![src=]()
Exemplar capturat el
1896.
L'esturió comú (Acipenser sturio) és una espècie de peix migratori pertanyent a la família dels acipensèrids.[4][5]
Descripció
- Pot arribar a fer 601 cm de llargària màxima (normalment, en fa 130) i 400 kg de pes.
- Cos de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d'escuts.
- 30-44 radis tous a l'aleta dorsal.
- 23-30 radis tous a l'aleta anal.
- Ventre de color blanc.[6][7][8][9]
Reproducció
Viu la major part de la seua vida al mar, però entra als rius per a reproduir-se. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 7-9 anys i les femelles produeixen entre 800.000 i 2.400.000 d'ous de color gris fosc que adhereixen sobre fons pedregosos.[10][11][12][6][13]
Alimentació
Menja crustacis, mol·luscs, poliquets i peixets.[6]
Hàbitat
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[14] i de clima temperat (10°C-18°C;[15] 71°N-34°N, 25°W-42°E)[16] que viu entre 4-93 m de fondària[17] (normalment, entre 5 i 60).[18][6]
Distribució geogràfica
Es troba a la mar del Nord, la mar Blanca, les costes europees atlàntiques (incloent-hi la conca de la Garona),[16] la Mediterrània septentrional fins a Rodes i l'oest i el sud de la mar Negra. N'hi ha també registres esporàdics a Islàndia,[19] el Marroc i Algèria.[6]
Costums
És un peix solitari.[6]
Longevitat
Pot assolir els 100 anys.[20][21][22]
Ús comercial
Es comercialitza fresc i congelat per a ésser menjat cuit al vapor, fregit, rostit, bullit i enfornat. Els ous serveixen per a elaborar caviar.[23][24]
Estat de conservació
La pesca accidental, la construcció de preses, la contaminació de l'aigua i la canalització i regulació dels rius han conduït a la pèrdua i degradació dels seus llocs de fresa. En el cas particular de la Garona, l'extracció de grava del riu és una amenaça potencial per a aquesta espècie.[18]
![src=]()
Monument de la reintroducció a la ribera de l'
Stör a
Itzehoe
El peix era molt comú a Alemanya fins a l'arribada de la pesca industrial a l'inici del segle XX que va causa la seva extinció vers la fi dels anys 1940. El darrere esturió documentat al riu Stör a la conca de l'Elba va captar-se el 1945. La pol·lució i la presència de molts obstacles van entrebancar el seu retorn. A Rostock va fundar-se l'Associació per a la salvació de l'esturió europeu que ha llançat tot un programma per a fer tornar el peix a Alemanya. Els primers peixos joves, criats des de la darrera població a França van ser deixats a l'Stör el 2009. Caldria entre deu i quinze anys d'intervenció humana abans que una població durable pogués recrear-se.[25][26]
En l'actualitat a les Terres de l'Ebre s'està desenvolupant el projecte LIFE- MigratoEbre[27] que ha de permetre la millora de la connectivitat ecològica del tram final del riu Ebre i la reintroducció, entre altres, de la saboga i de l'esturió.
Projecte LIFE - MigratoEbre
Observacions
És inofensiu per als humans.[6]
Referències
-
↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius)
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ Catalogue of Life (anglès)
-
↑ The Taxonomicon (anglès)
-
↑ «Esturió comú». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
-
↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 FishBase (anglès)
-
↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
-
↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
-
↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.
-
↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
-
↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
-
↑ Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. P. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus. 115 p.
-
↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
-
↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
-
↑ Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
-
↑ 16,0 16,1 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
-
↑ Rochard, E., M. Lepage i L. Meauzé, 1997. Identification et caractérisation de l'aire de répartition marine de l'esturgeon européen Acipenser sturio à partir de déclarations de captures. Aquat. Living Resour. 10:101-109.
-
↑ 18,0 18,1 Lepage, M. i E. Rochard, 1995. Threatened fishes of the world: Acipenser sturio (Linnaeus, 1758) (Acipenseridae). Environ. Biol. Fish. 43(1):28.
-
↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
-
↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968.
-
↑ Flower, M.S.S., 1925. Contributions to our knowledge of the duration of life in vertebrate animals - I. Fishes. Proc. of the Zool. Soc. of London 1925(1): 247-267.
-
↑ Flower, S.S., 1935. Further notes on the duration of life in animals. I. Fishes: as determined by otolith and scale-readings and direct observations on living individuals. Proc. Zool. Soc. London 2:265-304.
-
↑ Lombardi, A., 2002. Esturgeon européen, le prix du caviar. Cour. Nat. 198:26-31.
-
↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
-
↑ Gesellschaft zur Rettung des Störs (en català: Associació per a la salvació de l'esturió)
-
↑ «Stör-Wanderung: Mini-Sender im Bauch» (alemany), SHZ, 4 de maig 2010 (en català: Migració de l'esturió: mini emissor al ventre)
-
↑ Projecte MigratoEbre (català, castellà i anglès).
Bibliografia
- Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
- Birstein, J.A., J. Betts i R. DeSalle, 1998. Molecular identification of Acipenser sturio specimens: a warning note for recovery plans Biological Conservation 84 (1998) 97-101.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
- De la Herrán, R., F. Robles, E. Martínez-Espín, J. Lorente, C.R. Rejón, M.A. Garido-Ramos i M.R. Rejón, 2004. Genetic identification of Western Mediterranean sturgeons and its implication for conservation. Conserv. Genet. 5(4):545-551.
- Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
- Fontana, F. i G. Colombo, 1974. The chromosomes of Italian sturgeons. Experientia. 30(7):739-742.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
- Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
- Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
- Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Rochard, E., M. Lepage i L. Meauzé, 1997. Identification et caractérisation de l'aire de répartition marine de l'esturgeon européen Acipenser sturio à partir de déclarations de captures. Aquat. Living Resour. 10:101-109.
- Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3):1-38.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons 
Viquiespècies
