El trèmol (Populus tremula)[1] és una espècie de pollancre de la família de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx, tremolera o tremoleta.[2]
És un arbre de 20-22 m, a voltes fins a 30 m, que viu en boscos de muntanya i és rar a la terra baixa. Es distribueix per tota la regió eurosiberiana. A Catalunya (nord i sud) i Andorra es troba des del Pirineu fins a les muntanyes de Prades, en boscos caducifolis clars entre els 0 i els 2.000 metres d'altitud.[3] No arriba al País Valencià ni a les Illes Balears.
Presenta fulles arrodonides, d'entre 3 i 7 cm i tenen un pecíol llarg i aixafat. L'escorça és llisa i verdosa en els arbres adults i blanquinosa en els joves.
El seu nom tremula, prové del llatí, i significa "tremoladís"; possiblement degut al llarg pecíol de les fulles, que fa que es moguin per poc vent que faci.
El trèmol (Populus tremula) és una espècie de pollancre de la família de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx, tremolera o tremoleta.
És un arbre de 20-22 m, a voltes fins a 30 m, que viu en boscos de muntanya i és rar a la terra baixa. Es distribueix per tota la regió eurosiberiana. A Catalunya (nord i sud) i Andorra es troba des del Pirineu fins a les muntanyes de Prades, en boscos caducifolis clars entre els 0 i els 2.000 metres d'altitud. No arriba al País Valencià ni a les Illes Balears.
Presenta fulles arrodonides, d'entre 3 i 7 cm i tenen un pecíol llarg i aixafat. L'escorça és llisa i verdosa en els arbres adults i blanquinosa en els joves.
El seu nom tremula, prové del llatí, i significa "tremoladís"; possiblement degut al llarg pecíol de les fulles, que fa que es moguin per poc vent que faci.
