La verdolaga (Portulaca oleracea) és una planta amb flor comestible del gènere Portulaca.
Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.[1]
El mot llatí portulaca és un derivat de portula, porteta, cosa que fa referència a l'opercle amb què s'obre el fruit per alliberar les llavors. I oleracea significa herbàcia.
És una herba anual molt ramificada, amb tiges de fins a 40 cm de llargada, que generalment -tot i que no sempre- creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé oposades.
Les flors, de color groc, també són sèssils, no arriben a 1 cm d'amplada i són solitàries o bé surten en petits grups. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.
El fruit és una càpsula amb una mena de tapadora que s'obre i que conté moltes granes menudes, que són les llavors.
La verdolaga és molt vital: es reprodueix per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d'aigua; si hi ha prou humitat, fins i tot arrela si hom deixa unes branques simplement damunt de terra.
En alguns llocs se l'anomena encisam de patena; i també, en altres, popularment, encisam de senyor.
És molt abundant enmig dels conreus i dels horts de regadiu, de terra baixa i de muntanya mitjana, formant part de les comunitats arvenses, és a dir, de les anomenades males herbes.
Hom la pot collir en qualsevol època de l'any, però -si es vol ben tendra- s'ha d'agafar abans que floreixi.
La verdolaga es pot considerar una planta medicinal, ja que és molt rica en omega 3, vitamines, bioflavonoides, antioxidants, així com neurohormons i neurotransmissors. És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment es consumeix molt poc a les zones urbanes.[cal citació]
Tradicionalment la tija i les fulles crues de la verdolaga formaven part de les amanides en les zones rurals, fins que va ser desplaçada per l'enciam i l'escarola. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se'n poden fer truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou, etc. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.
A Occitània i a França és una dels ingredients del mesclum. A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals.[2] En la cuina turca la verdolaga ("semizotu") es consumeix com meze,[3][4] plant calent (saltat[5] o semizotu bastısı[6]) o amanida.[7][8]
La verdolaga (Portulaca oleracea) és una planta amb flor comestible del gènere Portulaca.
Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.
