Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.
Conformen l'ordre dels estrigiformes aproximadament unes 400 espècies d'òlibes i mussols.
Es troben en tot el món, excepte a l'Antàrtida, la major part de Groenlàndia i en algunes illes remotes.[1] Són grans caçadors, d'hàbit generalment nocturn i solitari, tot i que alguna espècie (com el duc blanc o el mussol esparverenc) cacen de dia.[1] S'alimenten generalment de petits mamífers, insectes i altres aus, encara que algunes espècies s'especialitzen en la pesca.
Tenen ulls molt grans situats frontalment, per tenir un ampli camp de visió binocular.[1] Els ulls no es poden moure dins de les seves òrbites, però ho compensen amb un coll molt mòbil que permet donar tres quarts de volta al cap.[1] La retina és molt rica en bastons (cèl·lules sensibles a la llum), cosa que els dóna una bona visió amb poca llum.[1]
Tenen molt bona oïda, especialment fina pels sons aguts.[1] Les obertures auriculars són grans, voltades d'un plec de pell que fa d'orella, i sovint asimètriques, per localitzar millor la procedència dels sons produïts pels animals que cacen.[1]
Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.
Conformen l'ordre dels estrigiformes aproximadament unes 400 espècies d'òlibes i mussols.
Es troben en tot el món, excepte a l'Antàrtida, la major part de Groenlàndia i en algunes illes remotes. Són grans caçadors, d'hàbit generalment nocturn i solitari, tot i que alguna espècie (com el duc blanc o el mussol esparverenc) cacen de dia. S'alimenten generalment de petits mamífers, insectes i altres aus, encara que algunes espècies s'especialitzen en la pesca.
Tenen ulls molt grans situats frontalment, per tenir un ampli camp de visió binocular. Els ulls no es poden moure dins de les seves òrbites, però ho compensen amb un coll molt mòbil que permet donar tres quarts de volta al cap. La retina és molt rica en bastons (cèl·lules sensibles a la llum), cosa que els dóna una bona visió amb poca llum.
Tenen molt bona oïda, especialment fina pels sons aguts. Les obertures auriculars són grans, voltades d'un plec de pell que fa d'orella, i sovint asimètriques, per localitzar millor la procedència dels sons produïts pels animals que cacen.
