Achillea millefolium L. l'è 'na piànta erbàcea perène de la famìa de le Asteraceae. La g'ha 'n rizòma ramificàt che va dr a tèra e 'n gamp drit e'ndóche 'n sìma vé fò dei corimbi che pórta diversi capulì de fiùr profumàcc biànch o che tìra al ròza. La g'ha 'n aparènsa cespitùza sura de töt per vìa de le fòie 'n gran frastaiàde tìpiche de chèsta spéce.
La tradisiù la dis che l'Achile, el gueriéro gréco, el g'ha cüràt con chèsta le ferìde dei sò compagn de batàia, endèl asédio de Troia; de ché vegnarès el nòm del zèner botànich. La legènda la öl che 'l sàpe stat el sò maèstro Chirone a 'nsegnàga che l'Achilèa la gh'ìa la proprietà de fà cicatrizà le ferìde. El nòm de la spéce 'nvéce el vé de la fùrma de le sò fòie, 'n gran tat frastaiàde, che le par furmàde de mìla fuiulìne pesène.
La fùrma biològica de chèsta piànta l'è H scap cioè emicriptòfita scapùza.
Segondàrie de rizoma.
Le fòie i è de dò a trè ólte penatozète, con dei lòbi bèi lanceolàcc (ma bèi destacàcc l'ü de l'óter) a 2 a 2 simétrich respèt a l'as principàl. I pöl rià a 20cm de longhèsa. Larghèsa màsima 3 – 5 ghèi. Le fòiie bazài le g'ha 'l gambì e i è piö lónghe de chèle che ve sö dré al gamp. En piö le g'ha 'na ràchine strèta e mìa alàda (grandèsa màsima 1,2 mm). Le fòie del gamp i è piö pesène e le g'ha mìa 'l gambì (sèsii), e i è piö bèle destacàde de chèle sóta.
I capulì i è làrch 'nfìna a 8 mm. L'envòlucro a fùrma presapóch de öf, l'è cumpunìt de squàme ach ovàde co l'òrlo membranùs. El pöl véser lónch enfìna a 5 mm.
El fröt l'è 'n achénio indeiscènt sènsa pàpo. Grandèsa del achénio: 1,7 ÷ 2 mm
L'è 'na spéce che se tróa facilmènt endèl'Itàlia setentriunàla. El crès endèi pràcc mìa cultiàcc e dré ai sentér enfìna ai 2200 méter s.l.m. Endèi mucc la preferés i pracc de mut e le préde ömede. La patés mìa la sèca e gnànche 'l frèt, ma la se fà mìa se l'ambiènt l'è tròp ömet. Fò de l'Itàlia la crès suratöt endèl emisfér nòrt de la Siberia a l'Himalaya.
Achillea millefolium L. l'è 'na piànta erbàcea perène de la famìa de le Asteraceae. La g'ha 'n rizòma ramificàt che va dr a tèra e 'n gamp drit e'ndóche 'n sìma vé fò dei corimbi che pórta diversi capulì de fiùr profumàcc biànch o che tìra al ròza. La g'ha 'n aparènsa cespitùza sura de töt per vìa de le fòie 'n gran frastaiàde tìpiche de chèsta spéce.