L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i l'Àsia Menor. És present en algunes cadenes muntanyoses d'Europa, com els Càrpats, els Alps, el Caucas i certes zones muntanyenques dels Balcans, Eslovàquia i Turquia. Aquest darrer és el més conegut als Països Catalans, ja que es pot trobar als Pirineus, com també a algunes parts d'Itàlia i del nord de la península Ibèrica.[1] A França, on es poden trobar exemplars de les dues espècies, R. rupicapra rep el nom de chamois, mentre que isard correspon a R. pyrenaica.
Les seves poblacions més importants es troben als Alps (Àustria, França, Itàlia, Suïssa) i al Caucas (Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia), però se'l pot trobar també en petites poblacions a Albània, Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Grècia, Macedònia, Montenegro, Polònia i Romania, sempre en terrenys muntanyosos entre 500 i 3.100 m d'altitud. Ha estat introduït també a l'Argentina, Nova Zelanda i la República Txeca.[2]
Les banyes, que són persistents, resistents i són llises amb la punta en forma de ganxo. Canvia el color del pelatge segons l'època de l'any, mentre a l'hivern és fosc és groguenc a l'estiu.
La longitud del cos en els exemplars adults oscil·la entre els 110 i els 130 centímetres, als quals cal afegir els 3 o 4 cm aportats per la curta cua. L'alçada a la creu és de 70–80 cm i els mascles pesen entre 30-60 kg i les femelles entre 25-45 kg.[3] Els mascles són majors que les femelles, amb els colors més foscos i marcats i la cornamenta de major longitud. Aquesta neix cap amunt i es corba fortament cap enrere com un parell de ganxos, tenint una longitud molt menor que la d'altres caprins del seu entorn, com la cabra salvatge ibèrica. Les peülles són fines i altament versàtils, capaços de pujar per les roques i el gel sense problemes. Això es deu al peculiar disseny dels coixinets que ocupen la part central de les seves peülles.
El color del pelatge varia segons l'època de l'any. A l'estiu és marró-vermellós, amb el ventre, gola, morro i glutis de color blanquinós, estant poc marcada la transició entre un color i altre. S'observa una banda de pelatge negre des de la boca als ulls. També és negre el dors de la cua.
A l'hivern, per contra, el pèl és molt més dens i fosc. El dors, les potes i la part posterior del coll es torna marró fosc o grisenc. El negre, a més de a la cua i cara (on augmenta en extensió i les seves vores estan més remarcats), s'observa també formant una banda molt marcada des de la part posterior de les orelles a la base del coll, per la part de davant. Aquestes bandes negres es continuen en la part alta de les potes anteriors i posteriors i en els costats del cos. El rostre, part davantera del coll, peus, ventre i glutis són blancs.
Els isards són animals socials que es mouen en petits grups a la recerca de pastures de muntanya. Aquests grups estan formats només per mascles (que també poden ser solitaris) o només per femelles i les seves cries, els quals només es reuneixen durant l'època de zel. Són de costums diürns, encara que al migdia sol decréixer la seva activitat, que és major durant el matí i a últimes hores de la tarda. La vista, olfacte i oïda són excel·lents. Això els ajuda a identificar ràpidament als seus depredadors, com els óssos, els llops, els linxs i els homes. Altres perills que aguaiten als isards són les allaus, fins al punt que no és rar trobar ramats sencers morts per aquesta causa a l'època de desglaç. No obstant això, aquesta espècie no només no es considera amenaçada, sinó que la seva caça està permesa.
L'esperança de vida d'aquests animals és d'uns 20 anys.
Els isards ibèrics entren en zel entre octubre i novembre, mentre que els centreeuropeus ho fan al novembre i les primeres setmanes de desembre. Durant aquest temps, els grups de mascles segueixen els de femelles i s'uneixen a ells, formant-se llavors forts enfrontaments entre els mascles, que lluiten cap contra cap pel dret a reproduir-se.
La gestació dura al voltant de 20 setmanes, al final de les quals neix una sola cria. Aquesta arriba a la maduresa sexual entre els 2 i els 4 anys, madurant abans les femelles que els mascles.
S'han citat casos d'híbrids entre isards i cabres, sempre estèrils, però l'existència d'aquests mateixos híbrids no ha pogut ser provada mai de forma fefaent.
L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i l'Àsia Menor. És present en algunes cadenes muntanyoses d'Europa, com els Càrpats, els Alps, el Caucas i certes zones muntanyenques dels Balcans, Eslovàquia i Turquia. Aquest darrer és el més conegut als Països Catalans, ja que es pot trobar als Pirineus, com també a algunes parts d'Itàlia i del nord de la península Ibèrica. A França, on es poden trobar exemplars de les dues espècies, R. rupicapra rep el nom de chamois, mentre que isard correspon a R. pyrenaica.
_Lessinia_VR_Italy_2013-04-01_photo_CTG_ACA_LESSINIA_Paolo_Villa_0072sp5.jpg)
