La llissa llobarrera, llissa, llisa, llíssera, llíssera llobarrera, llissal o cabeçut[2] (Mugil cephalus) és un peix teleosti de la família dels mugílids i de l'ordre dels perciformes.[3]
Pot arribar a fer 1 m de llargària total i 8 kg de pes. Cos llarg, ample (especialment a la part dorsal), amb el dors gris blavós i els costats argentats i amb línies longitudinals de color marró. Peduncle caudal alt i comprimit lateralment. Cap gros, ample (quasi rodó), amb la boca terminal i el musell curt. Llavi superior fi. Ulls coberts per una membrana adiposa molt desenvolupada. Dues aletes dorsals triangulars. Aleta caudal grossa i còncava. Presenta una taca negra a la base de les aletes pectorals.[4][5]
Té lloc entre març i setembre. Els exemplars petits de l'espècie es coneixen amb el nom de llisserones a algunes zones de Catalunya.
Menja petits invertebrats i detritus orgànic.
N'hi ha al litoral (fins a 10 m) a tota mena de fons. S'acosta a la costa després de fortes pluges que arrosseguen matèria orgànica cap a la mar. Freqüenta les llacunes i els estuaris i entra a la mar per a reproduir-se. És un peix gregari amb els costums similars a les altres llisses.
N'hi ha a les costes d'aigües temperades i càlides del Pacífic oriental (des de Califòrnia fins a Xile), al Pacífic occidental (del Japó fins a Austràlia), a l'Oceà Índic occidental (de l'Índia fins a Sud-àfrica), a l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia fins al Brasil) i a l'Atlàntic oriental (de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra).[5]
La llissa llobarrera, llissa, llisa, llíssera, llíssera llobarrera, llissal o cabeçut (Mugil cephalus) és un peix teleosti de la família dels mugílids i de l'ordre dels perciformes.
