Els hemípters (Hemiptera gr. hemi, "meitat" i pteron, "ala") són un gran ordre d'insectes neòpters, que comprèn unes 85.000 espècies conegudes,[1] distribuïdes per tot el món. L'ordre inclou insectes tan coneguts com les xinxes, els pugons o les cigales.
Els seu nom (hemípters) al·ludeix al fet que una part de l'ordre té les ales anteriors (o hemièlitres) dividides en una meitat basal dura i una meitat distal membranosa. En realitat, aquest nom fa referència a una conformació de les ales que només és pròpia d'un dels subordres d'aquest ordre, per això alguns autors prefereixen el terme Rynchota, nom que fa referència a la forma característica del seu aparell bucal. comú a tots el membres de l'ordre.
De manera tradicional, els hemípters s'han subdividit en dos grans grups, els heteròpters i els homòpters. Durant bona part del segle XX, els especialistes han discrepat sobre el concepte, l'extensió i la categoria taxonòmica dels hemípters, heteròpters i homòpters. Així, unes vegades els hemípters es consideraven com un ordre amb dos subordres (homòpters i heteròpters), i unes altres, homòpters i heteròpters han estat considerats com ordres independents.[2]
HemipteraSegons la sistemàtica cladística, ja sigui basada en dades morfològiques com en dades moleculars, els heteròpters formen un clade, essent per tant monofilètics, mentre que els homòpters són clarament parafilètics, com pot comprovar-se en el següent cladograma, basat en Sorensen et al.:[3]
HemipteraEls subordres reconeguts pels esmentats autors s'han ressaltat en majúscules. Algunes classificacions donen a Peloridiomorpha la categoria de subordre, amb el nom de Coleorrhyncha, amb el que Heteroptera assoleix també la categoria de subordre; en cap cas es continua mantenint l'antic tàxon Homoptera, ni el seu tàxon subordinat Auchenorrhyncha (Clypeorrhincha + Archaeorrhyncha) que esdevé parafilètic.
Els hemípters tenen unes peces bucals modificades formant una estructura en forma de bec denominada rostre adaptada per a perforar i succionar líquids de plantes (com saba) i animals (per exemple, sang. En el rostre, les mandíbules i les maxil·les tenen forma d'agulla i estan embolicades pel llavi; tot el conjunt està normalment plegat en la part ventral del cos quan no s'utilitza.
Posseeixen un parell d'ulls composts complexos a ambdós costats del cap, i en molts casos ulls simples sobre el front, entre els composts. Les antenes no tenen molts segments (rarament més de deu), però poden ser molt llargues. Les potes estan adaptades per a caminar, saltar, agafar o fins i tot nedar (xinxes aquàtiques).
En general posseeixen dos parells d'ales i, moltes vegades, les anteriors estan més o menys endurides; no obstant no són rares les formes àpteres. Els heteròpters tenen les ales anteriors amb la meitat basal endurida i la meitat distal membranosa i per això es denominen hemèlitres ("meitat èlitres"); els altres grups tenen les ales anteriors membranoses o uniformement endurides. Alguns grups, com les cigales estridulen fregant les seves ales ("cant de la cigala").
Els hemípter són insectes hemimetàbols, és a dir, tenen una metamorfosi incompleta. Travessen dos estadis, nimfa i imago (adult). Les nimfes són semblants als adults, però no tenen gònades ni ales, i muden fins a cinc vegades abans de convertir-se en insectes alats i madurs sexualment.
Molts hemípters s'alimenten de plantes (fitòfagues) i poden ser plaga per a l'agricultura i per a les plantacions forestals, com és el cas de Corythucha salicata i dels pugons.
També hi ha força espècies depredadores que s'alimenten d'altres insectes, essent imprescindibles en el control de les poblacions naturals de plagues potencials i útils en el control biològic.
Certes espècies són ectoparàsites de vertebrats, als que xuclen la sang (hematòfags). Alguns són importants transmissors de patògens. A l'Amèrica Central i Amèrica del Sud els Triatominae (Triatoma, Rhodnius, Panstrongylus) són importants vectors de la malaltia de Chagas (tripanosomosi americana). Les epidèmies es combaten millorant de les construccions, amb d'insecticides i aïllant i tractant ràpidament de les persones malaltes.
Es coneixen fòssils d'hemípters (tant heteròpters com homòpters) des del Carbonífer; al Juràssic hi ha proves de la diferenciació de la majoria de les famílies. Els seus fòssils abunden a l'ambre del Cenozoic; s'han catalogat més de 600 espècies fòssils i la majoria poden adscriure's a gèneres actuals.
Els hemípters (Hemiptera gr. hemi, "meitat" i pteron, "ala") són un gran ordre d'insectes neòpters, que comprèn unes 85.000 espècies conegudes, distribuïdes per tot el món. L'ordre inclou insectes tan coneguts com les xinxes, els pugons o les cigales.
Els seu nom (hemípters) al·ludeix al fet que una part de l'ordre té les ales anteriors (o hemièlitres) dividides en una meitat basal dura i una meitat distal membranosa. En realitat, aquest nom fa referència a una conformació de les ales que només és pròpia d'un dels subordres d'aquest ordre, per això alguns autors prefereixen el terme Rynchota, nom que fa referència a la forma característica del seu aparell bucal. comú a tots el membres de l'ordre.
_1.jpg)
