  2. Oria de Rueda, Juan Andrés (2003). Guía d'Árboles y Parrotales de Castiella y Lleón. Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
  3. López Lillo, Antonio. Árboles de Madrid, 2ª, Conseyería d'Agricultura y Ganadería. Comunidá de Madrid. Imprenta de la Comunidá de Madrid, 130. ISBN 84-505-0768-5.
  4. Flora Europaea: Fraxinus angustifolia
  5. Rushforth, K. (1999.). Trees of Britain and Europe. Collins. ISBN 0-00-220013-9..
  6. Árboles: guía de campu; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 13: 978-84-282-1400-1. Versión n'español de la Collins Tree Guide.
  7. «Fraxinus angustifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 de marzu de 2014.
  8. En Nomes Botánicos
  9. Fraxinus angustifolia en PlantList
  10. «Fraxinus angustifolia». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 2 d'abril de 2014.
  11. «Fraxinus angustifolia». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 7 de mayu de 2010.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Fraxinus angustifolia: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Fraxinus angustifolia

Fraxinus angustifolia, el Fresnu de fueyes estreches, fresnu de fueya estrecha o fresnu del Sur, ye un árbol de la familia de les oleacees. Ye'l fresnu más común na Península ibérica.

 src= Detalle de les fueyes  src= Vista del árbol  src= Fresnu esmocáu  src= Fresnu orixinalmente esmocáu. Al nun caltenese les fradadures, l'árbol adquier esti aspeutu carauterísticu (Colmenar Viejo, España)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Şişmeyvə göyrüş ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Fraxinus angustifolia (lat. Fraxinus angustifolia) — zeytunkimilər fəsiləsinin göyrüş cinsinə aid bitki növü.

Təbii yayılması

İlk dəfə Qafqazda təsvir edilmişdir. Təbii halda Krım, Balkan, Kiçik Asiya və İranda yayılmışdır.

Botaniki təsviri

Alçaqboylu ağac və ya koldur. Tumurcuqları xırda, qonurdur. Cavan zoğları yaşılımtıl və ya sarımtıldır. Yarpaqları təklələkvari, hər yarpaq oxunda 3-11 ədəd yarpaqcığı olur. Yarpaqcıqları uzunsov-neştərvari, qaidə hissəsi dəyirmi və ya azacıq pazvari, ucu sivri, kənarları mişardişili, üstdən yaşıl, çılpaq, altdan isə açıq-yaşıl və damarları boyunca seyrək tükcüklüdür.

Çiçəkləri süpürgə çiçək qrupunda yerləşir. Aprel-may aylarında çiçəkləyir, meyvəsi iyul-oktyabr aylarında yetişir.

Ekologiyası

Rütubətli, münbit torpaqlarda bitir. İstiyə, şaxtaya davamlıdır.

Azərbaycanda yayılması

Kiçik Qafqaz və Naxçıvanda aşağı və orta dağ qurşağı meşələrdə bitir.

İstifadəsi

Yaşıllaşdırmada və eroziyaya uğramış dağ yamaclarında, meşəsalmada istifadə olunur.

Ədəbiyyat

  • Tofiq Məmmədov, Elman İsgəndər, Tariyel Talıbov. Azərbaycanın nadir ağac və kol bitkiləri. Bakı: Elm, 2014, 380 səh.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Şişmeyvə göyrüş: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Fraxinus angustifolia (lat. Fraxinus angustifolia) — zeytunkimilər fəsiləsinin göyrüş cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Freixe de fulla petita ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El freixe de fulla petita,[1] freixe de fulla estreta o estanca-sang (Mallorca) (Fraxinus angustifolia) és una espècie fel gènere Fraxinus, arbre caducifoli de boscos de ribera que s'estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a freixe de riu, freixe femella, freixe mascle (oposat a freixe femella, Fraxinus ornus).

Ecologia i distribució

Es distribueix per bona part d'Europa. A Catalunya es troba a gran part del territori des dels 0 als 1.000 metres.[2] Viu a la terra baixa poc àrida, o amb rius importants, i a la muntanya submediterrània. Floreix de març a maig. Al Jardí Botànic Històric de Barcelona hi ha un exemplar d'aquest arbre.

Descripció morfològica

És un arbre que arriba al màxim de 25 m d'alçària, amb les branquetes aplanades als nusos. Les fulles són oposades o poden formar verticils de tres, compostes, imparipinnades i no tenen estípules. Presenten de 5 a 9 folíols. La inflorescència és un raïm o panícula axil·lar o terminal. Les flors són unisexuals o hermafrodites i brunenques. No tenen ni calze ni corol·la, ja que són pol·linitzades pel vent. L'androceu està format per només dos estams. El fruit és una sàmara glabra que duu una sola llavor a la part basal.

Usos

És una planta que s'ha usat en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques. La infusió de l'arrel és indicada com febrífug i la de les fulles contra l'escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies

Galeria

Referències

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 152-153. ISBN 84-7306-390-2.
  2. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 30 juny 2016].
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Freixe de fulla petita: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El freixe de fulla petita, freixe de fulla estreta o estanca-sang (Mallorca) (Fraxinus angustifolia) és una espècie fel gènere Fraxinus, arbre caducifoli de boscos de ribera que s'estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a freixe de riu, freixe femella, freixe mascle (oposat a freixe femella, Fraxinus ornus).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Jasan úzkolistý ( Czech )

provided by wikipedia CZ
 src=
Fraxinus angustifolia

Jasan úzkolistý (Fraxinus angustifolia Vahl) Je opadavý listnatý strom dorůstající výšky 20-35 m. Letorosty jsou šedavé, pupeny vstřícné nebo přeslenité, skořicově až tmavě hnědé. Listy jsou lichozpeřené, 2-6 jařmé. Květy jsou v hroznech. Plodem je křídlatá nažka, 2,5-6 cm dlouhá.

Rozšíření

Jasan úzkolistý podunajský přirozeně roste v SV Řecku, Bulharsku, v zemích býv. Jugoslávie, Rumunsku a Maďarsku. Severním okrajem areálu je jižní Slovensko a jižní Morava. V České republice roste přirozeně jen v jihomoravských úvalech, na sever ojediněle až ke Grygovu u Olomouce. Jinde může být jen výjimečně vysazen. V České republice roste pouze poddruh jasan úzkolistý podunajský (Fraxinus angustifolia subsp. danubialis Pouzar)

Jasan úzolistý společně s dubem letním dominantní dřevinou jihomoravských lužních lesů, především tzv. tvrdých luhů. V lužních lesích nejjižnější Moravy (např. Břeclavsko) zcela nahrazuje příbuzný druh jasan ztepilý.

Synonyma

Ke jménu Fraxinus angustifolia Vahl

  • Fraxinus oxycarpa Bieb. ex Willd.
  • Fraxinus oxycarpa subsp angustifolia (Vahl) Lingelsh. et Engler

Ke jménu Fraxinus angustifolia subsp. danubialis Pouzar

  • Fraxinus angustifolia subsp. pannonica Soó et Simon, nom. illeg.
  • Fraxinus ptacovskyi Domin

Reference

  1. Červený seznam IUCN 2018.1. 5. července 2018. Dostupné online. [cit. 2018-08-10]

Literatura

Květena České republiky, díl 5 / B. Slavík (Ed.). - Praha : Academia, 1997. - S. 447-448.

Související články


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Jasan úzkolistý: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ
 src= Fraxinus angustifolia

Jasan úzkolistý (Fraxinus angustifolia Vahl) Je opadavý listnatý strom dorůstající výšky 20-35 m. Letorosty jsou šedavé, pupeny vstřícné nebo přeslenité, skořicově až tmavě hnědé. Listy jsou lichozpeřené, 2-6 jařmé. Květy jsou v hroznech. Plodem je křídlatá nažka, 2,5-6 cm dlouhá.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Smalbladet ask ( Danish )

provided by wikipedia DA
 src=
Fraxinus angustifolia


Smalbladet Ask (Fraxinus angustifolia) er et middelstort, løvfældende træ med en opret vækstform og gennemgående, ret stamme. Kronen er kegleformet med udspærrede, senere overhængende grene.

Beskrivelse

Barken er først glat og lysegrøn. Senere bliver den først olivengrøn med ganske få, lyse porer. Til sidst er den grå og opsprækkende (som Ask). Knopperne er matte, rødbrune og modsatte til let forskudte, runde eller kegleformede og fint hårklædte. Bladstilken er spinkel og rødlig, og den efterlader et næsten rundt bladar.

Bladene er uligefinnede med elliptiske småblade, der har tandet rand. Oversiden er friskt grøn og læderagtig, mens undersiden er en smule lysere med ganske få hår langs ribberne. Høstfarven er rødbrun. Blomsterne er grønlige og bittesmå, samlet i korte klaser. Frugterne er de velkendte, vingede nødder.

Rodnettet er kraftigt med enkelte dybtgående "sænkere". Mange af de planter, der er i handlen er dog podet på en rod af Ask.

Højde x bredde og årlig tilvækst: 25 × 15 m (50 × 30 cm/år). Målene kan anvendes ved udplantning.

Hjemsted

Smalbladet Ask hører hjemme i floddalekalkrig bund i det sydlige og sydøstlige Europa og i Nordafrika. Her findes den sammen med f.eks. Platan, Hvid-Pil og Sølv-Poppel.




Kilde

  • Sten Porse: Plantebeskrivelser, DCJ 2003 (CD-Rom).
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Smalbladet ask: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA
 src= Fraxinus angustifolia


Smalbladet Ask (Fraxinus angustifolia) er et middelstort, løvfældende træ med en opret vækstform og gennemgående, ret stamme. Kronen er kegleformet med udspærrede, senere overhængende grene.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Schmalblättrige Esche ( German )

provided by wikipedia DE

Die Schmalblättrige Esche oder Quirl-Esche (Fraxinus angustifolia) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eschen (Fraxinus). Sie ist der Gemeinen Esche in Aussehen und Ökologie sehr ähnlich.

Beschreibung

 src=
Borke
 src=
Unpaarig gefiederte und quirlständig angeordnete Laubblätter von Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
 src=
Blütenstand von Bienen besucht
 src=
Quirlständig angeordnete Knospen und Laubblätter von Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
 src=
Flügelnüsse (Samara) von Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa

Die Schmalblättrige Esche ist ein laubabwerfender[1] Baum, der Wuchshöhen von etwa 20 bis 30 Meter erreicht. Die dunkelgraue Borke zerspringt im Alter durch ein dichtes Netzwerk feiner Risse in Leisten. Die Baumkrone ist hoch und unregelmäßig und sehr dicht belaubt. Die dünnen, kurzen und hängenden Zweige besitzen eine olivgrüne bis olivbraune Rinde. Die Knospen sind dunkel purpurbraun.

Die gegenständig und oft zu dritt quirlständig angeordneten[2], in Blattstiel sowie Blattspreite gegliederten Laubblätter sind 15 bis 20 cm lang und schlanker als die der Gemeinen Esche. Die Blattspreite ist unpaarig gefiedert und besteht aus sieben bis 13 schlanken Fiederblättchen. Die oben dunkelgrünen, unten helleren und kahlen Fiederblättchen weisen eine Länge von 3 bis 8 cm und eine Breite von 1 bis 2 cm auf.

Die Schmalblättrige Esche ist Andromonözisch, das bedeutet ein Exemplar besitzt sowohl Blütenstände mit männlichen als auch welche mit zwittrigen Blüten. Sie besitzt traubige Blüten- und Fruchtstände. Die Flügelnüsse (Samara) sind länglich, elliptisch geformt und 3 bis 4 cm lang.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 46.[3]

Vorkommen

 src=
Verbreitung der Schmalblättrigen Esche

Die Schmalblättrige Esche ist in Südeuropa, Nordafrika und Westasien heimisch. Fundortangaben gibt es für Portugal, Spanien, Frankreich (inklusive Korsika), Italien (inklusive Sardinien und Sizilien), das ehemalige Jugoslawien, Albanien, Bulgarien, Griechenland, die Türkei, Syrien, das nördliche Algerien, Marokko, Tunesien, Afghanistan, Iran, Irak, Israel, Jordanien, Libanon, Armenien, Aserbaidschan, Georgien, Turkmenistan und auf der Krim[4]. In Südafrika und in Australien ist sie ein Neophyt[4]. Die Schmalblättrige Esche kommt hauptsächlich in Auwäldern vor. In Mitteleuropa ist sie frosthart und hin und wieder in Parks zu sehen. Das nördlichste natürliche Vorkommen findet sich in Österreich entlang der March und der Leitha.

Systematik

Die Erstveröffentlichung von Fraxinus angustifolia erfolgte 1804 durch Martin Vahl in Enumeratio Plantarum ..., 1, S. 52.[5][6] Synonyme für Fraxinus angustifolia Vahl sind: Fraxinus angustifolia var. lentiscifolia (Desf.) A.Henry, Fraxinus lentiscifolia Desf.[4]

Fraxinus angustifolia gehört zur Sektion Fraxinus in der Gattung Fraxinus[4].

Von der Art Fraxinus angustifolia gibt es vier Unterarten[4][7]:

  • Fraxinus angustifolia Vahl subsp. angustifolia: Sie kommt im westlichen Mittelmeergebiet vor und von Bulgarien bis zur Türkei.[7]
  • Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa (M.Bieb. ex Willd.) Franco & Rocha Afonso (Syn.: Fraxinus oxycarpa Willd., Fraxinus oxyphylla M.Bieb., Fraxinus angustifolia subsp. danubialis Pouzar): Sie kommt in Nordwestafrika, in Mittel- und Südeuropa bis zur Türkei vor.[7]
  • Fraxinus angustifolia subsp. persica (Boiss.) Azadi (Syn.: Fraxinus persica Boiss., Fraxinus rotundifolia subsp. persica (Boiss.) A.E.Murray): Sie kommt im westlichen und im südwestlichen Iran vor.[7]
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca (Boiss.) Yalt. (Syn.: Fraxinus syriaca Boiss., Fraxinus rotundifolia Mill.): Sie kommt von der Türkei bis Pakistan vor.[7]

Nutzung

Einige Sorten der Schmalblättrigen Esche werden als Zierpflanzen verwendet[4].

Die Zuchtform 'Monophylla' (auch 'Veltheimii' genannt) hat einfache (ungefiederte) Blätter und ähnelt damit der Einblatt-Esche (Fraxinus excelsior cv. 'Diversifolia').

Siehe auch

Quellen

Einzelnachweise

  1. Weeds Australia. (Memento des Originals vom 4. August 2008 im Internet Archive)  src= Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.@1@2Vorlage:Webachiv/IABot/www.weeds.org.au
  2. Manfred A. Fischer, Karl Oswald, Wolfgang Adler: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol. 3., verbesserte Auflage. Land Oberösterreich, Biologiezentrum der Oberösterreichischen Landesmuseen, Linz 2008, ISBN 978-3-85474-187-9, S. 731.
  3. Fraxinus angustifolia bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  4. a b c d e f Fraxinus angustifolia im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland.
  5. Erstveröffentlichung eingescannt bei biodiversitylibrary.org.
  6. Fraxinus angustifolia bei Tropicos.org. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  7. a b c d e Rafaël Govaerts (Hrsg.): Fraxinus angustifolia. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 11. Dezember 2017.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Schmalblättrige Esche: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Schmalblättrige Esche oder Quirl-Esche (Fraxinus angustifolia) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eschen (Fraxinus). Sie ist der Gemeinen Esche in Aussehen und Ökologie sehr ähnlich.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Aslen ( Kabyle )

provided by wikipedia emerging languages

Aslen (Isem usnan: Fraxinus angustifolia) d talmest n yemɣi seg twacult n tzemrawt. Martin Vahl Suqel d amdan amezwaru i yuran fell-as. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest ur tettwaggez.

 src=
Fraxinus angustifolia - Taslent
 src=
Agummu/Ajilban n uslen
  • Isem-is s latinit: Fraxinus angustifolia
  • Isem-is s tefransist: Frêne à feuilles étroites ou aiguës
  • Ismawen-is nniḍen s teqbaylit: Taslent (isem n tejra - Aslen d afriwen-is)
  • Ismawen-is nniḍen s tmaziɣt: Tabucict [1]

Tilmas n iden

  • Fraxinus dimorpha

Isseqdac

Afriwen-is lhan d lɛalf i lmal akken d izegzawen. Leqbayel ttḥuccun afriwen n uslen s ufella n tejra yiwen useggas, aseggas wis sin gez̧men-t-id, ttḥuccun-t af tmurt.[2]

  1. 'Plantes médicinales de Kabylie' - Mohand Aïd Youssef - Ibis Press - Paris 2006
  2. 'Imɣan n Tensawt - Plantes de Kabylie ' - Saïd Zidat - Editions Innexsys, Luxembourg, Avril 2016 ISBN 978-99959-0-205-6 www.imghantensawt.lu
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Aslen: Brief Summary ( Kabyle )

provided by wikipedia emerging languages

Aslen (Isem usnan: Fraxinus angustifolia) d talmest n yemɣi seg twacult n tzemrawt. Martin Vahl Suqel d amdan amezwaru i yuran fell-as. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest ur tettwaggez.

 src= Fraxinus angustifolia - Taslent  src= Agummu/Ajilban n uslen Isem-is s latinit: Fraxinus angustifolia Isem-is s tefransist: Frêne à feuilles étroites ou aiguës Ismawen-is nniḍen s teqbaylit: Taslent (isem n tejra - Aslen d afriwen-is) Ismawen-is nniḍen s tmaziɣt: Tabucict
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Fraxinus angustifolia ( Aragonese )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Fraxinus angustifolia

Fraxinus angustifolia ye una especie de fraixín propia d'os sotos fluvials d'as zonas con clima mediterranio d'o sud d'Europa, surueste d'Asia y norueste d'Africa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Fraxinus angustifolia

provided by wikipedia EN

Fraxinus angustifoliaMHNT

Fraxinus angustifolia, the narrow-leaved ash, is a species of Fraxinus native to Central Europe and Southern Europe, Northwest Africa, and Southwest Asia.[1][2]

Description

It is a medium-sized deciduous tree growing to 20–30 m tall with a trunk up to 1.5 m diameter. The bark is smooth and pale grey on young trees, becoming square-cracked and knobbly on old trees. The buds are pale brown, which readily distinguishes it from the related Fraxinus excelsior (black buds) even in winter. The leaves are in opposite pairs or whorls of three, pinnate, 15–25 cm long, with 3–13 leaflets; the leaflets being distinctively slender, 3–8 cm long and 1–1.5 cm broad. The flowers are produced in inflorescences which can be male, hermaphrodite or mixed male and hermaphrodite. The male and hermaphrodite flowers occur on all individuals, i.e. all trees are functionally hermaphrodite. Flowering occurs in early spring. The fruit when fully formed is a samara 3–4 cm long, the seed 1.5–2 cm long with a pale brown wing 1.5–2 cm long.[2][3][4][5]

Fraxinus angustifolia inflorescence

Variation

There are four subspecies, treated as distinct species by some authors:[1][2]

  • Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia. Western Europe north to France, northwest Africa. Leaves with 7–13 leaflets; leaflets hairless beneath.
  • Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa (M.Bieb. ex Willd.) Franco & Rocha Afonso (syn. F. oxycarpa M.Bieb. ex Willd.). Caucasian ash. Eastern Europe north to the Czech Republic, southwest Asia east to northern Iran. Leaves with 3–9 leaflets; leaflets with white hairs on the lower half of the midribs.
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca Middle East and West Asia.
  • Fraxinus angustifolia subsp. danubialis (described by Zdeněk Pouzar) Middle Europe (also called subsp. pannonica, Soó et Simon, 1960).

Cultivars

of Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia

of Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa

  • 'Raywood'. This cultivar is commonly planted as an ornamental tree in temperate regions. It has notable autumn colour, but has the major drawback of very brittle branches.

Uses

In Sicily, it is cultivated as a source of a plant sap product called manna (see Fraxinus ornus).[6]

Weed potential

Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia has become a weed in many parts of Australia, where it is known as Desert Ash. It has been widely planted as a street and park tree, and has spread to native bushland and grasslands, as well as stream banks and drainage lines, out-competing native plants for moisture, light and nutrients.[7][8]

It has been declared an invasive species in South Africa.[9]

Gallery

Wikimedia Commons has media related to Fraxinus angustifolia.

References

  1. ^ a b Flora Europaea: Fraxinus angustifolia
  2. ^ a b c Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  3. ^ Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6
  4. ^ Mitchell, A. F. (1982). The Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-219037-0
  5. ^ Bean, W. J. (1978). Trees and Shrubs Hardy in the British Isles 8th ed., vol. 2. John Murray ISBN 0-7195-2256-0.
  6. ^ Production of manna in Sicily (visited December 21, 2009)
  7. ^ a b "Desert ash". Weeds Australia. Archived from the original on 2016-03-03. Retrieved 2008-06-11.
  8. ^ "Desert Ash" (PDF). Shire of Yarra Ranges. Archived from the original (PDF) on 2019-04-06. Retrieved 2015-01-17.
  9. ^ "Algerian ash – Invasive Species South Africa".

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Fraxinus angustifolia: Brief Summary

provided by wikipedia EN
Fraxinus angustifolia – MHNT

Fraxinus angustifolia, the narrow-leaved ash, is a species of Fraxinus native to Central Europe and Southern Europe, Northwest Africa, and Southwest Asia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Fraxinus angustifolia ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src=
Fresno de las brujas (Alpedrete, España)

Fraxinus angustifolia, el fresno sureño,[1]fresno de hoja estrecha o fresno de hojas estrechas, es un árbol de la familia de las oleáceas. Es el fresno más común en la península ibérica.

 src=
Detalle de las hojas
 src=
Vista del árbol
 src=
Fresno desmochado

Características

Árbol caducifolio que puede sobrepasar los 30 m de altura, con la copa amplia y el tronco de corteza grisácea y rugosa. Hojas opuestas, imparipinnadas, con 7-9 folíolos de forma ovado-lanceolada, con la base entera y finamente dentados en la mitad superior. Limbo verde claro en el haz, glabro, con pubescencia en los nervios del envés. Pecíolos con pelillos. Las yemas son de color marrón claro, característica importante para diferenciar a esta especie del Fraxinus excelsior, que posee las yemas de color negro.

Flores apareciendo al principio de la primavera después de haberse despojado sus hojas generalmente al comenzar el invierno o con posterioridad. Son dioicos, y se disponen en densas panículas terminales y axilares. Florece en febrero-abril. Fruto en sámara linear-lanceolada, truncada oblicuamente. Los frutos se encuentran donde empieza la ramita del último año.

 src=
Corteza.

En la antigua Roma, según cuenta Columela, las hojas servían como alimento para al ganado ovino y caprino.

Hábitat y cortejo acompañante

Las fresnedas forman parte de los bosques de ribera a lo largo de muchos ríos peninsulares. Las fresnedas mediterráneas se instalan con preferencia en terrenos silíceos, donde existe un nivel de agua freática oscilante al cabo del año.

Los árboles con los que se mezcla el fresno son, en los terrenos más frescos, chopos, álamos y sauces pero también con olmos y encinas en las vegas. En las montañas de la España occidental es muy corriente que aparezcan los fresnos, formando un paisaje característico, de setos lineares densos y muros de piedra, flanqueados de árboles desmochados. En menor medida los fresnos se mezclan con alisos en los suelos húmedos así como con álamos blancos en las vegas llanas. Los pastizales más extendidos en los fresnedales son los llamados vallicares, cubiertos de gramíneas vivaces de talla media, como el heno de Castilla (Agrostis castellana), Festuca ampla, Lolium perenne y un tapiz de flores como las velloritas (Bellis perennis), diente de león (Taraxacum officinale) y botones de oro (Ranunculus ficaria); pero también los majadales de hierba muy corta como espiguillas (Poa annua y Poa bulbosa) y manzanilla silvestre. Los trebolares, formadas por especies adaptadas al pisoteo como el trébol blanco y el diente de perro (Cynosurus cristatus), soportan los terrenos muy pastoreados. En los bordes de setos y bajo los rodales densos proliferan las comunidades herbáceas forestales como las primaveras (Primula veris y Primula vulgaris).

En donde el ganado y la fauna sestea o descansa se suele desarrollar un arbusto, el saúco y por doquier medran las conocidas ortigas (Urtica dioica) y diversas labiadas de hojas muy similares, llamadas por ello ortigas muertas (Ballota nigra, Lamium maculatum, Lamium purpureum, etc.), lampazos (Arctium minus), lengua de buey (Pentaglottis sempervirens), grama de las boticas (Elytrigia repens) y los altos herbazales de cicutas (Conium maculatum). En la época de lluvias estos parajes se convierten en verdaderos criaderos de setas comestibles, sobre todo de bola de nieve (Agaricus arvensis) y pies azules y violetas (Clitocybe nuda y Lepista personata). Si este sesteadero es más sombrío proliferan las comunidades escianitráofilas con la hierba ajera (Alliaria petiolata), la corregüela roja (Calystegia sepium) y la medicinal magarza (Tanacetum parthenium).

En los lugares donde se riega en verano con canales o regueras, se forman los productivos prados de siega con abundancia de gramíneas altas como el tortero (Arrhenatherum bulbosum), grama de jopillos (Dactylis glomerata), heno blanco (Holcus lanatus), cola de ratón (Phleum pratense) y heno de Castilla (Agrostis castellana). Los troncos y ramas de los fresnos se visten a menudo con una capa gris plateada de líquenes (Parmelia glabra, Physcia leptalea y Physcia ascendens) y, con frecuencia, del liquen anaranjado Xanthoria parietina, ligado a los árboles iluminados y muy frecuentados por las aves.[2]​ Son importantes las fresnedas que aparecen en las vertientes norte y sur del Sistema Central, en las provincias de Ávila, Segovia, y Madrid. También son importantes las fresnedas en los valles de algunas montañas en Andalucía.

Tradicionalmente los fresnos se han desmochado, por lo que presentan troncos muy desarrollados en grosor, pero de escasa altura. Son los denominados "trasmochos" o "cabezudos", tan característicos de esta especie.[3]

 src=
Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia en la Casa de Campo de Madrid.
 src=
Fraxinus angustifolia

Distribución

Habita en el sur de Europa, suroeste de Asia y noroeste de África. En la península ibérica se encuentra en casi todas las provincias, aunque escasea en el norte donde es sustituido por Fraxinus excelsior. A las poblaciones del noreste de España con pubescencia en el envés de los folíolos se las considera de la subespecie oxycarpa. En el norte de África es habitual en ríos y arroyos del extremo norte desde Marruecos hasta Túnez. Por el sur llega hasta el Alto Atlas y el Atlas Sahariano.

Subespecies

Hay 4 subespecies[4][5]

Usos

Las fresnedas han sido utilizadas históricamente como dehesas, de las cuales aún quedan bastantes en el piedemonte de la Comunidad de Madrid, aunque ahora se hallan muy amenazadas por la presión urbanística.

Taxonomía

Fraxinus angustifolia fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 1057. 1753.[7]

Etimología

Ver: Fraxinus

angustifolia: epíteto latíno que significa "con hojas estrechas".

Sinonimia
  • Fraxinus americana var. calabriensis Weston
  • Fraxinus calabrica Dippel
  • Fraxinus dentata Tausch
  • Fraxinus elongatifolia Sennen
  • Fraxinus excelsior subsp. angustifolia (Vahl) Wesm.
  • Fraxinus excelsior var. angustifolia (Vahl) Fiori & Paol.
  • Fraxinus excelsior subsp. parvifolia (Dum.Cours.) Arcang.
  • Fraxinus excelsior var. parvifolia Dum.Cours.
  • Fraxinus excelsior subsp. parvifolia (Boiss.) Wesm.
  • Fraxinus excelsior var. parvifolia (Boiss.) Arcang.
  • Fraxinus excelsior var. rostrata (Guss.) Wesm.
  • Fraxinus excelsior subsp. rostrata (Guss.) Arcang.
  • Fraxinus humilior Garsault
  • Fraxinus lentiscifolia Desf.
  • Fraxinus mixta Bosc
  • Fraxinus obtusa Willk. & Lange
  • Fraxinus orientalis Colla
  • Fraxinus ornus var. parvifolia (Dum.Cours.) Ten.
  • Fraxinus oxycarpa var. angustifolia (Vahl) Lingelsh.
  • Fraxinus oxycarpa subsp. edentata Dippel
  • Fraxinus oxycarpa f. edentata (Dippel) Lingelsh.
  • Fraxinus oxycarpa f. hartwegii Lingelsh.
  • Fraxinus oxycarpa var. parvifolia (Boiss.) Wenzig
  • Fraxinus oxycarpa subsp. parvifolia (Boiss.) Yalt.
  • Fraxinus oxycarpa var. petiolulata Karpati
  • Fraxinus oxycarpa var. rostrata (Guss.) Lingelsh.
  • Fraxinus oxyphylla var. parvifolia (Dum.Cours.) Boiss.
  • Fraxinus parviflora Ten.
  • Fraxinus parvifolia Lam.
  • Fraxinus rostrata Guss.
  • Fraxinus rotundifolia Mill.
  • Fraxinus salicifolia Colla
  • Leptalix mixta (Bosc) Raf.
  • Ornanthes parviflora (Ten.) Raf.
  • Ornanthes rotundifolia (Mill.) Raf.
  • Ornus mammifera Steud.
  • Ornus rotundifolia (Mill.) Moench[8][9]

Nombres comunes

Fleja, fragino, frédenu, freno, fresnera, fresno, fresno común, fresno de Castilla, fresno de hoja estrecha, fresno de hoja pequeña, fresno de hojas estrechas, fresno de la tierra, fresno silvestre, friznu, lubios, lupas, lupias, ramón, soto, ujulobu, varas de San Blas.[10]

Referencias

  1. Nombre vulgar preferido en castellano, en Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versión en español de la Collins Tree Guide.
  2. Oria de Rueda, Juan Andrés; Justino Díez (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  3. López Lillo, Antonio; Mielgo, Margarita (láminas) (1985). Árboles de Madrid (2ª edición). Madrid (España): Consejería de Agricultura y Ganadería. Comunidad de Madrid. Imprenta de la Comunidad de Madrid. p. 130. ISBN 84-505-0768-5.
  4. Flora Europaea: Fraxinus angustifolia
  5. Rushforth, K. (1999.). Trees of Britain and Europe. Collins. ISBN 0-00-220013-9..
  6. Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versión en español de la Collins Tree Guide.
  7. «Fraxinus angustifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 15 de marzo de 2014.
  8. Fraxinus angustifolia en PlantList
  9. «Fraxinus angustifolia». World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 2 de abril de 2014.
  10. «Fraxinus angustifolia». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 7 de mayo de 2010.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Fraxinus angustifolia: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src= Fresno de las brujas (Alpedrete, España)

Fraxinus angustifolia, el fresno sureño,​ fresno de hoja estrecha o fresno de hojas estrechas, es un árbol de la familia de las oleáceas. Es el fresno más común en la península ibérica.

 src= Detalle de las hojas  src= Vista del árbol  src= Fresno desmochado
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Lizar hostotxiki ( Basque )

provided by wikipedia EU
 src=
Fraxinus angustifolia

Lizar hostotxikia (Fraxinus angustifolia) Oleaceae familiako zuhaitza da, erdialdeko eta hegoaldeko Europan, ipar-mendebaldeko Afrikan eta hego-mendebaldeko Asian jatorria duena.[1][2]

Taxonomia

Lau azpiespezie (aditu batzuen arabera espezie ezberdinak direnak) ditu:[1][2]

  • Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia, mendebaldeko Europa eta ipar-mendebaldeko Afrikakoa.
  • Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa (M.Bieb. ex Willd.) Franco & Rocha Afonso (syn. F. oxycarpa M.Bieb. ex Willd.), ekialdeko Europa eta hego-mendebaldeko Asiakoa.
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca, Ekialde Hurbila eta mendebaldekoa Asiakoa.
  • Fraxinus angustifolia subsp. danubialis, erdialdeko Europakoa.

Erreferentziak

  1. a b Flora Europaea: Fraxinus angustifolia
  2. a b Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Lizar hostotxiki: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU
 src= Fraxinus angustifolia

Lizar hostotxikia (Fraxinus angustifolia) Oleaceae familiako zuhaitza da, erdialdeko eta hegoaldeko Europan, ipar-mendebaldeko Afrikan eta hego-mendebaldeko Asian jatorria duena.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Etelänsaarni ( Finnish )

provided by wikipedia FI
 src=
Fraxinus angustifolia

Etelänsaarni eli kapealehtisaarni (Fraxinus angustifolia) on Etelä- ja Keski-Euroopassa kasvava puu.[2]

Sen lehdet ovat 20–30 cm pitkät ja muodostuvat 7–11 lehdykästä. Puu kukkii keväällä ennen lehtien puhkeamista, hedekukat ovat punaruskeita, emikukat vaaleanvihreitä.[3]

Lähteet

Viitteet

  1. Fraxinus angustifolia IUCN Red List of Threatened Species. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. (englanniksi)
  2. Suomalaisen nimen lähde: Vanamon toimikunta: Fraxinus angustifolia ONKI / Kassu. Viitattu 8.10.2012.
  3. narrowleaf ash Oleaceae Fraxinus angustifolia Vahl. dendro.cnre.vt.edu. Viitattu 8.10.2012.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Etelänsaarni: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI
 src= Fraxinus angustifolia

Etelänsaarni eli kapealehtisaarni (Fraxinus angustifolia) on Etelä- ja Keski-Euroopassa kasvava puu.

Sen lehdet ovat 20–30 cm pitkät ja muodostuvat 7–11 lehdykästä. Puu kukkii keväällä ennen lehtien puhkeamista, hedekukat ovat punaruskeita, emikukat vaaleanvihreitä.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Fraxinus angustifolia ( French )

provided by wikipedia FR
 src=
Fraxinus angustifolia - Muséum de Toulouse

Le Frêne à feuilles étroites, Frêne du Midi ou Frêne oxyphylle (Fraxinus angustifolia) est un arbre de la famille des Oléacées.

Description

Caractéristiques

C'est un arbre pouvant atteindre une hauteur de 20 à 30 m avec un tronc d'un diamètre allant jusqu'à 1,5 m.

  • Organes reproducteurs :
  • Graine :
  • Habitat et répartition :
    • Habitat type et aire de répartition : b (voir les sous-espèces)

données d'après : Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.

Sous-espèces

  • Fraxinus angustifolia Vahl subsp. angustifolia : arbres caducifoliés médioeuropéens, hydrophiles, subméditerranéens, méditerranéen occidental.
  • Fraxinus angustifolia Vahl subsp. oxycarpa (Willd.) Franco & Rocha Afonso : arbres caducifoliés médio-européens, hydrophiles, sub-méditerranéens, (eury)méditerranéen.
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca : du Moyen-Orient et d'Asie occidentale.
  • Fraxinus angustifolia subsp. danubialis (décrit par Zdeněk Pouzar ) : d'Europe centrale.
 src=
Fraxinus angustifolia « Raywood » à l'automne

Cultivars

  • de Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa « Raywood » . Ce cultivar est généralement planté comme arbre d'ornement ou d'alignement dans les régions tempérées. Il a une couleur d'automne remarquable, rouge bordeaux. Cet arbre a été découvert près d’Adélaïde en Australie et cultivé à la fin des années 1920 par John Stanley Gardiner, professeur à l’université de Cambridge, dans une propriété voisine dénommée Raywood (en)[1]. L’arbre a été introduit en Angleterre en 1928 et élevé dans les pépinières Notcutts (en) dans le Suffolk[2].
  • de Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia « Pendula Vera », véritable frêne pleureur à feuilles étroites.

Galerie

Notes et autres références

  1. (en) « Checklists of cultivars of European Ash (Fraxinus) species », sur joa.isa-arbor.com, janvier 1984 (consulté le 11 septembre 2018)
  2. (en) Laurence C. Hatch, « Cultivar of Woody Plants », sur books.google.fr, février 2015 (consulté le 11 septembre 2018)

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Fraxinus angustifolia: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR
 src= Fraxinus angustifolia - Muséum de Toulouse

Le Frêne à feuilles étroites, Frêne du Midi ou Frêne oxyphylle (Fraxinus angustifolia) est un arbre de la famille des Oléacées.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Freixo de folla estreita ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician
 src=
Fraxinus angustifolia

O freixo de folla estreita ou freixo de folla pequena (Fraxinus angustifolia), é unha árbore da familia das Oleaceas. É o freixo máis común na Península Ibérica, en Galiza abunda no sur do país, sendo substituído no norte polo freixo común (Fraxinus excelsior).

Características

Árbore caducifolia que pode acadar os 18 m de altura, coa copa ampla e o toro cunha casca cinsenta e rugosa e gretada. Follas opostas con 7-9 folíolos de forma ovado-lanceolada, coa base enteira e finamente dentados na metade superior. Limbo verde claro na face superior, con pubescencia nos nervios da cara posterior. Pecíolos con peliños. As xemas son de cor castaña clara.

Flores aparecendo ao principio da primavera despois de desfacerse das súas follas xeralmente ao comezar o inverno ou con posterioridade. Son dioicos, e dispóñense en mestas panículas terminais e axilares. Florea en febreiro-abril. Froito en sámara linear-lanceolada, truncada oblicuamente. Os froitos atópanse onde empeza a poliña do último ano.

Hábitat

En Galiza

Acostuman aparecer individuos illados, raramente formando freixedos en lugares frescos, pasteiros, sebes, brañas, lameiros, coma especie das fragas ou nos bosques de ribeira xunto a amieiros, salgueiros, pradairos, abeleiras, acivros, sabugueiros, loureiros, estripeiros, bidueiros e carballos.

No Mediterráneo

No Mediterráneo os freixedos forman parte dos bosques de ribeira e se instalan con preferencia en terreos silíceos, onde existe un nivel de auga freática oscilante ao cabo do ano. As árbores coas que se mestura o freixo no mediterráneo son, nos terreos máis frescos, lamigueiros e salgueiros pero tamén con umeiros e aciñeiras nas veigas. Nas montañas da España occidental é moi corrente que aparezan os freixos formando unha paisaxe característica, de sebes lineares densas e muros de pedra, flanqueados de árbores demoucadas. En menor medida os freixos mestúranse con abeneiros nos solos húmidos así como con chopos brancos nas veigas chairas. As camposas máis estendidas nos freixedos están cubertas de gramíneas vivaces de talle medio, como o feo de Castela (Agrostis castellana) Festuca ampla, Lolium perenne e un tapiz de flores como o cáncaro.

Onde o gando e a fauna descansa adoitase desenvolver un arbusto, o sabugueiro e por todas as partes medran as coñecidas ortigas (Urtica dioica) e diversas labiadas de follas moi semellantes, chamadas por iso ortigas mortas (Ballota nigra, Lamium maculatum, Lamium purpureum etc.), carapichos (Arctium minus), lingua de boi (Pentaglottis sempervirens), grama das boticas Elymus repens e os altos herbais de cicutas (Conium maculatum). Na época de choivas estas paraxes convértense en verdadeiros criadeiros de cogomelos comestíbeis, sobre todo de bola de neve (Agaricus arvensis) e pés azuis e violetas (Lepista nuda e Lepista personata). Se este lugar é máis avesío proliferan as comunidades escianitráofilas coa herba alleira (Alliaria petiolata), a herba roqueira (Convolvulus sepium) e a medicinal magarza (Chrysanthemum parthenium).

Nos lugares onde se rega no verán con canles ou regueiras, fórmanse os produtivos prados de sega con abundancia de gramíneas altas como aArrhenatherum bulbosus, Dactylis glomerata), feo branco (Holcus lanatus), rabo de rato (Phleum pratense) e feo de Castela (Agrostis castellana). Os troncos e pólas dos freixos vístense a miúdo cunha camada cinsenta prateada de liques (Parmelia glabra, Physcia leptalea, e Physcia ascendens) e, con frecuencia, do lique alaranxado Xanthoria parietina , ligado a árbores iluminados e moi frecuentados polas aves.[1] Son importantes os freixedos que aparecen nas vertentes norte e sur do Sistema Central, nas provincias de Ávila, Segovia, e Madrid. Tamén son importantes os freixedos nos vales de algunhas montañas en Andalucía.

Tradicionalmente os freixos esmoucáronse, polo que presentan troncos moi desenvolvidos.

Distribución

Habita no sur de Europa, suroeste de Asia e noroeste de África. Na Península Ibérica atópase en case todo o territorio, tamén en Galiza. Ás poboacións o nordeste da península Ibérica con pubescencia no envés dos folíolos considéranse da subespecie oxycarpa. Escasea nas provincias da Coruña e Lugo, onde é substituído por Fraxinus excelsior. No norte de África é habitual en ríos e arroios do extremo norte desde Marrocos até Tunisia. Polo sur chega até o Alto Atlas e o Atlas Sahariano.

Subespecies

Hai 4 subespecies[2][3]

  • Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia. Europa occidental até o norte de Francia, noroeste de África.
  • Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa (M.Bieb. ex Willd.) Franco & Rocha Afonso (sin. F. oxycarpa M.Bieb. ex Willd.). Freixo 'Raywood';[4] Freixo do Cáucaso. Europa oriental até a República Checa no norte, suroeste de Asia e no leste ata o norte do Irán.
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca Oriente medio e oeste de Asia.
  • Fraxinus angustifolia subsp. danubialis (descrito por Zdeněk Pouzar) Europa central.

Usos

Os freixedos foron utilizados historicamente como devesas para pasto, das cales aínda quedan bastantes aos pés dos montes da provincia de Madrid, aínda que agora se atopan moi ameazadas pola presión urbanística. A madeira dura, flexíbel é resistente aos golpes repetidos, considerándose madeira nobre. Estas características fana idónea para facer arcos, mangos de ferramentas, bates de cricket, bates de béisbol, hurleys, paus de hóckey, raquetas de tenis e outros usos que esixen gran forza e resistencia. Tamén adoita usarse coma material para instrumentos musicais como guitarras.

No agro galego, estimábase moito para a fabricación das distintas partes do carro, coma o eixo ou as cangas; tamén para os mangos de instrumentos e aínda hoxe en día emprégase para facer partes curvas de mobles e barcos. A Armada Española utilizou os freixos do norte da península na industria da cordoaría dos barcos e outras pezas de artillería. Ademais subministra excelente leña e carbón.

No eido das menciñas populares, as follas en infusión teñen servido coma laxante, diurético, para combater as enfermidades renais e a reuma, mentres que a casca (moumiña) serve para baixar a febre e curar as dores de cabeza.

Empréganse tamén en paisaxismo e xardinaxe coma especies ornamentais.

Sinonimia

Outros nomes para a mesmo árbore son:

  • Fraxinus vailhei Aubouy 1904
  • Fraxinus oxyphylla subsp. montagnei Nyman

Nome común

Ademais de freixo, a forma máis común en toda Galiza, outras denominacións galegas son: afereixo, afreixo, freixa, freixeira e frinxo. Para o colectivo existen as denominacións freixal, freixedo, freixeiro e freixido.

Ter en conta que freixa ten o significado de caída de auga nun río, fervenza.

Notas

  1. Oria de Rueda, Juan Andrés; Justino Diez (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León (en castelán). Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
  2. Flora Europaea: Fraxinus angustifolia
  3. Rushforth, K. (1999.). Trees of Britain and Europe (en inglés). Collins. ISBN 0-00-220013-9.
  4. Árboles: guía de campo; Johnson, Owen e More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 13: 978-84-282-1400-1. Versión en español da Collins Tree Guide.

Véxase tamén

Bibliografía

  • Bean, W. J. (1976). Trees and shrubs hardy in the British Isles 8ª ed. revisada. John Murray
  • Rushforth, K. (1999).Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Freixo de folla estreita: Brief Summary ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician
 src= Fraxinus angustifolia

O freixo de folla estreita ou freixo de folla pequena (Fraxinus angustifolia), é unha árbore da familia das Oleaceas. É o freixo máis común na Península Ibérica, en Galiza abunda no sur do país, sendo substituído no norte polo freixo común (Fraxinus excelsior).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Poljski jasen ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian
 src=
Fraxinus angustifolia

Poljski jasen (lat. Fraxinus angustifolia) je vrsta bjelogoričnog listopadnog drveća, koje naraste do 30 metara visine. Prostire se u srednjoj, istočnoj, zapadnoj i južnoj Europi, uglavnom kao drvo nizinskih poplavnih šuma. Autohton je u Hrvatskoj. U mladosti ima glatku, maslinastosivu koru koja u starosti ispuca na sitna, nepravilna, višekutna polja i posivi.

Izbojci su žutozeleni do maslinastozeleni, pokriveni sitnim, rijetkim lenticelama. Pupovi su srednje veličine, pokriveni smeđim, sitnobaršunastim ljuskama. Listovi su neparno perasto sastavljeni, sastoje se od 3 do 11 uskokopljastih, ovalnokopljastih, odozgo tamnomaslinastozelenih, a odozdo više žutozelenih i uz bazu smeđe bradasto dlakavih listića, koji sjede. Rubovi listića su oštro napiljeni, zupci su nejednoliko razmješteni, a vrhovi su okrenuti od plojke.

Cvjetovi su crvenkasto smeđi u produženim grozdovima, izlaze iz lateralnih pupova i izbijaju u proljeće vrlo rano, obično desetak dana prije listova. Za optimalan razvoj traži nizinske, toplije položaje i duboko, dovoljno vlažno tlo. Već je u mladosti prilično fotofilna vrsta, brzog rasta.

Plod je 3 - 5 cm dugački, smeđi, na vrhu okriljeni jednosjemeni oraščić (perutka); vrh krilca je ušiljen, rjeđe tup; oraščić je uglavnom duži od polovice perutke, spljošten.

Osjetljiv je na niske temperature, a često mu stradava vršni pup - zbog mraza i moljaca.

Podvrste

Drugi projekti Wikimedije

Commons-logo.svgU Wikimedijinu spremniku nalazi se još gradiva na temu: poljski jasenWikispecies-logo.svgWikivrste imaju podatke o: poljski jasen
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Poljski jasen: Brief Summary ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian
 src= Fraxinus angustifolia

Poljski jasen (lat. Fraxinus angustifolia) je vrsta bjelogoričnog listopadnog drveća, koje naraste do 30 metara visine. Prostire se u srednjoj, istočnoj, zapadnoj i južnoj Europi, uglavnom kao drvo nizinskih poplavnih šuma. Autohton je u Hrvatskoj. U mladosti ima glatku, maslinastosivu koru koja u starosti ispuca na sitna, nepravilna, višekutna polja i posivi.

Izbojci su žutozeleni do maslinastozeleni, pokriveni sitnim, rijetkim lenticelama. Pupovi su srednje veličine, pokriveni smeđim, sitnobaršunastim ljuskama. Listovi su neparno perasto sastavljeni, sastoje se od 3 do 11 uskokopljastih, ovalnokopljastih, odozgo tamnomaslinastozelenih, a odozdo više žutozelenih i uz bazu smeđe bradasto dlakavih listića, koji sjede. Rubovi listića su oštro napiljeni, zupci su nejednoliko razmješteni, a vrhovi su okrenuti od plojke.

Cvjetovi su crvenkasto smeđi u produženim grozdovima, izlaze iz lateralnih pupova i izbijaju u proljeće vrlo rano, obično desetak dana prije listova. Za optimalan razvoj traži nizinske, toplije položaje i duboko, dovoljno vlažno tlo. Već je u mladosti prilično fotofilna vrsta, brzog rasta.

Plod je 3 - 5 cm dugački, smeđi, na vrhu okriljeni jednosjemeni oraščić (perutka); vrh krilca je ušiljen, rjeđe tup; oraščić je uglavnom duži od polovice perutke, spljošten.

Osjetljiv je na niske temperature, a često mu stradava vršni pup - zbog mraza i moljaca.

 src=

F. angustifolia

 src=

F. angustifolia

 src=

F. angustifolia

 src=

F. angustifolia

 src=

F. angustifolia, plod

 src=

F. angustifolia subsp. syriaca, listovi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Fraxinus angustifolia ( Italian )

provided by wikipedia IT
 src=
Fraxinus angustifolia

Il frassino meridionale o frassino ossifillo (Fraxinus angustifolia Vahl, 1804) è una pianta arborea appartenente al genere Fraxinus della famiglia delle Oleaceae.

Caratteristiche morfologiche

È un albero che può raggiungere fino a 20-25 metri di altezza. La corteccia è di colore grigio chiaro, profondamente e finemente fessurata.
Le foglie sono decidue, composte, imparipennate e sono costituite da un numero di 5-13 foglioline sessili di forma oblungo-lanceolata, disposte attorno ad un rachide centrale. Il margine di queste ultime presenta una irregolare denticolatura, che risulta tuttavia meno sottile rispetto a quella del frassino maggiore.
Le infiorescenze sono delle pannocchie la cui antesi fiorale avviene molto precocemente rispetto alla fogliazione.
Il frutto è una samara di forma lineare-lanceolata che presenta alla sua estremità superiore un'ala acuta provvista spesso di un rostro, mentre quella inferiore risulta cuneata.
Il seme, posto alla base della samara, supera in genere la metà della stessa ala.
L'apparato radicale è superficiale di tipo fascicolato, adatto, assieme ad olmi e salici, ad ambienti particolarmente umidi come i corsi d'acqua e le forre, mentre nelle aree allagate si associa all'ontano.

Produzione

  • Dal frassino angustifolia in un piccolo territorio siciliano compreso tra Castelbuono e Pollina si estrae la manna. La manna è il prodotto che si ottiene dalla solidificazione della linfa elaborata che fuoriesce, durante la stagione estiva, dalle incisioni praticate sul fusto e sulle branche principali di alcune specie di frassino del genere Fraxinus L. La manna è un essudato zuccherino costituito principalmente da mannite, acidi organici, acqua, glucosio, fruttosio, mucillagini, resine e composti azotati; una composizione qualitativa e quantitativa molto complessa fortemente influenzata dalla zona di provenienza, dall'esposizione, dalle caratteristiche chimico fisiche del terreno, dall'età delle piante e dall'andamento stagionale.[1]

Note

  1. ^ Consorzio Manna Madonita Società Cooperativa Consortile Sociale, su www.consorziomanna.it. URL consultato il 9 ottobre 2017.

Bibliografia

  • Romano Gellini, Paolo Grossoni, Botanica Forestale - II Angiospermae, CEDAM, 1997.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Fraxinus angustifolia: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT
 src= Fraxinus angustifolia

Il frassino meridionale o frassino ossifillo (Fraxinus angustifolia Vahl, 1804) è una pianta arborea appartenente al genere Fraxinus della famiglia delle Oleaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Smalbladige es ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De smalbladige es (Fraxinus angustifolia) is een plant die behoort tot de olijffamilie (Oleaceae). De boom komt van nature voor in Zuid-Europa en van Noord- en Oost-Afrika tot in Iran. In Nederland wordt de boom sinds de negentiende eeuw aangeplant.

De boom kan in Nederland tot 15 m en elders tot 30 m hoog worden met een brede kroon. De diepgegroefde bast bestaat uit kleine schubben.

De dunne twijgen zijn groengrijs en de knoppen donkerbruin. De donkergroene, oneven geveerde, 15-20 cm lange bladeren hebben negen tot dertien blaadjes, die 7-13 cm lang en 1-2 cm breed zijn. Ze verschijnen in april en mei. Alleen de cultivar Fraxinus angustifolia 'Monophylla' heeft geen samengesteld blad. Het blad heeft een typische herfstkleur, die afhankelijk is van de cultivar.

 src=
Bladeren
 src=
Bladeren in herfstkleur
 src=
Fraxinus angustifolia

De smalbladige es bloeit in april vóór het verschijnen van de bladeren met okselstandige trossen. De smalbladige es is tweehuizig. Aan de bloemen ontbreken de kelk- en kroonbladen.

De vrucht is een 3-4 cm lange, gevleugelde dopvrucht met elliptische vleugels. Ze hangen bij de vrouwelijke cultivars in groepjes en zijn tot voor het afvallen van de bladeren groen; daarna worden ze bruin.

Cultivars

Enkele cultivars zijn:

  • Fraxinus angustifolia 'Elegantissima' heeft een gele herfstkleur en vormt geen vruchten.
  • Fraxinus angustifolia 'Raywood' heeft een roodoranje tot violette herfstkleur en vormt geen vruchten.

Namen in andere talen

  • Duits: Schmalblättrige Esche
  • Engels: Narrow-leafed Ash
  • Frans: Frêne à feuilles étroites
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Smalbladige es: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De smalbladige es (Fraxinus angustifolia) is een plant die behoort tot de olijffamilie (Oleaceae). De boom komt van nature voor in Zuid-Europa en van Noord- en Oost-Afrika tot in Iran. In Nederland wordt de boom sinds de negentiende eeuw aangeplant.

De boom kan in Nederland tot 15 m en elders tot 30 m hoog worden met een brede kroon. De diepgegroefde bast bestaat uit kleine schubben.

 src= Bast

De dunne twijgen zijn groengrijs en de knoppen donkerbruin. De donkergroene, oneven geveerde, 15-20 cm lange bladeren hebben negen tot dertien blaadjes, die 7-13 cm lang en 1-2 cm breed zijn. Ze verschijnen in april en mei. Alleen de cultivar Fraxinus angustifolia 'Monophylla' heeft geen samengesteld blad. Het blad heeft een typische herfstkleur, die afhankelijk is van de cultivar.

 src= Bladeren  src= Bladeren in herfstkleur  src= Fraxinus angustifolia

De smalbladige es bloeit in april vóór het verschijnen van de bladeren met okselstandige trossen. De smalbladige es is tweehuizig. Aan de bloemen ontbreken de kelk- en kroonbladen.

De vrucht is een 3-4 cm lange, gevleugelde dopvrucht met elliptische vleugels. Ze hangen bij de vrouwelijke cultivars in groepjes en zijn tot voor het afvallen van de bladeren groen; daarna worden ze bruin.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Smalbladask ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Smalbladask (Fraxinus angustifolia) er et løvfellende tre i oljetrefamilien.

Den blir opptil 30 meter høy og ligner på den nære slektningen ask. Smalbladask er ganske variabel og deles i flere geografiske underarter, som av og til er blitt betraktet som egne arter. Underartene skilles på antall småblader og formen på frukten (samaraen). Det finnes også flere former, for eksempel forma rotundifolia i østre Romania og Moldova som har brede småblad som ask.

Barken er mørkegrå med ribber som blir dype og knudrete på eldre trær. Kronen er kuppelformet og uregelmessig med noen få opprette greiner. Bladene er finnete og 15–25 cm lange. Det er 3–13 småblad som er 3–8 cm lange og 1–2 cm brede. Den ytre delen av småbladet er sagtannet.

Det beste kjennetegnet for å skille ask og smalbladask er blomsterstanden som er sammensatt hos ask, mens smalbladask har et enkelt aks. Knoppene er svarte hos ask og brune hos smalbladask. Småbladene er som artsnavnet antyder som regel smalere hos smalbladask.

Arten er vindpollinert. Blomsterstandene kan bestå av bare tvekjønnede blomster, bare hannblomster eller en blanding. Alle trær har både hann- og tvekjønnede blomster, så smalbladask er hermafrodittisk. Blomstene springer ut 2–11 uker før løvet spretter. I middelhavslandene blomstrer smalbladask fra januar eller tidlig februar til februar eller tidlig mars. Lenger nord varer blomstringen fra siste halvdel av mars til siste halvdel av april. Av og til blomster trærne etter løvfall i slutten av november, men da blir som regel blomstene ødelagt av frost. Frukten er en flat nøtt med en lang vinge.

Smalbladask er utbredt fra Spania, Portugal og Nord-Afrika nordover til Slovakia og sørlige Mähren og østover til Kaukasia og Iran. De sentralasiatiske artene F. potamophila og F. sogdiana betraktes av Eva Wallander som synonymer for F. angustifolia subsp. syriaca. Smalbladask vokser på fuktig, næringsrik jord og finnes helst langs elver der den vokser sammen med andre løvtrær som eik, agnbøk, alm, lønn, or, poppel, pil, platan, valnøtt, lind, asal og Prunus. I middelhavslandene kan arten også finnes på tørrere steder oppe i høyden, 500–2000 moh.

Veden brukes på samme måte som hos ask, men har litt dårligere mekaniske egenskaper på grunn av at årringene er bredere. Løvverket ble tidligere brukt som dyrefôr i Sør-Europa. Hjort og rådyr beiter på både blader og bark. Smalbladask plantes langs veger og bygater i Sør- og Sentral-Europa.

Underarter

  • Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia — det vestlige middelhavsområdet, 7–13 småblad, undersiden av bladet er glatt
  • kaukasusask (F. angustifolia subsp. oxycarpa) – Sør-Europa østover fra nordøstre Spania til Sørvest-Asia, 3–9 småblad, undersiden av bladet er hårete langs hovednerven
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriacaTyrkia og Israel til Sentral-Asia, bladene sitter som regel tre sammen i en krans, 3–5 småblad, undersiden av bladet er glatt

Litteratur

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Smalbladask: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Smalbladask (Fraxinus angustifolia) er et løvfellende tre i oljetrefamilien.

Den blir opptil 30 meter høy og ligner på den nære slektningen ask. Smalbladask er ganske variabel og deles i flere geografiske underarter, som av og til er blitt betraktet som egne arter. Underartene skilles på antall småblader og formen på frukten (samaraen). Det finnes også flere former, for eksempel forma rotundifolia i østre Romania og Moldova som har brede småblad som ask.

Barken er mørkegrå med ribber som blir dype og knudrete på eldre trær. Kronen er kuppelformet og uregelmessig med noen få opprette greiner. Bladene er finnete og 15–25 cm lange. Det er 3–13 småblad som er 3–8 cm lange og 1–2 cm brede. Den ytre delen av småbladet er sagtannet.

Det beste kjennetegnet for å skille ask og smalbladask er blomsterstanden som er sammensatt hos ask, mens smalbladask har et enkelt aks. Knoppene er svarte hos ask og brune hos smalbladask. Småbladene er som artsnavnet antyder som regel smalere hos smalbladask.

Arten er vindpollinert. Blomsterstandene kan bestå av bare tvekjønnede blomster, bare hannblomster eller en blanding. Alle trær har både hann- og tvekjønnede blomster, så smalbladask er hermafrodittisk. Blomstene springer ut 2–11 uker før løvet spretter. I middelhavslandene blomstrer smalbladask fra januar eller tidlig februar til februar eller tidlig mars. Lenger nord varer blomstringen fra siste halvdel av mars til siste halvdel av april. Av og til blomster trærne etter løvfall i slutten av november, men da blir som regel blomstene ødelagt av frost. Frukten er en flat nøtt med en lang vinge.

Smalbladask er utbredt fra Spania, Portugal og Nord-Afrika nordover til Slovakia og sørlige Mähren og østover til Kaukasia og Iran. De sentralasiatiske artene F. potamophila og F. sogdiana betraktes av Eva Wallander som synonymer for F. angustifolia subsp. syriaca. Smalbladask vokser på fuktig, næringsrik jord og finnes helst langs elver der den vokser sammen med andre løvtrær som eik, agnbøk, alm, lønn, or, poppel, pil, platan, valnøtt, lind, asal og Prunus. I middelhavslandene kan arten også finnes på tørrere steder oppe i høyden, 500–2000 moh.

Veden brukes på samme måte som hos ask, men har litt dårligere mekaniske egenskaper på grunn av at årringene er bredere. Løvverket ble tidligere brukt som dyrefôr i Sør-Europa. Hjort og rådyr beiter på både blader og bark. Smalbladask plantes langs veger og bygater i Sør- og Sentral-Europa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Fraxinus angustifolia ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Fraxinus angustifolia, conhecido por freixo-de-folha-estreita, é uma espécie de planta com flor pertencente à família Oleaceae.

A autoridade científica da espécie é Vahl, tendo sido publicada em Enumeratio Plantarum...1: 52. 1804.[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 29 de setembro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/23000337>
  2. Sequeira M, Espírito-Santo D, Aguiar C, Capelo J & Honrado J (Coord.) (2010). Checklist da Flora de Portugal (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de Fitossociologia (ALFA).

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Fraxinus angustifolia: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Fraxinus angustifolia, conhecido por freixo-de-folha-estreita, é uma espécie de planta com flor pertencente à família Oleaceae.

A autoridade científica da espécie é Vahl, tendo sido publicada em Enumeratio Plantarum...1: 52. 1804.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Sivri meyveli dişbudak ( Turkish )

provided by wikipedia TR

Sivri meyveli dişbudak (Fraxinus angustifolia), zeytingiller (Oleaceae) familyasından anavatanı Orta ve Güney Avrupa ile Kuzey Afrika ve Güneybatı Asya olan bir dişbudak türü.

Morfolojik özellikleri

20–30 m boy ile 1,5 cm çapında yaprak döken ağaçlardır. Kabuk genç ağaçlarda düzgün ve soluk gri, yaşlı ağaçlarda dört köşeli-çatlaklı olur. Tomurcuklar soluk kahverengi olup kışın benzerlik gösteren adi dişbudaktan (kara tomurcuklu) bu özelliği sayesinde kolayca ayırt edilir.

Karşılıklı çiftler veya üçlü sarmal dizilmiş tüysü yapraklar 15–25 cm uzunluğunda 3-13 yaprakçıklıdır. Yaprakçıklar 3–8 cm uzunluğunda 1-1,5 cm genişliğinde incedir.

Çiçekler er dişi, erkek veya hepsini bir arada barındırabilir. Çiçeklenme erken baharda gerçekleşir. Kanatlı meyve (samara) 3–4 cm uzunlukta, tohum 1,5–2 cm soluk kahverengi kanatlıdır.

Alt türler

  • Dar yapraklı dişbudak (Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia), Batı Avrupa, Kuzeybatı Afrika. Yaprakçıkçıklar 7-13 kadar alt yüzeyi tüysüzdür.
  • Kafkas dişbudağı (Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa), Güneydoğu Avrupa. Yaprakçıklar 3-9 kadar orta damarın altında beyaz tüyler yer alır.
  • Suriye dişbudağı (Fraxinus angustifolia subsp. syriaca), Orta doğu ve Batı Asya.

Ekolojik özellikleri

Atmosferik kirliliğe hoşgörülüdür. Uyku döneminde (kışın) soğuğa oldukça dayanıklıdır. Ağır topraklarda da yetişebilmesine rağmen derin gevşek toprakları ister. Diğer yandan alkalli topraklarda ve yerlerde başarıyla yetişir. Diğer dişbudak türlerine göre daha kuru topraklara adapte olabilmesine rağmen kuraklığa dayanıklı değildir.

Çiçeklenme Nisan-Mayıs aylarında olur. Tozlaşma rüzgar vasıtasıyla sağlanır.

Yetiştirme

Diğer dişbudak türlerine göre asidik topraklarda daha iyi yetişir diğer yandan nötr ve hafif kalkerli topraklarda sorun yaşamaz. Diğer türlerden daha hızlı büyür. Genç bireylerde yukarı doğru çıkan çatallaşma önlenmezse ileride yapısal probremlere yol açabilir.

Baharda büyümeye başlayan genç ve yaşlı bitkiler erken don zararlarına maruz kalır. Bundan dolayı sabah güneşini erkenden gören yerlerde yetiştirilmelidir. Tohum üretimi sağlamada erkek ve dişi ağaçlar birlikte yetiştirilmelidir.

Üretim

Tohumla üretimde tohumlar yeşilken toplanır. Kuru halde toplanması halinde hemen soğuk katlamaya alınmalıdır aksi takdirde çimlenme bir sonraki yıla sarkar. Kültivarlar aşıyla üretilir.

Kültivarlar

subsp. oxycarpa'dan türetilen kültivar 'Raywood' ılıman bölgelerde yaygın bir şekilde yetiştirilen süs ağacıdır. Sonbahar renkleri göz alıcıdır ve büyük geriye doğru çekilebilen gevrek dalları vardır.

subsp. syriaca genellikle güzel görünümlü bir alt türdür ancak nadir bulunur.

Dış bağlantılar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visit source
partner site
wikipedia TR

Sivri meyveli dişbudak: Brief Summary ( Turkish )

provided by wikipedia TR

Sivri meyveli dişbudak (Fraxinus angustifolia), zeytingiller (Oleaceae) familyasından anavatanı Orta ve Güney Avrupa ile Kuzey Afrika ve Güneybatı Asya olan bir dişbudak türü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visit source
partner site
wikipedia TR

Ясен вузьколистий ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Опис

Дерево, досягає висот приблизно від 20 до 30 метрів зі стовбуром діаметром до 1,5 м. Кора гладка і блідо-сіра на молодих деревах, потім темно-сіра з тріщинами й горбками на старих деревах. Бруньки світло-коричневі, які легко відрізнити від суміжного ясена звичайного (чорні бруньки), навіть у зимовий період. Листки від 15 до 20 см завдовжки. Листки непарноперисті й складаються з 7–13 тонких листочків, які мають довжину від 3 до 8 см і шириною 1 до 2 см. Квіти в суцвіттях, які можуть бути чоловіки, гермафродити або змішані чоловічі й гермафродити. Цвіте на початку весни. Плоди, коли повністю сформовані 3-4 см в довжину, насіння 1.5-2 см з блідо-коричневими крилами довжиною 1,5-2 см.

Поширення

Північна Африка: Алжир; [пн.] Марокко; Туніс. Азія: Афганістан; Іран; Ірак; Ізраїль; Йорданія; Ліван; Сирія; Туреччина; Туркменістан. Кавказ: Вірменія; Азербайджан; Грузія. Європа: Україна — Крим; Албанія; Болгарія; Колишня Югославія; Греція; Італія [вкл. Сардинія, Сицилія]; Франція [вкл. Корсика]; Португалія; Гібралтар; Іспанія. Натуралізований: Південна Африка — Західний Кейп, Австралія. Також культивується. Населяє краї потоків і тінисті змішані ліси, суглинні, глибокі й свіжі ґрунти; 0-1350 м. Морозостійкий вид, росте в основному в низинних лісах.

Галерея

Примітки

Джерела


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK