Els cefalòpodes (Cephalopoda; Grec plural Κεφαλόποδα (kephalópoda); que significa "cap-peu") són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu de mol·lusc primitiu. Tenen el cap gran rodejat de tentacles, la boca, quitinosa, que es troba entre tots aquests, té forma de bec. També tenen ràdula. Els cefalòpodes es troben als oceans de tot el món i a totes les fondàries. L'estudi dels cefalòpodes és una branca de la malacologia anomenada teutologia.
En els cefalòpodes el peu característic dels mol·luscs apareix junt amb el cap, diversificat en diversos tentàcles, des dels vuit del pop fins als 90 que pot arribar a tenir el nàutil. En aquest últim, el cefalòpode vivent més primitiu, els tentacles encara no estan proveïts de ventoses.
Els cefalòpodes es defensen amb la tinta o mascara que fabriquen i amb la capacitat de camuflar-se.
Els cefalòpodes van ser un grup dominant durant el període Ordovicià, representats pels primitius nautiloïdeus. Avui en dia la classe conté dos, emparentats llunyanament, subclasses: els coleoïdeus, que inclouen els pops, els calamars, i les sèpies; i els nautiloïdeus, representats per Nautilus i Allonautilus. En els coleoïdeus, la conquilla de mol·lusc s'ha interioritzat o és absent, mentre que en els nautiloïdeus, la conquilla externa encara es conserva. Es coneixen unes 800 espècies de cefalòpodes. Dos tàxons (subclasses) extints importants són els ammonoïdeus i els belemnoïdeus.
Algunes de les formes primitives de cefalòpodes eren enormes, amb closques que arribaven a mesurar diversos metres de longitud. La closca tendí a reduir-se, internar-se o desaparèixer, segons l'espècie. Quan tenen una conquilla ben desenvolupada, està dividida en septes i l'animal habita en el septe més jove.
Es coneixen unes 800 espècies de cefalòpodes,[1] tot i que contínuament es descriuen noves espècies. S'han descrit uns 11.000 tàxons extints, tot i que la naturalesa de cos tou dels cefalòpodes implica que no són de fàcil fossilització.
Els cefalòpodes es troben a tots els oceans de la Terra. Cap d'ells pot sobreviure en aigua dolça, però l'espècie Lolliguncula brevis, que es troba a la badia de Chesapeake, pot ser una notable excepció en tant que tolera l'aigua salobre.[2]
Els cefalòpodes ocupen la major part de la profunditat de l'oceà, des de les planes abissals fins a la superfície del mar. La seva diversitat és major a prop de l'equador (unes 40 espècies recuperades en xarxes a 11°N en un estudi de diversitat) i decreix cap als pols (unes 5 espècies capturades a 60°N).[3]
Actualment hi les següents subclasses i ordres.
Els cefalòpodes (Cephalopoda; Grec plural Κεφαλόποδα (kephalópoda); que significa "cap-peu") són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu de mol·lusc primitiu. Tenen el cap gran rodejat de tentacles, la boca, quitinosa, que es troba entre tots aquests, té forma de bec. També tenen ràdula. Els cefalòpodes es troben als oceans de tot el món i a totes les fondàries. L'estudi dels cefalòpodes és una branca de la malacologia anomenada teutologia.
En els cefalòpodes el peu característic dels mol·luscs apareix junt amb el cap, diversificat en diversos tentàcles, des dels vuit del pop fins als 90 que pot arribar a tenir el nàutil. En aquest últim, el cefalòpode vivent més primitiu, els tentacles encara no estan proveïts de ventoses.
Els cefalòpodes es defensen amb la tinta o mascara que fabriquen i amb la capacitat de camuflar-se.
Els cefalòpodes van ser un grup dominant durant el període Ordovicià, representats pels primitius nautiloïdeus. Avui en dia la classe conté dos, emparentats llunyanament, subclasses: els coleoïdeus, que inclouen els pops, els calamars, i les sèpies; i els nautiloïdeus, representats per Nautilus i Allonautilus. En els coleoïdeus, la conquilla de mol·lusc s'ha interioritzat o és absent, mentre que en els nautiloïdeus, la conquilla externa encara es conserva. Es coneixen unes 800 espècies de cefalòpodes. Dos tàxons (subclasses) extints importants són els ammonoïdeus i els belemnoïdeus.
Algunes de les formes primitives de cefalòpodes eren enormes, amb closques que arribaven a mesurar diversos metres de longitud. La closca tendí a reduir-se, internar-se o desaparèixer, segons l'espècie. Quan tenen una conquilla ben desenvolupada, està dividida en septes i l'animal habita en el septe més jove.
